Hi ha 53.578 casos positius confirmats a Itàlia segons el butlletí de Protecció Civil publicat dissabte al vespre, 17.708 pacients a l’hospital, dels quals 2.857 en cures intensives.
Per Silvia Turin|Corriere della sera
El nombre de morts va augmentar fins als 4.825. A Europa, Espanya té més de 25.000 positius amb 1.375 morts, Alemanya arriba ara immediatament abans dels EUA. amb 21.828 casos confirmats (ha superat Iran) però “només” 75 morts. Què passa a Itàlia? Es va produir 3.259 morts a la Xina amb una taxa de letalitat del 3,8%, segons l’informe final de la missió de l’Organització Mundial de la Salut que torna del país asiàtic. A Itàlia, la mateixa taxa se situa al 9% (12,1% a Llombardia), mentre que la de Wuhan al 5,8% i la resta de la Xina es va aturar al 0,7%. Com s’explica la diferència respecte a tots els països del món? Els factors que contribueixen al càlcul de les dades numèriques són molts. Cal considerar que la taxa de letalitat (que no és mortalitat) és el nombre de morts per causa de COVID-19 dividit pel nombre total de casos confirmats d’infecció per coronavirus, valor que per tant depèn dels subjectes positius rastrejats.
La primera hipòtesi interpretativa és que a Itàlia hi ha moltes més persones infectades: un estudi publicat a Science calcula que per a cada positiu hi ha almenys 5-10 sense censura. Un model matemàtic signat per Livio Fenga de l’Istat demostra que, el 12 de març, en comparació amb els 12.839 casos denunciats a Itàlia, el nombre de persones infectades amb SARS-CoV-2 podria haver estat de 105.789. Si efectivament els subjectes infectats fossin fins a deu vegades més elevats, el percentatge de letalitat calculat respecte a tota la nació baixaria fins a valors molt propers als de la Xina continental.
“La taxa de letalitat a Itàlia és més elevada perquè, a més de tenir una població més gran, no s’estan provant els casos més lleus (i per tant aïllats)”, va dir recentment el subdirector general de l’OMS, Bruce Aylward. Els positius confirmats són els subjectes que han fet un cotonet. Quantes proves es duen a terme a Itàlia? En els darrers dies, el tema ha estat objecte de debat, atès que aquest nombre determina el progrés de l’epidèmia. A cada país es van dur a terme tampons amb directives diferents i variables, sovint segons la urgència del moment. Així, a Itàlia (com a Xina) al principi es van fer proves a totes les persones “sospitoses” en contacte amb casos positius o en persones que provenien de zones “amb risc” (fins i tot asimptomàtiques), després es va passar (al cap d’una setmana) fer-ho només a persones amb símptomes greus, que també són els més susceptibles de mort. Des de llavors, els percentatges han canviat i ha començat a augmentar la letalitat. També cal recordar que a les regions que presenten major estrès per a la salut (Llombardia i Emília-Romanya), on la letalitat està “fora de escala”, hi ha menys tampons infectats per als infectats que a la resta d’Itàlia. En termes absoluts, però, les proves per càpita no són tan poques, al 21 de març, més de 233 mil: Itàlia és el país del món amb més intercanvis de milions de persones, passades només per Corea del Sud.
L’esclat va afectar els hospitals
L’explicació de la trista primacia del nostre país també podria preocupar-se de com es compten les morts: els morts gairebé sempre tenien patologies concomitants, quina era la causa real del final? Un altre factor agreujant és la mida del brot llombard: deu països on els viatges laborals són considerables, amb un interès que ha afectat els hospitals, que al seu torn van actuar com amplificadors.
L’alta edat mitjana i patologies
Una altra variable en comparació amb altres països és l’edat mitjana molt alta dels italians: som la segona a Europa, a la Xina és molt inferior. A Corea del Sud, un país que es considera l’exemple més “virtuós” (amb 102 morts sobre 8.799 casos i la letalitat al 0,01%), el virus ha infectat majoritàriament a dones joves: el 30% dels positius es troben en el 20-29 anys i el 62% són dones (el 41,1% a Itàlia). A més, només el 3% dels casos confirmats a Corea del Sud tenien almenys 80 anys. Amb nosaltres, el 36,3% del total té més de 70 anys (font, Istitut Superiore di Sanità al 20 de març). Una població més gran significa més persones dèbils i amb risc d’agreujar-se, amb els anys, de fet, apareixen altres malalties (les anomenades “comorbiditats”): aquest és el principal factor de risc per als pacients amb COVID-19. Problemes cardiovasculars, hipertensió arterial, diabetis: segons l’ISS, el difunt que no tenia malalties preexistents representa l’1,2% del total, el 48,6% tenia almenys tres malalties en curs.
Els pulmons dels fumadors
Un altre factor concomitant: atès que el resultat més greu de COVID-19 és una pneumònia greu i insidiosa, el nombre de morts també podria reflectir l ‘”estat dels pulmons” dels italians. Pensem en la fina pols de la vall del Po, però també (sobretot en persones de certa edat) en la prevalença de fumadors en els casos més greus. Encara no hi ha estudis relacionats, però el fet que hi hagi més homes que dones morin pot ser degut a aquest hàbit i, segurament, els que fumen tenen més probabilitats de convertir-se en un cas greu ”
Interacció entre generacions
Finalment, algunes anàlisis suposen que les diferències en interaccions socials tenen un paper clau en la propagació de l’epidèmia i, en conseqüència, en la letalitat. Dos estudis, respectivament de la Universitat d’Oxford i Bonn, arriben a la mateixa conclusió: a Itàlia, la gent gran sol tenir cura dels seus néts i, en general, tenen contactes freqüents amb els seus fills i les seves famílies. El percentatge de persones de 30 a 49 anys que viuen amb els pares és inferior al 5% a França, Suïssa i Països Baixos; en canvi, al Japó, la Xina, Corea del Sud i Itàlia hi ha accions per sobre del 20%. Les nombroses interaccions podrien haver agreujat l’epidèmia a Itàlia, afavorint el contagi entre generacions: els fills adults i els néts (que sovint són asintomàtics) haurien fet que els pares grans anessin malalts sense saber-ho.
NOTA: Traducció feta amb Google Traductor
BELLATERRA.CAT 