🐿️Bon vespre Bellaterra!
Qui hagi perdut aquesta tendra mascota pot contactar a info@bellaterra.cat i us posarem en contacte amb la veïna que la té depositada al Carrer Pin i Soler.
S’ha trobat a Bellaterra|CEDIDA
Archive for Juliol de 2019
ÚLTIMA HORA! S’ha trobat aquesta tendra mascota al Carrer Pin i Soler de Bellaterra
Posted in Bellaterra on 7 Juliol 2019|
NECESSITEM EL VOSTRE AJUT! Carta oberta d’Àlvar Masllorens de la Llibreria La Temerària de Terrassa
Posted in Bellaterra, tagged Àlvar Masllorens, Comerç, Llibreria La Temerària, Terrassa on 7 Juliol 2019|
CARTA OBERTA D’ÀLVAR MASLLORENS (LLIBRERIA LA TEMERÀRIA DE TERRASSA)
Àlvar Masllorens de La Temerària de Terrassa |CEDIDA
La Temerària tanca el pitjor mes de la seva història. És per aquest motiu que em permeto fer públiques aquestes reflexions en veu alta, perquè potser entre tots trobarem una sortida a l’atzucac que viu el comerç, en general, i les llibreries, en particular. Si passegeu per les vostres ciutats, imagino que us haurà cridat l’atenció el cada cop major nombre de comerços que tanquen les seves portes. Darrera de cada tancament, hi ha un drama personal i un projecte muntat amb il·lusió que s’esfondra en el no-res. Em podeu dir que és llei de vida, o la llei del mercat, i que els “nous temps” porten implícits uns certs canvis i que cal adaptar-s’hi. I segurament això té una part certa, però voldria fer una breu anàlisi de com veig la situació.
La crisi econòmica, de la qual ja se’n parla poc, continua fent estralls i un nombre molt important de persones han vist delmades les seves capacitats econòmiques. A més, des d’octubre de 2017 (amb quatre mesos terribles i caigudes de vendes del 40% en molts sectors), que no aixequem cap; només a finals del 2018 semblava que es començava a redreçar la situació, però va ser un miratge i el que portem d’any està essent encara més complicat que l’exercici anterior. La capacitat d’endeutament dels comerciants ha sobrepassat el límit, i només aquells que no estan subjectes a un lloguer o que tenien un bon coixí financer poden aguantar aquest daltabaix sostingut massa temps.
Hi ha canvis en els hàbits de consum, certament. I aquí apel·laria a la ciutadania a plantejar-se quin model de ciutat vol per als propers anys. La compra on-line continua creixent (sovint després d’haver visitat una botiga presencial on cerquem assessorament), i això desertitzarà de comerç les nostres ciutats; sense ànims de ser apocalíptic, allò que quedarà seran els bars i les grans marques que esdevindran punt de recollida de la compra feta per internet i com a outlets per desembarassar-se dels estocs sobrers.
Apel·lo, també, a la conscienciació de la força que tenim com a consumidors. Penso que hem de tenir present, a més de què comprem, on ho fem i a qui. On volem, en definitiva, que vagin a parar els nostres diners. Hem de mirar per la nostra butxaca, i tant que sí, però per això mateix hem de tenir present on comprem, cada una de les vegades que ho fem; no s’hi val a badar. A tall d’exemple: la meva competència surt, d’entrada, amb més de 15 punts percentuals d’avantatge respecte les llibreries independents. Ells camuflen un descompte teòric (que segurament sí que trobareu per internet), i nosaltres el fem, mitjançant sistemes de fidelització diversos, de manera íntegra. Perquè us feu una petita idea, aquesta fidelització ens suposa, tot sovint, gairebé la mateixa quantitat que perdem en el negoci al llarg de l’any. Però ens sembla, potser erròniament, que no podem deixar de fer-ho. Per vosaltres, és clar. Els qui ja sou militants, que en sou molts, ens consta i ens enorgulleix alhora que ens emociona. També, i evidentment, com menys venem menys estoc podem posar a la vostra disposició, la qual cosa va clarament en contra del nostre discurs llibreter.
Entenc que Terrassa, amb una població de 220.000 habitants (dels quals, després de mirar-ho atentament, sabem del cert que ens adrecem a uns barris que suposen un 25% de la població, és a dir, 55.000 habitants) hauria de donar per poder sostenir un projecte com el nostre. I, segons sembla, no és així.
Aquí ve la crida i el vostre ajut. Creiem que com a lectors, com a usuaris de llibreries independents, podeu fer-vos ressò dels nostres projectes, ser part activa de la difusió del petit comerç, que està abocat al precipici. Dins del vostre entorn personal, laboral, familiar. Allà on cregueu que hi pot haver un consumidor a qui li pugui interessar reflexionar sobre aquest fet, que no ens sembla menor. Perquè amb cada una de les decisions de compra estem definint també les ciutats del futur que ens donarem.
Sento que tot plegat soni molt catastrofista, però fa ja massa mesos consecutius que la situació no deixa de deteriorar-se i el comerç local, en ple, necessita de la complicitat de la ciutadania. I sembla que ens n’haguem d’amagar i no se’n pugui parlar obertament. Com veieu, hi estic radicalment en contra. Us necessitem.
Si heu tingut la paciència de llegir-me, gràcies pel vostre temps i, sobretot, gràcies pel vostre suport, tan necessari!
Llibreria La Temeraria
Carrer de la Goleta, 7
(08221 TERRASSA)
☎️ 93 722 40 12
llibreriatemeraria@gmail.com
ECONOMIA DE BUTXACA: Les vendes online i els lloguers deixen 30.000 locals comercials buits a tota Catalunya
Posted in Bellaterra on 7 Juliol 2019|
“Comerciants d’arreu de Catalunya denuncien l’augment de locals comercials buits a les ciutats. Els motius: l’elevat preu dels lloguers i les vendes per Internet”.
Locals de Catalunya tancat i barrats|CCMA
“Segons informació de TV3, a Catalunya, el nombre d’establiments sense ocupar ja arriba als 30.000”
N’hi ha molts que fa anys que estan buits, excepte a les zones comercials, on el problema és que hi ha molta rotació perquè als botiguers no els acaben de sortir els comptes.
Aquesta setmana, un llibreter de Terrassa ha denunciat la situació en una carta oberta que s’ha fet viral a les xarxes. Àlvar Masllorens, responsable de la llibreria La Temerària, explica que ha tancat el pitjor mes de la seva història. A la carta reflexiona com la compra online desertitzarà els comerços de les ciutats.
Un crit d’alerta pels locals buits, que, fins i tot, s’acumulen en alguns eixos comercials, on els lloguers són cars. Fins a una quinzena al cèntric carrer Sant Pere de Terrassa i fins a 50 al centre de Sant Cugat, on la situació s’ha agreujat, segons els botiguers, des que cal pagar per aparcar a la zona més comercial i això ha fet baixar l’afluència de clients.
Subvencions per recuperar locals
Empreses i autònoms poden presentar a partir d’aquest dilluns les sol·licituds per rebre una nova línia d’ajuts del govern que incentiva la recuperació de locals comercials buits, la reforma d’establiments i la implantació de sistema de Click&Collect, per fomentar la recollida en botiga de les compres online.
El projecte s’emmarca en el pla anual de subvencions que convoca el Consorci de Comerç, Artesania i Moda i està dotat amb 1,59 milions d’euros.
[Vídeos] “XXXVI Mostra Dansa Popular Internacional Cerdanyola”
Posted in Bellaterra, tagged Colòmbia, Macedònia del Nord, Rússia, XXXVI Mostra Dansa Popular Internacional Cerdanyola on 7 Juliol 2019|
“Els organitzadors de la Mostra de Dansa van crear confusió durant tota la programació setmanal , per anunciar Macedònia (Grècia) com Macedònia del Nord (Estat independent de l’ex Iugoslàvia)”
Per Lluís Torres
La 36à Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès s’ha celebrat del 2 al 7 de juliol de 2019, actuant per diferents barris de la ciutat, però mai per Bellaterra, en la seva llarga història, potser en el futur l’Ajuntament podria canviar aquesta decisió, sempre i quan Bellaterra no s’hagi annexionat a Sant Cugat del Vallès.
Presentació dels grups al Parc del Turonet de Cerdanyola | BELLATERRA. CAT
Ahir al vespre, després d’una molt lleugera pluja d’estiu, el Parc del Turonet era ple de gom a gom per gaudir la gala principal de la Mostra de Dansa de Cerdanyola. Un gran èxit amb les actuacions dels grups internacionals Jehoma e Malesis (Macedònia del Nord), Guzel Chulman de Perm (Rússia) i la del Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia), qui va aportar una coreografia nova de circ molt moderna, fora de la tradició popular. L’Esbart de Sant Marçal (Cerdanyola), l’anfitrió que va aportar daces tradicionals de les Illes Balears.
Grup Jehoma e Malesis (Macedònia del NORD | BELLATERRA. CAT
Un inici amb importants poblemes tècnics de só i regiscades a l’escenari per causes de la lleugera pluja caiguda, va obligar ràpidament a treure el material sintètic (el linoleum), que cobria les tarimes d’actuació, fins i tot el nou alcalde Carlos Cordón va posar-se mans a obra i va ajudar a retirar ràpidament el linoleum de l’escenari, per deixar la pròpia fusta, completament seca i a punt pel fi de festa de la Mostra.
Esbart Dansaire Sant Marçal | BELLATERRA. CAT
Uns dels error importants de la Mostra d’aquest 2019 va ser anunciar el grup participant de Macedònia del Nord (nacionalitat de l’ ex Iugoslàvia), com de Macedònia (Regió històrica de Grècia). Ahir al vespre, prèvia reclamació nostra als organitzadors, al final de les actuacions dels grups, van rectificar i es va aclarir aquest tema important.
Grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) | BELLATERRA. CAT
“No té Cerdanyola responsables de protocol per avitar aquestes clares confusions, presentant un programa equivocat, ja que no és el mateix la Macedònia històrica de Grècia, amb la seva capital Tessalònica, que el nou estat independent de Macedònia del Nord”.
Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia) | BELLATERRA. CAT
La Mostra Internacional de Dansa de Cerdanyola del Vallès va néixer com un festival estrictament de dansa i ha esdevingut, en els 36 anys que s’ha celebrat, una enorme festa de mostra multicultural on hi tenen cabuda, a més de la dansa, la música, la gastronomia, la cultura popular, l’espectacle i la fotografia.
Ballet Folklòric de Paipa (Colòmbia) |BELLATERRA. CAT
La mostra té la finalitat d’apropar les cultures d’arreu del món als ciutadans i visitants de Cerdanyola del Vallès mitjançant les arts de la música i la dansa, aquest esdeveniment es converteix doncs, en una important manifestació cultural, d’intercanvi i de convivència, sent el seu lema la pau i l’enteniment entre cultures. Les persones que hi participen, tant actuant com a espectadors són part activa i tenen la possibilitat de conèixer i trobar-se amb diferents danses i músiques pròpies de les regions d’on provenen.
Aquest esdeveniment de caire internacional està organitzat per l’Esbart Dansaire Sant Marçal, una entitat cultural oberta a tothom i formada per ballarins que van des dels quatre anys fins l’adultesa, músics, socis i col.laboradors. Dins del seu repertori d’espectacles de dansa i música folklòrica hi ha danses i músiques de Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Regió sud de França (Rosselló) i l’Alguer.
La Mostra ha tingut una durada d’una setmana des del 2 al 7 del mes de juliol amb activitats com: mostres de dansa als barris, tallers de dansa, activitats gastronòmiques, concerts de músics, trobades de grups dansaires d’arreu de Catalunya o un concurs fotogràfic, a més de la gala principal, que esdevé l’acte central al Parc del Turonet on intervenen tots els grups convidats a més de l’amfitrió.
ÚLTIMA HORA BELLATERRA: “Hem d’ajudar a Monika Wenzl de l’Escola Waldorf-Steiner El Til·ler de Bellaterra”
Posted in Bellaterra on 6 Juliol 2019|
Bon dia, avui una altra mestre del Til.ler m’ha comentat que al febrer 2019 li van robar de la mateixa manera del seu cotxe aparcat al matí al carrer Apel.les Mestres.
BELLATERRA DANSA: XXXVI Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola
Posted in Bellaterra on 6 Juliol 2019|
Avui dissabte, 06/07/2009, 22 hores, la Mostra de Dansa tanca al Parc del Turonet de Cerdanyola, amb la participació de tots els grups participants. No us perdeu l’espectacle internacional a l’aire lliure!
La Mostra de Dansa Popular de Cerdanyola arribarà a la seva 36ena edició entre el 2 i el 7 de juliol i tornarà a ser un caleidoscopi de cultura universal. Danses, músiques i gastronomia es donen cita en un festival en què les ballades internacionals són l’atractiu més destacat però on sobresurten també activitats protagonitzades per grups de dansa del país i per la participació d’entitats de Cerdanyola.
Ballada central de la Mostra
Actuacions del Ballet Folklòric de Paipa(Colòmbia), el grup Jehona e Malësis(Macedònia), el grup Guzel Chulman de Perm (Rússia) i l’Esbart de Sant Marçal.
Hora: 22 h
Lloc: Parc del Turonet (en cas de pluja es farà a l’Ateneu)
Organitza: Esbart Dansaire Sant Marçal
Programa Mostra Internacional de Dansa Popular
BELLATERRA DENÚNCIA: “Paperera colmada de brossa des fa més d’un mes”
Posted in Bellaterra on 6 Juliol 2019|
Qui té la responsabilitat de buidar amb normalitat aquesta paperera amb un munt de brossa? Bellaterra vol veure solucions a diari!
Paperera al Camí Antic/Margenat|Foto del bellaterrenc Miguel
Miguel, veí de la zona del Camí Antic/Margenat ens envia la foto d’aquesta paperera instal·lada per la Diputació de Barcelona, plena de brossa des de fa més d’un mes i es demana de qui és la responsabilitat de buidar-la amb normalitat.
PLÀNOL BELLATERRA DE GUIA MICHELIN
Posted in Bellaterra on 6 Juliol 2019|
BELLATERRA TEATRE: “Ignasi Roda omple Sant Cugat amb la seva obra mosaic musical La Xirgu a la Fresca”
Posted in Bellaterra on 5 Juliol 2019|
VÍDEOS I FOTOS DE BELLATERRA.CAT
El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas i el seu equip va omplir la Plaça de l’Om de Sant Cugat del Vallès (uns 400 espectadors), amb el seu espectacle La Xirgu a la Fresca, un mosaic teatral en format musical sobre la vida de l’actriu nascuda i enterrada a Molins de Rei, la Margarida Xirgu.
Una gran ocasió enguany, amb motiu de l’Any Xirgu que organitza la Generalitat de Catalunya, en complir-se 50 anys de la mort a l’exili a Montevideo de Margarida Xirgu i Subirà.
El gran públic assistent va gaudir amb el plantell d’artistes entregats sobre l’escenari, destacant la presència de les cantants Virgínia Martínez i Mone Teruel, que amb les seves cançons interpretades van contagiar el públic, així com les intervencions de Joan Berlanga, Pere Codó, Àlvar Roda (en el paper de Federico Garcia Lorca), així com Xavier Tor.
Aquesta iniciativa popular de Lectures a la Fresca la va iniciar ara fa 15 anys el grup d’actors santcugatencs Amics de Pedra i Sang, una organització dramatitzada amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Pel coneixement del públic, compartim aquí la molt interesant conferència que la seva biógrafa
Antonina Ridrigo, va presentar a l’Ateneu Barceloní, junt amb l’escriptora M. Àngels Cabré, qui a l’acabar va dir de Margarida Xirgu: “mai va poder gaudir de la glòria després del seu exili, com Mercè Rodoreda, doncs mai va tornar viva”.
Margarida Xirgu i Maria de Pineda
A continuació, Rodrigo va confessar que va decidir escriure sobre Xirgu com a “deure moral”. Un fet concret que la va impulsar va ser que ella és la primera actriu en acceptar el paper de Mariana de Pineda a l’obra de Federico García Lorca. Es tractava d’una dona executada amb garrot vil el 1831 per penjar una bandera republicana. Es tracta d’un personatge tant heroic com dramàtic i és per això que Lorca el va tractar, ja que versava sobre els temes de l’amor i la llibertat. Després d’haver estat censurada l’obra durant la dictadura del general Primo de Rivera i refutada per actrius i companyies va ser en Xirgu on Lorca va trobar comprensió.
Margarida Xirgu i Lorca es coneixen l’any 1926, dins una habitació de l’Hotel Palace de Madrid. L’encant de Federico Garcia Lorca va enlluernar a Xirgu amb les seves anècdotes i personalitat. Expliquen que li va dir: “tinc una obra però no l’acceptaràs” al que ella respongué “si la llegeixo i m’agrada la representaré”. Com tracta de la llibertat, a Margarida li agrada i decideix estrenar-la. Els tres actes en forma de romanç que passen en el moment que el desafortunat personatge Mariana de Pineda interpretat per Xirgu espera la seva sentència de mort dins un convent són finalment representats, amb els decorats fets per un jove Salvador Dalí.
L’actriu obrera
L’obra era quelcom molt important pel poeta granadí, ja que la història de Mariana de Pineda era quelcom que havia escoltat durant la seva infància en cançons infantils. Margarida Xirgu era, per tant, la dona forta que podia assegurar la seva proposta. Pel que fa a ella, li agradava perquè, en paraules d’Antonina Rodrigo, “s’identificava com a pobre i obrera”.
Crescuda en un barri humil de Badalona, es diu que el seu debut va ser llegint un pamflet anarquista a una taverna. De fet, era ella mateixa qui deia que no li importava agafar papers tràgics com el de Medea, doncs “les tragèdies ja les vivia al seu barri”. Sent una dona autodidacta, va aprendre compaginant la seva feina industrial amb les visites als Ateneus Obrers on va aprendre teatre. Els seus pares eren, a més a més, cultes a banda de la seva classe i la van introduir a Pérez Galdós. Anys més tard, el coneixeria, tractant-lo com el vell amic que sempre havia estat per ella.
Els seus començaments són, òbviament, dins el teatre català. Es revela substituint la primera actriu d’una obra, el seu talent és llavors posat de manifest actuant amb la roba de dol de l’enterrament del seu pare. Quan és contractada el 1906 pel prestigiós Teatre Romea de Barcelona, l’actriu ja havia interpretat des de drames fins a vodevil. Comença llavors a guanyar 20 pessetes amb les quals ajuda a la seva mare.
Trencadora per ser la primera en sortir en banyador a l’escenari i depilar-se les cames, el que la porta a enemistar-se amb teatres catòlics. La seva companyia rep un teatre petit a l’avinguda del Paral·lel on arriba a representar tragèdies com Salomé compaginades amb el vodevil picant típic dels teatres de la zona. Antonina Rodrigo explica que Xirgu sortia sempre del teatre “vestida de vella amb la seva mare” amb tal d’evitar els rics que l’intentaven festejar.
El salt al teatre castellà
Era d’esperar que Margarida Xirgu rebés crítiques el 1912, quan va començar a representar en castellà. Però el seu èxit és enorme i se la reconeix com a “actriu moderna”. Això implica que tots els autors de les generacions del 98 i el 27 li oferissin les seves obres per a què les representés. Noms de l’alçada literària com Benito Pérez Galdós, Jacinto Benavente, Antonio i Manuel Machado o Miguel de Unamuno. Però com ja hem indicat, de tots ells, és Lorca amb qui s’entén millor i amb qui manté una forta amistat.
Junts estrenen l’obra Yerma a Barcelona el 1935. Polèmica tragèdia amb una alta càrrega feminista sobre una dona que no pot tenir fills per causa del marit, però que és apartada socialment com a infèrtil.
La Guerra Civil s’aproxima i sense saber-ho comencen a acomiadar-se tant l’un de l’altre com d’Espanya. És potser l’últim acte que fan junts, “bell i en tàndem” com el defineix Rodrigo, la seva actuació en escenari i radiada en homenatge dels Ateneus Obrers a Barcelona. La representació té un èxit increïble, amb un públic obrer feliç que anomena ovacionant a Lorca: “poeta del poble”. Tant és l’afecte dels obrers que es forma una llarga cua per donar-li la mà després de l’acte. L’emoció de Lorca és recollida en una carta als seus pares on, per altra banda ja comença a recollir l’odi de les dretes cap a ell i l’actriu.
La tragèdia de la mort de Lorca i l’exili a Xile
Quan esclata la Guerra Civil l’any 1936 el Romancero de Federico García Lorca és present en tots dos bàndols: nacionals i republicans. Tot i així, a la seva Granada natal els feixistes el persegueixen i Manuel Falla, amic seu, no el pot salvar dels infames “cotxes negres que anaven a buscar els afusellats”.
Per altra banda, Margarida Xirgu es troba exiliada a Xile i li costa acceptar la notícia de la mort del seu amic. Citant-la, Antonina Rodrigo, reflecteix la seva negació: “Com es pot matar un ocell?”, va dir, en referència a Lorca. No és fins el 1952 quan accepta finalment la seva mort durant la inauguració d’un monument en honor al granadí a Montevideo. Tot fent una representació davant el memorial d’una escena de Bodas de sangre, on interpreta una dona que acaba de perdre el seu fill, Xirgu plora de veritat. Rodrigo assegura que per a ella “era com un fill” i tan intensa va ser la seva actuació, que els camperols uruguaians li van donar el seu condol sense saber el context.
Tot i que mai va tornar a trepitjar Catalunya, a “Xirgu se l’estimava” i la conferenciant va recordar l’homenatge fet a ella a Plaça Sant Jaume on ella mateixa va parlar. A les seves cartes sempre parlava amb “nostàlgia de passejar per les Rambles”, així doncs, “Margarida Xirgu va ser sempre a Barcelona, car que no tornés”.
[Vídeo] “Bellaterra visita el Sincrotró Alba, (4 juliol 2019)”
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Ramon Pascual, Sincrotró Alba on 4 Juliol 2019|
Ramon Pascual de Sans (Barcelona, 1942), director honorífic del Sincrotró Alba i ex rector de la UAB ha fet d’amfitrió i ha guiat la visita del grup de Bellaterra durant un parell d’hores, una gran experiència tècnica i científica de portes obertes i de convocatòria anual.
BELLATERRA.CAT 