Catalunya pateix una onada de segrestos virtuals, amb una vintena de casos des de febrer i més de cent intents al dia, la qual cosa ha portat els Mossos d’Esquadra a demanar a les víctimes potencials d’aquesta extorsió que no es deixin tenallar per la por i ho denunciïn com més aviat millor.
Segons han informat a Efe fonts de la policia catalana, des que el passat 3 de febrer es va conèixer el primer cas, a Catalunya hi ha hagut una vintena de denúncies per segrestos virtuals.
Els segrestos virtuals són una pràctica habitual a diversos països de Llatinoamèrica que ara estan començant a arribar a l’Estat espanyol, on es coneixen prop de 200 casos. L’engany funciona de la següent manera: algú truca a un número de telèfon escollit aleatòriament i quan l’interlocutor respon li adverteixen que tenen al seu fill segrestat i que el mataran si no paga immediatament un rescat.
Per donar versemblança al fals segrest, fins i tot es posa al telèfon un nen que vocifera per demanar ajuda als seus suposats pares. A més, els autors d’aquesta extorsió tenen tanta pràctica que s’han convertit en uns autèntics artistes en l’obtenció d’informació a partir dels comentaris dels pares, segons les mateixes fonts. El fals segrestador s’aprofita de l’espaordiment de les víctimes i els impedeix penjar el telèfon, perquè així no puguin intentar comprovar que el seu fill està localitzat, mentre els apressa perquè efectuïn una transferència amb els diners que li exigeixen, que varia en funció del cas, ja que va dels 200 fins als 5.000 euros. De la vintena de casos que s’han denunciat a Catalunya, en cinc s’ha frustrat el pagament, en dues d’elles perquè el telèfon es va penjar accidentalment i els falsos segrestadors no van tornar a trucar a la víctima perquè van pensar que els havien descobert.
Quan els afectats no tenen fills
Segons les fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per Efe, aquesta onada de segrestos virtuals que està patint Catalunya té el seu origen en trucades efectuades des d’un país de Llatinoamèrica, on s’està estrenyent el setge, ja que fins i tot es disposa d’algunes gravacions per poder identificar la veu de quatre suposats autors.
Els Mossos calculen que els autors d’aquestes extorsions efectuen, de mitjana, més d’un centenar de trucades al dia, de forma aleatòria, encara que la majoria són negatives, ja que la persona amb la qual es posen en contacte no té fills o perquè l’interlocutor s’ho pren a broma i penja.El ritme de trucades d’aquests grups és tan elevat que fins i tot en només un dia van arribar a telefonar a diverses cases d’una illa de l’Eixample de Barcelona, que té els números de telèfons correlatius, segons les mateixes fonts.
El primer cas conegut a Catalunya va ocórrer el 3 de febrer, quan un veí de Girona va rebre una trucada avisant-lo que havien segrestat al seu fill. L’home, que no tenia fills, va pensar que els captors s’havien equivocat i que havien segrestat al fill d’una altra persona, pel que va acudir als Mossos d’Esquadra, que van descobrir el greuge i van començar a prendre cartes en l’assumpte. Des d’aleshores, la Policia catalana s’han posat en contacte amb els instituts perquè traslladin als pares consells bàsics perquè intentin mantenir la sang freda si reben una trucada d’aquestes característiques.
Trucs per enganxar els estafadors
Entre d’altres mesures, els Mossos recomanen que els pares llancin preguntes trampa –per exemple canviant el nom del seu fill per assegurar-se que es tracta d’un engany–, que prenguin notes quan parlen, que exigeixin poder posar-se en contacte amb la víctima i, sobretot, que intentin tallar la comunicació com més aviat millor.
Segons els Mossos, si es tractés d’un segrest real –a Catalunya es dóna un sol cas cada dos o tres anys de persones desvinculades de l’àmbit delinqüencial–, els autors del rapte ja s’encarregarien de tornar a trucar per acordar la forma de pagament. En tractar-se d’un engany, en la majoria d’ocasions, quan l’interlocutor talla la trucada, els autors d’aquest tipus d’extorsió opten per la via fàcil i busquen a una altra víctima.
Un altre consell bàsic és avisar com més aviat millor als Mossos d’Esquadra, ja que disposen d’una Unitat de Segrestos i Extorsions especialitzada en aquest tipus de casos i saben com actuar en cada moment. Els Mossos també demanen als pares que, fins a on sigui possible, intentin gravar la conversa, per a així poder identificar la veu dels autors de l’extorsió i poder acumular les causes quan se’ls detingui en els seus països d’origen.
La policia catalana ha posat en coneixement d’Interpol i Europol els casos denunciats a Catalunya, si bé el principal obstacle amb que s’enfronten és que en la majoria de països d’origen s’investiga el cas com una temptativa d’estafa, i no com una extorsió, la qual cosa amb prou feines té rellevància penal.