Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2015

Tornem-hi amb l’himne

 

JOAN J. QUERALT

Espanya és un país curiós. Dos secretaris d’Estat, en nom del Govern central, envien als presidents dels clubs que s’enfronten aquesta nit, Barça i Bilbao, a la final de la Copa del Rei una carta… privada. Si filem molt prim, aquí hi podria haver una infracció: diners i mitjans públics per a una activitat privada. Però sabem que no és així: sabem que la missiva és pública i que, segons els vigents usos governamentals, es filtra a trossos. 

¿De què va la carta? Per als ciutadans comuns que paguem el sou dels dos secretaris d’Estat, el seu personal de suport i els spin doctors que deuen haver redactat la carta, així com els mitjans de transport d’aquesta, la carta és secreta. A partir de fragments deduïm que xiular l’himne d’Espanya és dolent, inconstitucional potser, que no va amb el senyoriu i el prestigi de les entitats que disputen el trofeu i que, hipotèticament, podria ser un acte esportivament violent; i, per tant, sancionable. Sancionable no tant en els individus –¡pobre, potser, del que enxampin!– sinó per als clubs. 

¿Existeix l’obligació d’aplaudir l’himne espanyol? ¿Existeix l’obligació de seguir-lo –alguns diran suportar-lo– en silenci? Ni una cosa ni l’altra; ni l’himne espanyol ni cap altre. ¿És violent protestar contra l’execució en públic de l’himne espanyol, en un acte, d’altra banda, no oficial? En absolut: ni incita a la violència, ni al racisme, ni a la xenofòbia ni a la intolerància en l’esport, objectius lloables que pretén eradicar la llei antiviolència. És legítim dissentiment polític, pacífic, públic i col·lectiu davant una determinada situació política i social contra la qual els xiuladors reaccionen sorollosament. 

Com fins i tot l’actual Tribunal Constitucional ha reiterat, no existeix en el vigent ordenament el patriotisme constitucional. Al contrari, discrepar de l’ordre vigent, lluitar políticament i cívicament per a la seva modificació, fins i tot radical, és legítim; ni es pot prohibir ni encara menys criminalitzar. Els espectadors, siguin els que siguin, tenen el dret de manifestar-se contra qui els vingui de gust i com els vingui de gust. Un camp de futbol no és un estat d’excepció, on els drets ciutadans bàsics estiguin o puguin ser limitats. Aquesta implícita exigència de conformitat amb l’ statu quo formulada pels secretaris d’Estat recorda la multa que es va imposar al Barça als anys 40 perquè els espectadors no havien aplaudit amb prou entusiasme el dèspota per tots sofert. 

No hi ha en absolut cobertura legal ni per impedir ni per sancionar que es xiuli l’himne espanyol o qualsevol altre himne oficial. Existeix, al contrari, empara constitucional per manifestar pacíficament, sonorament, públicament i col·lectivament la dissidència. 

Potser la solució vindria per evitar les causes que estan en la raó d’aquesta dissidència. Potser convindria que alguns dels censors recordessin com i a quins sons oficials va entrar l’anterior rei a l’Estadi Lluís Companys quan es van inaugurar els Jocs Olímpics del 92. 

  

Read Full Post »

  
“La Catalunya Futur o Catalunya Progrés o Sum Sum Corda Catalunya però amb Artur Mas al davant va acabar d’agafar cos”

Quico Sallés

Dimarts el president va dinar amb gent del seu entorn més confiat. Van parlar d’eleccions municipals i del 27-S. El resultat a Barcelona va ser analitzat com s’analitzen aquestes coses, amb el got mig ple i amb el got mig buit.

Però el fenomen de l’invent Barcelona en Comú i el seu hiperlideratge van reforçar la brama que corre darrerament per CDC: concórrer sense la marca CiU a les plebiscitaries/constituents amb un bon grapat de sobiranistes més o menys independents.
La Catalunya Futur o Catalunya Progrés o Sum Sum Corda Catalunya però amb Artur Mas al davant va acabar d’agafar cos. La brama, la idea ja es comenta sense embuts. “Sense una marca cremada i amb un hiperlideratge encara es podrà resistir”, diuen alguns. El problema per a molts és que amb les expectatives de resultats, les actuals files convergents a les institucions patiran un ERO de primera magnitud. Però potser per altres això és un mal menor, més suportable que no pas unes eleccions sense la marca CiU.

Read Full Post »

  

Els murs de les cases de Bellaterra

Foto: bellaterra.cat

Read Full Post »

El fet que CiU hagi perdut l’Ajuntament de Barcelona és un cop al procés sobiranista, però si s’analitzen els resultats de les eleccions de diumenge a la ciutat, la realitat és que el vot independentista va pujar a la capital catalana si es fa una comparació amb les municipals del 2011.
La participació a la ciutat ha pujat set punts, i la suma dels vots de CiU, ERC i la CUP arriba gairebé als 288.000. Aquesta xifra suposa 68.000 vots més dels que l’independentisme va aconseguir a Barcelona a les eleccions municipals del 2011.
De fet, aquests 68.000 vots surten, en part, dels 30.000 més que va obtenir ERC i els 40.000 que va pujar la CUP, que va passar d’11.000 a les eleccions del 2011 a gairebé 52.000 aquest diumenge. CiU, de la seva banda, va perdre a Barcelona uns 17.000 vots comparant amb els comicis de fa quatre anys.

Read Full Post »

Quico Sallés (Barcelona)”

Voleu que UDC es comprometi per una Catalunya independent en el marc de l’Unió Europea, sí o no?”. Aquesta és la pregunta que avalen més de 1.000 militants d’Unió per celebrar la consulta interna que el partit farà el proper 14 de juny. Una pregunta que, segons ha pogut saber ElSingular, s’ha formulat després de setmanes de negociacions amb diversos sectors i que porta la firma de 12 membres del comitè de govern, de tres presidents intercomarcals, de noms com la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, o la portaveu del Parlament, Mercè Jou, l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, o històrics com Joan Rigol o Llibert Cuatrecasas.

Amb aquesta pregunta sobre la taula, diversos representants del partit negociaran a partir d’aquest dimecres amb Ramon Espadaler, encarregat d’elevar al comitè de govern del proper dimarts 2 de juny, la pregunta que s’ha de formular a la militància el proper 14 de juny. Una pregunta que es planteja davant les sospites de la pregunta que tenia preparada el sector Duran, que patia d’un enrabassament intencionat i no quedaria clar el posicionament del partit en les plebiscitàries del 27-S.
Amb aquesta fórmula, que va molt més enllà, del sector independentista o renovador dels democratacristians, la militància territorial exigeix claredat a la direcció del partit. Una claredat on no hi barregen ni termes com full de ruta o dret a decidir però sí el concepte Unió Europea que sempre han defensat el sector sobiranista d’Unió. 

Read Full Post »

  

Ramon Andreu i Atik, torna ha guanyar per majoria a l’EMD de Bellaterra.

VOTS PRESIDÈNCIA EMD BELLATERRA:

  
Ramon Andreu i Atik (Gent per Bellaterra) 731 vots

Alvar Roda i Fabregas (Grup d’Electors pet Bellaterra) 298 vots

Remei Gómez i Pérez) Convergencia i Unió) 179 vots

Carmen León (PP) 75 vots

PLE DE L’EMD DE BELLATERRA

6 cadires per Gent de Bellaterra

2 cadires per Convergencia i Unió

1 cadira per Esquerra Republicana de Catalunya

  

Read Full Post »

  

RESULTATS URNA DE PARTITS:

  
GxB (Gent per Bellaterra) 614 vots

CiU (Convergencia i Unió)  335 vots

ERC (Esquerra Republicana Catalunya) 124 vots

PP. 72

PSC. 33

C’s. 55

CxC. 42

PENN. 6

Read Full Post »

Older Posts »