✅ L’ajuntament assumeix deutes contrets fora dels procediments establerts com a reconeixements d’obligacions.
Regidors d’ERC a l’Ajuntament de Cerdanyola
✅ Esquerra proposa una comissió per revisar aquestes despeses i evitar que la situació es repeteixi.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès arrossega un problema molt greu en la gestió comptable que el govern del PSC, tot i la seva llarga experiència de govern, és incapaç de resoldre de forma ràpida i eficient. D’acord amb un informe de la intervenció municipal, al que ha tingut accés el grup Municipal d’ERC, durant l’any 2020 es va aprovar una despesa de 4 milions d’euros amb els procediments de reconeixements d’obligacions o pagaments de caixa fixa, és a dir, actuacions sense cap tipus de procediment contractual. Aquesta situació no és nova ja que el 2018 es van pagar sense contracte 8 milions d’euros i el 2019 fins 5 milions d’euros.
El servei d’intervenció municipal ha avisat reiteradament d’aquest incompliment al govern municipal i també els regidors republicans ho han denunciat als plens demanant mesures per evitar la proliferació d’aquest tipus de forma de pagament. Els reconeixements extrajudicials d’obligacions haurien de ser excepcionals, per despeses imprevistes i urgents que no poden esperar la tramitació administrativa. A l’ajuntament de Cerdanyola però s’ha convertit en una forma habitual, reiterada, permanent i constant durant anys i s’utilitza com a procediment ordinari de gestió de la despesa.
Precisament aquest lloc de treball d’intervenció municipal pateix una greu inestabilitat a l’Ajuntament, on es succeeixen les persones que ocupen el càrrec amb més freqüència de la que seria desitjable. Totes elles s’han queixat de la manca de personal per poder dur a termes les seves competències amb la deguda agilitat i eficiència. En aquest sentit Esquerra recorda que va presentar una moció al ple de novembre de 2020 per millorar la dotació personal i material dels serveis econòmics i d’intervenció, que va ser aprovada amb els vots a favor de tots els grups municipals, però el PSC, i En Comú Podem hi van votar en contra.
Si bé el govern municipal afirma que aquest problema crònic està en vies de solució, Esquerra denuncia la manca d’informació sobre com i amb quins recursos es compta per resoldre-ho. Segons indica l’interventor municipal, aquesta dinàmica pot suposar responsabilitats de tot ordre, fins i tot penals, i afectar a tots els intervinents dels expedients.
El Grup Municipal d’ERC va proposar al ple de febrer la creació d’una comissió per a l’estudi de tots els reconeixements d’obligacions i els reparaments en les despeses autoritzades, així com per trobar solucions tant dels procediments necessaris per evitar l’abús del pagament de despeses sense contracte, com solucions organitzatives per a què tots els serveis puguin complir amb les exigències dels serveis públics que tenen encomanades. Aquest acte de transparència permetria deixar clar que no hi ha cap irregularitat més enllà de les administratives, fer seguiment de les accions del govern per evitar l’ús indegut de reconeixements d’obligacions en el futur, i protegiria les treballadores municipals de les deficiències organitzatives.
☑️ Bellaterra. Cat ve denunciant que al nostre nomenclàtor només tenim el nom d’una dona (Mercè Rodoreda) i noms franquistes.
Placa del Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
L’aprovació inicial –amb els vots favorables de PSC, Junts, En Comú Podem i Ciutadans i les abstencions de PP, Guanyem i ERC- del Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola va ser la protagonista del ple municipal de febrer.
Quin és el Pla d’Habitage de Cerdanyola?
El treball de diagnosi constata que hi ha desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Es demana molt més lloguer (42,9%) del que s’ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s’ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s’opta per la compra, l’habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l’habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.
Pel que fa a l’accés al mercat lliure d’habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D’aquestes noves unitats familiars més de la meitat s’adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l’HPO més assequible (lloguer de règim especial). L’estudi identifica un parc d’habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).
“Cap moció per eliminar els noms franquistes del nomenclàtorde Bellaterra“
Josep Maria Marcet, un dels noms franquistes al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
Mocions aprovades al Ple de Cerdanyola
Van obtenir la llum verda del plenari la presentada per En Comú Podem per la incorporació del municipalisme en els òrgans de govern del pla d’actuació del Procicat per emergències associades a malasties transmissibles emergents amb potencial alt risc, la presentada per ERC i Guanyem per a la feminització del nomenclàtor a Cerdanyola, la d’ERC per manifestar la voluntat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola per a que el servei integral de l’aigua a Bellaterra (Turó de Sant Pau reb Aigües de Barcelona i la resta de Bellaterra Aigües de Sabadell) es presti mitjançant una empresa pública metropolitana i dues de Ciutadans per condemnar la violència al carrer i per l’adhesió de Cerdanyola a la xarxa de ciutats per la bicicleta.
Mocions no aprovades al Ple de Cerdanyola
Es va rebutjar una de suport a l’amnistia (presentada per Jxc, Erc i Guanyem de suport a l’amnistia), una d’En Comú Podem per demanar l’indult de Pablo Hasél i defensar la llibertat d’expressió i una altra de suport a Pablo Hasél (presentada per Junts, ERC i Guanyem).
☑️ Feminitzar el nomenclàtor, prestació integral del servei d’aigua i suport a la llibertat d’expressió.
☑️ Cap moció política per eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra com Marcet, Viza o Àbalo.
Al nomenclàtor de Bellaterra només hi ha 1 carrer amb nom de dona: Mercè Rodoreda
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentarà tres mocions al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de febrer: per feminitzar el nomenclàtor de carrers i equipaments; perquè el servei integral d’aigua de Bellaterra el presti una empresa pública metropolitana; i de suport a Pablo Hasél i la llibertat d’expressió.
“El servei d’aigua de Bellaterra el presta Aigües de Sabadell, menys al Turó de Sant Pau que ho fa Aigües de Barcelona”
La moció sobre la feminització del nomenclàtor destaca que només el 5% dels carrers de Cerdanyola tenen nom de dona, apuntant a més que d’aquests 25 carrers, fins a 18 tenen nom “de verges i santes i un és el pseudònim masculí de l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català”. Esquerra indica que tan sols 6 carrers tenen un nom amb referència a una dona concreta i “això vol dir que amb prou feines un 1% dels carrers homenatgen el nom d’alguna dona referent”.
Davant d’aquesta situació, ERC demana que l’Ajuntament es comprometi “a tenir presents només a dones referents, alhora de nomenar nous equipaments municipals, espais i carrers al municipi” amb l’objectiu “ d’anar normalitzant la igualtat efectiva entre dones i homes”. La moció també demana reafrimar el compromís municipal “subscrit amb l’adhesió del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” al febrer de l’any passat.
La segona moció demana que l’Ajuntament mostri la seva voluntat per a què s’opti per gestionar el servei integral del cicle de l’aigua a Bellaterra a càrrec d’una empresa pública metropolitana.
Esquerra recorda que el Consell Metropolità va aprovar al desembre la creació d’una Comissió d’Estudi per identificar els mecanismes i models de gestió més sostenibles i eficients als municipis en que el servei de distribució d’aigua no es presta a través d’Aigües de Barcelona, com és el cas de Bellaterra on es fa càrrec l’empresa Aigües de Sabadell, del grup CASSA.
Pel que fa a la tercera moció, el text encara no està totalment definitiu ja que s’està negociant amb altres grups municipals, però vol donar suport al raper Pablo Hasél i a la llibertat d’expressió i reclamar la despenalització del delicte d’injúries a la corona, pel qual s’ha condemnat, entre d’altres, Hasél.
☑️ David González Chanca (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) nou diputat al Parlament, seguirà sent regidor de Cerdanyola.
☑️ El regidor de relaccions de l’Ajuntament amb Bellaterra només ha participat una vegada a la Junta del Veïnat, tot i dir que no faria com Victor Francos (Cap de gabinet de Salvador Illa) que mai va assistir.
David González Chanca (PSC Cerdanyola) i Ramon Andreu Atik (GxB)|FOTO: BELLATERRA. CAT
La intenció inicial de David González, que ahir era escollit diputat al Parlament de Catalunya, és fer compatible aquest càrrec amb les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Cerdanyola, tot i que destaca que ’alcalde de la ciutat és qui té la responsabilitat última sobre el govern municipal i ha de confiar en la seva tasca. — David González explica que fa dos anys es va presentar com a candidat a les eleccions municipals amb l’objectiu de treballar per Cerdanyola “per millorar la meva ciutat i aquest compromís continua”, però apunta que ha d’abordar aquesta compatibilitat dels càrrecs, i com es pot organitzar, amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, “que finalment té la darrera responsabilitat i ha de confiar en mi per poder desenvolupar” les tasques al govern municipal.
David González és un dels pesos pesants del govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola. Des de l’inici de mandat, González és el portaveu del grup municipal socialista i ha portat les responsabilitat de Bon Govern i Qualitat Democràtica; UAB i Ciutat del Coneixement; Educació; Joventut; i Tecnologies i Sistemes d’Informació. A aquestes regidories es va sumar la de Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a partir de setembre de l’any passat, arran de la renúncia d’un altre dels homes forts del govern Cordón, Víctor Francos, a causa del seu nomenament com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat -en aquestes eleccions, Francos ha dirigit la campanya d’Illa-. González és també el segon tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.
Únic cerdanyolenc al Parlament
David González serà l’únic diputat a la cambra del Parc de la Ciutadella després de les eleccions al Parlament celebrades ahir, en què va ser escollit com a nñumero 21 de la llista del PSC. L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà es va quedar a prop de ser elegit com a número 6 de la candidatura de la CUP-Guanyem per Barcelona, ja que aquesta formació va aconseguir 5 diputats a la nostra circumscripció. En el passat mandat, la ciutat comptava amb dos diputats, Antoni Morral, de Junts per Catalunya, i María Valle, de Ciutadans.
Laura Borras, Candidata per Junts a la presidència de la Generalitat de Catalunya: FOTO DE BELLATERRA. CAT
La campanya electoral de les eleccions més estranyes de la història va acabar ahir amb les tradicionals crides al vot útil a càrrec de tots els partits. És un recurs clàssic i que funciona, però no deixa de ser trist que l’últim recurs per portar els teus electors fins a les urnes sigui apel·lar a un vot en negatiu, és a dir, en contra d’alguna cosa més que a favor d’un projecte en concret. Ahir es van sentir aquestes crides a evitar tant un tripartit d’esquerres amb el PSC com un govern independentista, que governin “els de sempre” o un executiu en què Vox o la CUP puguin jugar algun paper. És cert que l’elevat nombre d’indecisos i la fragmentació partidista (amb fins a nou partits amb possibilitats d’entrar al Parlament) potser justifica aquestes apel·lacions al vot més emocional, però ara ja podem dir que hauria sigut desitjable un tipus de campanya més constructiu.
Perquè, a més, es dona la circumstància que, com que no sembla que hi hagi d’haver transvasament entre el bloc independentista i el contrari, la majoria dels atacs s’han donat entre formacions en teoria properes o condemnades a pactar, com Junts i ERC, però també entre Junts i el PDECat, entre el PP i Ciutadans o entre els comuns i el PSC. És aquesta recerca del vot fronterer –el que es decideix a última hora i pot acabar decantant el resultat (és el que va passar el 21-D, per exemple)– el que ha fet augmentar la temperatura de la campanya en els dies finals, on ja s’han imposat clarament els missatges més dirigits al cor que al cap. Cal afegir que un altre factor que ha enrarit la campanya i l’ha feta encara més antipàtica és la presència d’una força d’extrema dreta com Vox, disposada a mentir descaradament per inocular el seu missatge xenòfob i autoritari.
El cas és que durant la campanya no s’ha pogut fer un debat serè i argumentat ni sobre quin ha de ser el rumb del Procés ni sobre el model de país ni, més a curt termini, sobre com ha d’afrontar Catalunya la reconstrucció de l’economia a partir dels fons europeus. Hauria sigut ideal veure els candidats discutint, amb xifres a la mà, sobre pressió fiscal, economia verda, ciència i investigació, model universitari o tantes altres coses imprescindibles per construir el país del futur. També hauria sigut una manera de calibrar les aptituds de cada candidat, ja que la presidència de la Generalitat no és un càrrec qualsevol i necessita un cert nivell d’expertesa.
Esperem, però, que un cop finalitzada la campanya i la seva pròpia dinàmica simplificadora i caïnita, i amb els resultats del 14-F a la mà, s’obri pas la política en el sentit més elevat del terme. La política entesa com la capacitat de teixir acords, generar consensos i dibuixar les línies mestres estratègiques que el país necessita per aixecar-se altre cop. I per això caldrà que els que avui es barallen (Junts, ERC, PDECat, CUP però també comuns o PSC) arribin a acords al llarg de la legislatura.
Laura Borràs, candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT
Laura Borràs ha retret al candidat del PSC i exministre de Sanitat, Salvador Illa, que no es fes un test de detecció del coronavirus abans del debat de TV3 , tal com assegura que els va demanar el comitè de Salut de TV3. Creu que Illa hauria d’haver donat exemple.
La seva incompetència al capdavant del Ministeri ja ha quedat acreditada. Ara tenim la seva irresponsabilitat de no complir amb el que ens demanava el Comitè de Salut de TV3. A més, denota una falta d’exemplaritat. Ho hem de fer com a servidors públics i ell més, que era ministre de Sanitat
Possible suport a ERC si els republicans guanyen les eleccions
La candidata de JxCat a la presidència de la Generalitat, per primera vegada durant aquesta campanya, ha admès que, tot i que treballen per guanyar les eleccions, si no ho aconsegueixen i ho fa ERC, donaran suport a la investidura de Pere Aragonès.
Només treballarem en el marc d’un govern independentista”
Ara bé, no s’ha estalviat crítiques als republicans. En aquest cas, al president del Parlament, Roger Torrent. Borràs retreu que no hagi tingut la determinació de defensar la cambra dels embats de l’estat i el fa responsable d’haver convertit la institució en una sucursal del Tribunal Suprem.
No ens podem permetre un Parlament segrestat com hem tingut aquesta legislatura per l’amenaça i la pressió de l’estat espanyol. No pot ser que el Parlament es converteixi en una sucursal del Tribunal Suprem. Això ha passat i no pot tornar a passar. Cal recuperar la normalitat democràtica de la sobirania del Parlament
El fitxatge d’Argimon com a conseller si Borràs és presidenta
Borràs també ha donat més detalls de l’anunci que va fer al debat de TV3, la incorporació de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut si ella esdevé presidenta de la Generalitat de Catalunya.
Vaig convènce’l [Josep Maria Argimon] la setmana passada en el decurs d’un dinar que vam mantenir plegats. Ell és perfectament conscient dels moments delicats que vivim i que necessitem els millors professionals. Ell és independent i molt competent i jo vull un govern fort, eficaç i eficient
Laura Borras i Castanyer, candidata 132e Presidenta a la Generalutat de Catalunya per Junts|BELLATERRA. CAT
Laura Borras (Junts) Una biografia intel·lectual
Si miro de justificar la meva trajectòria investigadora he de recórrer forçosament a la meva pròpia biografia. I en fer-ho em vénen al pensament, de manera inequívoca, els mestres. Afortunadament n’he tingut molts i molt diversos. Em resultaria recordar què he après de cadascun d’ells, entre d’altres coses perquè, amb el pas del temps, els seus ensenyaments s’han anat incorporant subtilment dins de la meva pròpia manera de treballar. Amb tots ells he mantingut una relació de disciplina i de respecte i la majoria han suposat per a mi fascinants exemples d’intel·ligència, brillantor i competència intel·lectual: tot un mirall on tractar de reflectir la meva pròpia imatge.
Els inicis: una base interdisciplinar
Al començament va ser la literatura. Atreta a parts iguales per la literatura i l’art, i davant de la tessitura d’haver de triar un futur quan ni tan sols s’ha arribat a la majoria d’edat, les meves preferències em van dur a les portes de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Ja en el meu primer curs vaig descobrir que les múltiples disciplines que m’interessaven em duien a investigar abans, durant, després i en lloc de la literatura. Del particular al general, articulant mètodes interdisciplinars que responien als meus desigs preuniversitaris i molt abans de poder imaginar que algun dia aquest desig seria una realitat, els meus passos s’orientaven ja envers la pràctica crítica i hermenèutica que conformen la base necessària per a la literatura comparada. Com que llavors la llicenciatura de “Teoria de la Literatura i Literatura Comparada” era llavors un projecte que encara estava a les beceroles, l’exemple dels mestres que la conreaven era per a mi el millor estímul.
Una part important dels estudis de Literatura Comparada ha consistit en intentar abordar l’elaboració dels principis empírics de la literatura: la literatura com un fenomen supranacional i universal. A partir de l’anàlisi d’obres concretes, s’ha provat d’establir els fonaments de la universalitat literària. Aquesta premissa, constitutiva de l’àrea dins la qual s’ha formulat tant la meva formació com la meva recerca, ha de ser posada de relleu per tal com té a veure amb la percepció de l’abast de la disciplina i la seva relació amb matèries circumdants com ara la teoria literària i la història, entre d’altres. Per això, lluny de veure el conflicte entre el particular i l’universal –el comparatisme i la institucionalització en filologies nacionals dels estudis literaris– com una tensió que ha de resoldre’s, vaig optar per començar els estudis de filologia catalana (posats a fer una tria, triava la meva cultura) per aviat tractar de simultanejar-los amb els de filologia romànica, que em donaven la base plurilingüística imprescindible.
D’acord amb la meva manera d’entendre la disciplina, doncs, quedava clara la premissa d’estudiar la literatura com un ens que supera les barreres nacionals o lingüístiques. Aquesta necessitat –no permesa pels plans d’estudi que regien aleshores– em va anar orientant vers l’aprofundiment del sentit, vers la intertextualitat, vers les múltiples i productives relacions de la literatura amb els seus “altres”, i va veure un primer resultat en la tria del tema de la meva tesi doctoral: un estudi que va ser definit pel president del tribunal que la va jutjar, l’eminent comparatista Claudio Guillén, com “d’art et littérature comparée”.
En efecte, una trajectòria de recerca comença, un cop finalitzats els estudis de llicenciatura, quan es comencen els cursos de doctorat. En aquell moment, havent optat clarament per un estudi comparatiu de textos literaris i representacions iconogràfiques, vaig obtenir una beca de Formació de Personal Investigador (FPI) del Ministeri d’Educació i Ciència que em va permetre ingressar en el Departament de Romàniques de la UB on, abans fins i tot d’assolir la suficiència investigadora, vaig alternar la investigació amb la docència. Finalitzades les meves ajudanties, la beca de la que gaudia em va permetre fer estades a l’estranger (Anglaterra, primer, i França, després) que van resultar extremadament productives, atès que, uns anys més tard, van cristal·litzar en el títol de Doctor Europeu. Aprofito per incidir aquí en la importància de la dimensió exterior de la recerca. El contacte amb mètodes innovadors i capdavanters sempre resulta enriquidor, a més de necessari.
La conferència que Hans Robert Jauss havia impartit a Barcelona l’abril de 1988 va dirigir el meu interès envers la teoria de la recepció i les seves possibilitats pràctiques immediates. Unes possibilitats que veurien la llum en els cursos de “Teoria de la literatura” que he estat impartint ininterrompudament al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona des de l’any 1995 i a la Universitat Oberta de Catalunya del 1999 fins el 2009. Des de llavors, albergo la idea que el teòric de la literatura o el crític literari modern està “condemnat” a mantenir una situació d’amateurisme en relació amb els seus col·legues intel·lectuals que es dediquen a disciplines més “tècnicament pures”. Tal vegada no sigui el terme amateurisme el més pertinent, atès que el nostre coneixement està sempre en funció d’un comentari especulatiu sobre un text literari. Això no obstant, és indubtable que el domini d’una disciplina mental determinada dota les nostres operacions hermenèutiques d’una més gran solidesa i uns resultats més brillants, es tracti de la lingüística, la filosofia o la història. La coincidència de la meva docència en teoria literària amb l’elaboració de la tesi doctoral va suscitar que tractés de trobar un camp conceptual sòlid des del qual donar validesa a la meva investigació sobre les formes de la follia a l’Edat Mitjana. Així va ser com vaig escollir com a base de reflexió – previnguda per les indicacions que trobava en el pensament crític i comparatista de la majoria de romanistes–, el teixit històric, literari i iconogràfic del món medieval que va veure’s recompensat amb la concessió del Premi Extraordinari de Doctorat.
No podia tampoc deixar de banda –i confio que les meves publicacions en donin compte– les propostes teòriques més recents, com ara la semiòtica de la cultura, el marxisme, el feminisme i el postcolonialisme, els quals han insistit en el caràcter institucional de la literatura i en la seva imbricació en un sistema cultural més ampli. Aquests suggeriments són especialment rellevants per la Literatura Comparada, que tracta els textos inserits en un teixit d’intercanvis. En conseqüència, si l’obra literària representa un objecte que adquireix la seva identitat en processos extraliteraris que el constitueixen com a tal, l’anàlisi d’aquests ha de formar part dels estudis literaris, en particular de la comparatística. Per tot el que he exposat més amunt, entenc el comparatisme com un camp obert d’investigació textual, per la qual cosa l’aparició d’eines teòriques provinents de corrents com la teoria de la recepció, el postestructuralisme, els estudis culturals i la crítica colonial van suposar per a mi un repte estimulant. Tal vegada en aquest sentit la comparatística estigui més a prop que mai dels seus plantejaments universalistes, per bé que paradoxalment, tampoc mai abans s’havia plantejat obertament el problema de l’apropiació cultural, en particular respecte a la relació de la cultura europea amb altres cultures, tot i les veus que temen pels camins que aquesta diversitat pot arribar a seguir.
El present: la docència com a servei i la investigació com a deure.
Per raons del destí personal de cadascú, he exercit en diversos nivells de l’ensenyament: des de la ja extingida Educació General Bàsica fins a la universitat, on també he passat per les categories de professora associada a la UB i professora agregada a la UOC, així com Directora Acadèmica de l’àrea de Postgrau dels Estudis de Llengües i Cultures. Tots i cadascun d’aquests càrrecs docents han suposat per a mi una valuosa font de coneixement tant didàctica com tècnica.
Les funcions bàsiques de la Universitat segons la Llei Orgànica de Reforma Universitària (11/1983) són el desenvolupament científic, la formació professional i l’extensió de la cultura. La Universitat exerceix el servei de l’educació mitjançant la docència, l’estudi i la investigació. En aquest marc, estic convençuda que el desenvolupament de la tasca docent del professorat ha de sustentar-se en el pilar bàsic de la investigació, de la qual és inseparable. Un dels espais on la investigació té cabuda és en les societats literàries i les associacions professionals on l’intercanvi i el contacte entre col·legues és més que saludable per prendre el pols a les actituds i propostes més innovadores. Amb aquesta convicció vaig ingressar –sempre amb els avals previs i preceptius- i he treballat en la SELGYC (Sociedad Española de Literatura General y Comparada), la ICLA (International Comparative Literature Association), l’ASETEL (Asociación Española de Profesores de Teoría de la Literatura), la Societat Catalana d’Estudis Dantescos, el Centre Català de l’International PEN Club, l’Associació d’Escriptors o l’International Board of Directors de l’ELO, l’Electronic Literature Organisation.
Així mateix, a banda d’atendre sempre les invitacions per a pronunciar conferències arreu, i impartir seminaris i cursos de doctorat i postgrau en diverses universitats (UB, UAB, Universitat d’Alacant, Universidad de Málaga, Universidad de Jaén, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad Carlos III de Madrid, Universidad Complutense de Madrid, etc.) la pròpia inquietud m’ha portat a organitzar i dirigir Congressos, Seminaris i Jornades, així com Cursos d’Extensió Universitària com El viatge de la literatura o Narrativa del segle XX que van gaudir sempre d’un èxit notable (en el decurs de cinc edicions van passar-hi més de cinc cents estudiants). Amb altres col·legues la tasca cooperativa ha tingut també el seu espai. Així és com vaig cofundar GENA, un grup interdisciplinari d’estudi de la narrativa actual a la UB. Més endavant, van arribar “El viatge de la literatura” i, més tard encara, OFELIA. Dos projectes literaris en xarxa i a la xarxa.
Certament, l’experiència em demostra cada dia que per a desenvolupar la tasca docent amb profunditat, amplitud i perspectiva, el professorat no pot limitar-se a una simple exposició de fets emmagatzemats i memoritzats. És indiscutiblement necessària l’assistència a col·loquis, simposis o congressos, i en definitiva, a qualsevol reunió científica per contrastar els propis punts de vista amb d’altres i accedir, d’aquesta manera, a informacions que reverteixen favorablement en la docència i que permeten una planificació més actual de les assignatures i del coneixement.
Docència i investigació: present i futur.
Fins aquí, doncs, el que podria considerar-se com les fonts de la meva biografia intel·lectual. Queden per detallar molts altres impulsos i moltes altres fonts que serien aquí difícilment citables i encara més difícilment valorables. En realitat, la tasca d’un investigador de la literatura no difereix de qualsevol altra dedicació, és a dir, es realitza a través d’un complicat teixit d’experiències, en les que las estretes dels llibres de l’estricta especialitat són només una part. En la docència, quan es tracta de convèncer per a una certa actitud intel·lectual i ensenyar coneixements que, en definitiva, puguin ser superats, aquesta part ha de ser vivificada i posada en acte. Per a tal fi es necessita alguna cosa més que la lletra. I és important comprovar que tot el que s’ha estimat es converteix en pensament útil.
El progrés, en les qüestions intel·lectuals, és a vegades difícil de precisar; però crec que, almenys en el meu cas, resideix en una major autoconsciència de la pròpia disciplina. En aquest sentit, les innovacions tecnològiques que fan de la nostra feina un compromís constant amb la modernitat, ha estat el trampolí ideal per a constituir un grup d’investigació interdisciplinar i capdavanter: HERMENEIA. L’any 2009, més de deu anys després de la seva gestació, el grup va ser reconegut com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya (SGR-529).
El màster en Literatura en l’era digital del qual sóc directora acadèmica, desenvolupat a la UB i amb el suport d’Edicions 62, constitueix en aquests moments un projecte interessant i engrescador. Igualment, la direcció per a la UB del Doctorat Europeu Master Mundus “Interzones” és una experiència d’aprenentatge europeu i mundial al més alt nivell. Igualment, en la meva trajectòria individual, d’una poètica descriptiva es passa a una poètica que es fa conscient dels metallenguatges que utilitza en les seves construccions i que és capaç d’incorporar novetats sense perdre el rumb teòrico-pràctic ni la seva eficàcia didàctica de saber aplicat i aplicable. Des d’aquesta perspectiva he mirat d’enfocar la meva trajectòria com a investigadora i com a docent al llarg de quinze anys. El futur: tot un repte!
Joan Sánchez: “cal mantenir la confrontació mentre no hi hagi espais reals de diàleg amb l’estat”
Joan Sánchez, portaveu de Junts a l’Ajuntament de Cerdanyola|CEDIDA
Junts es presenta a les eleccions al Parlament amb l’objectiu que Catalunya es refermi com a país i que refermi les seves institucions amb un govern que executi les polítiques que es decideixen a Catalunya sense imposicions. — Joan Sánchez, portaveu municipal de Junts, considera que la formació liderada per Carles Puigdemont i Laura Borràs, és “la novetat d’aquestes eleccions” ja que al 2017 era un moviment que integrava moltes sensibilitats que “ara s’han encabit dins unes sigles amb partit al darrera”. Sánchez es mostra convençut de disposar del millor equip i el millor programa amb dos eixos: “junts per ser i junts per fer”.
Garantir que es planta cara
Sánchez destaca que a Junts “no volem estar al govern per perpetuar-nos, per accedir al càrrec”, sinó que l’objectiu és reforçar a un govern “que tingui clar que som catalans, que volem mantenir la nostra identitat i fer les polítiques que es decideixin aquí”. En aquest sentit, el portaveu cerdanyolenc manifesta que “no pot ser que fins i tot fins i tot amb un govern independentista hi hagi hagut imposicions judicials, amb el Constitucional tirant enrere mesures socials molt necessàries”, com la llei per regular el preu dels lloguers. Sánchez apunta que “volem estar a la Generalitat per garantir que es planta cara i demostrar que no ens hem rendit, volem que se’ns respecti i es reconegui el nostre dret a decidir que volem fer”.
Joan Sánchez explica que l’aposta per la confrontació de Junts “no és un unilateralisme perquè sí ni màgic, com ens retreuen”, ja que l’endemà d’assolir una majoria independentista caldrà obrir un nou procés, però deixa clar que “cal mantenir la confrontació mentre no hi hagi espais reals de diàleg amb l’estat”. En aquest sentit, considera que aixecar la DUI és una eina per aconseguir-ho, “que no es pensin que pel fet d’empresonar els nostres líders acotarem el cap i els aprovarem els pressupostos i direm que el que ells diuen és correcte”.
Junts surt a guanyar en aquests comicis, amb l’objectiu de ser la primera força a Catalunya i a Cerdanyola, tot i ser conscients que, especialment en l’àmbit local, serà complicat, però Sánchez mostra la seva “més gran desconfiança” sobre els resultats que auguren les enquestes. “La prova és el precedent de les eleccions del 21D” de 2017, apunta, al temps que constata que qui fa una enquesta “té uns interessos i està intentant orientar el sentit del vot dels ciutadans”. En aquest sentit, considera que les enquestes mostren biaixos que perjudiquen Junts perquè “sempre ha estat l’enemic a batre perquè som la formació del president Puigdemont que encarna la resistència enfront a l’estat”.
Sánchez creu que aquestes eleccions són molt importants perquè seran clarificadores ja que subratlla que “tothom fa el discurs del que vol o pensa el país i la millor manera de saber el que pensa el país es anar a eleccions”.
En tot cas, Joan Sánchez destaca que les opcions de pacte de govern de Junts passen per l’aliança amb forces independentistes amb el desig que s’evitin les complicacions d’aquest mandat i que “hi hagi prou tranquil·litat per governar tots a una i avançar en el reforç del país i les institucions i les polítiques que són necessàries i que acaben sempre trobant la paret dels tribunals espanyols”.
Prioritats cerdanyolenques a la Generalitat
La construcció de l’hospital Ernest Lluch, “del que tothom fa bandera perquè és un tema important”, i el desenvolupament del Centre Direccional, haurien de ser projectes prioritaris per a la Generalitat en el pròxim mandat. Sánchez indica que el desenvolupament del Centre Direccional contempla la possibilitat de que hi hagi dues estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat i han de ser no només una possibilitat sinó una plasmació en un paper. Són obres que poden portar dècades, indica, però cal treballar ara perquè Cerdanyola ha de ser una ciutat que compti en el territori i necessita d’infrastructures.
Uns comicis que estaran marcats per la pandèmia, que pot afectar a l’índex de participació. Sigui com sigui, el portaveu de Junts a Cerdanyola, remarca que no qüestionaran el resultat que surti de les eleccions com tem que poden fer altres partits amb l’excusa de la Covid-19 si el resultat no els agrada.
Pel que fa a la campanya electoral, Junts tenia previst fer un acte el 6 de febrer amb aforament limitat, però s’està replantejant aquesta iniciativa, a l’igual que s’ha descartat la idea de muntar paradetes i s’apostarà per les xarxes socials.
Presència simbòlica d’Antoni Morral a la llista
L’actual diputat al Parlament de Catalunya i secretari general de la Crida Nacional per la República, Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola, no repetirà com a diputat al Parc de la Ciutadella. Morral apareix en un dels llocs més simbòlics de la candidatura de Junts per Catalunya, el 83, l’avantpenúltim d’una llista que tanquen darrera d’ell, les exconselleres Neus Munté i Marina Geli.
La bellaterrenca Bea Duran, candidata a la presidència de l’EMD per Ciutadans |ARXIU BELLATERRA. CAT
Ciutadans no troba acceptable que el govern municipal socialista no porti punts importants al Ple perquè el mateix PSC, quan estava a l’oposició al darrer mandat, manifestava el mateix. Una situació que consideren encara més greu per la situació de crisi que es viu i que per tant requereix una decidida acció política. — El regidor del Grup Municipal de Ciutadans, Gorka Samaniego, troba preocupant que “Ple rere Ple es vagin acumulant temes urgents pendents de tirar endavant i tan necessaris per a la ciutat com un pla d’estudi de l’estat de l’espai públic, el pla local d’habitatge, la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament, el pla de millores dels polígons industrials, el pla de mobilitat o un nou ROM”.
Samaniego demana simplement que “el PSC compleixi amb tot allò que va prometre al seu programa electoral o signant acords amb altres partits, i més quan tenen el recolzament necessari al Ple”. Per a Samaniego, “no fer-ho és simplement una mostra palmària de falta d’acció política del govern”.
Des de Ciutadans sí que es mostren satisfets per l’aprovació per unanimitat de les dues mocions presentades al Ple, per emprendre accions contra els talls de subministrament elèctric i per portar als centres educatius la campanya El batec de les papallones contra la violència de gènere. Dos temes que Samaniego considera prou transversals per generar un front comú per a que prosperin.
Respecte a les eleccions del 14F, Ciutadans es consideren peça clau per evitar un tripartit liderat per ERC i fan una crida a votar per correu per evitar possibles propagacions de contagis.
Helena Solà (ERC Cerdanyola) i Quim Oltra (ERC Bellaterra) |ARXIU BELLATERRA. CAT
ERC de Cerdanyola assegura que l’actual govern municipal han portat a Ple un 40% menys de propostes que les presentades durant el mateix període a l’anterior mandat, el que demostraria la paràlisis de l’acció de govern que pateix la ciutat.
La portaveu del Grup Municipal d’ERC, Helena Solà, torna a denunciar que “els Plens van buits de manera reiterada, fent palesa una preocupant paràlisi del govern just enmig d’una crisi sense precedents”. Solà afegeix que “el compte general s’hauria d’haver presentat el passat 22 de gener i encara no s’ha fet, el que podria comportar sancions i deixar de rebre subvencions”.
Des d’ERC veuen amb preocupació com no s’han exhaurit les partides d’ajuts per fer front a la crisi provocada per la pandèmia i no es fa res per evitar-ho. També resulta preocupant “un panorama de contractes caducats o prorrogats, manca d’un pla d’emergència, increment exponencial dels reconeixements d’obligacions i tirar de comissió de serveis per cobrir vacants a la plantilla”. Tot plegat, segons ERC, “una clara mostra de manca de projecte de ciutat i de incapacitat per desencallar temes”.
Helena Solà celebra l’aprovació per unanimitat d’una moció per emprendre accions legals contra les companyies elèctriques pels reiterats talls de subministrament a la ciutat, el que “ERC ja havia demanat fa mes i mig”; i una altra moció de suport al projecte El batec de les papallones, que proposa una campanya de sensibilització en matèria de violència de gènere als centres educatius de la ciutat.
Respecte a les eleccions del 14F, ERC farà una campanya a xarxes socials per ser la manera més segura per a tothom i creuen que en aquestes eleccions ens hi juguem molt “perquè no és el mateix tenir un govern d’esquerres que un de dretes o tenir un govern del 155 o un govern que aposta per la democràcia i la independència de Catalunya”.
BELLATERRA.CAT 