BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 14 de desembre de 2025

“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“. ROSA MARIA PIQUER I POMER

De fet, SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors 1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover  (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985),  pedagog i historiador català, qui cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933). Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors. Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972). Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del ‘Monasticon Cataloniae’ (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.

Rosa Maria Piquer i Pomés recorda que Ramon Albó li va encarregar el llibre al seu pare, però després es va publicar amb el nom de Ramon Albó, sense fer cap referència al seu pare Josep-Joan Piquer i Jover, així
com les Memòries anuals del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, que les feia ell i el seu nom no constava enlloc, també la revista Pro Infància y Juventud, que quasi tota la feia ell amb diferents noms i inicials.

“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“.

LES ESCOLES PROFESSIONALS DEL TRIBUNAL TUTELAR DE MENORS DE BARCELONA (26 de novembre de 1949)

A) EL SEU FUNCIONAMENT

Situades en un edifici contigu al Laboratori Psicotècnic i Casa d’Observació, (inaugurat el 10 d’octubre de 1946), aquestes escoles tenen capacitat per donar una completa formació professional a 200 alumnes, xifra que ja s’ha assolit a causa de l’ingrés constant de nous nois.  Segons s’ha indicat al capítol anterior, aquest edifici es va posar en servei el dia 26 de novembre de 1949, amb un grup inicial de vint-i-cinc nens, a fi d’aconseguir integrar un nucli relativament selecte, al voltant del qual ha anat prenent forma la preparació i l’ensinistrament dels restants aprenents admesos després.
El Tribunal Tutelar de Barcelona ha pogut comptar des de la seva creació, i desitja poder continuar utilitzant en endavant, la valuosa cooperació de l’Asil Toribio Durán, del Patronat del qual ens honrem a formar part des de fa més de mig segle.  Però no en tenia prou per poder atendre les seves necessitats, cada dia més grans, ja que aquesta Casa de Correcció, a més de l’important servei que prestava i presta al Tribunal Tutelar de Barcelona, igualment ho ha anat concedint a 15 Tribunals Tutelars més de la resta d’Espanya, a 8 Juntes de Protecció de Menors, a altres entitats, alguna de tan important com l’Ajuntament de Barcelona, i a varis particulars.

(1) Si serem vells!  Ens haurem d’acollir a les paraules d’ULLMAN, que reprodueix el General MacArthur: «S’envelleix només quan s’abandona el propi ideal.  Els anys arruguen la pell, però només renunciar a l’entusiasme arruga l’ànima.  Ets tan jove com la teva confiança, la teva serenitat i la teva esperança.»

Això ho diem ara per demostrar que el problema de la correcció de la joventut és d’interès general i que no es fa a tot arreu quant s’hauria de fer.  Els mateixos pares dels nois necessitats de reforma senten de debò aquest interès, amb prou feines descobreixen en els seus fills els primers símptomes d’una conducta irregular.  També les mares hi demostren una profunda sensibilitat i una gran inquietud.  Pobres podem ser, diuen algunes quan, amb llàgrimes als ulls, acudeixen al Tribunal reclamant cooperació i auxili;  però volem ser honrades i que els nostres fills també ho siguin.  És recent el cas que se’ns va referir d’un pare que es va suïcidar fill havia comès un al pas d’un tren, en assabentar-se que el seu atracament. 

El procés de correcció pot ser llarg i difícil.  Requereix docilitat i vigilància, constància i paciència, severitat i amor. 
Tenint en compte la procedència dels tutelats i de la fi que es persegueix, s’ha implantat un règim de vida amb sòlid fonament religiós.  Sense recarregar l’horari amb pràctiques pietoses prolongades, més aviat es procura que la pietat sigui l’atmosfera que purifiqui i entoni la vida tota de l’aprenent tutelat. 

Per això s’està sempre a l’aguait de l’oportunitat pedagògica i d’apostolat: Una simple mirada significativa, paraules breus, advertiments, xerrar-les diàries de formació moral i religiosa, i ensenyament pràctic d’una conducta correcta, aplicant de manera concreta els principis educatius a les diverses conjuntures de l’horari.  Poques regles i molta assiduïtat per part de l’educador sobre el terreny.  Això suposa una vida del tot entregada als nois.  Però és la millor manera que els deixebles també s’obrin i lliurin a l’educador.  La qual cosa no és només teoria, sinó veritat comprovada per la mateixa pràctica actual.  És a dir que, tan bon punt pot ser, es procura crear un ambient d’educació «familiar».  Com fa un bon pare o una mare de família excel·lent en l’educació dels seus fills, així es procura suplir o esmenar l’actuació familiar en l’educació sana i completa dels nostres internats.

D’altra banda, els tallers respectius de què està dotada la institució permeten la bona distribució dels aprenents en diferents professions.  De moment s’han agrupat els tutelats en cinc oficis, és a dir: Fuster-ebenista, mecànic, impressor, sastre i sabater;  els uns i els altres compten amb locals, estris i eines excel·lents. Aquesta gamma inicial pot ampliar-se molt més, perque queda espai apropiat i ben disposat per a instal·lacions ulteriors, per exemple, d’electricitat, radiotècnia, lampisteria, i estereria, etc. La jornada de treball dels aprenents és de 6 hores i l’horari transcorre de 9 a 12.30 i de 15 a 17.30 hores. 

L’antic adagio Mens sana in corpore sa té aquí perfecta aplicació: Tant el servei higiènic com els esports i passejades, la distribució dels diferents apartats de l’horari general i dels dies extraordinaris, l’alimentació sana i abundant, a més del lavabo i dignificació estètica de l’aixovar, vestit i port, tot es procura que coadjuvi a la integral educació dels nostres nois, que així queden millor  etc., que se’ls proporciona a les espaioses aules de les escoles, i a donar el rendiment pedagògic adequat en totes les seves activitats, tant escolars com de pràctiques de taller, o de comportament social i religiós.
  Es completa tot allò apuntat amb lectures sanes, amenes i formatives, amb l’estalvi escolar i amb passejades i visites a fàbriques, museus, monuments artístics, centres d’interès excursionista, etc.
  L’ordre i la disciplina escolar, tan necessaris i imprescindibles, van tamisats per un criteri obert i serenament paternal, procurant que els nois rebin el mateix càstig com una medicina saludable i mai com una venjança o un abús de força.  llavor de possibles rebel·lies.  Justícia i amor, en un ambient de viril caritat cristiana.  Ordre, feina, esperança d’un matí honrat i un futur venturós.  Bon ambient per ser presidit per la Mare del diví Obrer de Natzaret, la Santíssima Verge de l’Esperança.
Amb el que ja està en marxa i amb el que està a punt d’afegir-se, aquestes Escoles Professionals constitueixen un eficaç instrument del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona per tornar a la societat obrers competents, honrats, sans d’ànima i cos i capaços de fundar noves famílies millors i més felices.
Els horaris que s’insereixen donaran una idea de la distribució del temps i de la feina dels aprenents.

(1). L’educació professional és un altre factor important de reeducació.  L’acord sobre la importància és absolut.  CUELLO CALÓN.

HORARI GENERAL

MATÍ
7.30: Alçar-se.  Lavabo personal.  Arranjament dels llits.  (Els educands que vulguin assistir a la Santa Missa s’aixecaran a les 7.)
8.15: Oracions matinals a la Capella;  prec de la Corona a la Santíssima Verge.
8.50: Esmorzar.
9. Classes i Tallers.
12.30: Fi de Classes i Tallers.  Esbarjo.

TARDA
1. Menjar.  Esbarjo.
3.: Classes i Tallers.
5.30: Fi de Classes i Tallers.  Esbarjo.  Berenar.
6- Estudi, per als escolars;  Classes, per als aprenents.
7.30: Sant Rosari a la Capella.
8. Sopar.  Esbarjo.
9.- Oracions de la nit a la Capella.
9.30: Descans.

NOTES:
1. Cada dissabte, primers dijous de mes i vigílies de festes de precepte, hi ha confessions a les 12 hores.
2. Cada dissabte, després del Sant Rosari, Lletanies cantades i Salutació Sabatina a la Santíssima Verge.  Explicacions litúrgiques.
3. Tots els diumenges i festes de precepte, a les 9 del matí, Santa Missa;  durant aquesta té lloc l’explicació de l’Evangeli corresponent a la festa que se celebra.
4. Tots els diumenges a les 10.30, conferència doctrinal i moral pel Director Espiritual de les Escoles.  A les 4.30 de la tarda, Catecisme pels catequistes de la Congregació de la Immaculada i de San Luis Gonzaga.  Tot seguit, sessió de cinema o altres esbarjos.

HORARI ESCOLAR
Dilluns, dimecres, divendres

MATÍ
Dimarts, dijous, dissabte
9-a 9.10: Entrada.  Pregària.  Cant patriòtic.
9.10-9.40: Aritmètica. Geometria.
9.45 a 10.15: Llenguatge Escriptura ortogràfica, redacció i Gramàtica. Fisicociències.  naturals
10.15 a 10.45: DESCANS                              10:50 a 11:20: Lectura.                             11.25 a 12. Dibuix lineal.                          12.-: Recollida del material.  Pregària.  Sortida i Esbarjo. Dibuix dadornament.

TARDA.                                                         3.-a 3.10: Entrada i Oració.              3.10-3.40: Geografia.                                  3-45 a 4.15: (Catecisme. Religió.  Història Sagrada. Història d´Espanya. Fisiologia i Higiene.
4.20 a 4.40: Cal·ligrafia
4-45 a 5.-A les 5.-: Educació cívica.
Recollida del material.  Pregària.  Eixida.  Cant patriòtic.  Berenar i Esbarjo.

A la ja esmentada publicació sobre els Vint-i-cinc anys de labor del Tribunal es va oferir una descripció, acompanyada de plànols i de fotografies, de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic.  Toca’ns ara fer el mateix amb les Escoles Professionals.  Aquestes ocupen un ampli pavelló de quatre plantes d’uns 17 x 80 metres al llarg del carrer Wad-Ras.  Les característiques i detalls dels locals es poden veure en els plànols que s’hi reprodueixen.  Però mereixen una menció especial, pel seu interès i importància, els tallers, segons es detalla a continuació:

Escola taller de Sastreria.  Està instal·lada provisionalment a la planta del pis primer de la Casa d’Observació, i ocupa una dependència que mesura 6,5×7,5 metres, i disposa d’una màquina de cosir a pedal, marca Singer, i una altra amb motor de 1/10 HP., marca Gritzner, a més d’estris accessoris com són planxes, vetlladors, taules per tallar.  Va començar a funcionar el novembre de 1949. Compta avui amb 16 alumnes matriculats, dels quals deu són aprenents, un aprenent avançat i cinc mig oficials.

Escola taller de Sabateria.  Es troba provisionalment instal·lada en una aula que mesura 6,5×6,5 metres, del pis primer de la Casa d’Observació, i compta amb un banc d’acabat, o darrera mà, una màquina de cosir, una de posar ullets i altres utensilis.  Funciona aquest taller des del juny del 1952, amb 16 alumnes matriculats, 14 dels quals amb la categoria d’aprenents i z amb la d’aprenents avançats.

Escola taller de Tipografia.  Magníficament acomodada en una nau que fa 6 x 27 metres, amb llum esplèndida per mitjà d’espaioses finestres que dan al patio interior. Posee dos minervas, una de folio y otra de delle folia y entintado cilíndrico, una guillotina de 71 em. de luz y uns prents toes pruebas de sobremesa, además de un completo surtido de herramientas e ins trumentos, y gran variedad de tipos. Se puso en marcha en junio de 19gz y cuenta con una matrícula de 12 alumnos, de los cuales o son sprendices, y los 3 restantes, adelantados. Posteriormente el Tribunal ha acordado la adquisición de otra máquina de mayor tamaño, gracias a la generosa cooperación de los amigos de los Menoress. Otras buenas obras se han logrado por medio de tal cooperación.

Escuela taller de Mecánica. Situada en los semisótanos, dispone de une espaciosa nave de 6x 26 metros, con ventanas al exterior. Cuenta con veintidis tornillos de mesa para otros tantos muchachos, dos tornos tipo «Mas, ho monopolea de 150 cm. y otro conopolea de 50 cm., tres taladradoras mecánicas «Elsa» y «Delfos», con motor acoplado, una fragua, un cortador de puente, a mano, una muela de dos piedras con motor de 1 HP, y un generador Gasel de soldadura autógena (acetileno), además de los equipos de herramientas apropiadas. Este taller también abrió sus puertas en junio de 1952 y tiene matriculados 20 alumnos, clasificados en 18 aprendices y a aprendices adelantados.

Escuela taller de Carpintería y Ebanisteria. Ocupa la mitad de la planta de semisótanos, además del almacén para madera, construído al aire libre. Hay una nave dedicada a máquinas, y otras dos para trabajos de manipula ción. Se dispone de veinte bancos de carpintero y de los fútiles y accesorios que requiere la profesión. La relación de la maquinaria, toda ella de la acre ditada marca Guilliet», aparte una sierra de calar a pie, es como sigue:
1) Máquina Sierra de cinta, de 1.000 mm. de diámetro de volantes, éstos a radios, montados sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 10 HP. por medio de correas trapezoidales y poleas acanaladas.
2) Máquina Planeadora, de 2.500 mm. de longitud de mesas por 500 mm. de ancho, montada sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 3,8 HP. en el interior de la máquina.
3) Máquina Cepilladora a grueso, de 600 mm. x 250 de ancho útil, mon tada sobre cojinetes de bolas. Motor de 4.5 HP. acoplado a la máquina por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales.
4) Taladro mural, con motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales.
5) Máquina para hacer ranuras, rebajos, etc., llamada Tupis, con árbol de 50 mm. de diámetro, mesa ranurada de 850 x 800 mm., con cojinetes de bolas. Motor acoplado de 3 HP., oculto en el interior de la máquina, con aparato inversor de corriente para girar a derecha e izquierda.
6) Máquina de taladrar, horizontal, con dispositivo de bedano, montada sobre cojinetes de bolas. Motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acana-ladas y correas trapezoidales.
7) Máquina automática con piedra de esmeril, para el afilado recto de hojas de sierra, circular y de cinta, admitiendo cintas desde 15 a 100 mm, de amplada.  Màquina automàtica, els principals moviments de la qual són graduables i obtinguts per excèntrics, amb motor acoblat de 1/4 d’HP.
8) Màquina per esmolar fulles rectes, fins a 610 mm.  de longitud muntada sobre coixinets de boles.  Amb motor acoblat de 0,6 HP.  per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades.
9) Un turets per esmolar eines circulars (maduixes), amb capçal per a dues pedres, muntat sobre peu de ferro i motor acoblat de 0,6 HP.  per mitjà de politges acanalades i corretges trapezoïdals.
10) Màquina polidora, disposada per a les diverses aplicacions, amb taula corredissa per rebre els panells i portes acoblades.  Amb aspirador de pols i motor acoblat de 3 HP.  per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades.
11) Premsa per enxapar la fusta, amb tauler únic de 2’10×1,10 metres, plataforma i somier de biguetes recobertes de fusta, amb dos cilindres, bomba de mà i fre patentat, que actua sobre el mateix pistó.  Manté una pressió de 30 tones.

Aquest taller va iniciar les classes el novembre de 1949;  té 18 alumnes matriculats, els quals es classifiquen en 12 aprenents, 3 aprenents avançats i 3 mitjans oficials.

Ha contribuït a aquestes instal·lacions la cooperació social, és a dir, els amics dels Menors, ja que els recursos del Tribunal no eren suficients.

Els avantatges que per als nois reuneixen les escoles d’arts i oficis són evidents.  Només cal dir que el Menor que coneix bé un ofici té assegurada la seva col·locació, gaudeix al taller de singular estima i consideració, i treballa més satisfet, perquè guanya més jornal, que és el millor estímul per a la feina.  Gràcies a unes bones escoles professionals pot el jove, fill de treballador, als divuit anys, començar a guanyar allò que el seu pare no va poder aconseguir en trenta o quaranta anys.  És, alhora, aquest ensenyament el millor remei contra l’autèntica «aversió a la feina que, segons SIMONE WEIL, sent l’obrer industrial francès.
La Conferència Sindical de Londres, celebrada el 1945, va declarar que l’ensenyament professional s’ha de facilitar a tots els obrers.  Hi eren representats seixanta milions de treballadors.
Algunes vegades es veuen als nostres carrers uns cartells amb la llegenda: «Es necessiten aprenents».  Doncs bé: Els joves que tenen l’ensenyament professional són sempre sol·licitats i preferits a tots els tallers.
Al costat dels grans centres industrials s’aixequen molts edificis de nova planta, moderns, airejats, saturats de llum, al recinte dels quals grups de simpàtics aprenents llauren la seva intel·ligència amb coneixements teòrics i tensen la seva voluntat manejant instruments sota la força de l’estímul, somiant un món millor.>>

El Jutge de Menors LINDSEY, de Denver, Amèrica del Nord, al seu llibre La rebel·lió de la joventut moderna, en recomanar l’ensenyament professional, cita aquesta frase que va llegir al Talmud: «Qui, podent, no ensenya un ofici a un noi, és com si l’ensenyés a robar».  Es pot afirmar que destinar un menor a un establiment com el que ens ocupa, lluny de ser-ne un càstig, és proporcionar-li el benefici més gran a què pot aspirar, l’ensenyament d’un ofici, juntament amb l’educació cristiana, per la qual cosa haurà de recordar sempre la seva estada aquí, amb satisfacció i gratitud.

Fa poc, Pius XII va dirigir als obrers espanyols paraules d’elogi per institucions professionals que havien creat per educar els joves treballadors, fent-ne excel·lents obrers especialitzats i, alhora, cristians convençuts.  I va afegir: «No podíeu fer res millor».

Que la Mare de Déu de l’Esperança, sota la dolça i prometedora advocació de la qual han estat posades les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona, converteixi en fruits de realitat les flors de confiança que fan brotar en les ànimes dels organitzadors la ferma esperança d’obtenir, amb l’acció educadora i reformadora del treball que l’hi ensenya, les que s’ensenya.

(1) La Junta de Protecció de Menors també es preocupa amb un bon èxit d’aquest problema.  Com a antecedent, es pot recordar que en el ple que va celebrar el 29 de desembre de 1947, el seu Vicepresident va presentar a la consideració dels reunits la urgent necessitat que, sense deixar desatès cap dels serveis que tenia organitzats la Junta, ampliés aquesta la seva tasca tutelar en una esfera més extensa i intensa.  adolescents, mitjançant la creació i organització de l’ensenyament professional, en la qual acabava d’oferir un magnífic exemple Madrid, amb la gràficament anomenada «Ciutat de l’aprenent, institució de la Mare de Déu de la Coloma, conforme havia tingut la satisfacció d’admirar, visitant-la, a càrrec de l’organització Sindical i sota la direcció dels religiosos Salesians, acompanyats en els nostres especialistes.  La creació d’aquestes escoles, va afegir, és tan urgent, que es pot dir són el colofó imprescindible de la tutela que hem de dispensar amb tant d’afecte com d’eficàcia el menor desemparat.  El ple va acordar que es durà a terme el projecte que s’acabava de proposar, després d’unes autoritzades paraules del Vocal el senyor Pedro Gual.

Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Hormiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 29 a 37.

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de desembre de 2025

“La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual.  Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona.  I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències”. SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors 1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover  (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985),  pedagog i historiador català

B) NOUS HORITZONTS

Cal afegir que les Escoles Professionals del Tribunal de Menors de Barcelona compleixen les mateixes finalitats que els centres que fins ara s’han anomenat «Reformatoris» o «Eves les de reforma», nomenclatura que aquí s’ha volgut deixar de banda per raons molt poderoses.  Com és sabut, aquest tipus d’institució va néixer a mitjans del segle passat i representava en aquell moment un avenç considerable sobre el règim carcerari a què eren sotmesos aleshores els Menors, però participa molt de l’organització asilar multitudinària pròpia de l’època.  Si bé és cert que la majoria d’aquesta classe d’establiments s’han renovat, d’acord amb les modernes exigències de la pedagogia correccional, no obstant això, el nom de «Reformatori» resulta poc simpàtic, i, en major grau, als seus clients, per als quals, sovint, el seu record constitueix un baló i un malson.

(1) Alicia Pestana, al seu llibre Tendències actuals a la tutela correccional dels menors, manifesta, pel que fa al que entén han de ser els reformatoris, el que creiem s’ha realitzat ja aquí amb les Granges:

Els bons reformatoris d’Europa i Amèrica s’estableixen fora de les ciutats, en finques posseïdores d’extensos camps de labor, amplis tallers i, sobretot, el cultiu de la terra en contacte amb el sol.  La vida entre arbres, plantes, flors i animals és el remei infal·lible i eficaç en aquestes cures contra el mal de la vagància i l’ociositat, que ataca despietadament la infància i l’adolescència abandonades.  L’Escola de reforma ideal seria la que es compongués de petits grups, formant famílies de nois, ben alimentats, alegres i actius, treballant al camp i al taller.

Al camp es poden veure els principals establiments aixecats a favor de tals menors, com el Reformatori de Dartford, a pocs quilòmetres de Londres, per a 120 nois, amb el seu més important edifici dedicat a Granja;  el The Agricultural and State School, dels Estats Units, que dóna alberg a 700 menors, amb les 42 petites Colònies, 202 empleats, i una despesa anual, abans de la guerra, de 400.000 dòlars.  El de Reindahlen tenia 40 vaques, 10 cavalls, etc., per a 250 nois, disposant de 52 empleats, inclosa una comunitat de monges Agustines per al seu règim interior.

Innocenci Jiménez va dir que el millor Reformatori és una casa al camp.  L’ideal és una granja amb ambient familiar.»  Concepció Arenal escrivia: Tales Colònies són els establiments més apropiats per reformar i recuperar els joves delinqüents.  I el Dr. Cuello Calón sosté que les institucions agrícoles, per les raons que exposa, es multipliquen a tots els països.

Les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona són un centre de reforma, però s’hi evita l’inconvenient del nom, igual que, en altres ordres, s’han suprimit les denominacions d’Institut d’Anormals o d’Hospital d’Incurables, amb la qual cosa els pobres pacients, en entrar, quedaven marcats amb un estil complex, que quedava marcat amb un estil de complex,  constituïa el major obstacle amb què havia d’ensopegar la seva recuperació.  Les escoles professionals d’avui són, doncs, un centre de reeducació, però amb un altre nom i altres mètodes.

Per descomptat, la creació de les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona no deixa de ser un altre pas important en el desenvolupament de la fecunda activitat d’aquest, tant més que, paral·lelament a aquesta acció de crear i organitzar tallers industrials, s’ha pogut contemplar l’impuls vigorós que s’ha donat al treball agrícola, gràcies a les dues Colònies que són la finalitat i l’objecte.

El caràcter agrari, l’especialitat agrària havia d’aparèixer al gran marc de la Protecció de Menors.  En aquestes pàgines s’exposen abundants arguments.  Empero dins de la seva abundància potser falta consignar-ne un que té una importància decisiva per imprimir caràcter a l’obra que amb aquesta finalitat havia de crear-se i després es va crear.  I fou donar-li personalitat, perquè alhora pogués tenir responsabilitat pròpia.  Com haurien pogut desenvolupar-se tals Granges, base de les dites Colònies, sense un bon fonament pecuniari que no podien aportar ni la Junta ni el Tribunal?  Haurien pogut aquests dos organismes oficials, amb uns Estatuts ja elaborats i sense poder preveure’s la nova especialitat, moure’s, obrar i dur a terme empreses i iniciatives molt convenients, però amb riscos evidents i despeses elevades?  Va ser indispensable la iniciativa particular, l’esforç personal, correlatius a la responsabilitat personal.

I aquest esforç es va realitzar en la mesura i amb la intensitat que requeria l’Obra, perquè no va faltar qui ho va considerar fill del deure.  D’una banda, el gran amor que sentia per la infància desventurada i el desig de veure-la atesa en aquestes Granges;  de l’altra, contemplar el trist espectacle de la mendicitat infantil que oferia la població com a producte espontani i fatal.

Doncs bé: l’Obra Agrícola ja està en marxa.  Ara el que falta és que adquireixi la seva merescuda importància la seva germana bessona: l’Obra Industrial.

La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual.  Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona.  I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències.

L’ideal somiat que ha d’arribar a cobrir les necessitats de Barcelona i la seva província, on hi ha tantes poblacions de fesomia eminentment obrera, és el d’una Escola Industrial i Agrícola, amb prou capacitat i extensió, situada a prop de la ciutat, però fora del nucli urbà.

Així, en allò moral i en allò material, constitueix com un oasi, des del qual no es perceben els sorolls ciutadans, no s’albira el moviment incessant dels mitjans de locomoció, ni de nit ofusquen els llums temptadors.

En dir això vénen a la nostra imaginació dos exemples interessants: la Children’s Village, de la qual tan excel·lents resultats s’obtenen a Amèrica del Nord, i la Colònia Agrícola de Mettray (Tours), avui per desgràcia desapareguda, segons ens ha informat amablement el recent consultat de França, al sol·licitar  prosperitat, doncs fou el model de semblants institucions a la resta de França i també de no poques d’Anglaterra;  en aquesta Colònia Agrícola de Tours els nois, instal·lats als seus petits pavellons separats, feien vida independent.  Posseíem unes fotografies, ja abans d’anar a visitar-la, obsequi que ens va fer un educand que hi va ser perquè una família barcelonina ens havia demanat informes d’institucions franceses de tal caràcter i li recomanem la de Mettray.

L’Escola Industrial i Agrícola ha de tenir una Secció d’Observació, on es classifiquin i tractin els alumnes a mesura que vagin ingressant, abans de ser destinats a la Secció (pavelló o familia) que per les seves condicions morals i físiques els correspongui, una vegada obtingut un cert grau d’adaptació a la vida institucional.  Però cal evitar que ingressin a l’Escola els anormals psíquics i tota mena de deficients (malalts, semicecs, esguerrats, etc.), per als quals s’han de preveure establiments adequats,

Com el seu nom indica, l’Escola ha de comptar amb una base professional industrial i agrícola;  en ella són discriminats els alumnes segons les seues aptituds i el seu medi social de procedència.  La Secció Industrial es diversificarà en tantes professions qualificades com sigui possible, a fi de respectar la llibertat d’elecció dels nois i procurant un ensenyament complet de l’aprenentatge.  Així mateix, la Secció Agrícola es podrà subdividir en Agronòmica, Hortícola, Avícola i Pecuària.  El cultiu de la Floricultura, atesos els seus valors estètics i el seu poder formatiu, serà comú a tothom.  L’ensenyament agrícola és de necessitat vital perquè el problema de l’alimentació no pot ser més exigent i urgent.  Això no vol dir que ha de ser una Colònia Agrícola amb moltes hectàrees dextensió.

No es pot descuidar tampoc l’aspecte docent, no només pel que fa a l’ensenyament primari, que haurà de ser ben graduat i intens, sinó pel que fa a les assignatures que, per trobar-se en connexió amb l’aprenentatge de cada ofici, necessiten ser ampliades amb aplicacions professionals concretes.

S’haurà de prestar atenció principal a la gimnàstica i als esports, com a manifestació bàsica de cultura física i d’ideals de sa espai.

Gran importància tanca l’educació dels sentiments, i així mateix vèncer la fredor emocional, que integra en substància la base de la constitució delictiva.  Amb aquesta finalitat es procurarà augmentar els llaços afectius, sobretot els que els lliguen als pares, germans i altres familiars,

Les activitats educatives giraran al voltant de la vida espiritual, donant-se a les pràctiques religioses reglamentàries una certa agilitat i procurant que siguin breus, sentides i variades perquè es facin així agradables.  S’evitaran en aquesta matèria tota mena de coaccions.  El sagrament de la confessió serà administrat per sacerdots aliens a la vida de la casa.  S’impediran les comunions generals en què els nens acudeixin formats en filera.  S’ha de procurar que el capellà no tingui cap vincle amb els interessos materials de l’establiment.  A través d’una tasca intensa de direcció espiritual, practicada de forma individual, la pietat sorgirà viva i espontània de dins per fora.

Aquesta és, en línies generals, la gran institució que Barcelona i la seva província necessiten, i es mereixen, a la qual caldrà afegir encara un altre establiment paral·lel, de menor volum, consagrat a les nenes, diferenciant-se, però, pel que fa a les peculiaritats i fins que corresponen a aquest sexe.

Amb aquests dos pulmons en marxa, la tasca descollant que duu a terme avui el Tribunal de Menors de Barcelona acabarà de cobrar una fita insospitada, la seva gestió tindrà l’amplitud que requereix la nostra societat dolenta, i els seus fruits assoliran l’eficàcia de les obres ben aconseguides.

(2) Després a Roma visitem la Colonie dei giovani lavoratori, la direcció de la qual residia a la Via del Leoncino, 16. D’això fa més de 60 anys.

Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Formiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 37 a 45.

Read Full Post »

Bellaterra, 11 de març de 2025

“La repressió franquista va aniquilar els alcaldes per extirpar la República i les polítiques republicanes”

ARACELI R. ARJONA|Entrevista a Antonio Barragán Moriana (Catedràtic d’Historia Contemporánea de la Universitat de Córdova)

-Com era el mapa polític dels ajuntaments de Còrdova durant la República abans del 18 de juliol del 1936?

-La major part d’ajuntaments eren del Front Popular i estaven constituïts per forces d’esquerres (Partit Socialista, UGT, Federació Nacional de Treballadors de la Terra, Esquerra o Republicana, Unió Republicana i fins i tot el Partit Comunista.  El seu alcalde era Manuel Sánchez Badajoz, un funcionari de Correus que va ser un dels executats els primers dies de la revolta, en aplicació de l’anomenat bàndol de guerra.  Durant tota la segona República, no hi va haver eleccions municipals encara que això no significa que no hi hagués canvis als ajuntaments perquè, després del triomf de la dreta a les eleccions del 1933, molts són cessats pels governadors civils i en el seu lloc, apareixen comissions gestores municipals.  La República tenia intenció de convocar eleccions municipals el 12 d’abril del 1936, però no van arribar a realitzar-se. 

-¿Per què no hi va haver eleccions municipals?

-La pressió parlamentària i mediàtica de la dreta va fer que el govern del Front Popular suspengués la convocatòria. 
-Aquests canvis als ajuntaments, amb quin criteri es fan?
-Els ajuntaments legals seguien sent els constituïts el 1931, encara que va haver-hi cessaments governatius d’alcaldes i regidors des de juny a octubre de 1934. Després de les eleccions generals del febrer del 1936, els ajuntaments van intentar acoblar-se al que s’havia votat el 1931, reajustant-lo a la nova correlació de forces existents cinc anys després.

-Ara s’identifica la República amb l’esquerra, però a la República hi havia partits de dretes.  Què passa amb els alcaldes de dretes?

-A Priego, Fuente Tójar, Almedinilla, Luque, trobem alcaldes del Partit Republicà Progressista que és de dretes ia ells no se’ls toca un pèl, són els únics de la província que van recolzar la revolta militar i mentre la resta intentava resistir, uns amb més fortuna que altres, els del districte de Priego, reuneixen el ple i aproven un document.  Això només passa en aquests municipis.
-No obstant, Alcalá Zamora es va exiliar d’Espanya quan va començar la guerra.

-A ell el va agafar fent un creuer per Europa i encara que era el cap del partit, no va tenir res a veure amb la determinació per la qual van optar els alcaldes d?aquells pobles.  Alcalá Zamora va morir a l’exili, però els seus coreligionaris van aprovar la revolta i cap va ser jutjat ni va patir represàlies, encara que se’ls va cessar immediatament per ser alcaldes republicans.  
-Les sentències dicten que “els alcaldes de tots els excessos haguts durant el domini vermell”.
-Culpables per acció o per omissió.  Això es repeteix a la major part de les sentències que condemnen a mort oa 30 anys de reclusió major.  No obstant, jo demostro al llibre que aquests alcaldes no només no van ser culpables dels excessos sinó que van intentar evitar-los a les zones controlades per la República fins al final de la guerra i hi ha centenars de testimonis defensant els alcaldes, negant que fossin els culpables dels excessos. 

-¿A quins excessos es refereix?

-A les zones controlades per la República, hi va haver repressió contra els revoltats, contra els propietaris agraris, les classes subalternes, sacerdots que són executats perquè els grups republicans pensen que són els que han ajudat i animat el cop d’estat, sobretot, en aquests pobles del nord de la província.  Això és el que intenten evitar els alcaldes, que aquests excessos anessin a més.  Però per a la justícia militar, l’important era localitzar l’alcalde, encara que els responsables d’aquests excessos, que n’hi va haver, fossin uns altres.

-¿Per què es converteix els alcaldes al capdavant de turc?

-Al llibre, em pregunto si els van matar per la seva trajectòria política o sindical prèvia, per defensar l’ordre republicà o per lluitar a les files de l’exèrcit republicà.  La repressió franquista va aniquilar els alcaldes perquè eren la més alta representació política i simbòlica de la República i així extirpar la República i les polítiques republicanes.

-¿Hi ha algun cas especialment cruel?

-Hi ha expedients que destaquen per la seva extraordinària duresa com el de l’alcalde de Puente Genil, Antonio Romero, que ni tan sols va ser alcalde en el període del Front Popular i que va ser condemnat a mort pel procediment de garrot vil.  És l’únic alcalde executat per aquest procediment, al seu propi poble.  A altres se’ls condemna a garrot vil, però se’ls afusella. 

-¿No hi havia alcaldesses a la República a Còrdova?

-No hi havia alcaldesses, però sí dones regidores i n’hi va haver alguna que va assumir la direcció de l’Ajuntament períodes curts, però no és freqüent trobar-les.  Aquestes dones van acabar a l’exili i algunes condemnades a penes de reclusió importants.

-¿Què passa després d’aquest desmantellament dels ajuntaments?

-Primer es creen comissions gestores afectes al règim franquista.  Sempre dic que el que va venir, no va ser la pau, sinó la victòria per això es va crear una nova administració municipal d’acord amb el nou règim, amb ajuntaments compostos per antics monàrquics, falangistes, carlins, membres de l’antic partit de Primo de Rivera, la Unió Patriòtica i totes les forces que van donar suport a la sublevació.

-¿La província de Còrdova tenia més representació del Front Popular que altres províncies?

-Sí, aquí les eleccions les va guanyar clarament el Front Popular.  A Còrdova, es va donar un context peculiar a la guerra perquè hi va haver territoris controlats des del principi pels revoltats i altres controlats per la República fins al final.  I és que mentre el cop d’estat triomfa en hores o dies a la capital i als grans municipis del sud, la zona nord, Peñarroya i la Vall dels Pedroches, aguanta la guerra fins a finals de març del 1939, de manera que la repressió serà duríssima.

-¿Per què aquest llibre ara?

-Espero que llibres com aquest ajudin a tenir un coneixement més fonamentat del que realment va passar i que la desinformació que s’imposa avui dia cedeixi pas als treballs dels historiadors.  És important que se sàpiga que la repressió judicial militar del franquisme sobre els alcaldes va ser planificada, va tenir objectius molt clars, continuïtat en el temps, va ser complementària a altres accions repressives, implacable, molt dura ia més va tenir tons d’exemplaritat evidents.  A la segona part del llibre, estudio uns 150 expedients sumarials de persones que van passar per l’alcaldia o la direcció dels consells locals municipals i he de dir que és una sort que tots aquests expedients es poden consultar gràcies a un projecte de recerca que desenvolupa la Càtedra de Memòria Democràtica perquè estan digitalitzats. 

Font: Utopia Libros, Antonio Barragán Moriana

UTOPÍA LIBROS
Patio Beatillas|Plaza de las Beatillas s/n
14001 Córdoba · T. 957 04 69 71
editorial@utopialibros.com

Read Full Post »