Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Can Edo’

Bellaterra, 16 de setembre de 2025

Can Edo va obrir les portes el 1967
📷 Cedida Família Edo

FRANCISCO EDO VILLANUEVA

Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.

L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.

El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.

Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.

Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.

La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.

En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.

Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.

Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.

En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.

Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.

Molta sort!

*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero

Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988

Read Full Post »

Bars i restaurants podran obrir el seu espai interior respectant les distàncies entre taules i amb reserva prèvia

La Taula de Barcelona|ARXIU BELLATERRA.CAT

Se suprimeixen les franges horàries per sortir a passejar o fer esport en els municipis de menys de 10.000 habitants i amb una densitat de menys de 100 persones per quilòmetre quadrat, segons publica el BOE aquest divendres.

Segons la nova normativa, a les poblacions que estiguin en fase 1 es podrà passejar per tot el municipi o en un màxim de 5 quilòmetres i, si es passa a un altre municipi, ha de ser que estigui en el mateix territori de desescalada i nombre d’habitants (menys de 10.000) i densitat de població (menys de 100/km2).

També s’elimina la limitació que un sol adult acompanyi un màxim de tres menors de 14 anys, de manera que podran sortir a passejar més d’un adult amb nens. Totes les persones que convisquin en un mateix domicili podran sortir juntes.

Bars, restaurants, esglésies i biblioteques

A més, podran obrir bars i restaurants per consumir-hi a l’interior, amb certes condicions. Podran assistir a enterraments i vetlles 15 persones en espais tancats i 25 a l’aire lliure.

També es podrà anar a temples si no se supera el 50% de l’aforament. Estarà permès que obrin també les biblioteques, amb un terç de l’aforament. Els ajuntaments podran autoritzar els mercats ambulants.

Quins municipis compleixen els requisits

Aquest requisit el compleixen 615 municipis catalans. D’aquests, n’hi ha 15 que fins ara tenien franges horàries perquè tenen entre 5.000 i 10.000 habitants i que ara ja no en tindran perquè compleixen el segon requisit, el de la densitat.

Els habitants d’aquests municipis o entitats podran sortir a passejar i fer esport a qualsevol hora i podran obrir establiments com a bars i restaurants amb les mesures establertes

Bars i restaurants

Restaurant Can Edo de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Els bars i restaurants, amb l’excepció de discoteques i locals d’oci nocturn, podran obrir per al consum interior.

No s’haurà de superar el 40% de l’aforament.

El consum a l’interior haurà de fer-se en taules, preferentment mitjançant reserva prèvia.

No s’admetrà l’autoservei a la barra.

Les taules hauran de guardar una distància de dos metres.

Estarà permès encarregar a l’establiment mateix menjar i beure per emportar-se.

Es podran oferir productes de lliure servei a través de plats individuals degudament preservats.

El servei de terrassa es farà d’acord amb el previst en fase 1.

En els municipis de menys de 5.000 habitant també han de complir com a requisit per obrir aquests locals tenir una densitat de població de menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat. Un requisit que no se’ls demana per a les franges horàries de les que estan exempts.

Excepcions

Queden fora d’aquesta ordre els municipis de menys de 10.000 habitants que tinguin un casc urbà consolidat enganxat a un altre municipi més gran, o en què la suma de les dues localitats sigui superior a les 10.000 persones.

I es podrà sortir en grups de 15 i no de 10 com a les poblacions més grans.

Avançat per Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va avançar diumenge passat la intenció de relaxar les mesures de desconfinament en aquestes poblacions o ens locals que tinguin una densitat de menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat, que estiguin en fase 0 i 1.

Fins ara estaven deslliurades de la restricció de les franges horàries els municipis de menys de 5.000 habitants. D’aquesta manera el govern espanyol vol afavorir el desconfinament en aquelles poblacions on no hi ha un risc d’aglomeracions.

Aquest divendres el BOE fa oficial les noves normes per a aquestes poblacions, que s’aplicaran a les persones que hi estiguin empadronades o que faci més de 14 dies que hi resideixin, no a les persones que hi estiguin de pas.

Read Full Post »

Original d’Enric Llimona Raymat per La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|BELLATERRA.CAT

NOTA: Per sort, Bellaterra gaudeix de tots els seus restaurants familiars situats a cases amb jardí, com el Bellateca, Marc, Sant Pancraç, El Galliner, Can Edo, El Club, Ebano, Cafè Turó de Sant Pau, unes experiències gastronòmiques situades a peu, al km0 de Bellaterra (Vallès Occidental)

El sector del “delivery” no para de créixer i això fa que es multipliquin les cuines fantasma a les grans ciutats com Barcelona

Segons ens informa TV3, amb el creixement de la demanda del menjar a domicili estan creixent les anomenades “dark kitchens”, o “cuines fantasma”. Estan de moda, però no són restaurants oberts al públic. Solen ser locals on ningú diria que hi ha un restaurant. Atenen comandes per a les plataformes de repartiment d’àpats a domicili.

La idea “dark kitchen” neix a Londres, quan es van instal·lar cuines en contenidors del port, i d’aquí ve el nom. “Dark kitchen”, literalment “cuines fosques”, ho eren perquè els contenidors no tenien finestres

Després la idea va passar a altres ciutats del Regne Unit com Leeds i Manchester, i després arreu del món. Ara, s’ha produït un “boom” a ciutats com Barcelona.

En l’últim any, una de cada dues persones a Espanya ha demanat alguna vegada menjar a domicili. I és que el sector del “delivery” no para de créixer sobretot a les grans ciutats, i això fa que es multipliquin les cuines fantasma.

Un restaurant que no sembla un restaurant

Molts d’aquests establiments han aprofitat locals d’oficines bancàries i comerços diversos per instal·lar-s’hi. És per això que, des de fora, no diries mai que a l’entrar pots trobar-te una “dark kitchen”.

Encara que no tinguin l’aparença de restaurants, els comensals, en comptes de seure en taules i cadires, fan la comanda a través d’alguna de les aplicacions de repartiment de menjar a domicili, com Glovo, Just Eat, UberEats o Deliveroo.

Òscar Blanco és cap d’operacions a Espanya de Keats, una d’aquestes empreses que automatitzen els processos de cuina per anar més ràpid i s’ubiquen en locals ben comunicats, però no necessàriament atractius des de fora.

La gent està còmodament a casa seva i rep les seves comandes amb un temps molt curt.”

“Has d’estar en una zona en la qual el repartiment sigui viable i puguem arribar al major nombre de clients, però no és fonamental estar a peu de carrer i ser visible al 100% ni tenir una gran imatge exterior.”

Aquestes empreses busquen llocs cèntrics en què el lloguer no sigui gaire car. És el cas, per exemple, d’Instamaki, una empresa catalana que en pocs mesos ha obert 6 locals arreu d’Espanya.

Com en la resta de cuines fantasma, aquí el degoteig de repartidors és constant a l’hora de dinar i de sopar. Uns “riders” que, de vegades, també van a recollir comandes en cuines gestionades per les mateixes plataformes de repartiment.

Menys costos, servei més ràpid

La de Glovo a Barcelona ja fa un any i mig que funciona en un local a les Corts, on conviuen diverses cuines fantasma.

Xavi Carmona, soci fundador de Coocció, explica que es comparteixen infraestructures comunes per abaratir costos.

“Tot el que sabem que es pot compartir, com pot ser una zona de ‘delivery’, d’emmegatzematge, o certs equipaments de producció, es traiem de la zona de l’operador de la ‘dark kitchen’.”

En una sola sala s’hi concentren 12 restaurants, cadascun en una taula. Cuinen especialitats diferents, però tenen en comú que tots fan menjar només per a Glovo. Segons Patricia Fernández de Arroyabe, responsable del canal horeca a AECOC, s’optimitzen processos per fer un servei ràpid.

“És necessari que hi hagi un cuiner que hagi estudiat en una gran escola gastronomia o que ha treballat en alguna estrella Michelin? No és necessari perquè els processos estan creats, és tot mot més estàndard.”

Tot i que els salaris del personal de cuina solen ser baixos, restauradors de diverses cuines fantasma es queixen que no tenen gaire marge de benefici perquè les plataformes de repartiment es queden comissions elevades, d’entre un 20 i un 30%. Xavi Carmona ho atribueix al moment que estan vivint aquests serveis.

“Probablement arribem en un moment de bombolla, com ha passat en altres mercats que han crescut molt i molt ràpid.”

Esclati o no la bombolla, per ara el creixement de les cuines fantasma és vertiginós. Segons Patrícia Fernández d’Arroyabe, els restaurants tradicionals podrien arribar a estar en perill.

“Si al consumidor comença a agradar-li això de demanar la burger, la pizza o el sushi a casa i veu que l’experiència que té al local versus l’experiència que té a casa no és molt diferencial, aquí sí que hi ha cert risc que la restauració es vegi canibalitzada per aquest canal.”

Riscos i incerteses en un negoci en què les condicions laborals dels “riders” estan en qüestió i aplicacions com Glovo o Deliveroo no paren d’acumular pèrdues.

Read Full Post »

Panfleto comunicatbellaterra blaugrana quadrat20130222-014329.jpg

JUNTA PENYA BLAUGRANA DE BELLATERRA:
http://www.bellaterrablaugrana.com
President: Oriol Campmany Crusafon
Vicepresident Primer: Feliu Crusafon Comerma
Tresorer: Joan Balcells Secall
Vocal: Pere Crusafon Comerma

SEU SOCIAL:
Restaurant Can Edo, Carrer López de Vega, 5
Telf. 93 5802542
http://www.restaurantecanedo.com
(08193 Bellaterra)

SEU ESPORTIVA:
Club Bellaterra,
Carrer Luís de Ávalo, 2,
Telf. 93 5802542
http://www.club-bellaterra.com
(08193 Bellaterra)

Read Full Post »