Veïnes assistents han comentat que mai havien vist tanta participació, just coincidint amb l’horari dels dinars.
Aquesta vegada les meses electorals estan dividides segons l’adreça de cada bellaterrenc.
Gran participació de Bellaterra a les eleccions generals 2019|BELLATERRA.CAT
La novetat d’aquestes eleccions generals del 2019 és què la votació al nostre poble de Bellaterra està dividit en dues seccions censals, la 20 i la 40 ja que fins ara només es votava a lasecció 20.
Ramon Andreu, president Le l’EMD votant aquest migdia a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
L’atleta bellaterrenca Zoya NAUMOV, votant aquest migdia a la sala gran de l’EMD|BELLATERRA. CAT
La nova mesura de votació radica en el creixement del nombre de votants al cens de Bellaterra, que per cert s’actualitza cada dia 1 de més, i que es pot veure publicat a la web oficial de L’INE.
Paperetes de les 14 candidatures electoral al col·legi de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
La Junta Electoral ha publicat les candidatures presentades a les eleccions municipals de Cerdanyola -10 llistes- i als comicis per a la presidència de l’EMD de Bellaterra -5 candidatures- i és, precisament, a les llistes de Bellaterra on hi ha hagut més sorpresa ja que Ramon Andreu es presenta a la presidència però no encapçala la llista municipal de Gent per Bellaterra. A més, Convergents, encapçalada per un candidat a la presidència de l’EMD, Jordi Macarulla, també es presenta a les municipals globals. —
El Butlletí oficial de la província de Barcelona publica, en la sevaedició d’avui, 24 d’abril,l’acta de la Junta Electoral de Zona -Sabadell- on consten les candidatures presentades per a la participació en la doble votació local del 26 de maig: les eleccions municipals per triar els 25 regidors de l’Ajuntament de Cerdanyola que elegiran la persona que ocupi l’alcaldia de la ciutat, una votació que servirà també per determinar els vocals de la Junta veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, i una segona votació que tria directament la persona que ocuparà la presidència de l’EMD.
Pel que fa a les eleccions municipals, les llistes de la majoria de candidatures no presenten novetats importants sobre les informacions que ja s’han anat publicant ambCarlos Cordóncom a candidat a l’alcaldia del PSC; l’actual batlleCarles Escolàcom candidat de Guanyem;Helena Solàcom alcaldable d’ERC;Sonia Rodríguezcom a candidata de C’s;Manuel Buenañorepetint com alcaldable del PP;Joan Sánchezestrenant-se amb la candidatura de Junts; com també ho faCecilia Colladoamb En Comú/Podem; i amb l’aparició de Som Alternativa ambJordi Harocom alcaldable. La sorpresa l’ha donat la presentació deChus Cornellanacom alcaldable de Gent per Bellaterra per davant deRamon Andreui la irrupció d’una altra candidatura amb arrel bellaterrenca com és la de Convergents, encapçalada perJordi Macarulla.
Pel que fa a la presidència de l’EMD, aquí sí que l’actual president, Ramon Andreu, presenta la seva candidatura a repetir en el càrrec encapçalant la candidatura de Gent per Bellaterra, mentre Macarulla -que actualment és vocal de Convergència i Unió a la Junta veïnal de l’EMD- es presenta també com a presidenciable de Convergents, la formació deGermà Gordó. Els bellaterrencs podran triar el president de l’EMD comptant també amb les candidatures ja conegudes de l’actual vocal de la JuntaQuim Oltraper ERC i d’Abel Morenoper part de Junts per Bellaterra, mentre que per primer cop presentarà candidatura C’s, en aquest cas ambBeatriz Durancom a presidenciable.
Montserrat Coromina Enric i Abel Moreno Griera, presentaràn al Club Bellaterra, el seu programa electoral per les Municipals 2019, el proper dimarts dia 30 d’abril, a les 20 hores.
Els candidats Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), i Bea Duran, (Ciutadans per Bellaterra), no van asistir a la convocatòria de la Diada de Sant Jordi, organitzada per la Unió de Veïns de Bellaterra.
3 candidats del 5 que es presenten a la presidència de L’EMD Bellaterra, durant la Diada de Sant Jordi, a la carpa de la Unió de Veïns
Com a novetat i coincidint amb les eleccions municipals que se celebraran el mes de maig, la Unió de Veïns de Bellaterra vaentrevistar als candidats que es presenten a la presidència de l’EMD. A la carpa de la Unió de Veïns, Abel Moreno – Junts per Catalunya Bellaterra-, Jordi Macarulla – Convergents Bellaterra-, i Quim Oltra – ERC Bellaterra- van respondre preguntes sobre aficions literàries però també sobre la situació de la cultura a Bellaterra.
Abel Moreno candidat de Junts per Catalunya Bellaterra, va assegurar que com a president donarà més suport a les activitats culturals que ja es realitzen a Bellaterra. “En el tema cultural són les entitats les que han de promoure la cultura i des de l’Administració el que hem de fer és recolzar-les” assegura Moreno durant l’entrevista.
Jordi Macarulla, candidat per Convergents parla dels seus gustos literaris i del llibre que té sobre la tauleta de nit, un de PauloCoelho. Macarulla defensa que a Bellaterra hi ha poca activitat cultural però que volen treballar en això si “Bellaterra els hi dóna la confiança”. Posa dues línies d’acció, promoure la música i el teatre: “Tenim el gran avantatge de tenir l’Escola de música, de gran prestigi internacional i la Companyia de Teatre de Bellaterra, amb anys de trajectòria”.
Quim Oltra candidat d’ERC Bellaterra assegura que els recursos destinats a la cultura estan poc diversificats. Habitualment es destinen a activitats puntuals com la Festa Major de Bellaterra o la cavalcada dels Reis Mags, però no hi ha esforços i energies a altres activitats culturals. És necessari buscar espais per promoure la cultura, per exemple en el projecte del Parc de la Bonaigua: “No veig perquè no es podria posar un petit escenari per poder fer actuacions musicals o per posar-lo a disposició d’entitats i associacions de Bellaterra”.
Remei Gómez, candidata al Senat per Convergents, va assegurar prendre mesures clares per rebaixar la fiscalitat si arriba al poder
Remei Gómez i Jordi Macarulla, polítics del partit Convergents
El temps d’entrevistes va comptar també amb la presència de la bellaterrenca Remei Gómez, que es presenta com a número 1 al Senat per Convergents. Gómez va parlar sobre l’elevada fiscalitat que pateix la cultura i va assegurar prendre mesures clares si arriba al Senat.
NOTA: A l’entrevista de la Unió de Veïns, el candidat Quim Oltra (ERC Bellaterra), desconeix que algunes cases històriques de Bellaterra, ja estàn catalogades pel Museu de Cerdanyola, i que han fet diverses rutes artístiques, en concret per 3 cases properes a la Plaça del Pi.
Aquesta tarda de Sant Jordi, Francisco Gozalvez Serrano, l’autor de Tres Tigres y el Presidente, signarà el seu llibre a la Llibreria Paper’s de la Plaça del Pi de Bellaterra, de 18:00 a 20:00 hores.
Guillem Vila Galceran explica una mica d’història d’aquesta tradició
Caramelles a la plaça de Sant Pere als anys vint. Autor: desconegut Fons família Bruix Olivé
Les caramelles representen una de les moltes tradicions que tenim a Sant Cugat, en aquest cas relacionades amb el cant. Es tracta decançons populars d’origen religiósque es canten per Pasqua.
Tot i que tradicionalment les seves lletres parlaven de la resurrecció de Jesús,la seva temàtica ha anat evolucionantamb el pas dels anys, fins al punt que en molts casos es parla de l’arribada de la primavera o simplement d’històries de caràcter satíric relacionades amb el poble d’on són originàries.
En l’àmbit històric, estan documentadesdes del segle xvi en l’àmbit rural, i les més antigues que es coneixen són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.
No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.
Cant de Caramelles a Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Tradicionalment, elgrup de cantaires parava als balconsde les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.
A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: laSocietat Coral La Lirai laSocietat Coral La Unió Santcugatenca,ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.
No obstant, no fou fins al segle xix quan es començaren a crear colles adoptant aquestes cançons a la filosofia dels Cors Clavé, gràcies a la qual es revitalitzà aquest cant.
Tradicionalment, elgrup de cantaires parava als balconsde les cases dels pobles per cantar-hi diverses cançons acompanyades d’instruments musicals. Un cop acabats els cants, s’acostava la cistella adornada al balcó perquè el veí homenatjat fes el seu donatiu en forma d’aliments (on normalment es donaven ous com a símbol de fertilitat) o diners.
A escala local, són dues les colles que han perpetuat aquesta tradició: laSocietat Coral La Lirai laSocietat Coral La Unió Santcugatenca,ambdues inspirades i basades en l’esperit dels cors promoguts per Josep Anselm Clavé.
Actualment, es canten a diferents carrers de Sant Cugat i les colles demanen donatius que són destinats al seu autofinançament.
Finalment, cal destacar la figura del santcugatencFrancesc Xavier Azqueta, un dels màxims promotors de les caramelles a Sant Cugat a través de la Societat Coral La Lira.
En aquesta foto podem veure membres de la Societat Coral La Unió a finals dels anys vint en una cantonada de la plaça de Sant Pere (antiga Pere San) acompanyats d’un guitarrista.
Segons aquest interesant article publicat a Vilaweb, aquesta tradicional celebració de dilluns de Pasqua, també es fa a la resta d’Europa, i ens entronca amb el nostre passat carolingi*
*Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l’època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l’Imperi Romà d’Occident. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic amb la mateixa orientació.
Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del Dilluns de Pasqua. Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua, si ja no se celebra res? Doncs, pel mateix motiu que també és festiu l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.
Preparació d’una taula familiar de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.
Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘Atxúmbala‘.
Mona de Pasqua a Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.
BELLATERRA.CAT 