La cita serà gratuïta i hi haurà un punt de trobada a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Bellaterra a les 18.30 hores, per anar passejant fins a l’indret amb l’equip del festival. En cas de voler-hi anar amb cotxe, es podrà accedir des del carrer 1 del Turó de Sant Pau (G35V+99 Bellaterra). El concert començarà a les 19 hores i serà gratuït.
BOFESTIVAL al Campus de Bellaterra
LLUIS TORRES|4ar. BOFESTIVAL d’experiències artístiques a la natura de Bellaterra. El dissabte 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format.
BoFestival arriba a la seva 4a edició, proposant un cap de setmana ple d’art i natura. Les activitats es desenvoluparan entre Sant Quirze del Vallès i els boscos de Bellaterra i la UAB, amb entrada lliure i obert a tots els públics, incloent-hi el familiar. Sant Quirze acollirà la jornada inaugural El Parc de les Morisques de Sant Quirze serà l’escenari que obrirà el festival la tarda del divendres 18 d’octubre a partir de les 17.30 hores. L’artista Claire Ducreux, reconeguda per la seva sensibilitat escènica, serà l’encarregada de presentar l’espectacle ‘Fleurir les abîmes’, una proposta que barreja dansa, teatre, humor i poesia en un ambient íntim i proper. Aquesta actuació busca captivar el públic en un espai natural privilegiat i accessible per a tothom.
Un dissabte artístic als boscos del Campus de Bellaterra
El 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format. La programació inclou artistes com la guitarrista i compositora Amaia Miranda, la bailaora “La Chachi” acompanyada per la cantaora Lola Dolores, la performer Mabel Olea, i l’artista de circ Manel Roses. A més, Ángel de Miguel oferirà un espectacle de llit elàstic integrat en l’entorn natural. La jornada es completarà amb una col·laboració sonora i textual entre Marta Diez i el col·lectiu Animal Religion, que lligarà les diferents propostes artístiques.
Entrada lliure per a tothom
El BoFestival és un esdeveniment que aposta per la sostenibilitat i l’accessibilitat, tant per als artistes com per al públic. Totes les activitats són gratuïtes, fomentant l’accés lliure a la cultura i la participació de persones de totes les edats. A més, es tindrà especial cura en fer els espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
El festival culminarà el 27 de novembre amb una actuació de dansa a càrrec de Sònia Gómez i Encarni Espallargas a la Sala Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta iniciativa, organitzada per Elclimamola, compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Font: Diari Sant Quirze, Javi Quintano, BoFestival,
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
LLUÍS TORRES|Bellaterra acollirà una exposició fotogràfica en homenatge a Josep Mateu Morenilla (1930-2022), reconeguda figura destacada en l’àmbit de la fotografia artística. La mostra es podrà visitar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, des de l’11 d’octubre fins al 10 de gener, oferint un recorregut per la seva prolífica trajectòria, que s’estén des de 1950 fins al 2022.
Josep Mateu Morenilla 📷 CEDIDA
L’exposició reuneix fotografies de gran format que foren exposadesdel 13 de març al 13 d’abril de 2024 l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, fotografies de gran format que capturen paisatges, personatges i escenes de la vida quotidiana, on la seva mirada única convida a una reflexió profunda sobre la bellesa dels moments i l’essència de la vida. Aquest viatge visual permet explorar la sensibilitat artística de Mateu, que va saber immortalitzar l’instant amb autenticitat i passió.
Josep Mateu i la seva connexió amb Bellaterra
Josep Mateuva viure a Bellaterra des de l’any 1980 fins la seva mort el 2022, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l‘Arxiu Històric de Sabadell, on es preservaran més de 100.000 instantànies que capturen no només la seva visió artística, sinó també la història viva del seu temps. Aquesta exposició és una oportunitat única per conèixer una obra que, més enllà de la tècnica, es defineix per la seva autenticitat i passió per la fotografia
El Grup Divergent va retre homenatge al fotògraf Josep Mateu i Morenilla (membre fundador del grup l’any 2017), en forma d’exposició fotogràfica, obra que abasta del 1950 al 2022, any del seu traspàs. Més de 7 dècades d’amor i dedicació a la imatge fotogràfica dins l’ampara del Càmera Club Sabadell, del qual n’era soci honorari.
El més natural hagués estat que Càmera Club Sabadell li oferís aquest darrer detall després dels seus 72 anys com a soci, però després d’haver-ho demanat dues vegades i davant el desinterès de la junta directiva, Divergent va decidir agafar el testimoni i es va posar com a fita l’organitzar aquella exposició. Es varen posar en contacte amb la família i es posaren d’acord de com ho volíem fer.
La preparació de l’exposició va estat un treball de visualització de tota la seva obra per poder fer una tria dels negatius que van creure més interessant a nivell artístic, digitalitzar-los i reproduir-los sobre paper en fotografies de gran format que són les que van exposar a la sala. L’exposició és composà de 24 obres físiques de mides entre els 50×96 cms, mostra reforçada per un passi de diapositives de la seva extensa obra fotogràfica mitjançant un monitor on s’hi van visualitzant les seves instantànies.El que més va atraure de la col·lecció artística d’en Josep Mateu que s’esposà és la seva habilitat de trobar un punt de vista i un enquadrament efectiu per comunicar el que ell volia. Aquest determina allò que veiem en la fotografia i des d’on ho veiem. En Josep Mateu també era un juganer i feia de les seves fotografies joguines per disfrutar-les ell i els seus espectadors quan les contemplem. Hi ha multitud de fotos seves que es visualitzen d’entrada amb un somriure.
Els temes que fotografia són diversos: paisatges, personatges, escenes de carrer, bodegons… però sempre hi destaca amb gran força la seva manera de veure les coses. Destaca també la seva capacitat per captar el moment que dóna interès a la imatge i l’habilitat per capturar l’expressió dels personatges que fotografia.
Se li reconeix un parell d’etapes. La seva primera etapa, la majoria de fotografies en blanc i negre i més desconeguda és la que encaixa més amb els standards fotogràfics de l’època. Ell no era un perfeccionista de la tècnica del revelat, sempre havia admirat al seu amic Josep Busoms perquè deia que a ell no l’importava repetir infinitat de vegades una còpia fins que li sortia com ell volia. En Mateu era més directe, era més discret i a voltes s’infravalorava, potser per aquesta mancança de perfecció en el resultat final de les seves fotografies. No per això aquestes deixen de tenir el seu impacte, la seva estètica i el seu missatge.
La segona etapa és la divergent on el que més li interessa és el que diu la fotografia deixant de banda tota tècnica. Ajudat pel Photoshop crea imatges imaginàries i escènes de la vida i de l’actualitat amb una visió sarcàtica, crítica o divertida. Tant se li endonà el que pensin els col·leges o els espectadors de les seves instantànies, ell s’ho pasava bé amb les creacions que feia i amb això ja en tenia prou.
Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.
En Josep Mateu, a part de la fotografia artística té un extens arxiu de fotografia de reportatge fruit dels seus nombrosos viatges per la geografia del nostre país, la qual obviarmen, és inevitable que els dos estils es creuin de manera inevitable.
Font: Joan Rosell, Divergent
JOSEP MATEU MORENILLA (1930-2022)
Va néixer el 30 de març del 1930 a la Maternitat de Sabadell. Fill d’en Joaquim Mateu (Quimet) i de Teresa Morenilla. Vivien a cal Seydoux de Sabadell (empresa tèxtil francesa) on el seu pare n’era el comptable i la seva mare la portera. Al cumplir dos anys va néixer la seva única germana, la Carmen. Va ésser alumne de l’Academia Miralles per poc temps i després va anar a fer escola amb el Sr. Pujol, professor particular, que no podia exercir a l’escola pública per haver col·laborat amb els republicants. Aquest li va ensenyar anglès entre d’altres materies. Ell va tenir molta facilitat pels idiomes, cosa que li serviria en el futur per fer classes particulars així com pels seus viatges a l’estranger.
LA SEVA VIDA LABORAL Als 16 anys va deixar d’estudiar i va entrar a treballar a l’escriptori de l’empresa tèxtil de cal Llonc. Aquí ja va iniciar la seva trajectoria professional on després d’estar-hi força temps va iniciar la seva etapa de viatjant com a representant de l’empresa. Més endavant, ja casat i amb fills, el van reclamar de l’empresa Baygual Llonch, també tèxtil. Després d’uns anys va passar del ram del tèxtil al de les arts gràfiques, concretament a Busquets Gruart. Va ser aquí on va començar a viatjar per tot el món. Anys després torna a canviar de feina i es traslladà a València amb tota la família, per treballar de representant a l’empresa de bijuteria «Creaciones Gralo». Hi van estar 2 anys. De retorn a Sabadell va anar a fer de representant al sector de l’alta joieria fins a la seva jubilació.
LA SEVA VIDA LÚDICA Quan tenia 14-15 anys el seu pare li va regalar la seva primera càmera fotogràfica i la va estrenar en una excursió a Mura. Sembla que va ser llavors que va agafar el cuquet per la fotografia. També de ben jove es va apuntar a la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell) per practicar atletisme on va fer bones amistats: Josep Bussoms, Francesc Llorens, Antoni Farell… Havia heredat l’afecció per l’esport del seu pare. Va fer el servei militar a Saragossa i el van acabar destinant a l’aeroport del Prat. Ell contentíssim perquè li encantaven els avions. És una altra de les seves grans aficions.
LA SEVA VIDA FAMILIAR En una sortida a Núria, el juliol de 1952, amb tota una colla, va coneixer a la Carme Vives Humbert, també de Sabadell i filla de fabricant del tèxtil. Ella treballava de secretària a l’ajuntament de Sabadell. Es van prometre i el 12 d’abril del 1955 i es van casar al Santuari de la Salut. La residència familiar va començar a Sabadell, València, Sabadell i Bellaterra. Van tenir 4 fills: Sergi, Georgina, Glòria i Olga. Morí sobtadament el 28 de febrer del 2022 a l’edat de 91 anys. La faceta fotogràfica
Josep Mateu Morenilla 📷 Josep Busoms
El seu bagatge fotogràfic s’inicia fent-se soci del Casinet juntament amb en Josep Busoms. El 1950, a l’edat de 20 anys, l’Antoni Fité, secretari de Càmera Club Sabadell, el covenç perquè es faci soci de l’entitat sota la presidencia de Carles Gumbau i així ho va fer. De la mà dels seus companys Jaume Bañó, Quadres, Francesc Barat… aprèn tècniques fotogràfiques, aconsegueix revelar les fotografies a casa seva i comença a participar als mensuals de l’entitat.
Degut a la seva feina de viatjant no pot participar assiduament en els esdeveniments de Càmera Club, però la contrapartida és que en els seus viatges per la península fa amics i contacta amb altres entitats fotogràfiques com les de Ponferrada, Salamanca, Burgos, Reus… de la mà de Josep Busoms que curiosament també viatjava com a representant tèxtil i coincideixen de manera puntual en els seus desplaçaments per la península.
Durant els anys 1968-1969 es va traslladar a viure a València, on a través del Camera Club de Valencia va aprendre a revelar negatius de color i al seu retorn a Sabadell, juntament amb Josep Busoms van practicar el color en els seus laboratoris casolans i van fer algun curset de com revelar un mateix el color.
El 1999, en motiu de la celebració del cinquantenari de Càmara Club Sabadell se li concedeix el reconeixement de soci honorari i deixa de pagar la quota annual de l’entitat.
El 2016 és soci fundador d’un grup fotogràfic independent format per membres de diverses entitats fotogràfiques de Sabadell que es troben un dia a la setmana per parlar i comentar de fotografia. Aquest grup va començar les seves reunions a diversos bars de Sabadell i el 2019 va establir-se a la UES pagant lloguer d’una sala. Finalment el 2022 s’establiren a l’Acadèmia de Belles Arts fins el dia d’avui.
LLUÍS TORRES|Compartim el relat de “Som o no som bellaterrencs“, del veí Jordi Guiu, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.
Casa catalogada de Climent Vidal i família de l’avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra
SOM O SO SOM BELLATERRECS?
Fa més de 10 anys que el carrer Joan Fàbregas, la Plaça del Pí i la Plaça Maragall s’ha convertit en el que podríem dir “les rambles de Bellaterra”. M’explico: estació, club, farmàcia, gimnàs, escola de música, església, tenda, pizzeria, aparcaments improvisats i descontrolats, més els autocars dels col.legis, els camions; i per si tot això no n’era suficient, afegim la celebració de la Festa Major, els casaments i les festes del Club. Tot això es concentra a dins d’aquest petit espai. Jo em pregunto: tan petit és la nostra Bellaterra que tot ha de fer-se a la mateixa àrea?.
No vull ni desitjo pensar que siguin només uns quants bellaterrencs els que han de suportar tots els inconvenients del normal desenvolupament comercial i de diversió de Bellaterra, mentre que d’altres zones gaudeixen d’allò que tots hem vingut a buscar aquí: pau i tranquil.litat, tal com correspon a una zona residencial. I sé que algú pot pensar: Però de què es queixen, si els qui viuen allà són els veïns que ho tenen tot més a prop? Però és cert que són els veïns d’altres zones els que venen aquí a ocupar els llocs d’aparcament, a fer soroll, a manifestar llurs alegries i aparquen allà on volen i com volen.
A Bellaterra encara queden terrenys potser de propietat privada per poder traslladar allí la Festa Major o qualsevol manifestació sorollosa.
Estic segur que els propietaris d’aquests terrenys no tindrien cap obstacle a cedir-los una vegada a l’any per aquest motiu, a condició de deixar-los després en condicions normals i no com vessadors d’escombraries produïdes pels assistents.
Tots vam venir a Bellaterra fugint del soroll, de l’acumulació i d’altres inconvenients urbans, però resulta que els veïns dels tres llocs assenyalats han de continuar suportant allò del que van fugir.
A l’ Unió de Veïns he sentit parlar de gestions realitzades per solucionar-ho, però de solucions no n’he vist cap i tot queda en paraules. Es tingui o no es tingui gual per entrar a casa, es tingui o no garatge particular pels cotxes, als carrers de 6 metres d’ample no es pot aparcar seguit. Només es podria permetre això als amics que venen a visitar-nos, com passa a la resta de Bellaterra.
Fa anys vaig enviar a l’Ajuntament – i a Unió de Veïns – un estudi proposant diverses mesures per una millor ordenació del trànsit, amb fotografies demostratives del «caos». No va servir de res, i és més, se’m va donar a entendre que allò no n’era possible.
Seria perquè no afectava a cap membre responsable?
Ara em temo que de no formar-se <<patrulles particulars>> els defectes d’organització del trànsit no es solucio- naran. Els veïns d’aquest sector volem viure com la resta dels bellaterrencs, sense aguantar sorolls i molèsties de tota mena. Es podria reservar, pintat en groc i amb el número de la casa, un espai per us dels propietaris, o dels amics que els visiten. La resta de l’espai podria ser explotada per l’Ajuntament, com fan, molt encertadament, altres municipis de les rodalies.
Podrem dir, algun dia, que tots els bellaterrencs som iguals? El dret ens assisteix, però no el podem fruir.
L’espai del Club, que n’era privat, ara s’utilitza com lloc públic. Aquest estiu es va deixar entrar a tots els amics i amigues dels socis. El resultat ha estat soroll (12 hores de futbol, de rock, més les motos i els cotxes i els innevitables i lògics crits). Fins quan podrem aguantar els veïns de la zona?
Busquem solucions entre tots, però reals, no ens limitem a les converses.
Que d’una vegada per sempre, tots els bellaterrencs siguin iguals.
LLUÍS TORRES| Compartim un interessant article sobre els constructors de Bellaterra, per Artur Vidal i Solà, cronista de Bellaterra i jutja de Sabadell, que publicà l’estiu de 1991 a la desapareguda revista L’Esquirol del Vallès de Bellaterra.
Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970), és l’autor de la dita casa ‘Climent Vidal Pons ’ , al número 2 de l’ Avinguda de Joan Fàbregas 📷 Txema Romero
ELS CONSTRUCTORS DE BELLATERRA
No em refereixo a les persones emprenadores que van descobrir l’indret que després seria Bellaterra i on varen preveure la possibilitat de construir una urbanització, pretenent seguir els plans gubernamentals de finals de la dictadura de Primo de Rivera, previstos en la llei anomenada de construcció de cases barates i sembla que per aquest motiu la societat urbanizadora es va anomenar «Fomento de la Vivienda Popular S.A., sino que em refereixo als planificadors, els constructors i aquells que d’alguna forma varen col laborar en la materialització del projecte.
Es dificil saber autènticament qui va fer els plànols i dissenya la primera estructura dels carrers, places, clavagueram, enllumenat, per cerquessim els antecedents a que si l’admínistració, si es que existeixen trasbals de l’any 1936 no els i el va fer desaparèixer, ens trobariem molt possiblement que el que figura autor, en realitat no ho és. ara les coses són diferents, com ignoro si però en aquella época, moltes vegades l’arquitecte que havia signat plànols no era pas l’autor, si altre que ho feia per diverses com incompatibilitats, els no un raons, residències, col·legiació, funcionaris administratius, etc. i com que per altra banda ara ja no tinc paciència per fer recerques en els archius administratius, recorrer a la llegenda, que moltes vegades és tan certa com les noticies documentades.
Recordo que el meu pare explicava que l’arquitecte que va plantejar els plànols de Bellaterra fou el Sr. Girona, crec que nat a Barcelona però artísticament perteneixent a l’escola futurista de Marinetti.
Ignoro d’on ho treia el meu pare, però si que puc observar com a possible circumstància, que corrobora la veracitat de l’afirmació, és que el meu pare era Procurador dels Tribunals i de sempre molt afeccionat a l’art. Tenia certa amistad amb el Sr. Viza Cavall, un dels fundadors de Bellaterra, personatge important, advocat i financer i en política un ferm i notable carli, encara que de la branca lliberal. El meu pare el coneixia en primer lloc per raons professionals i després per l’adquisíció d’uns solars a la nova urbanització. També podien existir certes concomitàncies pel fet que encara que el meu pare era lliberal i sentimental pertenexien al partit republicà d’Acció Catalana, el seu padrastre era també un carli notori a Manresa, tant es així que per baralles polítiques va ser desterrat de Manresa on vivia la família del meu pare.
Això que he dit em fa pensar que va treure la paternitat tècnica de l’urbanització, de la font inicial o sigui dels primers administradors de la societat urbanitzadora.
De fet, jo no recordo haver vist mai el Sr. Girona per Bellaterra i el que durant molts anys va portar técnicament l’urbanització va ésser l’arquitecte Sr. Sala, molt conegut a Bellaterra en aquells primers temps.
Era persona amable, simpática i d’una falta de puntualitat tan extraordinària que em sembla que en la meva llarga vida no he vist cap altre semblant. És l’arquitecte que va plantejar el desbrossament de nous carrers a mida que s’aixemplava la nostra urbanitzció. Va construir una petita urbanització pròpia, adosada a Bellaterra, i situada al costat dret de la carretera cap a Sant Cugat i després de passat el pont sobre el ferrocarril.
La rivalitat del primer venedor oficial de terrenys Sr. Rovira, que va viure inicialment a la torre propietat crec del Sr. Borrull i que ara hi viu el Sr. Asturgó, amb el Sr. Bartomeu, l’amo de l’Hostal de Sant Pancràs va motivar que aquest senyor fes venir a Bellaterra, un altre arquitecte per enfrontar-lo l’oficial Sr. Sala. Aquest nou arquitecte fou el Sr. Audet que va acturar paralelament al Sr. Sala fins a l’any 1936, posteriorment no n’ha tingut cap noticia. El Sr. Jordi Audet, home també agradable, va fer els plànols de l’església de Bellaterra.
M’agrada recordar aquí, que es va possar la primera pedra de l’església de Bellaterra el 16 d’agost de 1935, presidit l’acte pel Bisbe Sr. Ururita de Barcelona, assesinat a l’any 1936, quan la revolta militar. En foren padrins el Sr. Joan Fàbregas i la Sra. Concepció Die de Platero. Naturalment hi assistí el rector de Cerdanyola i també el capellà que cada diumenge deia missa a Bellaterra a la improvisada capella de darrera l’Hostal, Sr. Josep Massip. El constructor de l’esglèsia era el Sr. Josep Bordas, que va fer altres construccions a Bellaterra, i que era l’avi del Sr. Bordas, periodista, que va venir a Bellaterra no fa gaire a donar una conferència sobre el narcotràfic.
Però també hi ha una altra persona que ara vull recordar com un dels constructors de Bellaterra i és l’amic Casimiro Cots, que va morir, em sembla, cap a l’any 1945. Qui era en Casimiro Cots? Ho era tot: el guarda, el representant de la societat Urbanitzadora a Bellaterra, l’encarregat de les obres, el distribuidor de l’aigua, carter, encarregat dels telèfons, etc.
I les cases, qui les va construir? D’aquells temps recordo en Josep Bordes, després un tal Amargos, que crec que a més era constructor del Bisbat, i després, en Tomàs Llorens Renau, mestre d’obres, un artista, que va construir la meva torre i que recordi ara la del Sr. Oliver i també la del Sr. Socrates, entre d’altres.
Després de la guerra civil la preponderancia constructiva la tingué el Sr. Roig que va ser el que va acabar la construcció de l’Hostal, més ben dit, les obres d’ampliació de l’Hostal cap a l’Estació, i altre torre i també l’edifici de la Plaça Maragall on ara hi han les botigues de queviures i pastisseria.
Durant un temps semblava que tallaria el bacallà a Bellaterra el Sr. Casamitjana, constructor de moltes torres, però aviat passa cap a negocis de més envergadura i ultrapassà els límits de Bellaterra i adhuc crec el territori català. També va treballar bastant el Sr. Navarro, que va començar com encarregat del Sr. Casamitjana, i va acabar després amb empresa pròpia.
No vull acabar aquestes línies sense parlar del bon amic Gaspar, mort fa molt poc temps, i durant anys encarregat del contractista Roig, i ara feia un estria temps jubilat. Jo crec que tots els bellaterrencs dels anys 1940 a 1970 li deuen algun favor o altre. Era nat a la regió murciana, ara no recordo la població, i vingut a Catalunya de jove. Es va integrar totalment a la nostra terra; parlava el català perfectament. Fou guardia d’Asalto, quan la República i al servei de la Generalitat primera, després de la guerra, depurat i apartat del cos, va tornar a l’activitat privada. Era republicà, però de la nostra terra, de forma que la seva simpatia política requeia en l’Esquerra Republicana de Catalunya. Últimament vivia jubilat a Sabadell i mort fa poc temps, crec que als 86 o 87 anys.
Simpàtica fotografia de la Pepa Roda i l’Artur Vidal en un sopar al Club Bellaterra els anys cinquanta 📷 Bellaterra 1930-2005/ Ignasi Roda
LLUÍS TORRES|Compartim la primera part de la crònica d’Artur Vidal i Solà, qui fou jutja a Sabadell i cronista oficial de Bellaterra. Ho publicà al número 25 de L’Esquirol del Vallès, de 1990
Número 25 de L’Esquirol del Vallès 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
BELLATERRA, ABANS D’ARA
Bellaterra mira cap al sud-est del Vallès. Des dels nostres turons veiem el Collserola i les muntanyes de la costa, que limiten el Vallès per l’Est. Es un mirador magnífic. Com que les tragèdies, batalles, guerres, solen desenvolupar-se a les valls, és de suposar que alguns habitants de la plana, quan venien aquestes maltempsades, s’amagaven dins la nostra zona mutanyosa fins que havia passat la tempesta.
No penso endinsar-me en les èpoques de les bestioles estranyes i corpulentes, sinó que faré un esbós de temps més propers. El Vallès era habitat per una tribu íbera, els laietans, i, circumstància històrica important, la mateixa tribu ocupava la zona avui anomenada del Barcelonès. Això vol dir que a través dels mil.lenis, per qüestió racial i també geogràfica, hem tingut, en general, la mateixa sort que la ciutat de Barcelona. I segurament no és pas pura casualitat que a l’Edat Mitjana molts pobles del Vallès eren considerats com a carrers de Barcelona.
Els laietans eren una gent normal, vivien pacíficament i es dedicaven al conreu de la terra, petita artesania primitiva i, naturalment, a la procreació, com probablement feien els azteques abans de l’aparició d’Hernán Cortés. Però com que sempre hi ha algú que vol el que no té, va passar que els cartaginesos, després de la primera guerra púnica, van cercar un espai per a expansionar-se i explotar, i aquest lloc va ésser la Península Ibèrica. Van fundar la ciutat de Cartagena, com a base d’operacions, i des d’allí es van endinsar cap al sud i cap a l’interior de la Península, i més tard cap al nord. Es diu que Amilcar Barca va arribar fins al lloc on actualment hi ha Barcelona, on va fundar un poblat cartaginès, anomenat Barcino, del nom del general. Però aviat va recular cap al sud. Per tal d’evitar enfrontaments prematurs amb Roma van signar un tractat pel qual es comprometien a no travessar l’Ebre cap amunt. Em sembla que és la primera vegada en la història que les terres d’amunt de l’Ebre quedaven vinculades a Europa, mentre que la part restant de la Península passava sota la influència africana de Cartago. Aquest tractat intentava de salvar les colònies gregues d’Empúries i Roses, aliades de Roma.
Aníbal, fill de l’anterior general, geni de les matances organitzades en forma de genials batalles i ple d’odi contra Roma, travessà l’Ebre, s’endinsà cap amunt de Catalunya, travessà la Gallia, els Alps i arribà a Itàlia.
Els romans, que eren força eixerits, van deixar que Aníbal es desgastés en un seguit de batalles, que guanyava, però insuficients per a dominar Roma, i van enviar a la Península Ibèrica unes quantes legions comandades per Gneo Scipió, que va entrar per Empúries, i després de moltes batalles derrotà els cartaginesos i s’apoderà de la Península. Així comença el domini romà sobre Catalunya. Fundà la província Tarraconense, i després la Bètica. Per la nostra terra hi van passar Publi Escipió, Cató el censor, Semproni, Grac, Quint Cecili Metel, Pompeu, Cèsar, August, etc., la flor i nata de la Roma clàssica, Vingueren soldats i funcionaris que es fusionaren amb els laietans i les altres tribus.
Penseu que des del mirador que formen les muntanyes de Bellaterra es podia veure com passaven les legions romanes, els traficants, comerciants, els primers missioners del Cristianisme, que venien de Roma i, passant per la nostra terra, després anaven cap al sud.
Els romans deixaren moltes coses al nostre país: en primer lloc la llengua més civilitzada del moment, la cultura, el dret, ponts, aqüeductes, ciutats, carreteres. Per les terres del Vallès hi passava la Via Augusta, que procedent de Roma anava fins a Cadis.
La Via Augusta seguia en part un camí anterior, la Via Heraclea. Travessava els Països Catalans i era l’eix bàsic de la seva comunicació. Procedent de Roma, passava per Perpinyà, travessava la serra de l’Albera, i probablement passava el Pirineu pel Pertús: continuava fins a Gerunda Girona i en la zona del Tordera es bifurca va. Una branca anava cap al Vallès, passava per Arrahona Sabadell, probablement seguia la ruta cap a Cerdanyola, ja que allí s’hi va trobar una milliar, i continuava cap a Sant Cugat -Castra Octavianum-, un campament de forces romanes a l’entorn del qual es formà un poblet, i després anava cap a Martorell i continuava cap a Vilafranca, Tarragona i fins a Cadis. L’altra branca passava per Iluro-Mataró-, Betulo-Badalonai Barcino -Barcelona per anar cap al Llobregat i unir-se després a la primera branca. El Vallès és ple de records romans: Egara, Arrahona, Rubí (que sembla que ve del nom del riu Rubricatus: Llobregat). Granollers, Caldes de Montbui, Sant Cugat i d’altres.
Les races es van fondre en una de sola. Això va durar quatre segles, fins que va arribar el col.lapse de l’Imperi Romà i les invasions dels bärbars. Primer eren rätzies aïllades, però després vingueren a Catalunya els visigots, com a aliats de l’Imperi. dirigits per Ataülf, maridat amb Gala Placídia, germana de l’emperador Honori. L’excusa de la seva vinguda al nostre país va ésser la destrucció de bandes d’altres bärbars que campaven lliurement, i la reducció dels “bagaudes”, pagesos revoltats, que campaven pel Principat i molt segurament pel Vallès. Ataülf dominava Catalunya i la Septimania. Fou assassinat ben aviat, així com també el seu successor. No vull fer la història visigòtica, un trist reguitzell de reis matant-se els uns als altres. No eren gaires. es calcula que eren uns trenta o quaranta mil bàrbars per a una població total de la Península d’uns tres milions d’habitants. Però els visigots eren guerrers professionals, mentre que els hispano-romans eren civils avesats a la pau romana. No és estrany: prou sovint s’ha vist un general, amb trenta o quaranta mil soldats, dominar durant molt de temps un país. Dels visigots no n’ha quedat gairebé res; al Vallès es podria citar l’església de Santa Maria de Terrassa, però es diu que no és visigòtica, sinó pre-romànica.
Els visigots van dominar durant molt poc temps tota la Península. La Bètica, durant uns cent cinquanta anys fou colònia bizantina. Les Illes Balears mai no foren visigòtiques. Tampoc no van dominar totalment les regions cantàbriques i basques. mentre que per la part de Galícia dominaren gairebé uns dos-cents anys els sueus, i Catalunya, durant molt de temps, va formar un regne separat juntament amb la Septimania. Tan inestable era el poder visigòtic a la Península, que l’any 711 uns quinze mil àrabs van derrotar el rei Roderic, junt al Guadalete, i en pocs anys van ocupar gairebé tota la Península. Començava l’era sarraïna.
“BELLATERRA ÉS A LA MUNTANYA EL QUE S’AGARO ÉS AL MAR”
LLUÍS TORRES|Avui compartim una interessant crònica publicada a la pàgina 10 de Hoja del Lunes, 23 de novembre de 1964. Una trobada de personalitats de Barcelona i alcaldes limítrofes per inaugurar les obres de la nova carretera de Bellaterra a Sabadell (actual BV-1414), i realitzar un recorregut pels nous carrers de Bellaterra. Finalitzant la visita amb un dinar a El Pedregar ofert pel seu propietari en Fèlix Estrada Saladich
Un nombrós grup de membres de l’Associació de Propietaris de Bellaterra, acompanyant les autoritats i personalitats convidades, recorren el traçat de la futura carretera que enllaçarà aquella població residencial amb la ciutat de Sabadell 📷 SOTERAS
Nombrosos actes van tenir efecte ahir per enaltir la zona privilegiada de Bellaterra, celebrats en honor de diferents personalitats de Barcelona i als quals van assistir les primeres autoritats de les poblacions confrontants.
A dos quarts de dotze del matí es van reunir a la plaça del Pi de Bellaterra un nombrós grup de convidats amb les seves respectives esposes. Entre aquestes personalitats hi havia el senyor Vicente Martorell Otzet, gerent de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona; Estrada Saladich, president de la Unió de Propietaris de Bellaterra: don Federico Roda Pérez, secretari d’aquesta associació; senyor Barberó, cap de la secció d’Obres Públiques de la Diputació Provincial de Barcelona; senyor Viza, president del Foment Barcelonès d’Inversions, entitat urbanitzadora: els vicepresidents el senyor Rolando Cottet i el senyor Luis Sentis, el senyor Avelino Artis, director del diari Tele-eXprés.
Així mateix, hi havia els alcaldes de Sardanyola. el senyor Domingo Fatjó; de Sant Cugat del Vallès, el senyor José Barnils; de Sant Quíric, el senyor Juan Sala, i l’alcalde accidental de Sabadell, el senyor José Burrull, entre altres nombroses personalitats i representacions.
INAUGURACIÓ DE LES OBRES PER A LA CARRETERA BELLATERRA-SABADELL I RECORREGUT PELS NOUS CARRERS
Tot seguit de la recepció es va procedir a l’inici de les obres per aconseguir, d’un camí veïnal, una magnífica carretera que unirà Bellaterra amb la ciutat de Sabadell.
El termini de terminació de les obres esmentades es té previst per al termini de dos anys, però l’entusiasme dels membres de l’associació i la demostració de la maquinària que es disposa superaran l’espai esmentat i reduiran notablement el temps previst.
Tot seguit els nombrosos convidats i personalitats van recórrer, inaugurant oficialment l’asfaltat de nombrosos carrers, els meravellosos avinguts de Bellaterra. La caravana d’automòbils va recórrer detingudament el que serà la carretera definitiva i les personalitats van admirar les torres i xalets» que voregen -en realitat Bellaterra es compon tota d’edificacions residencials els diferents estils d’edificacions bellament construïts.
RECEPCIÓ I DINAR A EL PEDREGAL
Finalitzada la visita general a la població, els convidats van ser rebuts a El Pedregal, on van ser obsequiats, després de la visita al mateix, amb un esplèndid dinar.
El menjar campestre, que va resultar molt amè, va servir com a base per elogiar els llocs visitats, així com per admirar-ne l’extensió. exquisit gust i distribució dels objectes d’art que s’hi exposen.
A les postres va fer ús de la paraula el senyor Estrada Saladich, per confirmar el que havien pogut apreciar els visitants, i va dir que Bellaterra, per la seva situació, era un símil de S’Agaró a la mar.
Tots els convidats van quedar altament satisfets de la visita i, les primeres hores de la tarda, van tornar a Barcelona.
LLUÍS TORRES| L’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), ha respost en un sorprenent ràpid plaç de 5 dies hàbils, la sol.licitud de transparència de les al·legacions presentades per l’EMD de Bellaterra, un decret de presidència signat per Josep Maria Riba Farrés. És tracte d’un document reclamat durant 6 mesos a l’EMD, gestionada des de 2023 pel partit polític Bellaterra Endavant (BE), i que mai ha volgut fer-ho públic, ni tampoc compartir-lo amb el veïnat de Bellaterra.
5 dels 43 documents públics de l’AMB
Bellaterra.Cat disposa dels 43 documents rebuts de l’AMB, que són totalment públics, i que Josep Maria Riba, com president de l’EMD de Bellaterra, amb data 28 desembre 2023, presentà les seves al·legacions al PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità) i sol·licità entre altres, que recalifiquin cases, i a més a més, que treguin la reserva viària.
En aquestes al·legacions es demanen recalificacions i descalificacions de finques privades, poder dividir les cases en 2 aumentant la densitat de població, tot això en contre del rigorós i tècnic informe de Sebastià Jornet (Premi Nacional de Urbanisme de la Generalitat de Catalunya), la descalificacio de la via interpolar i altres disfuncions de planejament entre altres peticions.
23-12-28 Instància_13598_2023 E.M.D. DE BELLATERRA_DOC ANONIMITZAT.pdf
L’empresa Mon Vertical i responsables d’obres de la UAB porten el dia explicant la reobertura d’accés a la UAB, quan encara no s’ha presentat i votat al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra.
Món Vertical i UAB al pont de Can Miró informant de la reobertura
Cal recordar que en hores punta, l’accés a la UAB pel carrer Can Miró, l’utilitzen més de 700 cotxes, des de la carretera BV-1414, en contra dels objectius de mobilitat de Bellaterra aprovats en ple durant la presidència de Ramon Andreu (GXB). De moment, l’actual president Josep Maria Riba (BE), no diu res ni aporta cap nota de premsa oficial en nom de l’EMD de Bellaterra, una posició més que segueix indignant al veïnat, que el dia 26 de juny van fer pública l’oposició al projecte de trànsit del Camí Antic a través de 5 carrers més de Bellaterra.
Cal molta més transparència per ser de veritat una EMD DE PRIMERA com mereixen les famílies de Bellaterra!
🐿️ La sessió informativa de l’EMD de Bellaterra es realitzarà el pròxim dimecres 26 de juny a les 19:00 hores a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. La sessió també es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube de l’EMD Bellaterra.
📍“Als perillosos trams sense vorera del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra no es respecta la normativa de limitar el trànsit a 20 km hora”
Tram perillós sense voreres del Camí Antic de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Un dels objectius principals del mandat del nous gestors de l’EMD és la pacificació del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell per millorar la seguretat dels vianants.
Després de treballar el projecte amb la comissió d’experts de mobilitat i aprofitant els estudis realitzats per la Unió de Veïns de Bellaterra, presentats al poble el 22 de març de 2022, així com un nou estudi de mobilitat específic, s’ha definit el projecte que es presentarà públicament el pròxim dia 26 de juny.
Consisteix a implementar un itinerari per vianants al llarg del Camí Antic, des de la Plaça Montserrat fins al Carrer del Til·ler. Inclou un tram de sentit únic entre les cruïlles del Carrer Terranova i el Carrer Josep Sentís, dividint el flux de vehicles.
El projecte a llarg termini és convertir el Camí Antic en una rambla pacificada de 20 metres d’amplada, amb doble sentit de circulació, i carrils per a vianants i bicicletes addicionals. Per fer-ho possible, caldrà que tots els veïns cedeixin les afectacions o que l’Ajuntament realitzi les expropiacions necessàries. Mentre la rambla no sigui una realitat, Bellaterra disposarà d’aquest itinerari per abordar el greu problema de seguretat per als vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.
Cercle del nord del Camí Antic: Plaça Verge de Montserrat i sud: Carrer Til·ler
L’obra Al.leluies de Bellaterra va ser un encàrrec de 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra, per fer propaganda
Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 -11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf.
Placa de Valentí Castanys al nomenclàtor de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la Ciutat Jardí de Cordelles (*) que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.
Amb tot, va ser un pioner del cinema amb La Tragèdia de Cordelles, que malauradament no ha estat localitzada, i La bicicleta, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor.
Dibuix de Valentí Castanys (1898-1965) 📷 CEDIDA
Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.
Valentí Castanys, Crònica Espanyola del cercle XX |RTVE 👇
Potser van ser les visites al taller de Modest Urgell, on hi anava amb el seu pare per pagar el lloguer de la casa on vivien i que era propietat del pintor, les que van despertar les seves dèries artístiques. A partir d’aquí començarà a conèixer els grans dibuixants i pintors del moment. Sent gran admiració pels dibuixos de Ricard Opisso, “el degà dels dibuixants catalans”. També coneix a través del Cu-Cut, Joan G. Junceda, “el mestre”. Amb ells discuteixen sobre pintura i art en general, encara que sovint eren discussions absurdes. Segons paraules d’un filòsof de l’època: “Ni jo us entenc a vós ni vós m’enteneu a mi, i, per més que ens entenguéssim, no ens entendríem. M’heu entès? Doncs, entesos”
El 1916 participà al I Saló d’Humoristes i guanyà el premi Cambó, de qui era un gran admirador. Impulsor de Xut!, revista esportiva humorística que apareix el 1922 fins el 1936, des de la qual es vol reflectir l’aspecte humà dels futbolistes. Reporter de futbol sense ser-ne aficionat, segons paraules seves “els cronistes de guerra no en són pas aficionats”.
Al.leluies de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Col·labora en nombroses publicacions En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, el TBO, La Veu de Catalunya, etc. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserven 395 dibuixos d’aquesta última publicació. Hi veiem representades caricatures dels principals protagonistes de la vida política del país dels anys de la Segona República Espanyola.
(1) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.
(2) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.
Vídeo de Valentí Castanys| BIBLIOTECA DE CATALUNYA 👇
(3) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
(*) La Masia de Can Cordelles dóna nom al barri “ciutat jardí” noucentista, al parc i al passeig. L’actual edifici de Can Cordelles data de la reforma de 1864 que va convertir una típica construcció rural en una de les masies neoclàssiques més excepcionals de Catalunya.
Es tracta d’un singular edifici, de planta quadrangular i amb galeria als quatre vents amb una successió d’arcs de mig punt amb balustrada de terracota. L’interior conserva els espais funcionals i agrícoles, però també els residencials amb pintures murals, paviments i mobiliari de diverses èpoques. La teulada, a conseqüència dels diversos cossos juxtaposats que configuren l’aspecte cúbic exterior, presenta un cos més alt amb una coberta a dos vessants i els laterals més baixos.
Probablement la masia s’ubica sobre construccions medievals que es podrien correspondre amb la casa de la família Saltells. Cordelles, és el cognom d’una família que va ser propietària del mas, segons referència de l’any 1666, en què va casar-se a la seva capella el noble Galcerà de Cordelles. A principis del segle XIX la masia forma part del “Colegio Mayor de Belén” de Barcelona i a mitjans del mateix segle la família aragonesa Bielsa Castillón compra la casa i els terrenys i porten a terme la reforma que li confereix l’aspecte actual.
El 1926 passa a mans de la família Alfonso que portarà a terme la urbanització de part de les terres. Aquesta urbanització noucentista de 1928 va ser dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí, seguint la filosofia de la ciutat jardí. El tramat urbà es configura a partir de l’alzina de Cordelles. A finals dels anys vint, es va construir el Cordelles Club, un gran parc amb pistes de tenis i una piscina pensat per als estiuejants.
A la banda sud de la masia s’obre una petita esplanada. La façana està articulada a partir de la superposició de la doble arcuació de la galeria superior i d’un porxo a la planta baixa, seguint models clàssics d’origen romà que seran reinterpretats i recuperats a l’època neoclàssica amb un alt grau de refinament i netedat.
BELLATERRA.CAT 