Entitats animalistes com PACMA o Birds Friends demanen evitar la pirotècnia en la revetlla de Sant Joan d’aquest dimecres per l’efecte que té en animals domèstics i salvatges, en els que causa sofriment i en ocasions mort, afirmen.
Shira, una mascota RhodesianRidgeback a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“La pirotècnia provoca atordiment, desorientació, nàusees, taquicàrdia, tremolors, por i fins i tot mort” en animals, ha alertat el Partit Animalista (Pacma) en una campanya de conscienciació en xarxes socials.
Entitats com Birds Friends assenyalen que, si bé és conegut l’efecte que tenen els petards en gossos i gats domèstics, aquests també afecten fauna urbana i salvatge, com les aus, a les quals també causa taquicàrdies, tremolors i atordiment.
La por als petards dels gossos
Molts gossos tenen por als sorolls forts com petards o trons, de fet més del 55 % segons diferents estudis. Les seves reaccions van des d’una lleugera intranquil·litat a una autèntica reacció de pànic amb tremolors, panteix i gemecs intensos afectant la seva qualitat de vida, tendeixen a amagar-se davant de l’estímul negatiu (tro o petard) perquè d’aquesta manera redueixen la presencia o intensitat d’allò que els espanta
Busquen llocs on amagar-se (sota el llit, darrera un moble) o intenten fugir posant-se en perill (rasquen portes, salten murs) fins i tot marxen descontrolats posant se en risc provocant un accident i es poden perdre’s (per això és convenient que estiguin ben identificats amb plaques i sempre amb xip) .
Què NO hem de fer davant una situació de por:
No castigar, encara que bordi o estigui nerviós No cariciar, tranquil·litzar, ni agafar en braços, protegir ni mimar No deixar-lo sol, ja que es pot lesionar o intentar fugir Si troba un lloc on amagar-se deixar-lo, no forçar-lo a sortir-ne No donar fàrmacs si no és amb el consell del veterinari. Tot medicament té efectes secundaris que cal valorar tant amb gossos joves però sobretot amb gossos ja més vellets.
Què SÍ hem de fer davant d’una resposta de por:
Estar preparats amb antelació, intentar que faci molt exercici físic el dia dels petards o trons Baixar persianes i tancar finestres per esmorteir el soroll Evitar les zones on sabem que es celebra una foguera o revetlla Actuar amb normalitat i no estar nerviosos Adequar una zona de seguretat on pugui amagar-se i acompanyar-lo si no hi va per iniciativa pròpia però sense forçar-lo Acceptar vulgui amagar-se en un altre lloc, no treure’l a la força Quedar-nos amb ell uns minuts, relaxem-nos al seu costat Acariciar quan no mostri por i estigui tranquil Si s’ha de treure de casa cal portar-lo sempre lligat, evitar que fugi El cas de què l’animal tingui una resposta molt exagerada consultar el veterinari per si cal medicació, sempre sota control facultatiu.
Toni Morral (ICV), l’alcalde en aquells monents, (a causa del seu silenci administratiu), autoritzava a Puigfel a tirar endavant el permís per omplir de deixalles el Clot de Can Fatjó dels Aurons i que l’Ajuntament de Cerdanyola pogués ingresar 9.000.000 d’euros. La lluita del veïnat va fer possible frenar aquella fosca decisió.
Clot de Can Fatjó dels Aurons | BELLATERRA.CAT
L’any 2011 la Plataforma Contra l’Abocador de Can Catjó, va convocar urgentment al veïnat de Bellaterra al Centre Cívic de de la Plaça Maragall, per evitar que Puigfel omplis amb palets de deixalles el gegantí clot situat al km0 de Bellaterra i Sant Cugat.
L’assistència va ser multitudinària, i el veïnat es va conscienciar dels greus problemes, una vegada escoltades les exposicions de la Plataforma Cívica, que va aconseguir el replantejament i posicionament de les administrauacions públiques implicades.
HISTÒRIA DEL CLOT DE CAN FATJÓ DELS AURONS, KM0 DE BELLATERRA
El clot de Can Fatjó dels Aurons (Km 0 de Bellaterra), té una profunditat de 70 metres i una superfície superior a quatre camps de futbol.
L’empresa Almar obté el 1963 una llicència del Ministeri espanyol d’Indústria per extreure argiles per fer totxos als terrenys de Can Fatjó dels Aurons.
L’any 2009, quan ja no hi havia cap activitat d’extracció de terres, l’empresa Puigfel adquireix els drets d’explotació i fa el forat actual de 70 metres de profunditat i amb una superfície superior a quatre camps de futbol.
Paral·lelament, l’empresa Puigfel acorda amb l’Ajuntament de Cerdanyola fer un abocador de deixalles a Can Fatjó dels Aurons i inicia els tràmits amb la Generalitat de Catalunya.
Veïns de Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola es mobilitzen per aturar la construcció d’un abocador de deixalles al costat d’habitatges, escoles i hospitals. La pressió dels veïns aconsegueix que els plens dels Ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat i el Parlament de Catalunya es posicionin en contra de la construcció de l’abocador de deixalles.
L’any 2011 es denuncia que la construcció de l’abocador és incompatible amb la qualificació urbanística dels terrenys de Can Fatjó i això permet aturar el procediment administratiu per construir l’abocador.
Un cop finalitzada l’extracció de terres, l’empresa Puifgel té l’obligació de restaurar el forat amb terres netes. A dia d’avui se segueixen detectant moviments de camions a Can Fatjó dels Aurons, però es desconeix quin n’és l’objectiu, atès que la restauració no ha avançat.
En els darrers anys, l’empresa Puigfel ha continuat en contacte amb l’Ajuntament de Cerdanyola per obtenir una llicència que li permeti abocar-hi runes i altres residus, el que li permetria canviar fàcilment la qualificació a deixalles. L’Ajuntament de Cerdanyola no ha volgut donar informació als veïns sobre aquestes converses.
El 2021 Can Fatjó dels Aurons continua sent un motiu de preocupació per al veïnat de Bellaterra i Sant Cugat (Vallès Occidental), fins saber com s’acabarà d’omplir aquest clot.
“El febrer de l’any 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, on es va ubicar el Campus de Bellaterra de la UAB”
L’estació de Bellaterra era un punt d’arribada multitudinari on els estudiants de la UAB esperaven l’autobús per anar a les Facultats|UAB
HISTÒRIA DE LA UAB
El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. El mateix juliol de 1968 el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que l’agost de 1970 es converteix en president del Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB. El curs següent, el 1969-1970, es posen en marxa les facultats de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau, i de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (actualment l’EOI Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació l’any 1971, l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972 i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat” l’any 1973.
Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola del Vallès, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de Bellaterra de la UAB.
La presència territorial de la UAB s’estén de bon principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre el 1972 i el 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat de les Illes Balears el 1978, i a Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.
Des dels inicis, la UAB va intentar posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model va topar, però, amb l’autoritarisme del règim dictatorial de l’època, que el 1973 va suspendre els Estatuts, va fer cessar del càrrec de rector el Dr. Villar Palasí i va nomenar rectors, successivament, el Dr. Vicent Gandia Gomar i el Dr. Josep Cabré Piera. Tanmateix, les conviccions amb què la UAB havia iniciat els seus primers passos expliquen la redacció del Manifest de Bellaterra l’any 1975, el primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable.
El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta del Claustre de la UAB. El 1979 s’aproven els segons estatuts de la UAB.
El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració amb altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la Llei orgànica de reforma universitària (LRU, 1983).
Durant la segona meitat de la dècada dels anys vuitanta, que coincideix amb el rectorat en funcions del Dr. Càndid Genovard Rosselló i el rectorat del Dr. Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).
A l’inici dels anys noranta, durant el rectorat del Dr. Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció es converteixen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 la Facultat de Traducció i d’Interpretació.
D’altra banda, durant els anys noranta la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el rectorat del Dr. Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat.
La UAB, on des dels seus inicis s’impartien estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, l’ETSE, que completa el ventall de centres i estudis a la UAB en tots els àmbits de coneixement.
Durant els anys noranta, també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que fan palès el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.
El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.
Des del punt de vista acadèmic, els mandats del rector Lluís Ferrer Caubet vénen marcats per l’adaptació a la Llei orgànica d’universitats (LOU, 2001), d’una banda, i pel procés de Bolonya, de l’altra. L’adaptació a la LOU suposa que el 2003 el Claustre aprovi els estatuts actuals de la UAB. Pel que fa al procés d’adaptació cap a l’espai europeu d’educació superior, la UAB aposta pel procés de convergència des de l’inici com a oportunitat per a la internacionalització de la UAB, gràcies a l’elaboració de titulacions de qualitat competitives a escala europea i que fomentin la mobilitat dels estudiants. L’impuls a la internacionalització de la UAB es concreta també en la inauguració de l’International Welcome Point el gener de 2007.
El setembre de 2005 es reorganitza la Facultat de Ciències en dues facultats: la Facultat de Biociències, que aplega els estudis d’aquesta branca de coneixement, en què la UAB és pionera i una de les universitats de l’Estat amb més diversitat de títols, i la Facultat de Ciències.
En l’àmbit de la responsabilitat social, cal destacar la posada en marxa durant el mandat del rector Lluís Ferrer de dos programes socioeducatius per acostar els estudiants d’ensenyament secundari a la universitat que ràpidament esdevenen una referència: el Programa Argó i el programa Campus Ítaca, i la creació, el curs 2005-2006, de l’Observatori per a la Igualtat.
Pel que fa a la transferència de coneixements al sector productiu, a la intensificació de la relació entre universitat i empresa i al foment de l’emprenedoria, la UAB fa un important pas endavant l’octubre de 2007, quan s’inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promogut per la UAB, el CSIC i l’IRTA.
Pel que fa a la projecció exterior de la UAB, cal destacar el desenvolupament d’una política activa d’atracció de talent i d’obertura i ampliació de les relacions internacionals de la UAB. Així, la UAB disposa d’una oficina a Shanghai des del 2008 i forma part d’aliances estratègiques com el Consorci Europeu d’Universitats Innovadores (ECIU, en anglès) i l’associació Aliança 4 Universitats (A4U).
En el marc de l’adaptació de la UAB a l’espai europeu d’educació superior, el 2009 es creen la Facultat d’Economia i Empresa i l’Escola d’Enginyeria, resultat de la fusió dels centres propis de la UAB existents fins llavors als campus de Bellaterra i Sabadell en cadascun d’aquests àmbits.
La UAB clou el 2009, any d’inici del rectorat de la Dra. Ana Ripoll Aracil, amb el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional pel projecte “UAB Campus d’Excel·lència Internacional: aposta pel coneixement i la innovació”, un ambiciós pla estratègic per transformar la UAB i el seu entorn en un dels pols científics i tecnològics més importants de la Mediterrània.
Durant el mandat del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB posa en marxa nous programes d’ajut i de suport als estudiants per tal de pal·liar els efectes de la crisi econòmica i el notable augment de les taxes universitàries.
En l’àmbit acadèmic, la UAB manté el seu caràcter pioner en l’exploració de noves formes innovadores de docència i esdevé una de les primeres universitats d’Europa que ofereix cursos en línia oberts, gratuïts i massius (MOOC) des de la plataforma de referència internacional Coursera.
La inauguració l’any 2014 de l’edifici bioclimàtic ICTA-ICP, reconegut com a un dels millors projectes d’arquitectura sostenible del país, representa un pas endavant en el compromís de la UAB amb el medi ambient i amb una gestió responsable de l’espai i dels recursos.
Durant el mandat de la rectora Margarita Arboix Arzo (2016-2020), la UAB esdevé la primera universitat catalana que obté la certificació dels processos de gestió interna de la qualitat i es consolida l’estratègia d’internacionalització de la Universitat amb la participació en l’ECIU University, un nou model d’universitat internacional que vol respondre als reptes socials amb formes innovadores de formació i recerca.
Sota el lema «L’audàcia del coneixement», durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019 la UAB celebra la commemoració del 50è aniversari de la seva creació amb diferents actes institucionals i culturals al campus i a les ciutats del seu entorn que posen èmfasi en les fites assolides al llarg de cinquanta anys d’història. Paral·lelament, es posa en marxa un procés de reflexió estratègica per definir la visió de la Universitat en l’horitzó de 2030.
El 13 de novembre de 2020 el Dr. Javier Lafuente Sancho pren possessió del càrrec de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després de 50 anys d’existència, la UAB manté una posició consolidada entre les dues-centes millors universitats del món als principals rànquings internacionals d’universitats.
Rectors de la UAB
Juliol de 1968 – 26.8.1970 Vicent Villar Palasí (president de la Comissió Promotora)
27.8.1970 – 28.7.1973 Vicent Villar Palasí
28.7.1973 – 13.9.1975 Vicent Gandia Gomar
13.9.1975 – 7.5.1976 Josep Cabré Piera
7.5.1976 – 25.1.1980 Josep Laporte Salas
25.1.1980 – 28.3.1980 Ramon Pascual de Sans (rector en funcions)
28.3.1980 – 18.4.1985 Antoni Serra Ramoneda
18.4.1985 – 13.2.1986 Càndid Genovard Rosselló (rector en funcions)
13.2.1986 – 20.3.1990 Ramon Pascual de Sans
20.3.1990 – 25.3.1994 Josep M. Vallès Casadevall
25.3.1994 – 21.3.2002 Carles Solà Ferrando
21.3.2002 – 14.1.2009 Lluís Ferrer Caubet
14.1.2009 – 22.6.2012 Ana Ripoll Aracil
22.6.2012 – 6.6.2016 Ferran Sancho Pifarré
6.6.2016 – 13.11.2020 Margarita Arboix Arzo
13.11.2020 – fins a l’actualitat Javier Lafuente Sancho
Contacte Punt d’informació Plaça Cívica 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. + 34 93 581 11 11 informacio@uab.cat
Des de l’any 2009, Bellaterra.Cat pública notícies properes de Bellaterra “Sense ànim de lucre“
Cables de fibra de Movistar abandonats a l’espai públic de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Si hi ha un aspecte que ha transformat per complet el dia a dia de la societat actual, marcant un veritable abans i després i oferint enormes possibilitats a escala mundial per comunicar-nos, entretenir-nos o treballar, aquest és, sense cap mena de dubte, l’Internet. Així, tal és la seva implantació en el nostre dia a dia i la seva constant evolució, que resulta pràcticament impossible imaginar una vida sense connexió permanent.
Dia mundial Internet
I si diem tot això, és perquè, precisament, avui, 17 de maig, se celebra el ‘Dia Mundial d’Internet’, una data escollida durant la Cimera de la Societat de la Informació celebrada l’any 2005, i que rendeix homenatge al dia en què es va crear la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per aquest motiu, creiem que no hi ha millor forma de celebrar aquesta jornada que fer-ho amb 10 curiositats sobre la història d’Internet que possiblement no coneixes.
Per què un 17 de maig?
Tot i que la data original per celebrar el ‘Dia Mundial d’Internet’ era el 25 d’octubre, durant la Cimera que l’ONU va celebrar a Tunísia l’any 2005 es va decidir canviar la data al 17 de maig, ja que d’aquesta manera es feia coincidir la jornada amb el que fins al moment es coneixia com el Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació.
Leonard Kleinrock, el precursor
L’any 1962, el científic del MIT, Leonard Kleinrock, va presentar la seva tesi doctoral en què proposava compartir paquets de dades fragmentades en petites parts mitjançant diferents ordinadors. Ell encara no ho sabia, però l’Internet acabava de néixer. Amb tot, no va ser fins a l’any 1969 quan dues computadores es van connectar entre elles, aconseguint establir una comunicació entre la Universitat de Califòrnia i l’Institut d’Investigacions d’Stanford.
Les millors connexions a Noruega, Corea del Sud, Noruega i Hong Kong són els paDia Mundial Internetïsos amb millor connexió a Internet, mentre que Veneçuela, Paraguai i Namíbia compten amb les infraestructures més pobres.
Els cercadors, entre les webs més visitades
Com no podia ser d’una altra manera, Google, Youtube, Facebook i Baido, el motor de cerca xinès, es troben al capdavant de les pàgines més visitades. No obstant això, altres pàgines d’oci com Instagram o Netflix també comencen a escalar cap a les primeres posicions, ocupant la 15a i 27a posició respectivament.
Els alemanys, la població europea més “connectada”
Amb una penetració en el 89% de la població, Alemanya va ser, l’any 2017, el país de la Unió Europa amb més usuaris connectats. A escala mundial, Àsia és el continent amb més usuaris, amb un total de 2.023.630.194 milions, una xifra que suposa el 48% de la població. Aquesta xifra, però, contrasta notablement si ens fixem en l’índex de connectivitat de països punters com ara els Estats Units, on el 95% de la població està connectada.
Brasil, el país que navega més hores al dia
Brasil, Xina, Estats Units, Itàlia i Espanya. Aquests són, per ordre, els països que naveguen més hores diàries per Internet mitjançant dispositius mòbils. Cal remarcar que en tots els casos se superen les 5 hores de mitjana.
Prop de 30.000 webs són ‘hackejades’ cada dia
Encara que sembli difícil de creure, 30.000 llocs web són hackejats cada dia. En aquest sentit, només el 48,2% del tràfic a Internet correspon a éssers humans, mentre que el 51,8% restant prové dels robots, tècnicament coneguts com a “boots”, encarregats d’automatitzar accions a través d’Internet, com ara reservar una taula online o realitzar una comanda.
Només coneixem el 15%
Tot i que podem arribar a pensar que Internet és petit, un usuari mitjà només coneix un 15% de tot allò que existeix a Internet. Una dada, si més no, curiosa.
269.000 milions d’emails al dia i 3.000.000.000 de cerques a Google
D’acord a les dades obtingudes per The Rdicati Group, cada dia s’envien més de 269.000 correus arreu del món i es realitzen gairebé 3.000.000.000 cerques a Google. D’aquestes cerques, gairebé una quarta part són noves, és a dir, no s’havien fet mai abans.
46.200 fotos penjades a Instagram cada minut
Només a Instagram, cada minut es publiquen 46.200 fotos noves. Si ens fixem en altres plataformes, Twitter rep 452.000 nous tuits cada minut i Facebook 900.000 registres.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com a una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Les funcions del ICGC estan relacionades amb les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, de 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.
Oriol Mitjà, un jove metge català viatja a Papua Nova Guinea, on descobreix el tractament que pot eradicar una malaltia que afecta milions de persones, el pian.
A cor obert d’Oriol Mitjà, un dels llibres més venuts al Sant Jordi 2021|BELLATERRA.CAT
“On acaben els camins”narra la trajectòria de l’Oriol Mitjà, un jove metge català que decideix deixar la seva carrera a Barcelona i anar a una illa remota de Papua Nova Guinea a investigar malalties tropicals infeccioses. A l’illa de Lihir, es troba amb una malaltia que afecta més de 40 milions de persones al món i que fins llavors no coneixia: el pian. Aquesta malaltia, que es transmet per contacte directe, pell amb pell, i que afecta sobretot els nens de les poblacions més pobres, causa úlceres a la pell i pot provocar greus deformacions als ossos. El pian és endèmic en moltes regions de l’Àfrica, del sud-est asiàtic, de Sud-amèrica i en algunes zones del Pacífic.
Després de tres anys d’intenses investigacions, el doctor Mitjà i el seu equip han demostrat que la malaltia es pot curar amb una sola pastilla d’un antibiòtic comú a Occident: l’azitromicina. Aquest medicament és eficaç, econòmic i fàcil de transportar a aquelles zones on és difícil d’arribar-hi.
L’Organització Mundial de la Salut, en assabentar-se del descobriment, ha posat en marxa una estratègia que estableix com a objectiu l’eradicació del pian l’any 2020. Per aconseguir aquesta fita serà necessari que l’Oriol Mitjà i el seu equip continuïn amb el projecte del programa pilot del tractament a Papua Nova Guinea, però, també, aconseguir suficients antibiòtics per tractar tota la població afectada. En cas que tinguin èxit, el Pian passarà a ser la primera malaltia eradicada mitjançant l’ús d’antibiòtics, i la segona, després de la verola, eradicada arreu del món.
Famílies de Bellaterra venen reclamant a les xarxes socials que el govern de l’EMD reparari el cable de llançament de la Tirolina infantil del Parc de la Bonaigua, perquè el jovent pugui gaudir-la, més ara en temporada de primavera estiu.
Tirolina infantil trencada al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Una tirolina consisteix d’una politja suspesa per cables muntats en un declivi o inclinació. Es dissenyen perquè siguin impulsats per gravetat i pugui lliscar des de la part superior fins al fons mitjançant un cable, usualment cables d’acer inoxidable.
Les tirolines es troben en diferents formes i sovint són emprades per a entreteniment.
Les que es munten en jocs infantils són curtes i petites, normalment amb sorra sobre el sòl per esmorteir el cop en cas d’una caiguda. Les més llargues i grans (100-150m) són sovint emprades per accedir a regions poc accessibles (com selves tropicals, per exemple: El Canó del Sumidero, a Chiapas, o Cancún a Mèxic) o en campaments d’activitats a l’aire lliure.
Un dels principals perills d’aquesta activitat és la ferida que es pot produir amb el frec de la corda i sobretot si es posa la mà per davant de la politja, cosa que adverteixen especialment els monitors.
Curiosament al Tirol (regió dels Alps d’Àustria i d’Itàlia), d’on aparentment prové, es coneix com a Seilrutsche, mentre que a la Suïssa francòfona se’n diu Tyrolienne. A Costa Rica afirmen que ells van inventar allò que anomenen canopi
Els passos de vianants s’han de situar en aquells punts que permetin “minimitzar” les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament.
Pas de vianants a la part més llarga de l’encreuament del carrer Casas i Amigó/BV-1414|BELLATERRA.CAT
Bellaterra (Vallès Occidental) té nombrosos passos de vianants deixats a la mà de Déu, amb una manca de pintura i mala senyalització. És URGENT que el govern de l’EMD revisi en profunditat el seu estat històric de deixadesa, i el que és més important, “adequar-los a la normativa vigent de la DGT”👇
Article 21.Passos de vianants. 1. Els passos de vianants són els espais situats sobre la calçada que comparteixen vianants i vehicles en els punts d’encreuament entre itineraris de vianants i vehiculars.
2. Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.
3. Els passos de vianants tindran una amplada de pas no inferior a el dels dos guals de vianants que els limiten i el seu traçat serà preferentment perpendicular a la vorera.
4. Quan el pendent de el pla inclinat de el gual sigui superior a el 8%, i per tal de facilitar l’encreuament a persones usuàries de crosses, bastons, etc., s’ampliarà l’amplada de pas de vianants a 0,90 m mesurats a partir d’el límit extern de l’gual. Es garantirà la inexistència d’obstacles en l’àrea corresponent de la vorera.
5. Els passos de vianants disposaran de senyalització al mapa de la terra amb pintura antilliscant i senyalització vertical per als vehicles.
6. Quan no sigui possible salvar el desnivell entre vorera i calçada mitjançant un pla inclinat segons els criteris establerts a l’article 20, i sempre que es consideri necessari, es podrà aplicar la solució d’elevar el pas de vianants en tota la seva superfície a el nivell de les voreres.
Sant Jordi🐉Jordina per Roger Pich i Parcé|CEDIDA PER LA SEVA MARE🌹LA NEUS
Quin romanticisme, habilitat i creació artística amb una prodigiosa imaginació la d’en Roger Pich i Parcé, il·lustradors de casa nostra.
Roger Pich i Parcé|CEDIDA
En aquesta ocasió ho descobrint a través del Twitter de la seva mare “La Neus”, una bonica i acollidora mostra de la seva obra dedicada a la Diada de Sant Jordi/Jordina. Felicitats i força salut amic artista, i a la mare que et va portar al món!
BELLATERRA.CAT 