Aquestes són les fruites de temporada del mes de novembre: Aranyó, caqui, codony, Kiwi, llimona, magrana, mandarina, nabiu, poma, pomelo, raïm, taronja.
Embarbussament sobre el codony:
“Set senalles de codony vaig dur a recodonyar. De set recodonyadures, set senalles vaig tornar.”
Des de fa uns dies ja podeu trobar als mercats i botigues els codonys frescos.
Podeu prepar a casa vostra aquesta recepta de codonyat. És molt fàcil de fer, i a més a més, permet conservar-lo molt de temps al vostre frigorífic.
ingredients per la vostra recepta de codonyat: –1000 gr de codonys frescos –800 gr de sucre especial per confitures
Primer de tot peleu i traieu el cor dels codonys frescos. Si queda una mica de pell no passa res.
A continuació, talleu els codonys en trossos de 4 cm. Tot seguit, deixeu-lo macerar en un bol juntament amb el sucre durant 24 hores dins de la nevera.
Al dia següent, podreu veure que la maceració ha deixat aigua. Així doncs, tot el contingut del bol el fiqueu a un cassó preferiblement ample. Coure a foc mig.
La recepta trigà al voltant d’una hora i 30 minuts. Observareu que el codony es fa desfent i alhora va adquirint un toc vermellòs. Un cop, veieu que està apunt tritureu-lo amb un túrmix. Acabeu de coure una estona més i fique-lo en un motlle. Deixeu refredar i guardeu-ho al frigorífic.
El forner Andreu Galceran, de Vilassar de Dalt, ha estat guardonat amb el premi de la IGP Pa de Pagès Català
Pà de Pagès IGP de Cal Mosso de Vilassar de Dalt|TV3 324
El forn de pa Cal Mosso, de Vilassar de Dalt, fa el millor pa de pagès del 2021. Els propietaris Andreu i Anna Galceran han rebut aquest premi atorgat per la IGP pa de pagès català.
El concurs valora diversos aspectes del pa. El jurat va basar la seva valoració a partir d’un tastet a cegues que té en compte el color, l’aroma, el gust, la cocció, el pes i la conservació del pa durant 24 hores. A partir d’aquest tast van fer una valoració de l’1 al 10.
Cal Mosso s’ha emportat un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.
La història de Galceran
Els Galceran formen part de la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Andreu Galceran és el forner de Cal Mosso. De ben petit va aprendre l’ofici del seu pare, i després d’estudiar empresarials va veure que l’obrador era el seu lloc. Té clar que la formació dels forners ha de ser continuada: no només s’ha format a la Richemont School of Bakery, sinó que ha entrat a les cuines dels millors forners per aprendre de ben a prop.
Aquest any ha guanyat el premi al millor pa de pagès, però el Nadal passat va ser guardonat amb el premi Millor Tortell de Reis de l’Obra Social Ernest Verdaguer.
Cal Mosso funciona des de fa més de 180 anys, Galceran confia en la tradició i el llegat que ha rebut de la seva família. Té diversos secrets per fer un bon pa, des de les llargues fermentacions fins al tipus de combustió.
“La majoria de forners van canviar la llenya per altres tipus de combustió. Nosaltres no ho hem fet mai, sempre hem mantingut la llenya perquè és la nostra essència.”
Set anys de concurs
El concurs del millor pa de pagès es duu a terme gràcies al Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català. La IGP marca la indicació geogràfica protegida del producte, correspon al nom d’un producte originari d’una zona geogràfica determinada.
Aquesta edició és la setena del concurs Millor Pa de Pagès Català de l’Any.
El jurat del concurs estava format, entre d’altres, pel cuiner Paco Pérez, amb cinc estrelles Michelin, i el guanyador de l’any 2019, Andreu Bertran del Forn Mistral, de Barcelona.
A part de l’Andreu Galceran, els altres finalistes han estat el Forn Artesà l’Espurna de Berga, el Forn Sistaré 1910 de Reus, el Forn Padró de Barcelona i la Fleca i Pastisseria E. Valls de Sabadell.
Situats al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, nord de Terrassa i Matadepera. Tota una filosofia de viure amb la natura‼️
Vídeo del ramat del Turó de les Nou Cabres|CEDIT
Projecte familiar amb tres branques, la primera la neteja de franges forestals, la segona la venda de llet de cabra i la tercera la venda de formatges casolans, carn de xai i de cabrit.
L’Emma Viñas es lleva cada dia a les 5 del matí per munyir el ramat de 100 cabres que té. A les 8 torna a casa i desperta els seus dos fills, els porta a l’escola i de 9 a 5 de la tarda fa pasturar ovelles i cabres pels camps de Terrassa i arregla els corrals on dormen. Una feina que comparteix amb el seu home. “Jo m’encarrego dels ramats amb cries i ell dels que no en tenen”, concreta.
Formatges Turó de les Nou Cabres|CEDIDA
Fa nou anys que aquesta parella de 31 (ella) i 35 (ell) van crear el Turó de les Nou Cabres, un projecte ramader que té tres línies: la venda de carn de xai, la venda de llet de cabra i la neteja de marges forestals al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on viuen. Tant les 100 cabres com les 450 ovelles que tenen pasturen de manera extensiva. A l’hivern, pel voltant de Terrassa i Matadepera, i a l’estiu als terrenys que la família té al parc.
TURÓ DE LES NOU CABRES. (Emma Viñas i Família) Comandes: WhatsApp📞637028011
“El text vol afavorir les donacions d’aliments per a consum humà i incentivar la venda de productes a punt de caducar”
Imatge del programa “El gust pel rebuig. Com llencem el menjar al món” que es va emetre al programa ‘60 minuts’ de TV3
El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que pretén evitar el malbaratament alimentari.
El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha explicat en roda de premsa després del Consell de Ministres d’aquest dilluns que la norma vol evitar que es llenci menjar, ja que “no hi ha producte alimentari més car que aquell que acaba a les escombraries”.
El 2020 les llars espanyoles van llençar a la brossa 1.346 quilograms d’aliments, una mitjana de 31 quilos per persona.
El text vol afavorir les donacions d’aliments dels agents de la cadena alimentària per a consum humà amb donacions a empreses sense ànim de lucre o bancs d’aliments.
Les indústries alimentàries, establiments comercials i d’hostaleria i alimentació hauran de subscriure convenis amb les organitzacions receptores i els aliments que donin hauran de tenir prou vida útil d’emmagatzematge per poder fer-ne un ús segur als destinataris finals. Quan no siguin aptes per a consum humà, s’hauran d’utilitzar com a subproductes per a l’alimentació animal.
Un altre element de la llei és que estableix que els supermercats de més de 400 metres quadrats hauran de tenir zones específiques dedicades a fomentar la venda de productes considerats “lletjos, imperfectes o poc estètics”, però que estiguin en condicions òptimes de consum.
El text també estableix que els restaurants hauran d’oferir la possibilitat sense cost addicional d’endur-se el contingut del plat que el client no hagi consumit i hauran de disposar d’envasos aptes reutilitzables.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans identificarà el producte que elaboren amb un segell
Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà) ACN.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans ha nascut recentment amb la voluntat de reivindicar el formatge de pastor. Es tracta d’aquell formatge que elaboren petites formatgeries, a partir de la llet del propi ramat que pastura diàriament. Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà), ha explicat que amb l’Associació volen reivindicar un producte, però també defensar l’ofici, donar-lo a conèixer i valorar tot el que hi ha darrere dels formatges. Per ser associat han limitat la mida de les explotacions a 60 vaques i 500 en el cas de cabres o ovelles així com que el titular de l’explotació i de la formatgeria sigui la mateixa persona.
L’Associació identificarà els seus formatges amb una etiqueta. Actualment són uns vint-i-cinc socis, la majoria de Catalunya, però ja compten amb algun soci del Baix Maestrat (País Valencià). No descarten incorporar socis de la Catalunya Nord o les Balears.
Per ser soci de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans es necessita tres avals de persones o entitats que demostrin que es compleixen els tres requisits que es demanen: que el titular de l’explotació ramadera i de la formatgeria sigui la mateixa persona, garantir un mínim de quatre hores de pastura al dia dels animals i ser una explotació petita amb un màxim d’animals.
Balaguer ha explicat que des de l’Associació volen treballar per fer visible el sector primari i formatger, afavorir la col·laboració entre els associats i generar, transferir i disseminar coneixement respecte a l’activitat primària i a l’elaboració de formatges artesans, naturals i fets a partir de la llet del propi ramat.
Tots els socis creuen en el valor i el caràcter d’un producte fet a través d’un procés artesà, tradicional i en la importància de conservar un model ramader de petites explotacions, extensives. Per aquest motiu el compromís de l’Associació Formatges de Pastor a limitar la mida de les explotacions. La formatgera de València d’Àneu defensa el paper de la petita pagesia en la conservació del territori. Balaguer ha dit que el maneig extensiu del bestiar acaba donant a la llet amb la qual elaboren els formatges unes propietats úniques. Aquesta llet transmet a través de cada formatge el paisatge, la vegetació o l’estació de l’any, ha sentenciat Balaguer.
Som un projecte jove, nascut el 2015, afincat a València d’Àneu. Tenim cura del nostre ramat de cabres pirinenques i elaborem formatges artesans al Pallars Sobirà
FORMATGERIA GIROLA. Mónica Balaguer Carrer del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà) Lleida
El concurs es va celebrar ahir a Figueres, amb un jurat presidit per l’alcaldessa de la ciutat
Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, al costat de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó EPA.
El flequer Andreu Galceran, del forn Cal Mosso de Vilassar de Dalt, ha estat escollit guanyador del concurs Millor Pa de Pagès Català 2021.
Galceran va rebre la distinció en un acte celebrat ahir a la tarda al convent dels Caputxins de Figueres després de la deliberació del jurat, presidit per l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El concurs Millor Pa de Pagès Català, convocat pel consell regulador de la IGP Pa de Pagès Català, té com a objectiu donar a conèixer la professionalitat dels flequers i flequeres integrats a la IGP Pa de Pagès Català, l’únic pa que té a Catalunya el segell de màxima qualitat que reconeix la Unió Europea.
Andreu Galceran, de 36 anys, que està al capdavant de l’obrador de Cal Mosso des de fa una dècada, on també treballa la seva germana Anna, representa la sisena generació d’aquesta fleca, fundada el 1838. Galceran s’emporta un premi en metàl·lic de 2.000 euros i una placa acreditativa com a guanyador del concurs.
Els finalistes van ser el forn artesà L’Espurna de Berga, el forn Sistaré 1910 de Reus, el forn Padró de Barcelona i la fleca i pastisseria E. Valls de Sabadell.
🥭 Ja tenim la temporada de mangos i alvocats madurats als arbres 🥑 El servei mínim servit a casa vostra de Bellaterra és de 30€. Els podeu triar madurs per consumir ja o quan ho desitjeu.
Mangos de Màlaga madurats als arbres|BELLATERRA GOURMET
🥭 Transport gratuït amb comandes que superin el mínim)
L’any 1954, Antoni Julià va obrir el restaurant Reno al número 27 del carrer Tuset, Joan Jover el Finisterre l’any 1943 i Oriol Regàs el Via Veneto el 1967
Reno, el desaparegut restaurant de Barcelona|Barcelofília
A finals dels anys 50 i a la dècada dels 60, mentre a Barcelona creixia la urbanització salvatge i es creaven barris d’immigrants per absorbir els fluxos migratoris procedents del sud i de l’oest de l’estat espanyol, l’aristocràcia i les noves elits polítiques, econòmiques i socials s’anaven instal·lant a la zona alta de la ciutat, a la part que quedava per sobre de l’Avinguda del Generalísimo (avui Avinguda Diagonal), el que es coneixeria posteriorment com l’”upper Diagonal”.
L’any 1954, Antoni Julià Ràfegas va obrir el restaurant Reno al número 27 del carrer Tuset, fent cantonada amb Travessera de Gràcia.
Des de l’inici del restaurant, Julià va procurar que a la carta del Reno no hi faltés cap dels productes de luxe més desitjats pels que s’ho podien permetre, i que no eren senzills d’aconseguir en aquells temps, on encara regnava l’autarquia. Ben aviat es va convertir en un dels restaurant més prestigiosos de Barcelona, i punt de reunió i de socialització de l’aristocràcia i de les més altes elits barcelonines. L’any 1961 es va encarregar al despatx d’arquitectes de Federico Correa i Alfonso Milá una reforma completa del local que el va convertir en un punt de referència del luxe i el confort moderns. En aquells anys, fer un àpat al Reno era objecte de reconeixement social, pel que era freqüent sentir en les converses de les classes més benestants de la ciutat la frase “comemos en Reno”.
El restaurant Reno va ser un punt de referència molt important en la transformació que va viure el carrer Tuset a finals dels anys 60 quan, seguint el model marcat per Carnaby Street a Londres, es va convertir en Tuset Street, manllevant el nom de la pel·lícula ambientada en aquest carrer dirigida per Jordi Grau i Lluís Marquina i estrenada l’any 1968. La irrupció d’agències de publicitat, dissenyadors de moda, agències de models i una colla de comerços i bars singulars el van convertir en l’epicentre de la modernitat a Barcelona.
La cuina del Reno, amb Antoni Julià al capdavant, era d’estil afrancesat. Hi destacaven, entre d’altres plats, els soufflés i les patates soufflé, molt famoses a l’època. Un dels plats més emblemàtics del restaurant van ser les quenelles de llenguado. L’any 1974 el restaurant va ser distingit amb una estrella Michelin i tres anys després, al 1977, va guanyar la segona que va ostentar fins l’any 1985, quan la va perdre i es va quedar de bell nou amb una fins l’any 1992, quan la va perdre i va sortir de l’univers de restaurants estrellats, en un clar indici del seu declivi.
A la dècada dels anys 90 l’esplendor del Reno, que havia estat durant pràcticament tres dècades el restaurant del món dels negocis a Barcelona, es va anar apagant i l’any 1996 l’aleshores propietari, Josep Julià, es va vendre un 50% de la propietat al Grup Paradís, qui va passar a gestionar el restaurant, ara amb el nom de Reno Paradís. En aquesta operació, Julià es va convertir en conseller delegat del grup Paradís. Els canvis que es van introduir en la gestió i en la carta del restaurant no van acabar d’encaixar amb la clientela més fidel del restaurant, que va anar trobant en els nous restaurants de luxe de Barcelona el que ara ja no trobaven al Reno. El mes de juliol de l’any 2007, el grup Paradís va traspassar el restaurant que va passar a mans de Josep Olivé, del grup Olivé, qui en el local del Reno va obrir, l’any 2008, el Two7, un restaurant amb una orientació molt diferent de l’original del Reno. L’any 2017 el Two 7 va deixar pas al restaurant Feroz, que ocupa avui dia el local del carrer Tuset.
Delicatessen Griega serveixen a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Bellaterra Gourmet ha visitat la botiga Delicatessen Griega (Olimpo Gourmet SL) de Cornellà de Llobregat i hem pogut escollir entre més de 400 referències de productes de la mil·lenària Grècia.
Vitrina i congelador de productes tradicionals de Grècia|FOTO: BELLATERRA.CAT
Trobem productes com el formatge original Feta, el Tzatziki, les olives de Kalamata, l’autèntic iogurt grec, el formatge Halloumi, la salsa Tzatziki, l’Hummus, dolços com el Baklavà, el Kantaifi, vins, cerveses, licors grecs i molt més …
Productes de Grècia exposats a la botiga Delicatessen de Grècia |FOTO: BELLATERRA.CAT
Es pot fer la compra en línia perquè ens ho portin a Bellaterra o visitar físicament la botiga que tenen a Cornellà de Llobregat, que han obert recentment, per a la venda al detall, i que es troba a només 100 metres del conegut Centre Comercial Splau, tocant l’estadi de RCD Espanyol
Taules amb dolços i snacks de la botiga Delicatessen Griega|FOTO: BELLATERRA.CAT
Qualitat i autenticitat de Grècia
Ioannis Malamatinis i el seu equip professional recorren tota Grècia per seleccionar els millors productes de cada sector, que basant-se amb els seus anys de profunda experiència cerquen la millor qualitat preu i els productes més tradicionals, així com les últimes novetats gastronòmiques, per estar segurs d’oferir el millor de l’estimada Grècia.
Exposició de productes Gourmet grecs de la botiga Delicatessen Griega|FOTO: BELLATERRA.CAT
Tomàquets dels horts privats de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
“El tomàquet cru, devorat a l’hort, recent agafat, és la banya de l’abundància de les sensacions simples, una cascada que es dispersa a la boca i reuneix en ella tots els plaers. La resistència de la pell llisa, només una mica, el just res més, la blanor dels teixits, la suavitat d’aquest nèctar, amb les seves llavors, que rellisca per la comissura dels llavis i un es neteja sense por de tacar-se els dits , aquesta boleta carnosa que aboca a nosaltres torrents de natura: això és el tomàquet, tota una aventura”.
BELLATERRA.CAT 