Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Tomba de L.L.Zamenhof al barri jueu de Varsòvia|XAVIER ANDREU

Al barri jueu de Varsòvia hi ha la tomba de  Zamenhof, creador de l’Esperanto, una idea moderna i enginyosa de crear una llengua que fos eix de comunicació mundial …. va fracassar per què els imperis prefereixen que la seva llengua sigui la dominant.

La Unesco va declarar el 2017 com l’Any Zamenhof, coincidint amb el centenari de la mort de qui va ser el creador i iniciador de l’Esperanto.

Un personatge que, malgrat ser polonès, ha tingut molta relació amb Sabadell. “Sabadell té la Ronda Zamenhof que és el carrer més antic de Catalunya, d’Espanya i d’Europa dedicat a aquest pensador polonès” Segons el secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto, Alfons Tur. De fet, Tur també recorda que la ciutat té “una comunitat molt especial amb més de 100 anys de vida”. En aquesta línia, recorda, que Sabadell acull encara avui dia la seu de l’Associació Catalana d’Esperanto.

FOTO: RADIO SEFARAD

L. L. ZAmenhoff|RADIO SEFARAD

Biografia de Ludwik Lejzer Zamenhof

Infantesa i entorn cultural Modifica
Ludwik Lejzer Zamenhof va néixer el 15 de desembre de 1859 a Bialystok, ara la capital del voivodat de Podlàquia, al nord-est de Polònia. En aquella època, Polònia no existia com a estat i estava dividida entre Àustria, Prússia i Rússia. La ciutat de Bialystok formava part aleshores de l’Imperi Rus i era habitada per polonesos, alemanys i russos de diferents religions.

Amb aquesta diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums, Białystok era un teatre permanent de tensió i d’incidents greus. Des de la seva infantesa, Ludwik Lejzer Zamenhof va qüestionar els mitjans per erradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió.

Fill de Markus, un professor d’alemany i francès, autor de llibres de text molt coneguts de llengua i geografia, rigorós, molt aferrat a la cultura de l’aprenentatge, i de Rozalia (Liba), una mare sensible i profundament humanitària, el jove Zamenhof s’apassionà ràpidament pels idiomes.

La seva llengua nativa era el rus, però també parlava ídix,  polonès. i alemany amb fluïdesa. Més tard va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès i també s’interessà per l’italià, el castellà i el lituà, entre d’altres.

Font: Xavier Andreu, Alfons Tur, Wikipèdia

Read Full Post »

El fin del amor/ Amar y follar en el siglo XXI|SEIX BARRAL

Sinopsi El fin del Amor de Tamara Tenenbaum

Un llibre entre l’autobiografia i el manifest feminista sobre com entenem l’amor avui i a quina trampes i contradiccions ens enfrontem.

Nascuda i criada en una comunitat jueva ortodoxa al cor de Buenos Aires, Tamara Tenenbaum va aprendre els costums afectives i sexuals del món laic com una antropòloga que descobreix una civilització desconeguda.  A partir dels seus estudis de filosofia i la militància feminista, de les converses amb amics i companyes, de la seva pròpia experiència i fins i tot del seu propi cos, recorre en aquest llibre els desafiaments a què s’enfronten avui els i les joves en l’inici de la seva vida com a adults.

El fin del amor explora què passa quan el matrimoni o la parella monògama ja no són un objectiu vital, com ho va ser per als nostres pares i avis.  Des del valor de l’amistat fins a la cultura del consentiment, passant per la maternitat, la solteria, el poliamor, les parelles obertes i el funcionament de les tecnologies del desig com Tinder, Tenenbaum es capbussa en l’univers dels afectes per celebrar la fi  de l’amor romàntic i proposar que, de les seves cendres, surti un amor millor, que faci més lliures a homes i dones.

Tamara Tenenbaum ha escrit poesia i ficció, ha treballat com a docent a la Universitat de Buenos Aires i ha col·laborat en mitjans com El País, Orsai i Vice.  El fin del amor, el seu primer assaig, ha estat un èxit a Argentina, on porta ja set edicions publicades.

Tamara Tenenbaum|Twitter Oficial

Biografia de Tamara Tenenbaum

Tamara Tenenbaum neix a Buenos Aires (Argentina) l’any 1989

Criada en una llar jueva ortodoxa, la seva infància va transcórrer al barri Once de la Balvanera, on encara hi viu la seva mare. El seu pare va morir en l’atemptat a l’AMIA quan ella tenia 5 anys.

A la Universitat de Buenos Aires va llicenciar-se en Filosofia, on treballa ara com a docent. A més, és professora a la Universidad Nacional de las Artes.També exerceix com a periodista literària i cultural a mitjans com Infobae, La Nación, Anfibia, Orsai i Vice, entre altres.

En 2018 va ser guardonada amb el Premi Ficciones organitzat pel Ministeri de Cultura de l’Argentina pel seu llibre Nadie vive tan cerca de nadie. En l’àmbit literari se la considera una dona que intenta transitar la vida a través de vincles sincers, lliures i respectuosos. En una quarta onada d’un feminisme massificat, veus com la de Tenenbaum s’entreteixeixen amb profunditat entre dones que experimenten sensibilitats que alcen la veu.

Read Full Post »

Història d’aquestes figures de grans proporcions i tant populars als pobles de tota Catalunya

Els gegants Martina i en Domènec a la Festa Major de Bellaterra| BELLATERRA.CAT

L’expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants a tota Catalunya

La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d’antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l’Església, són en el fons la representació d’aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l’antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -“Lo rei David ab lo giguant” (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.

Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l’aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d’aquests figurots en les grans performances de l’època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l’Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.

Els gegants de Sant Cugat del Vallès|BELLATERRA.CAT

Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l’incipient interès pel folklore com a senyal d’identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d’altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.

Història dels gegants de Bellaterra

L’origen ve d’una celebració de Sant Agustí l’any 1990 en què el veí, Agustí de Uribe, va organitzar una festa amb l’objectiu de celebrar la seva onomàstica i col·laborar en la creació dels Gegants de Bellaterra. La iniciativa popular prové de l’artista bellaterrenc Ignasi Roda, i la construcció dels caps dels gegants de l’Amadeu Farré, constructor de màscares i escenògraf de Vilafranca del Penedès. Els convidats, van pintar els caps dels gegants, fent l’estructura i dissenyant un primer vestuari en paper.

Els noms de Martina i Domènec és perquè Bellaterra està construït sobre la solana de Can Domènech i Martí és el patró de Cerdanyola del Valles. Van fer un concurs per triar el vestuari, i finalment es va donar a la Unió de Veïns i al Grup Escolta Bellaterra. Estàn depositats permanent a la seu del Centre Cívic de l’EMD de Bellaterra

Font: Sàpiens, Ignasi Roda, Bellaterra 75 anys 1930-2005,

Read Full Post »

Historia de Bellaterra 75 anys (1930-2005) per Ignasi Roda|BELLATERRA.CAT
  • S’amplia amb 250.000 euros més la convocatòria de subvencions a editorials per a la traducció al català o a l’occità d’obres literàries que promou la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)
  • S’amplia amb 100.000 euros més la convocatòria de subvencions per a la traducció al català d’obres no literàries promoguda per la Secretaria de Política Lingüística (SPL)
  • El termini per sol·licitar els ajuts per a la traducció finalitza el 29 d’octubre


El Departament de Cultura, a través de Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, ha reforçat el suport a la traducció amb dues línies d’ajuts d’obres literàries i no literàries, promogudes per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i la Secretaria de Política Lingüística (SPL). La dotació de la ILC queda fixada en 450.000 euros i la de la SPL en 260.000 euros, que suposen 710.000 euros per a la traducció d’obres literàries i no literàries. Amb aquesta ampliació de 350.000 euros de totes dues línies es passa en només dos anys de 300.000 euros a 710.000 euros.

Les subvencions van adreçades a les empreses editorials, tant persones físiques com jurídiques, i a les entitats editorials sense ànim de lucre privades. La quantitat subvencionada amb aquests ajuts és el 70% del cost total del projecte. Mitjançant aquests ajuts, l’any 2020 es va impulsar la traducció de 140 obres literàries (ILC) i 77 obres no literàries (SPL).

Els ajuts a la traducció d’obres literàries són compatibles amb els que concedeix l’Institut Català de les Empreses Culturals per a la mateixa finalitat i, en concret, en el marc de la línia de subvencions a la producció editorial en català i en occità.

Font: Gencat

Read Full Post »

El PSOE defensa promoure els “idiomes cooficials” i millorar l’encaix de l’autogovern català” com a “únic camí viable”

Foto: Découvrir la Suïsse

La ponència marc del congrés del partit defensa l’“agenda del retrobament” de Sánchez
La ponència marc que el PSOE debatrà en el seu 40è congrés, previst per al mes d’octubre, proposa “la promoció dels idiomes cooficials, la sensibilitat envers sentiments de pertinença diversos, el foment del diàleg interterritorial o la cooperació lleial entre administracions”. El document, que s’ha donat a conèixer aquest dissabte, defensa l’anomenada “agenda del retrobament” del president espanyol, Pedro Sánchez, amb Catalunya, que inclou mesures com la millora de la convivència i el “millor encaix de l’autogovern català”, i avisa que és “l’únic camí viable per avançar amb esperança d’èxit”. “És una aposta ferma dels i les socialistes”, rebla el text.
Aquest document és la base política del projecte del PSOE per als propers anys. L’ha coordinat la portaveu del partit al Congrés i vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, que l’ha treballat amb la presidenta dels socialistes, Cristina Narbona; l’eurodiputada Lina Gálvez i la secretària d’Estat de Migracions, Hana Jalloul.

La ponència no només fa referència a Catalunya i a l’enfortiment que volen de l’estat autonòmic –tot i que no esmenten elements com la taula de diàleg amb la Generalitat–, sinó que també tracta aspectes com els impostos, l’habitatge i la salut. Així mateix, suggereix la modificació de l’article 99 de la Constitució per tal d’evitar que calgui la majoria absoluta del Congrés dels Diputats per escollir el president del govern espanyol i esquivar repeticions electorals com les dels anys 2016 i 2019. La proposta socialista passa per permetre la presentació de mes d’un candidat i que s’investeixi el que tingui més suport.

Font: El Punt Avui, Découvrir la Suïsse

Read Full Post »

Refleccions d’un actor

Foto: Fundació Teatre Romea

He estat al Romea una altra vegada. Aquest cop ha estat pel lliurament del Premi Margarida Xirgu d’enguany, un acte molt ben conduït per l’actor i director Miquel Agell. El premi ha estat atorgat a l’actriu Roser Batalla Barrachina per la seva interpretació a L’EMPAPERAT GROC, un muntatge amb dramatúrgia de Xavier Quero a partir d’un relat de Charlotte Perkins Gilman. Des d’aquest espai, li desitjo moltíssimes felicitats pel premi i per la seva dilatada trajectòria. Ha estat l’actriu número 47 que ha rebut aquest premi. I enguany, i una altra vegada en aquests darrers anys ha estat possible gràcies a l’encaparrament i tenacitat de dos dels germans Roda, la Txell Roda i l’Ignasi Roda de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) que ho han fet possible, enguany també, una altra vegada.  

La celebració d’aquest acte de lliurament ha tingut la complicitat sortosament de la Fundació Romea, i l’acte s’ha fet a l’escenari d’aquest teatre, el del Romea on el fantasma legendari de la Xirgu continua passejant-s’hi encara per tots els racons, malgrat l’oblit sempitern institucional al que malauradament estem acostumats. Tant de bo un dia s’aparegui i li doni un bon ensurt i faci reaccionar a algun responsable de la cultura d’aquest, tan poc clar país!, el nostre, el de tots! Felicitats Roser! Visca el teatre!

Font: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), La Columna,

Read Full Post »

El bellaterrenc Jordi Savall crea el seu propi festival de música a Santes Creus, Tarragona

Festival Santes Creus creat pel bellaterrenc universal Jordi Savall

El prestigiós violagambista i director d’orquestra català Jordi Savall, un dels noms més reconeguts de la música internacional, ha creat el seu propi festival de música, que portarà el seu nom a la localitat tarragonina de Santes Creus.

Així, el primer Festival Jordi Savall es farà aquest 2021, de l’11 a l’15 d’agost, comptant amb cinc concerts.  “M’agradava la idea que portés el meu nom, per assegurar un llegat que vagi més enllà de la meva persona”, ha declarat el músic, inspirat pel Festival Pau Casals, fundat pel violoncel·lista quan tenia 75 anys.  Savall farà 80 a l’agost.  “Per a mi, seria molt important que aquest festival tingués una continuïtat en el temps, fins i tot més enllà de la meva activitat professional i de la meva vida”.

Per a aquesta primera edició, Savall compartirà escenari amb formacions com Orpheus XXI, la Capella Reial de Catalunya o Hespérion XXI.

Font: Platea Magazine, Festival Santes Creus,

https://festivaljordisavallsantescreus.com/

Read Full Post »


El 15 de juliol, a la Llibreria Paper’s de Bellaterra i totes les llibreries de Catalunya muntaran parades al carrer i estaran obertes fins a les onze de la nit, amb tota mena d’actes culturals al voltant del llibre, com ara presentacions, converses amb autors, debats, trobades temàtiques…

Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra|BELLATERRA.CAT

La nova cita ja té nom: Llibrestiu, i enguany serà la primera, però, si tot va bé, es convertirà en la festa de l’estiu de les llibreries, just abans de les vacances, el període en què es llegeix més de l’any.

Recomat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

El sector del llibre trobava a faltar una quarta gran cita en el calendari anual. A La Setmana del Llibre en Català, que inaugura el curs amb un èxit creixent any rere any, la segueixen les festes de Nadal, un bon moment per comprar i regalar llibres, i tot plegat culmina amb la diada de Sant Jordi, que aquest any ha tornat a sortir al carrer, tot i que amb limitacions.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Però mancava una altra trobada entre llibreries i lectors a final de curs. Llibrestiu neix amb aquest propòsit, després d’un primer intent amb la Nit de les Llibreries, que es va veure estroncat amb la pandèmia, i del Sant Jordi d’estiu de l’any passat.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Diada temàtica

Girona dedicarà la jornada a la novel·la negra, amb totes les llibreries a la plaça de la Independència

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Fa temps que s’hi barrinava, com havien declarat en diverses ocasions a La Vanguardia el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis; el president d’Editors.cat, Joan Sala, i la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Les fonts ara consultades confirmen que tot està a punt per al 15 de juliol, amb la col·laboració i la implicació de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments, amb el de Barcelona al capdavant.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

A la capital catalana la majoria de les llibreries ja han confirmat que hi participaran, amb parades davant dels establiments i activitats al vespre. De moment, no s’ha pensat en un lloc central, on se succeeixin les parades de llibres, però no es descarta fer-ho en futures edicions.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

En el cas de Girona, en canvi, totes les llibreries s’han posat d’acord per fer un pas endavant, de manera que es concentraran a la plaça de la Independència, amb activitats que giraran al voltant de la novel·la negra, i també hi haurà actes infantils i música.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Ferrer declara que ja tenen uns quants noms confirmats entre els autors criminals, com ara Carles Porta, Laia Vilaseca, Toni Hill, Maribel Torres, Albert Gassull, Esther Vila, Sebastià Bennasar, Jordi Dausà i Jordi Campoy, entre d’altres.

Recomanat per la Llibreria Paper’s de Bellaterra

Font: Gremi de Llibreters, Magí Camps, La Vanguardia

Read Full Post »

La mostra de balls d’arreu del món que va finalitzar ahir dissabte a l’acte central del Parc del Turonet ha tornat a ser protagonista a Cerdanyola del Vallès

La Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès ha tornat aquest 2021 als actes presencials amb totes les garanties sanitàries amb un cap de setmana ple de música i dansa. La progressiva millora de la pandèmia ha fet que la Mostra torni amb actes presencials, després d’una edició 2020 celebrada per Internet.

Perú Ritmos i Costumbres, Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i l’Esbart Sant Marçal

Enguany la Mostra, organitzada per l’Esbart Dansaire Sant Marçal, han participat els grups de Perú Ritmos i Costumbres, el Cor de Castanyoles de Barcelona, el grup de l’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui i els amfitrions. La música i la dansa que interpretaran donaran a conèixer la cultura i el folklore de diversos indrets del món.

Totes les activitats s’han celebrat a l’aire lliure seguint totes les recomanacions sanitàries i amb l’aforament limitat.

A l’acte central d’ahir dissabte al Parc del Turonet van participar els grups d’Illa de Pasqua Mahia Rapa Nui; de Perú Perú Ritmos y Costumbres i Catalunya, amb l’Esbart Dansaire Sant Marçal, amb un ple i aforament limitat.

Read Full Post »

Concert de Petter Udland Johansen i Arianna Savall al Conservatori de Música El Musical de Bellaterra

Anys enrere, als festivals de música que se celebraven a tot Catalunya hi predominava la música clàssica. Hi havia encara un públic amb una educació formal i burgesa —que en altres èpoques havia inclòs aprendre a tocar el piano, i fer-ne concerts en sales domèstiques per als amics de la família; sempre entre les classes benestants, és cert—, i aquell públic rebia a l’estiu, amb molta satisfacció, uns concerts en què s’hi podien sentir simfonies de Mozart o Beethoven, escoltar una òpera de Händel amb decorats i vestits clàssics, quartets de corda, cançons de Schubert, o partites de Bach.

Tot això s’ha acabat, o gairebé. Queden al Principat tres o quatre capitals comarcals, o llogarrets, en què els organitzadors dels concerts estivals han perseverat en una oferta de música clàssica, i, de fet, són ben plens. Però a la major part dels llocs en què és tradicional que s’ofereixi un festival de música al temps de la calor, la clàssica ha desaparegut en favor de la música popular, rock, electrònica, folklòrica, jazz i tot el que es vulgui —també és música, òbviament—, de tot, llevat dels grans autors i les grans o petites formacions dedicades a la música “antiga”.

Escoltar música de temps pretèrits
Aquest criteri, el de l’”antigor”, és el que presenten els directors d’aquests festivals: diuen que ara la gent s’interessa per una altra mena de música i que, al capdavall, és molt lògic que no vulguin escoltar música de temps pretèrits. L’argument és fals: tan pretèrits eren Haydn o Bach fa trenta o quaranta anys, com ara; quan un autor és del segle XVIII, com els dos que acabem d’esmentar, una diferència de trenta o cinquanta anys no té cap importància. Són clàssics, i això vol dir, senzillament, que han esdevingut músics propis per a qualssevol temps, com ens escau de llegir el Quijote o Tirant lo Blanc, que són més antics que tots els compositors esmentats fins ara en aquest article.

El que ha passat és molt senzill: abans els joves rebien poca o molta educació musical a l’escola, o l’havien rebuda els seus pares, causa de l’afició dels més joves a la música clàssica. Ara no s’ensenya ni se sent clàssica en quasi cap escola del país. Els sembla una assignatura innecessària. Però, segons Plató i milers de pedagogs, és una de les bases de la formació de tot bon ciutadà. Corol·lari: els programadors de música estival fan el joc a la progressiva degradació de la memòria i la cultura històriques al país nostre. ¿Haurem d’anar a Salzburg, Ais de Provença o Glyndebourne?

Font: Ara, El Musical de Bellaterra

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »