Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ANC’

Bellaterra, 12 de novembre de 2024

LLUÍS TORRES|Hem rebut la notificació que La Fundació Reeixida cedirà el dia 26 de novembre de 2024, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès-, la fotografia històrica feta a Santiago de Cuba el dia 10 d’octubre de 1907, amb el “Catalunya Grop Nacionalista Radical”

Immortalitzats els membres de la 1a entitat catalana, que incloïa taxativament com a objectiu, la lluita per la independència de Catalunya

La Fundació Reeixida que té com a missió anar a les arrels la causa nacional, fer-ne memòria i rescatar-ne els protagonistes, farà lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el proper dimarts 26 de novembre 2024 de la foto que immortalitza la creació del “Catalunya. Grop Nacionalista Radical”, de Santiago de Cuba.

La Fundació Reeixida que té com a missió anar a les arrels la causa nacional, fer-ne memòria i rescatar-ne els protagonistes, farà lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el proper dimarts 26 de novembre, de la foto que immortalitza la creació del “Catalunya. Grop Nacionalista Radical”, de Santiago de Cuba.

El Grop, esdevenia la primera entitat catalana que incloïa taxativament com a objectiu la lluita per la independència, declarant a l’article primer dels seus estatuts «trabajar con ahínco para obtener la absoluta Independencia de Catalunya».

El dia 10 d’octubre de 1907 el seu president, Salvador Carbonell, acompanyat dels seus integrants, –entre els quals podem destacar el vicepresident, Joan Oristrell, i el secretari Trinitat Comas– procedia a la hissada de la senyera –instant que recull la fotografia–que donà pas a la resta d’actes que celebraven la inauguració oficial de l’estatge d’aquesta entitat, creada legalment el 15 de setembre del mateix any.

Seguint la línea de protegir, difondre i preservar tot el material editat per l’independentisme des del principi fins als nostres dies, la fundació ha cregut que l’Arxiu Nacional era el lloc idoni per a aquesta històrica fotografia. La importància d’aquell moment històric és tenir la imatge d’aquell moment 0 de l’independentisme català.

La històrica fotografia la va introduir a Catalunya el secretari del Grop, amagant-la darrera d’un quadre durant dècades a Barcelona

Trinitat Comas Corbera fou el berguedà que contactà amb els separatistes de Santiago de Cuba, redactant ell amb el consens dels altres integrats els estatuts del Grop. També fou ell qui obtingué la fotografia de la inauguració de l’entitat, i qui la retornà a Catalunya, amagant-la darrera d’un quadre fins als nostres dies.

Nascut a Berga l’1 d’abril de l’any 1888. Fill de Joan Comas Gruart, i de Dolors Corbera Ribas, vinculat des de jove a moviments catalanistes (Jove Catalunya, Unió Catalanista…)

L’any 1905 es publicà una llista dels que havien contribuït a sufragar la multa de 125 pessetes imposada al la publicació catalanista La Tralla. Ell hi consta ja, Trinitat Comas, tenia aleshores 17 anys.

Aquest mateix any 1905, encara menor d’edat, marxà a Cuba (on ja hi tenia un oncle patern casat amb una cubana nativa), allà entrà en contacte amb Salvador Carbonell I amb Joan Oristrell (berguedà com ell), que havia hagut d’exiliar-se arran de l’aplicació de la Llei de Jurisdiccions, amb caràcter retroactiu.

El mes de març de l’any 1913 tornà a Catalunya. Abans de marxar de Cuba demanà, i se li concedí, la nacionalitat cubana.

A finals de l’any 1916 Comas entrà a formar part de la Junta Permanent de la Unió Catalanista.

L’any 1920 es casà amb Mercè Bacardit Minoves, nascuda també a Berga. El matrimoni anà a viure al carrer Sant Pau, núm. 74 3r 3a de Barcelona. Des d’aquest domicili gestionà afers del Grop, com a representant d’aquesta entitat, promovent tota mena d’actes.

Durant la Guerra dels 3 anys (1936-1939), a la porta de casa seva hi hagué penjada i ben visible la bandera cubana amb l’advertència que calia respectar aquella casa perquè hi habitava un ciutadà cubà.

Trinitat Comas morí a Barcelona el 22 de gener de l’any 1972.

És un honor per La Fundació Reeixida fer que la fotografia de l’hora 0 de l’independentisme, entri i es conservi a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Els interessats estàn convidats a la conferència que es farà dimarts de la setmana que ve, després de la cessió de la històrica fotografia, per part de l’historiador Fermí Rubiralta, sobre l’aportació de la diàspora en la història de l’independentisme.

Per assistir a l’acte, hauríeu d’escriure a: anc.cultura@gencat.cat

Lloc: Arxiu Nacional de Catalunya

Jaume I,33-51 / Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Data: Dimarts 26/11/24

A les 16:30h es fa la donació de la fotografia esmentada

I a les 17h l’historiador Fermí Rubiralta, fa la conferència L’aportació de la diàspora en la història de l’independentisme català: el ‘Grop’ de Santiago de Cuba (1907-1959)”.

Tots els interessats a assistir a l’acte, han d’escriure a: anc.cultura@gencat.cat

Arrels / Memòria / Orgull    

Contacte Fundació Reeixida / Oriol Falguera / Telf. 669792793

Mail: contacte@reeixida.cat

Twitter: @reeixida / Instagram: @reeixida / Facebook: @reeixida / Web http://www.reeixida.cat

Read Full Post »

Molt aviat, els interessats podran consultar aquest arxiu fotogràfic històric “Marià Samaranch Kirner” sobre els infants internats sota el franquisme, als col·legis del carrer Wad-Ras, del Poble Nou de Barcelona

Marià Samaranch Kirner de visita a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de Barcelona

Francesc Pérez Torres, acompanyat de Carlos Sánchez-Valverde Visus (Astrain, 26 de novembre de 1957, educador social, historiador, ex professor a la Universitat de Barcelona dels graus de Pedagogia i d’Educació social, Doctor en Pedagogia i llicenciat en Història Contemporània), han fet entrega a l’ANC de Sant Cugat del Vallès, dos arxius històrics amb més de 400 fotografies en blanc i negre i algunes poques en color, sobre els col·legis internat Nuestra Señora de la Esperanza “Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores, (1946-1978, carrer Wad-Ras, 95, Barcelona) i del Grupo Benéfico Ramón Albò (1915-1971, Carrer Wad-Ras, 89, Barcelona).

Francesc Pérez Torres gestionant la donació dels arxius fotogràfics de “La Prote” Marià Samaranch Kirner, a l’Arxiu Nacional de Catalunya

Aquests dos arxius fotogràfics històrics, corresponen als anys 1967-1970, època en què Marià Samaranch Kirner, (Barcelona, 1 de desembre de 1935), va exercir com educador social i posteriorment, substituint a Joaquín Vives de la Cortada, com director de l’internat del TTM de Wad-Ras, al Poble Nou de Barcelona

Read Full Post »

Josep Puig i Cadafalch|ENCICLOPÈDIA CATALANA

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l’art, arqueòleg i polític català. Va exercir la política com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924).

Despatx de Josep Puig i Cadafalch exposat a l’ANC de Sant Cugat del Vallès

Va ser un gran defensor d’un ideari de país i mantingué la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l’ordenació jurídica o l’organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l’encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.

Despatx de Josep Carner Josep Puig i Cadafalch exposat a l’ANC de Sant Cugat del Vallès

Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898–1900) i la Casa de les Punxes (1903–1905). Fou especialista de fama internacional en art romànic, amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria, i promotor de les excavacions d’Empúries a partir del 1908. En reconeixement a la seva trajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa

Read Full Post »

Catalunya celebra, l’Onze de Setembre, la Diada Nacional en record de la fi de la Guerra de Successió de 1714.

El Sitio de Barcelona en 1713-1714|ANC

Es commemora la defensa a ultrança de les llibertats seculars feta per les institucions i el poble de Barcelona. Aquesta festa oficial se celebra cada any des de 1980.

Relacionat amb aquest fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta com a document del mes l’obra El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico, de Joaquín de la Llave y García. Una monografia publicada a Madrid a principis del segle XX (1903) per la Impremta del Memorial de Ingenieros del Ejéricto i que forma part del fons de la Biblioteca de reserva Max Cahner.

L’autor de l’obra, Joaquín de la Llave García (Barcelona, 1853 – Madrid, 1915), va ser un militar, matemàtic i escriptor, general d’enginyers. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya, i vicepresident de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Està considerat un dels principals científics militars de l’època. És autor d’altres obres rellevants, com ara “Apología en excusación y favor de las fábricas que del Reyno de Nápoles por el Comendador Escrivá” (1879), “Fortificación de Campaña” (1883), “Una nueva hipótesis meteorològica” (1884), “La artillería de sitio francesa” (1884), “Tablas balísticas de las funciones primarias y secundarias” (1901), o “Estudio histórico del Cuerpo de Ingenieros” (1911), entre altres.

En aquest document s’hi descriu el setge de Barcelona, que va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola i que es va produir entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Un combat que va enfrontar els defensors de Barcelona i partidaris de l’arxiduc Carles, amb les tropes de Felip V i els seus aliats francesos, i que va culminar la matinada de l’11 de setembre, quan les tropes borbòniques van llançar l’assalt general. La resistència oferta a Barcelona i altres territoris de la Corona d’Aragó la va aprofitar Felip V per destruir les muralles de les ciutats que es resistiren a l’avanç borbònic i també per imposar una forta repressió que culminaria amb la crema de viles importants, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, l’empresonament i mort de molts ciutadans (es calcula que el total de baixes catalanes va ser al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de 15.000), acabant amb l’establiment definitiu d’un sol estat sota les lleis de la Corona de Castella. Dos anys més tard, el 1716, amb el Decret de Nova Planta es consolida una governació a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès.

L’exemplar dipositat a l’Arxiu Nacional està enquadernat en mitja pell i presenta un bon estat de conservació. Té 268 pàgines, les darreres de les quals contenen cinc petits plànols, amb els títols següents: “Plano general del sitio y contravalación de Barcelona en 1713-1714”, “Plano de los ataques hasta la segunda paral·lela”, “Plano del ataque próximo”, “Batería de cañones” i “Plano de la ciudadela de Barcelona”. A la portada hi ha una anotació manuscrita a llapis, “M-5745”, molt habitual en els llibres patrimonials d’aquest fons bibliogràfic, i que, possiblement, tingui aquest significat: “M” de Max, i el número d’ordre del llibre en la classificació que va anar fent el productor del fons, Max Cahner, de la seva biblioteca personal. Aquestes anotacions es mantenen en les catalogacions dels registres bibliogràfics.

Aquesta obra, que forma part del fons bibliogràfic Max Cahner, constitueix una part complementària del fons documental que conserva l’Arxiu Nacional.

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 1936-Barcelona, 2013), va ser un eminent editor, polític i historiador de la literatura catalana. Es va formar a l’Escola Alemanya. Impulsor de la nova època de la revista “Serra d’Or” i creador d’Edicions 62; va fundar també Curial Edicions Catalanes i va editar les publicacions “Randa”, “Recerques” i “Els Marges”. Va ser també un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Professor de literatura a la Universitat de Barcelona, rector de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i director de la nova etapa de la “Revista de Catalunya”. Va exercir de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya fomentant la creació i reconstrucció d’institucions culturals, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Font: ANC

Read Full Post »


Enric Pallàs (tercer per la dreta), ex coordinador de l’ANC de Bellaterra

Aquest matí al Centre Cívic de Bellaterra, hem trobat l’equip de l’Enric Pallàs (ex coordinador de l’ANC de Bellaterra), qui amb altres companys estava preparant la propera conferència local.  A la nostra pregunta de les raons del perquè des del 2015 aquesta Assemblea de Bellaterra no han fet cap mena de campanya o accions per fer respectar els resultats del referèndum (acordat amb l’Ajuntament de Cerdanyola) per la segregació i formar el Municipi de Bellaterra, amb el 94% de vots del Sí, els assitents han respost amb contundència que l’ANC és una organització cívica i no política. 

Després d’argumentar el nostre desacord per aquestes explicacions i per les inexistent respostes en el temps, ens hem posat en contacte amb la Seu Nacional de l’ANC de Barcelona, (933471714), sorpresos d’aquestes reaccions i de les nostres explicacions, ens han dit que aquesta organització és política, que tenim a Carme Forcadell a la presó i que també va  demanar “Posar Urnes al Govern de Catalunya, com Bellaterra va demanar al de Cerdanyola”

Bellaterra Decideix es un logo creat l’any 2010 per Bellaterra.Cat

Pensem que l’ANC de Bellaterra es deu a les Veïnes i Veïns de Bellaterra, que no es pot acceptar ni permetre que molts afiliats es donin de baixa justament per no respondre a les demandes d’exigir campanya a favor dels nostres interesos democràtics com poble. Esperem que els nous responsable, Carles Guerra, Fernando Dieste i Rosa Roda, prenguin una bona nota i facin realitat les esperades campanyes polítiques per exigir i fer respectar el referèndum que vam votar per majoria absoluta, de fer realitat i formar el nostre Ajuntament de Bellaterra, que per cert, ho estem demanant des dels anys de la República, i aquest últim ho va realitzar Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i de Gent per Bellaterra.

Read Full Post »

  
Fem la República, declaració de Vilanova

El període iniciat amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 i culminat amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre d’enguany ha significat un canvi molt important de la política catalana. L’àmplia majoria sobiranista ha donat la legitimitat democràtica al Parlament per iniciar el procés cap a la nova República Catalana. Un any després de l’històric 9N del 2014, l’independentisme ha demostrat, a les urnes, al carrer i a l’escenari internacional, la seva determinació i fortalesa.
L’aprovació per majoria absoluta en el Ple del Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre de 2015, de la Declaració de l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república, representa l’acompliment del mandat democràtic sorgit de les urnes i el primer acte de sobirania del Parlament de Catalunya.
La Declaració i l’Annex de mesures aprovades requereixen un govern fort i cohesionat per iniciar i fer efectiu el desenvolupament dels punts acordats, que signifiquen posar les bases per millorar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana i insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions, entre d’altres, iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.
Des de l’inici la resposta de l’Estat Espanyol ha estat l’atac, amb tots els seus recursos institucionals i mediàtics, mostrant la manca d’una sortida política i dialogada als anhels de la majoria de la ciutadania de Catalunya. En aquest camí hem de preveure que l’Estat espanyol, tot i passades les eleccions del 20 de desembre, en lloc de fer cas de les reiterades crides al diàleg, segueixi entestat en resoldre un conflicte polític amb l’aplicació reduccionista i repressiva de la seva constitució, la llei del tribunal constitucional i la “llei mordassa”.
En aquest context ja s’han anunciat nous atacs com l’increment de l’asfíxia financera de la Generalitat, la inhabilitació de la presidenta, dels membres de la mesa i tècnics del Parlament i del president i dels consellers de la Generalitat, la recuperació de competències de la Generalitat, la suspensió de l’autonomia o altres atemptats greus contra les institucions i els representants del país, malmetent i posant en perill les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Els atacs i entrebancs antidemocràtics per part de l’Estat Espanyol i de l’unionisme a Catalunya, aniran augmentant cada cop amb més contundència.
Hem de tenir present, ara, altres moments de la nostra història on l’excel·lència dels objectius de cadascun dels diferents actors ens ha portat a no assolir la República Catalana, que tenim novament tan a la vora. Un dels principis fundacionals de l’ANC és la transversalitat i l’apartidisme, no la neutralitat, per això sempre hem manifestat la nostra pròpia opinió al marge dels interessos dels partits, i de vegades ho hem fet pressionant, el Parlament, el Govern o el President. Ho hem fet sempre que ha estat necessari i considerem que ara ho torna a ser. L’ANC va donar el seu suport a totes les forces independentistes que es van presentar a les eleccions del 27s, i per això, ara ens sentim legitimats per exigir-los un acord.
Davant d’aquest escenari l’Assemblea Nacional Catalana cridem a la ciutadania, a les entitats cíviques i socials i a les forces polítiques democràtiques,
– a estar amatents davant dels atacs a la nostra sobirania, a les nostres institucions i als nostres representants,
– a mantenir-nos en el camí cap a la independència, units, mobilitzats i ferms, de manera cívica i democràtica, en tot el procés cap a la construcció de la República Catalana
– i a exercir la sobirania nacional que ens pertoca com a país.
Alhora,
o Reclamem als 72 diputats i diputades de Junts x Sí i la CUP, la responsabilitat, el coratge, la fermesa i la capacitat d’entesa i diàleg per trobar, al més aviat possible, el millor acord per a la creació d’un govern fort i cohesionat. Considerem imprescindible un acord abans del 27 de novembre que faciliti la investidura i la legislatura, que doni resposta al mandat democràtic i a les aspiracions de la ciutadania expressades el 27 de setembre, perquè la situació social i política dels ciutadans ho requereix amb urgència.
o Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l’èxit d’aquest procés que, a partir del 27S, necessita un govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’Estat per assolir l’objectiu comú.
o Considerem com a únic escenari factible un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar-nos cap a la República Catalana. Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú sinó que cal sumar-hi noves adhesions.
o Treballarem per consolidar i ampliar la majoria social i mantenir la cohesió social que vol destruir l’Estat espanyol, d’acord amb el nostre full de ruta. 
o Demanem a les nostres institucions la concreció de les mesures que millorin el benestar social i els drets laborals, en el procés constituent d’una República Catalana lliure, democràtica i socialment justa.
És temps d’unitat, fermesa i compromís.

És temps de construir la República Catalana!
Vilanova i la Geltrú, 14 de novembre de 2015.

 

Read Full Post »

OPINIÓ. Lluís Bou 
16/05/2015
Pros i contres de Jordi Sànchez
“El nou president de l’ANC té perfil polític propi, però ha de deixar clar que ja no actua a l’ombra d’ICV i que no hi manté més relació que amb qualsevol altre partit”
Lluís Bou

Conec Jordi Sànchez des de l’època que encapçalava la Crida a la Solidaritat, que va ser la primera gran plataforma sobiranista. De fet, amb ell va acabar-se la Crida, després de constatar que ja no tenia més recorregut. Vul dir amb això que Sànchez és una persona bregada en l’activitat política des dels anys 80, i que això és el punt remarcable. Però la seva elecció com a president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té pros i contres, i de la seva acció dependrà que la porti a l’èxit o al fracàs. A aquestes alçades no hi ha espai per a l’aprovat justet.

Després de les eleccions municipals, el voluntarisme no serà suficient per tirar endavant l’ANC, perquè la situació política es complicarà. Cal una persona amb experiència política i que tingui gran capacitat d’interlocució institucional i amb els partits. Els errors es pagaran a preu molt car a partir d’ara, i l’ANC ha d’actuar de força mobilitzadora amb intel·ligència. No serveix de res si el que fa és crear problemes nous, o amplifica els existents. Jordi Sànchez és perfectament conscient que hi ha aquest repte sobre la taula. No té, i potser no aconsegueixi mai, el carisma de Carme Forcadell, però potser en aquest tram decisiu de l’ANC la prioritat ja no tant fer de veu de la consciència sinó encertar de ple en les accions. I cal recordar que es van cometre errors en la convocatòria del palau Sant Jordi del 24 d’abril, que es va omplir justet i no es va poder fer l’anella a l’exterior tal com estava previst.

El punt en contra de Jordi Sànchez és la seva vinculació fins ara amb ICV. La formació ecosocialista, aliada ara amb Ada Colau, és la que actua hores d’ara amb més sectarisme contra les altres formacions polítiques, i és la més oposada a una estratègia sobiranista unitària. El nou president de l’ANC té perfil polític pròpi, però ha de deixar clar que ja no actua a l’ombra d’ICV i que no hi manté més relació que amb qualsevol altre partit. Si ICV es desmarca del procés de la mà de Colau, l’ANC no ha de tremolar, no s’ha de veure compromesa. Jordi Sànchez sap que ha assumit una gran responsabilitat, i no dubto que, com a mínim, intentarà un bon començament.

Read Full Post »

Últim comunicat de l’ANC

Des de fa molt de temps, però sobretot des de 2012, la il•lusió col•lectiva, el convenciment i la força de la gent ens ha fet arribar fins on som ara. Tu, nosaltres, vosaltres, la força de la gent és el que ens ha dut fins aquí, és la que ha fet canviar el rumb de la història d’aquest país.

Durant aquests anys hem treballat junts, incansablement, per fer de Catalunya un Estat de dret, democràtic i social. Hem avançat molt i de manera ràpida i, en aquests moments, som del tot conscients que ens trobem davant dels mesos més decisius dels darrers segles. Tenim l’objectiu a l’abast de la mà i sabem que no podem fallar. Sabem que no fallarem.

Tots els qui ho hem fet possible, com tu, com tots nosaltres, sentim ara una gran sensació interior d’urgència: volem que els partits polítics catalans arribin a un acord; volem que aquest acord ens permeti afrontar amb unitat unes properes eleccions que ens donin un mandat democràtic, clar i inequívoc; volem que el nou Parlament pugui iniciar el procés que ens ha de dur a la proclamació de Catalunya com a Estat independent.

L’ANC està treballant intensament per tal de facilitar aquest acord unitari entre les diverses forces polítiques. Un acord sobre el full de ruta comú que regeixi el procés a partir de les eleccions.

Un full de ruta que ha de permetre també començar a aplicar, immediatament, unes polítiques clares de progrés, de justícia social i de regeneració democràtica. Volem deixar ben clar que aquest gran acord unitari ha d’incloure respostes concretes a aquestes problemàtiques per tal que es visualitzi quin és el model del nou país que volem construir. Des del primer moment s’ha de fer ben evident que la independència respon a una urgència nacional, però també a una urgència social i a una urgència democràtica.

L’ ANC ha estat protagonista a certs moments, però hi ha un temps per a cada cosa i ara és el moment dels polítics. L’aparent silenci de l’ANC durant aquestes setmanes ve motivat per la discreció amb què cal dur a terme aquesta feina tan important. És l’hora en què els partits polítics, ells i només ells, han de trobar els punts d’acord que els permetin avançar en un full de ruta comú.

Com no pot ser d’una altra manera, l’ANC donarà tot el suport a aquest acord polític perquè és el que permetrà executar el full de ruta mitjançant el mandat democràtic sorgit d’aquestes eleccions. I en cas de fracàs, també sabrem posar tothom devant les seves responsabilitats.

Et volem fer arribar la convicció que estem en el bon camí. Som optimistes i disposem encara d’un marge de temps important (suficient) perquè l’acord es formalitzi. De fet, hi ha temps per convocar les eleccions fins a finals de gener.

Per acabar, volem insistir que l’objectiu principal de l’Assemblea és el de convèncer, el d’ampliar la majoria social favorable a la independència. T’animem, doncs, a continuar la feina en aquesta línia i t’anunciem que des del Secretariat Nacional estem en la fase final de concreció del nou Pla d’Acció que aprovarem en el proper plenari del 10 de gener. Immediatament, es convocaran reunions per presentar-lo al territori.

Ens comprometem a continuar amb fermesa i Et demanem que et mantinguis ferm amb la il•lusió, el convenciment, la fortalesa i el coratge intactes. Entre tots plegats sabrem mantenir la unitat d’acció que el país ens exigeix. Serem dignes de tots els que ens han precedit en la lluita per les llibertats. I farem un país millor pels que vindran.

Aprofitem per desitjar-te, a tu i als teus, un Bon Nadal, en la seguretat que l’any 2015 serà l’any definitiu.

Salut i independència!
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

21 de desembre de 2014

Read Full Post »

«El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, després de la mobilització del 9 de novembre passat i en la perspectiva de la properacelebració d’unes eleccions anticipades que prenguin el caràcter deplebiscitàries i donin l’aval definitiu a la constitució de l’Estat Catalàindependent, vol fer pública aquesta

DECLARACIÓ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

ANTECEDENTS

1.- El Full de ruta de l’ANC

Quasi vuit mesos després de l’aprovació del Full de ruta a l’Assembleageneral de Tarragona (05/04/2014), les etapes incloses en la Via A del Full de Ruta ja han estat superades.

L’escenari c) preveu la celebració d’unes eleccions de caràcter plebiscitari sino ha estat possible celebrar una consulta amb plenes garanties democràtiques. És en la fase on ens trobem ara.

2.- La valoració del 9N

La jornada del 9 de novembre ha representat un punt de no retorn en elprocés d’independència nacional. Aquesta nova mobilització s’hamaterialitzat en una votació que ha superat les xifres de qualsevol mobilització precedent i en la signatura massiva de la denúncia contral’Estat espanyol davant les principals institucions internacionals. L’actitudintransigent del Govern espanyol i una utilització política del poder judicial més pròpia de règims passats, ha contribuït a la mobilització massiva delpoble català d’aquest 9N que ha plantat cara als intents involucionistesimpulsats per les elits espanyoles.

La forma en què s’ha hagut de celebrar aquest 9N, fa necessari que elresultat aconseguit hagi de ser confirmat. Com que no ha estat possible fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta legal, caldrà fer-ho mitjançant unes eleccions que es dotin d’un caràcter plebiscitari i que ofereixin un resultat amb una lectura inequívoca. Cal, doncs, centrar l’oferta en els punts comuns i evitar la lluita partidista, que podria portar al desànim d’una part important de l’electorat o, pitjor encara, a la impossibilitat d’una lectura clara dels resultats per part de les institucions internacionals i dels altres estats a qui demanarem el reconeixement.

El 9N, per com es va desenvolupar, ens ha ofert una lliçó inesperada: una part important de la ciutadania catalana ha estat conscient que, votant,desconnectava de l’Estat espanyol i que començava a construir una nova legalitat, la catalana. Alhora, el 9N ha mostrat que la ciutadania ha pres, definitivament, el protagonisme del procés.

3. El paper de l’ANC

A partir de les eleccions que cal celebrar al més aviat possible, cal construir els espais de sobirania que ens permetin avançar en la construcció del nou Estat i les estructures socials i polítiques necessàries per disposar de les eines que facin possible fer un país molt millor, on valgui la pena viure-hi, que combati la corrupció, la precarietat i la pobresa.

És en aquest marc que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet un procés intern per decidir el posicionament de l’ANC enrelació amb les eleccions previstes en aquesta fase del procés, la valoraciódel 9N i el paper de l’ANC en aquest futur immediat. Com a resultat d’aquest procés de debat intern i del posterior debat del Secretariat Nacional fem pública aquesta

PRESA DE DECISIÓ

1.- Després del 9N el camí per obtenir un mandat democràtic clar i definitiu, que avali que la majoria social del poble català vol la constituciód’un Estat català, passa per la celebració d’unes eleccions “autonòmiques”de caràcter plebiscitari. Aquestes eleccions han de ser la constatació definitiva del suport majoritari del poble català a la constitució del nou Estat, el seu resultat ha de ser inequívoc i ha de poder ser llegit, internacionalment, com a base suficient per iniciar les converses per al reconeixement internacional de l’Estat català.

2.- Aquestes eleccions han de permetre la formació d’un Parlament i d’unGovern que garanteixin el funcionament de l’administració pública d’acord amb criteris de regeneració democràtica i de justícia social i per crear lesestructures del nou Estat, mentre es generen els espais de sobirania necessaris que demostrin els beneficis de la independència.

3. La data de celebració d’aquestes eleccions ha de fer-se pública al mésaviat possible, amb l’objectiu de tenir constituït el nou Parlament durant laprimavera de l’any vinent. La proposta de l’ANC de celebrar-les el propermes de febrer és possible si les forces polítiques i socials que donem suport a aquest procés ens posem a treballar immediatament.

4.- Considerem que la proposta feta pel President de la Generalitat el passat dia 25, representa un important salt endavant en el procés de constitució del nou Estat català. Aquesta proposta és un bon punt de partida per fer possible la construcció d’una àmplia unitat política i socialentorn d’una candidatura transversal que tingui com a principal objectiu l’assoliment de la independència nacional en el termini més breu possible.

L’ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè siguipossible la configuració d’una candidatura d’aquestes característiques, que respon a les propostes recollides en el nostre Full de ruta i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme.

5.- Una candidatura així només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d’ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d’un treball col·lectiuque persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.

6.- De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acord necessaris que assegurin la celebració de les eleccions com a mitjà per assolir els objectius abans esmentats.

7.- Durant aquesta fase del procés d’independència és fonamental continuar ampliant la majoria social i consolidar la cohesió social.

L’Assemblea reforçarà els instruments, recursos i estructura per assolir aquests dos objectius i per ampliar les aliances necessàries per aconseguir- los.

Els eixos principals del nostre treball seran: l’acció política, la pedagogia sobre els beneficis de la independència, la creació permanent i progressivad’espais de sobirania i la mobilització.

Cornellà de Llobregat, 29 de novembre de 2014.»

IMG_3945.JPG

Read Full Post »

Bellaterra vota al Institut Pere Calders dins el campus universitari UAB

IMG_3640.PNG

IMG_3622.JPG

IMG_3629.JPG

IMG_3620.JPG

Read Full Post »

Older Posts »