Feeds:
Entrades
Comentaris

Botigues de menys de 400 m2, perruqueries i centres d’estètica poden obrir dilluns atenent un client per cada treballador i desinfectant dos cops al dia

Botigues de menys de 400 m2 podran obrir dilluns respectant mesures de protecció contra el coronavirus

CCMA|Comença el pla de desescalada que el govern espanyol va donant a conèixer amb comptagotes i a última hora. De fet, fins aquest diumenge, el BOE no ha publicat el decret que ha de regular les condicions amb què el comerç minorista, les perruqueries i els centres d’estètica podran tornar a la feina dilluns mateix.

Molts propietaris de petits establiments comercials encara es pregunten en quines condicions podran aixecar la persiana i quines mesures de seguretat hauran de prendre per evitar la propagació del coronavirus quan obrin les botigues.

Joan Carles Calbet, president de Retail.cat, una associació que representa 32.000 establiments comercials, considera que amb la incertesa sobre tots els condicionants que es volen fixar moltes botigues no obriran perquè no els sortirà a compte:

“Aquesta obertura del dia 4 és una mica estranya. Això d’obrir amb cita prèvia és una cosa que no s’ha explicat prou bé. Pensem que serà bastant residual aquesta obertura. Potser obren algunes botigues de roba o de mobles, però d’una manera molt puntual. Les condicions en què han d’obrir tampoc estan clares. És tot tan precipitat que no saps ben bé què has de fer… demà al matí veurem qui pot obrir. Jo crec que serà bastant residual.”

Sánchez va anunciar ahir que els establiments de menys de 400 metres quadrats podran tornar a obrir en aquesta fase 0 de la desescalada. Els clients només podran anar a comprar a les botigues i establiments del seu municipi.

Podran obrir, però han de garantir una sèrie de mesures d’higiene i de seguretat:

– Cita prèvia i amb atenció individualitzada als consumidors. Per tant, només acceptaran un client per cada dependent.

Hauran de prioritzar l’atenció als clients de més de 65 anys en les franges habilitades per a les seves sortides (entre 10 del matí i 12 del migdia i entre 7 i 8 del vespre).

– Hi haurà d’haver mampares de separació entre clients i treballadors i respectar els dos metres de separació interpersonal.

– A les botigues de roba i calçat, les peces que s’hagin emprovat els clients hauran de ser desinfectades abans de tornar-les als prestatges. També s’haurà de netejar cada emprovador després que hi hagi passat el client.

Algunes botigues han instal·lat aparadors amb ozonificadors per desinfectar la roba (EFE / Carlos Barba)

– Caldrà netejar i desinfectar els espais dues vegades cada dia, una coincidint amb l’horari de tancament.

– La roba que facin servir els dependents o els treballadors dels comerços també s’haurà de rentar diàriament.

– En el cas de les perruqueries i centres d’estètica, tant els clients com els treballadors hauran de portar sempre posada la mascareta.

Està previst que l’ordre ministerial que afecta el petit comerç i els serveis professionals doni potestat a les comunitats autònomes perquè pugin modificar els horaris comercials amb la finalitat d’evitar aglomeracions.

Aquesta fase de la desescalada la va explicar dissabte el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, i la traslladarà als presidents autonòmics en la reunió d’aquest migdia.

Les perruqueries, amb cita prèvia i mascareta

El sector de les perruqueries també afronta amb molts dubtes la tornada, a partir de demà, a la feina.

De moment, el que ja està confirmat és que tant clients com treballadors hauran de portar mascareta i serà imprescindible tenir cita prèvia per ser atès. L’obligatorietat d’atenció amb cita prèvia no s’aixecarà fins a l’entrada en la fase 1 de la desescalada, prevista, segons els territoris, a partir de l’11 de maig.

A més, l’establiment haurà de garantir que els clients es mantenen a dos metres de distància entre ells. I hauran de prioritzar que la gent gran pugui anar-hi en les franges reservades perquè aquest col·lectiu pugui sortir al carrer.

“Passejant per Bellaterra es veuen mascaretes usades per l’espai públic”

Caldria més civisme i deixar-les a la bossa de brossa!

Perillós gran pi inclinat al carrer Mestre Nicolau|BELLATERRA. CAT

Passejant fins el Parc de la Font de la Bonaigua hem vist com famílies caminant i amb bicicletes es volien apropar fins el Parc però arbres caiguts no l’han permès.

Per sort, aquest gran pi del Carrer Abat Oliba ha caigut sobre un tereny privat|BELLATERRA. CAT

Protegits amb macaretes hem trobat al President de l’EMD Ramon Andreu, la vocal Tensi Torrecilla i Carles Rocamora (cap de La Brigada), visitant les zones d’arbres caiguts i prenent nota dels molts treballs urgents a realitzar, una vegada acabada l’època de fortes pluges de Bellaterra.

Arbres caiguts al final del Camí de la Font de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

“Bonaparte Pa i Dolç és un dels pocs comerços solidaris que ofereixen servei al veïnat de la Bellaterra confinada des del 14 de marc”

GALERIA DE FOTOS DE BELLATERRA GOURMET

Boníssim pastis 3 xocolates Valrhona del Bonaparte de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

B

Boníssim pastis 3 xocolates Valrhona del Bonaparte de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

El veïnat de Bellaterra gaudeix del desconfinament sense franges horaries per la normativa oficial publicada al BOE (de menys de 5.000 habitants)

“Homenatge a totes les mares de Belaterra i el món per la vostra estima i lluita d’amor permanent”

Poema Marona de Miquel Martí i Pol i mosaic de Giorgos Garanatsios Zorpe

Maternitat, mosaic en vidre, obra original de Giorgos Garanatsios (Zorpe), artista grec amic de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Marona Poema de Miquel Martí i Pol

La mare plora, mare marona,
damunt les platges del seu cos
pels fills que moren, roses obertes
i en la bellesa el quiet sanglot…

La mare plora perquè a les ones
bressola nàufrags del terror
i espera sempre una resposta
que no li dem ni tu ni jo…

La mare plora, mar i marona
mentre el vent xiula una cançó,
no la consolen les blanques veles
ni els jocs d’infants pel seu vell llom…

Mar i marona que amb el teu alè de vida
mous les onades i els batecs dels nostres dies,
dóna’ns per sempre més el bé de la pau.

Diumenge, 3 maig 2020

Plaça del pi buida i del comerços només obert el Condis amb 6 clients comprant.

Comerços tancats a la Plaça del Pi de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

“El seu fill Andrés Szegedi és veí de Bellaterra, i amb Steve Archivald un dels fundador del Walking Futbol Union

Marcado por la Segunda Guerra Mundial, Nicolae Szegedi fue un apátrida hasta que recaló en Australia

David Salinas @flytoapia

El equipo del FC Barcelona que ganó al Sevilla (5-3) en Les Corts el 2 de diciembre de 1951: Ramallets, Biosca, Gonzalvo III, Cheché Martín, Seguer y Manchón (de pie y de izquierda a derecha). Agachados (mismo orden): Basora, Kubala, Vila, Szegedi y Aldecoa | ARCHIVO FAMILIA SZEGED

Nicolae Szegedi, primer jugador romanès del FC Barcelona|ARXIU FAMÍLIA SZEGEDI

Ayer, viernes 1 de mayo, se cumplió el centenario del nacimiento de Nicolae Szegedi, jugador del FC Barcelona entre 1950 y 1952. En sus 58 años de vida experimentó todo el abanico de sensaciones posible: pobreza, suerte, peligro, inseguridad, éxito, fama, felicidad… La existencia de Szegedi estuvo marcada por el fútbol, la Segunda Guerra Mundial, los constantes y exitosos regates al comunismo y la búsqueda de un lugar en el que sentirse seguro. Una vida irrepetible, de película.

Nacido el 1 de mayo de 1920 en Grimancauti, entonces Rumanía, hoy Moldavia, Nicolae Smatoc Szegedi estaba destinado a trabajar la tierra, como su padre, al que perdió cuando era un niño. Cuenta el periodista de SPORT, Javier Giraldo, en un reportaje publicado en la última edición de la revista Panenka, que la fortuna sonrió a Nicolae a los 13 años, cuando un ‘cazatalentos’, casi por casualidad, se lo llevó a Timisoara para jugar en el Ripensia.

El bellaterrenc Andrés Silvio Simatoc Szegedi, fill del primer jugador romanès del FC Barcelona|BELLATERRA. CAT

En su primera estación ya se vio obligado a cambiar el nombre, pasando de Smatoc a Simatoc para ocultar su procedencia y, así, evitar le menosprecio que sufrían en el resto del país los habitantes de Besarabia, su región natal. El estallido de la Segunda Guerra Mundial lo atrapó con 19 años y, cuando pudo, huyó del Ejército y de Rumanía, convirtiéndose en un apátrida.

Con una identidad falsa vivió del fútbol entre Budapest (enrolado en el Vasas), Bucarest (Carmen) y Oradea (Nagyváradi). Después pasó a Italia vía Suiza tras “un viaje terrible, en pleno invierno y atravesando montañas heladas”, recuerda su hijo Silvio en Panenka. En Italia jugó en el Inter de Giuseppe Meazza (entre 1947 y 1949, 16 partidos y 3 goles) y en el Brescia (1949-50), donde nació Silvio.

Seguidamente se unió al Hungaria, un equipo de refugiados húngaros dirigido por Ferdinand Daucik, futuro entrenador del Barça, en el que destacaban, entre otros, Laszi Kubala. Simatoc, que no era húngaro (aunque sí su esposa, Etel Sztolárcsik, una joven aristócrata), adoptó entonces su apellido magiar: Szegedi.

Nicolae Szegedi, primer jugador romanès del FC Barcelona amb el seu fill Andrés Szegedi a la Plaça Catalunya|ARXIU FAMÍLIA SZEGEDI

EL BARÇA

Llamó la atención en una gira por España por su calidad técnica (desde 30 metros era capaz de sacar el sombrero a una persona con su toque de balón), envergadura y altura (1,95 m). El Barça no se lo pensó (pagó 300.000 pesetas de traspaso al Brescia) y le ofreció un contrato de tres años (1950-1953). En noviembre de 1950 habló para Marca y ya demostró tener mundo y un agudo sentido de supervivencia. Se quitó tres años y escogió otro origen: dijo que nació en 1923 y que lo hizo en Temesvér (Timisoara en húngaro).

Y, deportivamente hablando, reconoció que, pese a empezar de centrocampista, ahora prefería jugar de central, aunque siempre mantuvo que “no me gusta quitar balones al contrario”. Añadió que “juego en todas las posiciones, menos de portero. Y, en realidad, el único que no me gusta es el puesto de suplente”. Y otra perla: “¿Le preocupan a usted los jugadores contrarios? –le preguntaron–. Soy yo el que les preocupo a ellos”, respondió.

Szegedi, entonces Nicolás, o Sima, debutó el 10 de septiembre de 1950 en Les Corts contra la Real Sociedad (8-2), estuvo en un histórico 7-2 al Real Madrid y jugó su último partido oficial el 2 de diciembre de 1951, un Barça-Sevilla (5-3). Ganó una Liga, dos Copas, una Copa Latina y la Copa Eva Duarte. Fue uno de los integrantes del Barça de las Cinco Copas. Pero el club le rescindió el contrato el 27 de marzo de 1952 por indisciplina (repetidas ausencias a entrenamientos, retrasos, caso omiso a los servicios médicos…) aunque a efectos legales fue como si hubiera acabado la temporada. Quedó libre.

OVIEDO, ÚLTIMA ETAPA EN ACTIVO

Fichó por el Oviedo, donde nació su segundo hijo, Santiago (ya fallecido). Solo jugó cinco partidos. Una antigua lesión en la rodilla precipitó su adiós con casi 33 años. Después tuvo un discreto paso por los banquillos (Turón, Langreano, Lleida y Sabadell). En Asturias fue muy querido. Montó una bolera americana en Oviedo (registró la patente) y mantuvo la costumbre húngara de invitar a comer a un pobre en la mesa de su casa. También fue director técnico del Espanyol (1961-62). Fue entonces cuando el destino le reservó la mejor etapa de su vida: Australia.

En el Down Under le ofrecieron el banquillo de un equipo fundado por exiliados húngaros, el St. George Budapest Club de Sídney, y un trabajo en el ferrocarril, aunque solo se dedicó al fútbol. Su esposa, por temor a represalias, como asegura Silvio, “le pidió que cambiara de apellido”. Así, de Nicolae Simatoc pasó a Nicholas Sims (lo más parecido que encontró en la guía telefónica).

El australiano fue su primer y único pasaporte después de 20 años sin nacionalidad. En Australia también dirigió al Polonia Western Eagles y a la selección olímpica. Falleció de un repentino y fulminante ataque de corazón en un club social de Sídney el 1 de enero de 1978, jugando una partida de póquer, su otra gran pasión.

Us imagineu un Csárdás interpretat amb l’acústica del Parc de la Bonaigua de Bellaterra?

Csárdás per a violí (o mandolina) i piano és una composició de l’compositor italià Vittorio Monti (1868-1922) escrita en 1904.

Es basa en una Csárdás folklòrica hongaresa

Originalment va ser composta per a violí o mandolina i piano. Posteriorment s’han fet múltiples arranjaments per a orquestra i un gran nombre d’instruments solistes. La durada de la peça és d’aproximadament quatre minuts i mig.