Feeds:
Entrades
Comentaris

Gent per Bellaterra (GXB) ha enviat una carta al conseller de Governació de la Generalitat en què reclama la inclusió dels sectors dels barris de Terranova i Can Domènec en l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra per raons geogràfiques, històriques, socials i administratives. GpB respon així el qüestionament de la Comissió de Delimitació Territorial d’alguns aspectes de la proposta d’EMD aprovada per l’Ajuntament de Cerdanyola.

Al centre, Ramón Andreu, president de l’EMD des de les primeres eleccions de 2010|CEDIDA

Els responsables de GXB indiquen que l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial i la carta que el departament de Governació ha enviat a l’Ajuntament planteja la modificació dels límits territorials de l’EMD, excloent el sector de Terranova, i de l’informe de viabilitat econòmica.

GXB destaca una confusió entre els sectors de Terranova –situat a la part alta de Bellaterra- i de Can Domènec –situat a la part baixa en contacte amb la UAB i la B-30- i defensa la inclusió d’amb dós sectors dins els límits territorials de l’EMD per raons de caire geogràfic, històric, social i administratiu.

Ramon Andreu, cap de llista de GXB a les passades eleccions municipals, destaca que només es pot constituir una EMD en un espai que sigui aïllat i si s’exclogués Can Domènec no seria així. Andreu, a més, considera il.lògic, per raons de proximitat i eficàcia, que hi hagués algun sector on els serveis depenguessin de l’Ajuntament i el tram del costat ho fes de l’EMD.

Des de GXB recorden que les primeres cases de Bellaterra es van construir a Can Domènec i remarquen que l’assemblea de l’associació de veïns de Can Domènec i la junta de l’entitat de Terranova han ratificat la seva pertinença a Bellaterra per unanimitat.

De fet, entre els arguments que el col.lectiu utilitza en la seva defensa hi ha la investigació recollida al llibre Bellaterra “Crònica de 75 anys” que ha realitzat Ignasi Roda i on hi ha documentació sobre la història i orígens de Bellaterra. L’autor, Ignasi Roda, afirma que Bellaterra va néixer “en el solell de Can Domènec” i que posteriorment es va crear la carretera al seu costat per enllaçar amb l’estació de tren.

L’Ajuntament ha de concretar més la viabilitat econòmica

D’altra banda, la Comissió de Delimitació Territorial va informar favorablement a la constitució de l’EMD “amb la reserva d’una major concreció i un treball acurat que acrediti la viabilitat econòmica”. En un document segellat el 7 d’octubre, la Generalitat considera que no hi ha una justificació “suficient” dels recursos econòmics i recorda que la Comissió Jurídico Assessora podria emetre un dictamen desfavorable o retornar l’expedient per la qual cosa considera “convenient” requerir més informació a l’Ajuntament. Segons Ramon Andreu, només l’Ajuntament pot donar resposta adequada a aquest requeriment.

Optimisme respecte l’Interpolar

D’altra banda, els portaveus de GpB continuen mostrant la seva oposició al projecte de Vial Interpolar ja que “talla en dos el nucli urbà” de Bellaterra i es mostren satisfets pel suport de l’Ajuntament de Cerdanyola. Els integrants de Gent per Bellaterra són optimistes i esperen que finalment el Vial Interpolar no es construeixi.

Font: Cerdanyola. Info

Carrer de Can Marcet de Bellaterra té una llargada de 75 metres, va des del Camí del Picador fins l’Avinguda de Can Fatjó dels Aurons. Apareix al plànol oficial de Bellaterra però en realitat és el Camí del Picador al límit de Bellaterra amb Sant Cugat. “No existeix cap placa instal·lada

Segons ens han informat gent gran documentada de la zona, es coneix com el Carrer del Picadero, per l’existència durant molts anys, d’una de les cases de cites de més èxit dels Vallès.

Camí del Picador|Plànol oficial de Sant Cugat del Vallès

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

“Campanya municipal de prevenció de la proliferació del mosquit tigre, molt interesant per Bellaterra”

L’estiu ha arribat i amb ell la calor i l’aparició del mosquit tigre, una espècie que s’ha adaptat perfectament al medi urbà. La prevenció és la millor fórmula per evitar la seva proliferació.

El mosquit tigre és un habitual dels nostres estius. Les principals formes de proliferació són els ous i les larves. Al nostre entorn utilitza qualsevol massa d’aigua petita i estancada per reproduir-se com ara bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients, raó per la que és molt important eliminar qualsevol punt d’aigua estancada a l’ambient exterior. A part de produir picades molestes aquests mosquits, així com d’altres, podrien actuar de transmissors de determinades malalties.

L’Ajuntament desenvolupa entre els mesos de maig i octubre una campanya de prevenció de la proliferació del mosquit tigre que consisteix en la realització d’una campanya informativa de les mesures de prevenció de punts de cria de mosquits, seguiment dels embornals del municipi i atenció a les queixes de la ciutadania en relació a la presència de mosquits i/o a la presència de punts amb masses d’aigua estancada on aquests puguin proliferar. Una lluita en què és molt important la col·laboració ciutadana, tant a l’hora d’aplicar mesures preventives a les respectives finques, com en el fet de comunicar qualsevol incidència a l’Ajuntament, el que ajudarà a localitzar els focus del mosquit i aplicar mesures adients per a la seva eliminació.

Què hem de fer per evitar els focus de cria del mosquit tigre

Buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.

Els dipòsits o bidons que s’utilitzen per recollir aigua pel rec han d’estar coberts amb una tela mosquitera prima o ser buidats i assecats una vegada a la setmana com a mínim
Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs.

Els embornals del jardí que acumulin aigua es poden tapar amb una tela mosquitera per tal d’evitar que el mosquit entri i hi posi els ous. També es recomana netejar-ho una vegada a la setmana tirant-hi aigua a pressió.
Vigilar les basses petites, buidar-les dos cops per setmana o cobrir-les amb una tela mosquitera.

També es recomana introduir peixos (per exemple la carpa comuna) a les basses, sent un mètode biològic d’eliminació de les larves de mosquit.

Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
També cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbres amb sorra.
Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics.
Enguany, la Diputació de Barcelona va editar al mes de gener, a través del Servei de Salut Pública, el conte A la caça del mosquit ratllat amb l’objectiu de donar a conèixer el mosquit tigre i fomentar el civisme i un canvi de comportament dels infants i les seves famílies respecte a la lluita contra el mateix.

El Mosquit tigre a Catalunya

El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya l’any 2004 i es reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. L’exemplar adult fa entre 2 i 10 mil·límetres i volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria. Com passa en les altres espècies de mosquit, és la femella la que s’alimenta de sang. Els mosquits tigre són actius sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases

Ajuntament de Cerdanyola

Pl. Francesc Layret, s/n

☎️935 80 88 88

08290 Cerdanyola del Vallès

El Último verano de Silvia Blanch, la novel·la més trepidant de Lorena Franco, la nova reina de l’thriller

El último verano de Sílvia Blanch|BELLATERRA. CAT

Sinopsi de El último verano de Sílvia Blanch:

Un amor prohibit sempre arrossega mentides.
Un crim sempre deixa empremtes.

L’última persona que va veure a Silvia Blanch, desapareguda sense deixar rastre l’estiu de 2017, està morta. Sílvia era jove, guapa i estava destinada a l’èxit. Alex, una jove periodista, serà l’encarregada d’anar fins al poble de Montseny, on vivia Silvia i on se li va perdre la pista, per parlar amb la seva família i escriure un article quan es compleix un any de la desaparició.
Un cop allà, comença a desempolsar tots els detalls de la desaparició a la recerca de respostes. Envoltada de secrets i mentides, no trigarà a notar que la seva presència molesta els habitants de la vila. Sobretot a un dels principals sospitosos, per qui Alex se sentirà irremeiablement atreta tot i que sembla amagar.
Amb una escriptura vibrant i en una novel·la on res és el que sembla i en què tots menteixen, Lorena Franco ens acompanya de la mà al més profund de bosc conel últim estiu de Silvia Blanch.

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (contrabaix i baix elèctric).Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Lletra Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat
que des d’aquí es pot veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.

Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres Déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.

Esperarem que baixi el sol
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

El Carrer de Can Llobet de Bellaterra té una llargada de 400 metres, comença al Carrer de Serafí Pitarra i finalitza al Carrer de Vázquez de Mella.

Placa del carrer Can Llobet|ARXIU BELLATERRA. CAT

El carrer dona el nom de la família Llobet, qui era la propietària de la majoria dels terrenys de la zona, així com el seu llinatge de la masia Can Miró de la UAB. A lépoca de Jaume Moix, president de la UVB, es va mediar per fer posible urbanitzar els terrenys de la zona de Bellaterra tocant Sant Quirze i Sabadell.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

“Terreny Topazi/Tulipan net, restes vegetals i bosses a la vorera”

Per què no se l’emporta el jardiner?

Restes vegetals i bosses a les voreres del carrer Tulipan i Camí Antic|BELLATERRA. CAT

Bosses a la via pública|BELLATERRA. CAT

Ordenança sobre les restes vegetals publicades per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Bellaterra

El Carrer Jeroni Martí de Bellaterra té una llargada de 600 metres, i comença al Carrer de Pint i Soler, per finalitzar al Carrer del Pedregar i Carrer d’Apel·les Mestres

“Al plànol oficial de Bellaterra apereix con Can Jeroni Martí, però el Can no és visible a cap placa”

Placa del carrer de Jeroni Martí|ARXIU BELLATERRA. CAT

No tenim gaires dades d’en Jeroni Martí, un industrial de Barcelona que va comprar moltes terres al nostre poble i que es va construir la seva casa masía de Bellaterra l’any 1927, el que demostra que no és cap construcció històrica.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Bellaterra. Cat ha contactat amb el govern municipal de l’EMD de Bellaterra, i ens han informat que aquesta instal·lació del carrer Mercè Rodoreda té un permís estatal, i res poden fer Bellaterra i Cerdanyola.

Família d’una casa propera ens han dit que després d’aquests anys de preocupació “El monstruo de la antena sigue, machacando todo el entorno”

FOTOS D’ARXIU CEDIDES PER VEINAT DE LA ZONA

L’antena telescòpica té uns 50 metres d’alçada, i llum nocturna pels avions

Diuen que és tant gegantesca, que al divisar-la hem pensat que podria ser una instal·lació per descobrir conexions interestel·lars o per avisar-nos d’esers d’altres galàxies.

Consultant veïns trobats per la zona, ens han comentat que estàn sorpresos d’aquesta impressionant antena telescòpica, tant propera a les vivendes de la zona. Un veí proper a l’antena ens diu que fa un temps, va enviar carta a l’Ajuntament de Cerdanyola per saber quelcom de la seva legalitat. Li van respondre que l’antena instal·lada és legal, i que si volia saber quelcom més, tindrà que dirigir-se a altres autoritats.

Altra veïna ens informa que aquesta immensa antena va ser instal·lada durant l’estiu del 2015, i que està donada d’alta com radio aficionat internacional, que consultant per Internet, els seu cost podria pujar entre els 700,000 i 1,000,000 d’euros.