Heu fet l’experiència d’agafar les fulles pensides dels vostres rosals de Bellaterra, i deixar-les secar per gaudir d’un gran ambientador?
Detall de fulles de roses pansides de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Experience |
A les poques hores de publicar Bellaterra. Cat aquestes obres exposades al Passatge Roda Ventura, el veïnat va aprofitar l’ocasió per recollir-les gratuitament, i en 12 hores no va romandra cap peça artistica
Art gratuït als carrers de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
Aquests dijous 2 i divendres 3 de juliol l’equip del Síndic de Greuges de Catalunya farà una atenció telemàtica (trucada o videotrucada) dirigida als veïns i a les entitats de Cerdanyola que vulguin fer consultes o exposar queixes en relació amb vulneracions dels seus drets per part d’administracions públiques i empreses que presten serveis generals (aigua, llum, gas,…).
Les persones que hi estiguin interessades, caldrà que concertin príviament l’entrevista trucant al telèfon 900 124 124 o enviïn un correu electrònic a l’adreça sindic@sindic.cat.
—
A partir de les queixes rebudes o per iniciativa pròpia, el Síndic emprèn les actuacions i les investigacions oportunes per detectar possibles lesions de drets i trobar-hi sortida.
En les seves resolucions, el Síndic fa les recomanacions i els advertiments que considera oportuns a les administracions per corregir una situació irregular.
També pot recomanar la introducció de canvis o modificacions legals en aquelles normes en què observi una vulneració dels drets de les persones.
El Síndic no imposa, no sanciona ni sentencia, però les seves resolucions són inapel•lables.
Des de l’oficina del Síndic indiquen que les seves resolucions són molt rigoroses perquè busquen que siguin indiscutibles. L’actuació del Síndic té força èxit ja que l’administració admet de forma total més del 80% de les resolucions que emet el Síndic i un 15% ho fa de manera parcial.
Només el 15% de les queixes estan relacionades amb consum i companyies de subministrament de serveis, ja que l’àmbit més habitual són queixes relacionades amb qüestions socials, com la dependència o la salut.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Ajuntament Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, Síndic de Greuges |
El carrer de Can Doménech de Bellaterra té una llargada de 200 metres, comença al Carrer de l’Abat Oliba i finalitza al Carrer del Doctor Fleming. Fa referència a l’actual Museu Art Cerdanyola (MAC), també conegut com Can Doménech.
Placa en castellà del carrer Can Doménech|ARXIU BELLATERRA. CAT
“Doménech és un cognom propi i no caldria traduir-lo al català per Domènec (tocant Doctor Fleming està en català i a la banda d’Abat Oliva en castellà”
Placa en català del Carrer Can Doménech|ARXIU BELLATERRA. CAT
El Farmaucétic Carlos Doménech (1921-2005), fill de Juan Doménech Martínez (1892-1971), creador del “Llapis Termosán”, el 1961, va adquirir a Àngela Ricard Lopez un edifici al centre de Cerdanyola de Vallès i el 23 de juliol de 1962, on va traslladar el Laboratori Farmacèutic Doménech a aquest immoble situat al número 88 del carrer Sant Martin. Un magnífic edifici modernista, que va ser construït originalment com casino en 1894 per Gietà Buigas, en el qual, a part de moltes altres obres d’interès artístic, existien les vidrieres denominades “Les Dames de Cerdanyola” que els Laboratoris Domenech el 1984 van cedir a la Fundació Miró per a una exposició titulada “La vidriera modernista”. La família Domenech les havia guardat en un magatzem de Premià de Mar, fins que l’any 1999 en què, després de la seva compra simbòlica per l’Ajuntament de Cerdanyola, va passar a propietat municipal, i, el 2003, es va realitzar una remodelació completa patrocinada per diversos mecenes públics i privats convertint-se el 10 de setembre de 2009 en el MAC.
El Museu d’Art de Cerdanyola també és conegut com Can Domènech, i s’exposen permanenment les col·leccions Balcells Buigas, Ismael Smith Marí, Josep de Tagores, La Colònia Noucentista i la Sala Modernista.
Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLETERRA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Carrer Can Domenéch, Nomenclàtor de Bellaterra |
Posta de sol al barri de Terranova (Bellaterra)
Panoràmica de Terranova|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Terranova, Vist a Bellaterra |
Bellaterra, dimecres, 1 juliol 2020
“Ens cal una solució però no arriba”
10 bossas esperen ser recollides|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
“L’EMD de Belaterra podría seguir premiant anualment la millor edificació del nostre poble amb els vots del veïnat”
Placa d’una casa premiada l’any 1947 a Bellarerra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
“Durant el seu mandat es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930”
Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès l’any 1887 – 4 d’abril de 1966.
Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès 1887/1966)
Per Josep Lluís Martín Berbois
Domènec Fatjó i Vallès fou un hisendat i polític nascut a Cerdanyola el 1887, fill de Domènec Fatjó i Tintoré i de nativitat Vallès i Raventós, que es van casar l’any 1883 i van tenir deu fills. El seu pare fou alcalde de Cerdanyola entre els anys 1895 i 1903, i tinent d’alcalde entre 1894 i 1895 i 1904 i 1909, a més de soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El seu avi patern fou Josep Fatjó i Raventós, i la seva àvia, Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). A més, el seu avi també va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879.
Domènec Fatjó i Vallès es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera i van tenir sis fills: Domènec, Eulàlia, Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 a 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.
Domènec Fatjó va formar part d’algunes entitats econòmiques i professionals de Cerdanyola i de fora de la seva ciutat natal, i fou vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Ideològicament, va ser de la formació catalanista i conservadora de la Lliga Regionalista. L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Pel que fa a la Diputació i a la Mancomunitat, en els darrers comicis del 12 de juny de 1921 va obtenir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) amb 5.340 vots. Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona. L’11 de gener de 1924 va signar una declaració contra la política antidemocràtica de la dictadura de Primo de Rivera.
Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. Com a batlle va contribuir a la fixació dels límits definitius entre Cerdanyola i Ripollet.
Durant el seu mandat també es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930.
La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del 14 d’abril d’aquell any fins a l’1 de febrer de 1934.
Un cop acabada la Guerra Civil, durant el 1939-1940 va ser el màxim avalador de persones a Cerdanyola amb un total de vint, i va ocupar diversos càrrecs com a prohom de la Hermandad de Labradores local, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa. Finalment, morí a l’abril de 1966 a l’edat de setanta-nou anys.
Dades personals i familiars:
Família:
El seu pare va ser Domènc Fatjó i Tintoré (?–06/09/1909) i la seva mare Nativitat Vallès i Raventós (?–1917). El 1883 es van casar i van tenir deu fills. Domènec Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1895 i 1903 i tinent d’alcalde durant el 1894-1895 i 1904-1909. També va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Matrimoni / Fills:
Domènec Fatjó es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera (?–11/04/1988). Van tenir sis fills: Domènec (1922–2011), Eulàlia (1928), Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 fins el 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era Can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.
D’altre parentiu
El seu avi patern va ser Josep Fatjó i Raventós i la seva àvia Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). Josep Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879. Els seus besavis paterns van ser Joan Fatjó del Molí i Cladellas (1804–17/10/1870) i Madrona Raventós i Pous (1797–1840) de Sant Sadurní d’Anoia. En morir aquesta darrera Joan Fatjó va casar-se amb Teresa Salas i Palet (?–05/09/1870). Els seus rebesavis per part paterna van ser Josep Fatjó i Caterina Cladellas i Arimon.
Lloc habitual de residència:
Can Fatjó del Molí (Cerdanyola).
Llocs successius de residència i datació: Can Fatjó del Molí (Cerdanyola). Carrer de València, 281 (Barcelona).
Dades com a diputat de la Mancomunitat:
Districte:
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia:
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació:
Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà:
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada:
A les eleccions del 12 de juny de 1921 va obtenir 5.340 vots.
Dades professionals:
Activitat econòmica:
Propietari. El primer contribuent de Cerdanyola l’any 1945. Pagava 33.564 pessetes en concepte de contribució d’immobles, conreus i ramaderia.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals:
Va ser vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Prohom de l’Hermandad de Labradores, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa.
Ideologia i activitat política:
Ideologia:
Conservador.
Militància política:
Lliga Regionalista.
Càrrecs públics:
L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del mencionat 14 d’abril fins l’1 de febrer de 1934.
Bibliografia:
Estudis sobre la seva figura:
Bibliografia
NEGREIRA VERJILLOS, Josep Lluís. Del somni republicà a la barbàrie franquista: Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
SÁNCHEZ, Miquel. La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola: 1931-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
—. Can Fatjó del Molí, 1144-1987. Nou segles d’història d’un mas de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès: Parc Tecnològic del Vallès, 1999.
—. Història de Cerdanyola: dels orígens al segle vint. Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Montflorit, 2005.
Fonts d’arxiu
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès
Arxiu Personal Miquel Sánchez
Imatges i documents:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola.Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre.
Peus de foto i comentaris:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Dibuix de Domènec Fatjó i Vallès. Procedència: “Cerdanyola del Vallès” [en línia]. Salillas, [consulta: 12/11/2017].
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Creació de Bellaterra, Domènec Fatjó Vallès |
Segons Cerdanyola, aquestes són les construccions i cases catalogades per interès arquitectònic al poble de Bellaterra
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cases catalogades, Vist a Bellaterra |
L’Avinguda Bertomeu de Bellaterra te una llargada de 700 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza al pont dels FGC. És un dels 7 noms que té la Carretera BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona).
Placa de l’Avinguda Bertomeu de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Segons publica el bellaterrenc Ignasi Roda i Fàbregas al llibre Bellaterra 1930 – 2005 “Crònica de 75 anys’, Bertomeu i Bertomeu (Barcelona 1890? – 1936), va ser un apotecari d’ofici, i segons testimonis, qui va tenir la pensada de crear la urbanització.
Plànol oficial de Bellaterrra|CEDIT PER L’EMD DE BELLATERRA
La seva mort violenta i prematura a mans d’un escamot incontrolat d’afusellament a l’Arrabassada, tot just començada la guerra, no va fer oblidar la seva personalitat d’home emprenedor i molt fet a la seva. Si li haguessin respectar la vida, possiblement Bellaterra sería una altra cosa. No sabem quina, però segur que diferent.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Avinguda Bertomeu, Nomenclàtor de Bellaterra |
BELLATERRA.CAT 