El veïnat del grup de WhatsApp “Bellaterra Vending Km0” ha compartit i reciclat més de 1.700 productes que tornen a gaudir d’una segona oportunitat al poble de Bellaterra (Vallès Occidental)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra recicla, Bellaterra Vending Km0 |
El Passatge de la Santa Creu de Bellaterra té uns 275 metres de llargada, comença a l’Avinguda Joan Fàbregas i finalitza a l’Avinguda de Josep Maria Marcet. Si voleu passejar per aquest passatge, hi han 2 grans escales amb més d’un centenar d’esglaons. A la seva placa apareixen dibuixades les fulles del lladoner (Celtis australis).
Placa del Passatge Santa Creu de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
El Passatge Santa Creu de Bellaterra està dedicat a la propera església de la Santa Creu de Bellaterra (1935) i aquí es troba construida la casa Garau Agustí, obra d’Enric Miralles (Barcelona 1955-2000) i Carme Pinós construïda el 1985 al Passatge de la Santa Creu de Bellaterra, ocupa un estret solar suburbà amb un pendent que descendeix en sentit longitudinal cap al sud-oest, i que compta amb bones vistes. Dos murs en ziga-zaga defineixen els límits de la casa, un proper a la partió nord-oest i gairebé cec, per preservar la intimitat respecte a la casa veïna, i l’altre, més obert, que dóna a jardí.
L’exigència dual d’intimitat i obertura és una de les possibles explicacions dels plecs en les façanes. La majoria d’aquests plecs té una finestra en un costat i un mur cec en l’altre. La major part de les finestres de la banda de jardí estan orientades cap al sud i les vistes, mentre que les finestres de el mur proper a la partió s’orienten a nord, per evitar la visió directa de l’edifici veí. No obstant això, aquesta regla té algunes excepcions. Un arquitecte menys imaginatiu l’hauria impost rígidament, adoptant potser una planta regular en forma de dent de serra, però la planta de Miralles manté la llibertat i l’espontaneïtat, desafiant tota lògica per omissió.
La casa Garau Agustí, obra de Enric Miralles y Carmen Pinós construida en 1985 al Passatge de Santa Creu de Bellaterra (Vallès Occidental)
La planta general de la casa no està configurada com una única manera dentada, sinó més aviat com una col·lecció de formes, com si es tractés d’un petit grup de gent al jardí, potser parlant amb els altres, i la majoria, però no tots, mirant el paisatge.
A l’interior, l’espai clau és l’escala que divideix el temps que unifica la casa. A les cases convencionals, és freqüent combinar el vestíbul d’entrada i l’escala, però aquí l’entrada s’obre directament a un replà de l’escala, amb cinc esglaons que baixen a el nivell de la sala d’estar, a mà esquerra, i un tram recte que puja a al primer pis, a la dreta. L’estada més Important de la casa potser sigui la biblioteca a la primera planta. Un mur recte amb prestatgeries per a llibres serveix d’ancoratge a un espai afuat que s’obre gradualment a les vistes i es perllonga a l’exterior en forma de balcó en voladís.
Els espais interiors es connecten entre si de diverses maneres, a més de mitjançant l’escala. Per exemple, un estudi o saleta orientat a nord a la primera planta s’obre inesperadament a la sala d’estar de pis de sota, convertint-se en una mena de lloc secret per espiar. I l’estudi de terrisseria de el client, amb els dormitoris dels nens dalt, ocupa una ala parcialment separada que sembla donar-se la volta per mirar a la resta de la casa, com un animal contemplant el seu propi cos.
Es podria pensar que semblant estil juganer només és possible en les especials condicions d’una casa unifamiliar. No obstant això, Miralles va aplicar el seu singular estil de collage a edificis molt més grans, com el Centre Nacional de Gimnàstica Rítmica a Alacant i el Parlament d’Escòcia a Edimburg.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Urbipedia
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Enric Miralles, Nomenclàtor de Bellaterra, Passatge de la Santa Creu |
Reclama que s’apliquin els principis d’igualtat també en els cartells públics.
El senyal de trànsit de zona escolar, qüestionada per la Fiscalia General de l’Estat|JOSÉ LUIS ROCA
Segons publica elDiari de Girona http://www.diaridegirona.cat la Fiscalia General de l’Estat ha censurat el masclisme d’algunes senyalitzacions de trànsit per situar a la dona en “una situació de dependència i subordinació”, com la que apareix seguint a un home senderista o també la d’un nen que porta de la mà a una nena, que va darrere (el senyal de zona escolar).
Es tracta d’una de les consideracions que inclou en la Memòria Anual del Ministeri Públic corresponent a l’any 2019, en l’apartat que analitza la perspectiva de gènere i la seguretat viària.
La Fiscalia realitza una sèrie d’aportacions, “per descomptat no inèdites”, sobre la mobilitat des de la perspectiva de gènere, perquè, “tot i que s’han fet progressos”, insisteix que “encara perviuen les senyalitzacions contràries als principis d’igualtat”.
En particular, denúncia que hi ha senyals de trànsit que representen un home com a vianant o com a conductor; i altres relatives a la cura de persones o a l’àmbit domèstic assenyala que és una dona la representada.
També aquelles en la qual “una dona apareix en una situació de dependència i subordinació” com per exemple la d’una dona que segueix a un home senderista o, fins i tot, aquella d’un nen que porta de la mà a la nena, que va darrere (el senyal de zona escolar).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Trànsit i masclisme |
Bellaterra és més bella quan la seva terra és mullada per la pluja del Valles!
Vistes al Tibidabo|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
El Carrer de Sant Plàcid de Bellaterra té una llargada de 150 metres, comença a l’Avinguda del Film (BV-1414) i finalitza al Carrer de Jeroni Martí. A la placa apareix pintades les fulles del plàtan fals (Acer pseudo-platanus).
Placa del Carrer de Sant Plàcid de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Sant Plàcid (Roma 515-Messina 541). Va ésser un dels primers i principals deixebles de sant Benet de Núrsia junt amb sant Maure. És mencionat en els diàlegs escrits per sant Gregori I el Gran.
Fill d’un patrici romà, Tertul·lus, va ésser portat de petit a Subiaco, on hi havia Benet de Núrsia, i oferta a Déu com a donat. Hi va tenir lloc l’episodi llegendari narrat per Gregori el Gran (Diàlegs, II, vii): va caure el llac i va ésser rescatat de morir ofeggat pel seu company Sant Maure, a qui Benet, que havia tingut una visió de l’accident, va ordenar que hi anés a salvar-lo; Maure va anar-hi i va caminar sobre les aigües del llac per agafar-lo i portar-lo fins a la riba.
A banda de la llegenda, sembla cert que va acompanyar Benet a Monte Cassino en 529. Res més se sap de la seva vida. En un salteri antic de Vallombrosa, el seu nom es troba a la lletania dels sants al costat dels de sant Benet i sant Maure, com també al Còdex CLV de Subiaco, del segle ix, la qual cosa testimonia la seva veneració ja uns segles abans.
És venerat, juntament amb Maure, el 5 d’octubre.[1] És copatró de Messina i patró de les ciutats italianes de Biancavilla, Castel di Lucio, Montecarotto i Poggio Imperiale.
La confusió amb un sant Plàcid màrtir a Sicília, fa que el seu culte sigui més gran en aquesta illa, i que les suposades relíquies del sant que s’hi conserven siguin probablement falses. Es conserven a l’església de San Giovanni di Malta, a Messina, on van trobar-se en 1558.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Wikipedia
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Carrer de Sant Plàcid, Nomenclàtor de Bellaterra |
Ahir a la nit, al km0 de Bellaterra, els veïnat ha patit el “Botellón dels divendres” festejat al Cami Antic / els dipòsits d’aigua / Mare de Déu de Montserrat i voltants.
Botellón a la Serra dels Galliners|CEDIDA
De 24,30 a 3…. regueton, rumbitas i crits al màxim. Quan la policia local o qui fos els van treure d’allà, amb els cotxes i les motos es canviaven d’ubicació, i es van acabar situant dins dels boscos. Aquest matí cap a les 6 encara quedava gent parlant a crits pel bosc.
Després, quan han desaparegut els últims, han arribat els caçadors amb el permís de mitja caça d’aus.
Botellón a la Serra dels Galliners|CEDIDA
Qui diu que aquest any no tenim festa major a Bellaterra? I a sobre sense gastar diners públics!
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Botellón dels divendres al km0 de Bellaterra |
Aquest veí de Bellaterra té preparada la poda del seu jardí -dins de la seva propietat- per portar-la dilluns a la deixalleria.
Restes de poda privades |BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
Recepta clásica dels Crepes Suzette del Restaurant Finisterre Barcelona*
Crepes Suzette del Restaurant Finisterre de Barcelona |BELLATERRA. CAT
INGREDIENTS PER LES CREPES:
200 gr de farina qualitat 000
30 gr de sucre
2 gr de sal
4 ous
500 ml de llet sencera
50 gr de mantega tova
100 ml de cervesa rosa
SALSA PER LES CREPES SUZETES:
125 gr de sucre
100 gr de mantega
150 ml de suc de taronja (2 a 3 taronges segons la seva mida)
100 ml de suc de llimona aproximadament (1 llimona gran)
ratlladura de taronja
10 ml Grand Marnier
PREPARACIÓ:
Barregeu la farina, sal i sucre. Afegir-lo poc a poc sense deixar de barrejar els ous, la llet, la mantega fosa i la cervesa rosa.
Deixeu refrigerar idealment d’una a dues hores.
PREPAREU LA SALSA SUZETTE.
Peseu el sucre i la mantega. Prepareu la ratlladura d’una taronja. Premeu les taronges i la llimona. Prepareu el Grand Marnier. A continuació, feu un caramel amb el sucre. Quan agafi un bonic color daurat afegiu-hi la mantega i barregeu-la immediatament. Afegiu-hi el suc de taronja i el suc de llimona. Barregeu-ho bé i deixeu-ho reduït fins que la salsa quedi força xaroposa. Afegiu el Grand Marnier i flambeu immediatament. Finalment, afegiu-hi la ratlladura fina de taronja. La salsa ja està llesta.
CUINEU LES CREPES
Plegueu els crepes en 2 i submergiu-los a la salsa Suzette. Deixeu-los banyar uns minuts i poseu-los en plats individuals. Regueu-ho amb una mica de salsa.
Bon profit i bona cuina!
Detall del menjador del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona
* El Restaurant Finisterre va ser un dels restaurants de Barcelona més rellevants de la segona meitat de segle XX, situat a l’Avinguda Diagonal 469 cantonada amb Villarroel.
Es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover que va incloure com a accionista a Milagros Marín i va incorporar a Joaquim García Torrens que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana. El local es va decorar amb fusta guineana, a la planta baixa amb sòl de marbre s’exposava el marisc i tenia una barra que oferia la seva degustació. A l’entresòl hi havia el menjador amb una decoració marinera, on s’arribava per unes escales amb baranes de vaixell. Es va denominar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.
Portada de la carta del Restaurant Finisterre de Barcelona|BELLATERRA GOURMET
El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa causa de el trànsit i el soroll. A el morir Duran li va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.
Cendrer del Restaurant Finisterrecde Barcelona |BELLATERRA. CAT
L’any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps en el Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.
El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament el 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat de l’negoci. Va tancar amb un deute a la seguretat social de 73 milions de pessetes.
El menjardor estava dividit per 5 grups de serveis, i els seus cambrers històrics eren Escudero, Isaias, Bruch, Joan i Dupré. Els maitres Cases i Pauli. Puig el barman, i Pilar la responsable de guardarroba i banys.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Barcelona, Bellaterra Gourmet, Recepta dels Crepes Restaurant Finisterre |
El Carrer de Sant Pau de Bellaterra té una llargada d’uns 125 metres comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414) i finalitza al Carrer d’Enric Morera. A la seva placa apareix dibuixada la sarriassa (Arum italicum)
Placa del Carrer de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Sant Pau (apòstol, escriptor, teòleg, missioner i religiós)
Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), conegut també com Sant Pau l’Apòstol dels Gentils (Tars, Cilícia, ~7 — Roma?, ~67) es considera una figura clau en el desenvolupament, l’evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l’Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Carrer de Sant Pau, Nomenclàtor de Bellaterra |
Sense paraules!
FOTOS: BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vist a Bellaterra |
