El Passatge de la Santa Creu de Bellaterra té uns 275 metres de llargada, comença a l’Avinguda Joan Fàbregas i finalitza a l’Avinguda de Josep Maria Marcet. Si voleu passejar per aquest passatge, hi han 2 grans escales amb més d’un centenar d’esglaons. A la seva placa apareixen dibuixades les fulles del lladoner (Celtis australis).
Placa del Passatge Santa Creu de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
El Passatge Santa Creu de Bellaterra està dedicat a la propera església de la Santa Creu de Bellaterra (1935) i aquí es troba construida la casa Garau Agustí, obra d’Enric Miralles (Barcelona 1955-2000) i Carme Pinós construïda el 1985 al Passatge de la Santa Creu de Bellaterra, ocupa un estret solar suburbà amb un pendent que descendeix en sentit longitudinal cap al sud-oest, i que compta amb bones vistes. Dos murs en ziga-zaga defineixen els límits de la casa, un proper a la partió nord-oest i gairebé cec, per preservar la intimitat respecte a la casa veïna, i l’altre, més obert, que dóna a jardí.
L’exigència dual d’intimitat i obertura és una de les possibles explicacions dels plecs en les façanes. La majoria d’aquests plecs té una finestra en un costat i un mur cec en l’altre. La major part de les finestres de la banda de jardí estan orientades cap al sud i les vistes, mentre que les finestres de el mur proper a la partió s’orienten a nord, per evitar la visió directa de l’edifici veí. No obstant això, aquesta regla té algunes excepcions. Un arquitecte menys imaginatiu l’hauria impost rígidament, adoptant potser una planta regular en forma de dent de serra, però la planta de Miralles manté la llibertat i l’espontaneïtat, desafiant tota lògica per omissió.
La casa Garau Agustí, obra de Enric Miralles y Carmen Pinós construida en 1985 al Passatge de Santa Creu de Bellaterra (Vallès Occidental)
La planta general de la casa no està configurada com una única manera dentada, sinó més aviat com una col·lecció de formes, com si es tractés d’un petit grup de gent al jardí, potser parlant amb els altres, i la majoria, però no tots, mirant el paisatge.
A l’interior, l’espai clau és l’escala que divideix el temps que unifica la casa. A les cases convencionals, és freqüent combinar el vestíbul d’entrada i l’escala, però aquí l’entrada s’obre directament a un replà de l’escala, amb cinc esglaons que baixen a el nivell de la sala d’estar, a mà esquerra, i un tram recte que puja a al primer pis, a la dreta. L’estada més Important de la casa potser sigui la biblioteca a la primera planta. Un mur recte amb prestatgeries per a llibres serveix d’ancoratge a un espai afuat que s’obre gradualment a les vistes i es perllonga a l’exterior en forma de balcó en voladís.
Els espais interiors es connecten entre si de diverses maneres, a més de mitjançant l’escala. Per exemple, un estudi o saleta orientat a nord a la primera planta s’obre inesperadament a la sala d’estar de pis de sota, convertint-se en una mena de lloc secret per espiar. I l’estudi de terrisseria de el client, amb els dormitoris dels nens dalt, ocupa una ala parcialment separada que sembla donar-se la volta per mirar a la resta de la casa, com un animal contemplant el seu propi cos.
Es podria pensar que semblant estil juganer només és possible en les especials condicions d’una casa unifamiliar. No obstant això, Miralles va aplicar el seu singular estil de collage a edificis molt més grans, com el Centre Nacional de Gimnàstica Rítmica a Alacant i el Parlament d’Escòcia a Edimburg.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Urbipedia
BELLATERRA.CAT 