Feeds:
Entrades
Comentaris

L’objectiu és evitar els trucs que actualment fan servir els ocupes per allargar els procediments, amb els perjudicis que això comporta als propietaris, com els pagaments de l’aigua, el gas o la llum i el deteriorament de l’immoble mentre hi són els ocupes.

Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|La principal novetat és que els fiscals demanin que es desallotgi de seguida l’habitatge, com a mesura cautelar mentre no es resol el cas, quan hi hagi indicis sòlids d’un delicte de violació o usurpació de domicili i es puguin verificar els perjudicis per al legítim usuari de l’immoble.

Una altra novetat és que a l’hora de demanar el desallotjament cautelar els fiscals no només tindran en compte les víctimes directes, sinó també els veïns a qui el delicte ocasioni un perjudici.

En els casos en què hi hagi persones vulnerables implicades en l’ocupació, la Fiscalia apunta que caldrà posar els fets en coneixement dels serveis socials perquè apliquin mesures per protegir-los, fins i tot facilitant-los allotjament. I és que, amb tot, el document també demana als fiscals que vetllin per la prudència i el respecte a les garanties dels investigats per ocupació.

Violació i usurpació

El document diferencia entre violació i usurpació. En el primer cas es refereix quan s’ocupa un habitatge que és una primera o segona residència on el propietari hi fa la seva vida privada i hi té la seva intimitat. Usurpació té a veure, en canvi, amb immobles i habitatges que no són la llar de ningú perquè estan buits o deshabitats.

En el cas que es tracti de violació de domicili, es demanarà el desallotjament en el mateix moment que hi hagi indicis rellevants del delicte, o sigui, de forma immediata.

El document estipula que els fiscals han de vetllar per la prudència i el respecte dels investigats i aconsella que es doni als ocupes l’oportunitat de comparèixer al jutjat per aportar, si el tenen, algun document que acrediti la possessió de l’habitatge i per donar la seva visió dels fets.

Però detalla que si no compareixen o és impossible entregar-los les citacions judicials perquè ho eviten, el procediment de desallotjament no quedaria paralitzat.

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va anunciar la instrucció la setmana passada per afrontar l’augment d’ocupacions d’habitatges, com demanava el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El Col·legi proposa que el desallotjament exprés estigui aprovat per llei, dins d’un termini de 48 hores després de l’ocupació.

La petició s’ha fet en el marc d’un increment del nombre de denúncies per ocupació il·legal d’habitatges a Catalunya des del 2015. L’any passat van superar les 8.300, molt per sobre de les 6.100 de l’any anterior.

L’obra forma part de la programació de la nova temporada del CosmoCaixa, i està protagonitzada pel director d’orquestra Gustavo Dudamel

SYMPHONY Un viatge virtual al cor de la música amb Gustavo Dudamel

BETEVÉ: La Fundació La Caixa ha presentat aquest dimarts ‘Symphony’, un viatge de realitat virtual al cor de la música. El projecte disposa de dues pel·lícules dirigides per Igor Cortadellas i protagonitzades pel músic Gustavo Dudamel i un centenar de membres de la Mahler Chamber Orquestra. L’obra forma part de la programació de la nova temporada del CaixaForum, però s’ha instal·lat al CosmoCaixa per motius logístics.

Unitats mòbils del projecte de realitat virtual Symphony

Symphony’ està format per dues unitats mòbils que es despleguen i es converteixen en dues sales de 100 metres quadrats cadascuna. A la primera es pot veure una pel·lícula panoràmica que introdueix l’espectador en aquest viatge guiant-lo només a partir de sons. La segona unitat està dedicada a viure l’experiència de realitat virtual amb ulleres 3D, on el públic podrà endinsar-se fins a l’interior dels mateixos instruments.

La directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, ha destacat que gràcies a ‘Symphony’ “orquestra i director es donen la mà per proposar un viatge molt especial i sense precedents a través de les emocions i les notes de grans compositors al cor de la música clàssica i de l’ànima humana”.

El director d’orquestra Gustavo Dudamel visualitzant l’obra Symphony amb ulleres de realitat virtual

A ‘Symphony’ es poden escoltar obres de Ludwig van Beethoven, Gustav Mahler i Leonard Bernstein. Es podrà veure fins al 8 d’octubre del 2020 al CosmoCaixa de Barcelona i després començarà una gira de 10 anys per diverses ciutat d’Espanya i Portugal.

El Carrer del Tatuatge de Bellaterra, paral·lel amb l’Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat, i la rotonda d’entrada al barri de Terranova, té una llargada d’uns 90 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Talismà. A les plaques apareixen dibuixades l’herba del traïdor (Prunella vulgaris) i l’aritjol (Smilax aspera).

Plaques del Carrer del Tatuatge de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Un tatuatge (del polinesi: tatau, dibuix) és una marca feta a la pell inserint-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius en canvi als altres animals solen ser per identificar-los. El tatuatge s’ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc. per tribus natives.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

“24 hores diu a la rotulació del cotxe i moto dels Agents Cívics de Bellaterra, però oficialment fan un horari molt diferent”

Cotxe oficial dels Agents Cívics de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

En només un any, 77.000 residents a Catalunya s’han enriquit tant com el pressupost que la Generalitat destina a Salut

Sant Cugat del Vallès i Matadepera entre els municipis més rics de Catalunya|ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons publica Oriol Puig del Diari de Girona, serà molt difícil aquesta vegada que fins i tot els que viuen sense necessitat de mirar el compte corrent per arribar a final de mes passin de puntetes per la crisi del coronavirus. El cop econòmic de la pandèmia no és estructural, com en la recessió anterior, però sí generalitzat, amb pràcticament dos mesos gairebé a zero en el comptador de l’activitat i els mercats dessagnant-se. Per als més rics, la situació és també absolutament inèdita, acostumats en la majoria de casos a surfejar les recessions amb el matalàs ple. Cada vegada més ple. A diferència del que va succeir amb el Producte Interior Brut (PIB), des que el 2011 es va recuperar l’Impost de Patrimoni per oxigenar la minvada recaptació de les comunitats autònomes, la fortuna del selectiu grup subjecte al gravamen no ha deixat de créixer.

Els contribuents catalans que declaren Impost de Patrimoni segueix creixent i, segons les últimes dades de l’Agència Tributària (corresponents al 2018 i fetes públiques la setmana passada), arriba a un nou màxim històric. Un total de 77.397 catalans van declarar béns per valor de 203.520 milions d’euros. Això suposa un creixement anual del 2% en el nombre de declarants i d’un 5% en el patrimoni declarat. En només un any, el seu patrimoni s’ha incrementat en 10.000 milions d’euros, una mica més que el pressupost que la Generalitat destina a finançar el sistema de Salut. Entre 2011 i 2018, el nombre de catalans «rics» ha augmentat un 72%.

El patrimoni notificat a Hisenda pels milionaris catalans bat així un rècord històric, impulsat, entre altres raons, per l’avanç de la recuperació econòmica fins a l’arribada de la covid-19. Les dades també mostren com es consolida la tendència de concentració d’una part rellevant de la riquesa a la part alta de la piràmide de les rendes.

Estan obligats a declarar aquest impost aquells contribuents amb un patrimoni superior a 700.000 euros, per al qual es té en compte el valor del conjunt dels seus béns o drets i s’exclou el valor de l’habitatge habitual (fins a un màxim de 300.000 euros). Aquest impost, creat el 1991, va ser suprimit en 2008 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i recuperat pel mateix executiu tres anys després.

La major part de contribuents d’aquest impost es concentren en quatre autonomies: Catalunya, amb 77.397, que encapçala la llista a certa distància amb la següent, que és la Comunitat Valenciana, amb 22.702 declarants; seguida de Madrid (18.587) i Andalusia (18.380), ambdues amb una xifra molt semblant. Per contra, Extremadura, amb 1.226 declarants per aquest impost, és l’autonomia on hi ha un menor nombre de rics; seguida de la Rioja, amb 2.352 contribuents, i Cantàbria, amb un total de 2.974 declarants.

El patrimoni mitjà reconegut pels contribuents de l’impost a Catalunya se situa en més de 2,6 milions d’euros, xifra que suposa un ascens del 3% respecte al 2017, com assenyala l’Agència Tributària.

Aposta pel totxo

Una part important dels béns declarats en l’Impost de Patrimoni a Catalunya està exempt de pagament. Concretament, un 40%, al voltant de 81.000 milions d’euros, segons l’anàlisi de l’Agència Tributària amb l’última campanya tancada. Això és atribuïble al fet que una part important del capital dels milionaris catalans són, precisament, participacions en empreses per les quals no cal pagar aquest gravamen.

Són 64.246 milions d’euros en firmes no cotitzades i 4.500 milions en companyies que sí que són presents en un mercat borsari. El de béns immobles és el segon gran grup que declaren els contribuents catalans que tributen per patrimoni, concretament sumen més de 48.000 milions.

Les xifres mostren una clara tendència de les grans fortunes catalanes a invertir més en el sector immobiliari que en l’economia productiva. Si bé és cert que la seva inversió en accions d’empreses ha crescut un 45% entre 2011 i 2018, la seva aposta pels béns immobles s’ha gairebé duplicat (+94%).

L’esquirol de Bellaterra al cartell modernista de la Festa Major de la Mercè 2020

El Carrer del Tamborí de Bellaterrra –uns dels 11 carrers del barri de Terranova que comencen per la lletra t-, té una llargada d’uns 275 metres, comença al Carrer Tulipà i finalitza a un cami boscós tocant Sant Cugat del Vallès. A la seva placa apareix dibuuxades fulles de marfull (Viburnum tinus)

Placa del Carrer del Tamborí de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

El tamborí és un instrument de percussió que té entre vuit i dotze centímetres de diàmetre i que es toca amb una sola baqueta. En la cobla, el so sec d’aquest instrument acompanya el flabiol per marcar el ritme de les sardanes. La particularitat és que un sol músic de la formació els pot tocar tots dos: toca el flabiol amb la mà esquerra i, al mateix braç, hi té penjat el tamborí, que colpeja amb una baqueta agafada amb la mà dreta.

El tamborí és format per una caixa de ressonància cilíndrica amb estructura de fusta o metàl·lica recoberta d’una membrana de pell tesada amb tiges roscades. La mida de l’instrument ha estat molt variable en el curs dels anys, depenent del lloc i de l’època. Però se sap que antigament era més gros. Des de temps immemorials, és el company inseparable del flabiol, que ja empraven els pastors i els joglars medievals.

El duet format pel tamborí i el flabiol va passar a formar part de la cobla de tres quartans, juntament amb la tarota i la cornamusa. La reforma de la cobla que va fer Pep Ventura a mitjan segle XIX el va mantenir. Ara el tamborí és l’únic instrument de percussió que trobem en tota la formació. Dins la cobla, el músic que toca el tamborí i el flabiol s’asseu a la primera fila, a l’esquerra.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

La certificació AENOR acredita que els trens i estacions d’FGC, així com els edificis corporatius i les dependències internes de la companyia, són espais segurs davant el risc de contagi

Estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Els protocols instaurats a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària reben la certificació de qualitat i seguretat

FGC desinfecta diàriament tots els trens i estacions.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha obtingut el certificat de qualitat AENOR pel seu protocol de neteja i desinfecció davant la Covid-19. Aquest reconeixement acredita que les mesures instaurades a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària són les adequades i que es compleixen amb rigor per l’operadora, tant als trens i a les estacions com a les dependències corporatives de la companyia.

AENOR ha certificat, basant-se en les recomanacions d’organismes nacionals i internacionals, la gestió d’FGC davant dels riscos derivats de la Covid, amb un anàlisi complet i rigorós de totes aquelles mesures que Ferrocarrils ha aplicat en el seu dia a dia en diferents camps com el de la salut laboral, les bones pràctiques de neteja i higiene, les mesures organitzatives, de protecció i formació, així com l’àmbit de la comunicació i la informació a les persones que viatgen amb FGC i a les que treballen a la companyia.

D’aquesta manera, Ferrocarrils acredita que és un espai segur i que les mesures implantades minimitzen el risc de contagi per les persones usuàries i pel personal de la companyia; garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja i promou el seu ús per tal de tornar a situar el transport públic en el centre de la mobilitat urbana.

FGC garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja.

Trens, estacions i dependències corporatives: espais segurs

Actualment a FGC es mantenen les mesures de neteja i desinfecció adoptades durant els primers dies de l’emergència sanitària. Així, a FGC es desinfecten diàriament, de manera complementària a la neteja habitual, tots els trens i estacions. L’interiorisme dels trens, inclosos els recolzabraços, les barres de subjecció i els marcs de les finestres, es desinfecten diàriament, amb brigades especials cada nit, de manera que els trens inicien el servei cada matí totalment desinfectats. Pel que fa a les estacions, es netegen diversos cops al dia i es fa un èmfasi especial en els punts de contacte per part del client, com màquines de venda, intèrfons o passamans d’escales fixes i mecàniques.

Gel hidroalcohòlic al vestíbul de l’estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Pel que fa a l’accés als trens i a les estacions, els i les maquinistes continuen obrint i tancant totes les portes dels trens per evitar que els clients hagin de tocar els botons de les portes i les portes no automàtiques de les estacions es mantenen obertes per minimitzar la seva manipulació.

La renovació de l’aire també està garantida a les instal·lacions d’FGC, mitjançant els aparells de ventilació i climatització, l’obertura de totes les portes a totes les estacions, així com a través de la ventilació pròpia d’estacions i túnels.

Pel que fa als edificis corporatius i a les dependències internes d’FGC, la certificació també valida les mesures que ha pres la companyia des de l’inici de l’episodi d’emergència i la seva adaptació a l’evolució de la pandèmia. Així, s’ha comprovat, entre d’altres mesures, que s’ha instal·lat senyalització específica a totes les àrees de treball sobre mesures de prevenció i seguretat, que hi ha disponible gel hidroalcohòlic i mascaretes per a tot el personal i que es garanteix la neteja i desinfecció de les superfícies dels llocs de treball i zones comunes. A més, la companyia ha definit condicions d’ús per a espais d’ús compartit i es controlen els accessos als centres de treball mitjançant controls de temperatura corporal a l’entrada.

Ús obligatori de la mascareta

Actualment, l’únic requisit indispensable que es manté per a viatjar en transport públic és l’ús de la mascareta, tal i com està establert en totes les activitats que es realitzen arreu del país. A Ferrocarrils hi ha instal·lada senyalització específica per a recordar a les persones usuàries aquesta mesura, que es reforça amb missatges de megafonia a trens i estacions, apel·lant a la col·laboració de tots els viatgers i viatgeres en dur la mascareta i fer-ho apropiadament.

Pel que fa a la neteja de mans, a Ferrocarrils hi ha instal·lats dispensadors gratuïts de gel hidroalcohòlic a totes les estacions per a l’ús dels usuaris i per poder complir amb una correcta higiene de mans.

Quan de temps es trigarà en recollir-lo de la natura?

Bosses de brossa abocades al Cami Antic de Sant Cugat |MIREIA PÉREZ