BELLATERRA.CAT

Ajudem al Comerç de Bellaterra comprant castanyes, panellets i pastissos al Condis i Bonaparte‼️

Carbasses pel Halloween|ARXIU BELLATERRA GOURMET

Encara que al nostre de Bellaterra és tradició celebrar “La Castanyada”, elaborant i menjant panellets, castanyes i moniatos rostits, en els últims anys, la comercial festa de Halloween, d’origen anglosaxó, s’ha fet un lloc, especialment entre els més petits, amb el joc infantil de l’ ‘truc o tracte’. També els joves l’han adoptat, amb les populars festes de disfresses o les atraccions de terror.

La idea, en el fons, és explorar una por controlat i divertir a l’màxim.

Aquest any l’horror és més real que mai i, per intentar evitar que s’expandeixi virus de l’covid-19, la Generalitat ha prohibit totes les macrofestes, les revetlles amb ball i els botellons al carrer. De fet, Protecció Civil únicament permet passar aquestes festes en família, amb grups de fins a sis persones, amb les que es tingui contacte habitual i en espais ben ventilats.

També es prohibeix que els nens vagin de porta en porta fent el ‘truc o tracte’ o els passatges de la terror.

En qualsevol cas, Protecció Civil recorda que la màscara d’una disfressa no substitueix la mascareta de protecció contra el coronavirus.

Pastissos de Halloween|ARXIU BELLATERRA GOURMET

No obstant això, contràriament al que podria semblar, la prohibició de les macrofestes ha d’ajudar la pastisseria Bonaparte . “A l’ajuntar-se en ‘petit comitè’, el veïnat prefereix gastar el mateix que abans pagava per la pastisseria industrial però ara en producte de qualitat, encara que hi hagi menys quantitat.

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que s’ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica “Samhain” literalment vol dir “final de l’estiu”. El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d’any. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Panellets de pinyons, són els més apreciats a Catalunya |ARXIU BELLATERRA GOURMET

Amb l’arribada del cristianisme s’establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d’octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: “vigília de Tots Sants”, ja que hallow és un mot que en anglès antic significa “sant” o “sagrat” i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic hailagaz), d’on va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle xix. A partir d’aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d’Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat (literalment, “broma o regal”).

Assirtit a la Fira de carbasses |ARXIU BELLATERRA GOURMET

Els nens, disfressats per l’ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures (o, en algunes cultures, diners) fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

Font: Wikipedia