SENSE PARAULES‼️
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Parc de la Bonaigua de Bellaterra, temperatures entre 1 i 3 graus, Vist a Bellaterra |
La difícil supervivència d’empreses i autònoms al petit comerç de Bellaterra també és un fet. Fa un temps va tancar el Restaurant Bonateca i recentment ha marxat Divinos & Divinas. Moltes cases de Bellaterra sobreviuen com la seu de negocis i vivenda al mateix temps.
Restaurant Marcs de Bellaterra ha guardat les cadires i taules, però aquest 15 dies oferirà (per emportar a casa, el seu atractiu Menú Migdia) BELLATERRA. CAT
ARA|Tornen les restriccions socials anticovid i torna el debat sobre com evitar que la crisi de salut i de gestió sanitària posi en més risc la viabilitat d’una ja estantissa economia. Encara que sigui recurrent, és un debat tan inevitable com necessari, i encara amb molts dubtes. La qüestió, però, no pot ser enfrontar les dues realitats, com si fossin excloents. D’una banda, tothom ha d’entendre i acceptar que no podem posar frívolament vides en joc ni podem arriscar-nos a un nou col·lapse hospitalari; entre altres motius perquè una agudització dels nivells de contagis i morts acabaria portant mesures de tancament més dràstiques que al capdavall serien encara pitjors per al món econòmic. D’altra banda, però, la racionalitat en l’actuació preventiva sanitària, reduint al màxim la interacció social en els espais on fins ara hi ha hagut més laxitud i per tant més contagis (bars, restaurants i zones de lleure en general), s’ha d’intentar que suposi una estocada letal per al mínim nombre de negocis, empreses i autònoms. Com s’ha dit, i està be insistir-hi, la responsabilitat governamental és doble, doncs: salvar vides i salvar llocs de feina.
Davant la situació d’absoluta incertesa epidemiològica, sense saber quan hi haurà vacunes o tractaments d’anticossos, no és gens fàcil trobar el punt d’equilibri entre aquests dos objectius. Perquè, des del punt de vista econòmic, com adverteixen pimes, cambres de comerç i patronals, i com temem els sindicats, la situació s’està deteriorant fins a un punt que, en molts casos (es parla d’un de cada cinc negocis en risc, un percentatge molt més alt en el sector de la restauració, i un 50% de negocis amb problemes de liquiditat), pot ser de no retorn. El panorama de persianes abaixades que comencen a presentar moltes ciutats, pobles i polígons industrials és certament preocupant. Com també ho són el retard i els entrebancs amb què una Europa dividida està ensopegant a l’hora d’engegar el paquet d’ajudes per a la reconstrucció. La lentitud és exasperant.
L’extensió inicial dels ERTO subvencionats va ser un encert tot i la incapacitat d’actuar massivament amb rapidesa. Però l’Estat no té capacitat financera per allargar indefinidament una política així. No està clar com ho pagarà. De manera que si no s’actua per altres vies l’atur pot ser, en massa casos, la nefasta continuïtat dels ERTO. El govern Sánchez preveu que la creació d’alguns nous impostos i la lluita contra el frau fiscal servirà per sumar 6.847 milions d’euros extres a les arques de l’Estat. Però en realitat posa tota la confiança en la injecció europea, que confia que no vagi lligada al dèficit, cosa que no està gens clara. La veritat és que tot sembla estar força en l’aire. La fragilitat es palpa i, com és sabut, l’economia és en bona mesura una qüestió de confiança, que és precisament el que ara falla davant la imprevisibilitat absoluta de l’evolució de la pandèmia. Altres mesures en estudi, com ara la rebaixa dels lloguers per llei, són armes de doble tall: poden ajudar a salvar negocis, sí, però també poden perjudicar algunes rendes particulars, i judicialitzar implica alentir. En tot cas, els sectors més afectats reclamen ajudes directes, uns estímuls que, en el terreny macroeconòmic, són els que propugna l’FMI. La responsabilitat de l’Estat i la Generalitat és aterrar i concertar aquesta política.
Arxivat a Bellaterra |
Veïnat de Bellaterra ha contactat amb Ramon Andreu, i el president de l’EMD ja està negociant perquè es puguin vacunar de grip a la seu de l’Entitat Descentralitzada del poble, tal com s’està fent a la Biblioteca de Cerdanyola.
Ramon Andreu i el seu telèfon que va fer públic durant el confinament, a través de Bellaterra TV
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Vacuna grip Bellaterra |
“Bellaterra és un dels millors pobles de Catalunya per ser membre de Viles Florides”
Detall d’una casa de Bellaterra i espais verds públics |BELLATERRA. CAT
Bellaterra, pels seus grans espais verds i més de mil jardins privats, mereix ser membre de Viles Florides de Catalunya
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra, Viles Florides |
“Només Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra porta la negociació oficial del CMB”
Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra i la secretària Bea Ripol |ARXIU BELLATERRA. CAT
Davant la confusió i el protagonisme a les xarxes socials de Bellaterra sobre la negociació del futur CMB “Consultori Medic de Bellaterra” (no CAP), Bellaterra. Cat ha contactat amb la seu de l’EMD, i ens han confirmat que el Govern Municipal no té carteres oficials, que la negociació amb el CatSalut i Cerdanyola les porta directament el president Ramon Andreu, és per tant la seva presidència qui pot respondre oficialment les preguntes sobre el futur CMB.
Pancarte reivindicativa del CMB a la Plaça del Pi de Bellaterra |CEDIDA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Consultori Mèdic de Bellaterra, EMD de Bellaterra, Ramon Andreu |
“La Barcelona moderna es va carregar un munt de botigues i establiments de gran valor artístic”
Nascut amb el nom de «Fernando VII», el carrer Ferran es va obrir a cop de piqueta el 1826. El seu traçat ample i recte, en contrast amb els carrerons medievals, el va convertir en el passeig preferit de la burgesia. A finals del segle XIX les botigues més espectaculars i luxoses de Barcelona eren al carrer Ferran.
A principis del segle XX la burgesia i les botigues elegants van marxar cap al passeig de Gràcia. Avui el carrer Ferran és la zona zero de la crisi comercial provocada per la pandèmia. Costa imaginar que l’actual successió de persianes baixades i comerços turístics va ser, en un altre temps, un carrer comercial de luxe, que s’emmirallava en la rue de la Paix de París.
12 dels comerços icònics d’aquella època daurada de Barcelona:
Confiteria Llibre (Ferran, 1)
La Casa Llibre en un gravat de 1882 (Posteriorment es va instal·lar a la Plaça Catalunya)
A la privilegiada cantonada del carrer Ferran amb La Rambla s’hi va instal·lar, el 1872, la confiteria de Pere Llibre, una les més prestigioses de la ciutat. Famosa pels seus aparadors on s’hi exposaven dolços i luxoses caixetes de regal. A l’interior també s’hi venien objectes d’art, fent del local un punt de trobada de l’alta societat. L’elegant decoració de la botiga va ser realitzada per Francesc Soler i Rovirosa.
Armeria Beristain (Ferran, 1 i 2)
El 1901 Manuel Beristain, que regentava una armeria a La Rambla de les Flors, 12, va obrir una sucursal a la confluència del mateix passeig amb Ferran. Primer va ocupar la cantonada del costat mar (Ferran 2-4) i posteriorment es va traslladar a l’altra banda del carrer, on havia estat la Confiteria Llibre.
Can Beristain va conviure al carrer Ferran amb l’armeria Schilling, que era al número 23. Amb el pas del anys la venda d’articles de caça, molt popular entre la burgesia, va anar evolucionant cap al material esportiu. El 1983 va deixar pas a un dels primers McDonalds de Barcelona.
Oferbreria Miele (Ferran, 2 i 12)
Carrer de Ferran vist des de La Rambla, amb l’armeria Beristain a la cantonada esquerra i l’orfebreria Miele a la dreta. Actualment els dos locals estan ocupats per cadenes de menjar ràpid (Brangulí, ANC)
La casa Miele & Co. era una orfévrerie d’art que venia parament de la llar fet amb un metall imitació de la plata. La primera sucursal era al carrer Ferran, 12. El 1914 es van traslladar al número 2, a la cantonada amb La Rambla, on Josep Puig i Cadafalch els va bastir un edifici. Aquest treball va rebre una menció honorífica al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Com a la cantonada del davant, avui el local pertany a una cadena de fast food, KFC.
Camiseria Aurigemma (Ferran, 3 i 53)
Gravat extret d’una etiqueta d’Aurigemma.
De les moltes camiseries del carrer Ferran es podrien destacar les de Garcierie (n. 7-9), Ramon Quet (n. 20) i Francesc Aurigemma (n. 3). Aquesta última era una les més concorregudes, per la qualitat del gènere (confeccionaven llenceria i aixovar) però també per la popularitat de l’amo, que organitzava balls, mascarades de Carnaval i tota mena de festes. Els magnífics trofeus d’aquests festivals s’exhibien a la botiga, juntament amb brodats i altres objectes artístics. Posteriorment Gabriel Cañadó va seguir amb el negoci, traslladat al número 53.
Xocolateria Juncosa (Ferran, 10)
Xocolateria Juncusa
La xocolateria als anys vint, quan era propietat d’Evarist Juncosa (Brangulí, ANC).
Juntament amb els Amatller, els Juncosa eren els principals fabricants de xocolata a Barcelona. El 1837 Oleguer Juncosa va instal·lar la seva fàbrica de xocolata al carrer Ferran. El 1878 va ser nomenat proveïdor de la Casa Reial. A la cantonada amb el passatge Madoz hi venia la xocolata que molia manualment a l’obrador de la tenda. Els fills van traslladar la producció a Gràcia, però la botiga del centre va seguir oberta alguns anys, reformada pel pintor i decorador Josep Mirabent.
Confiteria Massana (Ferran, 14)
Encara es conserva el rètol amb lletres d’or del pis principal, on també figura el nom de Ricard Rocafort, successor del negoci dels Massana (Brangulí, ANC)
A la cantonada amb el carrer Vidre hi havia la pastisseria i confiteria Casa Massana, fundada el 1835. A Agustí Massana i Riera se li atribueix la invenció de la mona de Pasqua tal com la coneixem actualment, amb figures de xocolata en lloc dels ous cuits. El fill, Agustí Massana i Pujol, va destinar la fortuna paterna a la creació de l’Escola Massana, dedicada a l’ensenyament d’oficis artístics.
Casa Pince (Ferran, 21)
Encara es conserven vestigis de l’antiga Casa Pince a la façana, com el medalló que anunciava el restaurant, però l’interior modernista ha desaparegut (AFCEC)
A la cantonada de Ferran amb Rauric el cuiner Jean Pince regentava un restaurant de gust afrancesat on celebraven banquets els paladars més fins, incloent-hi el rei Alfons XIII. Obert el 1901, l’any 1905 Joan Alsina i Arús en va fer una reforma i ampliació d’estil modernista, que va obtenir el primer premi del concurs d’edificis artístics. Avui la finca és un hotel.
Joieria Macià (Ferran, 25)
Joieria Macià
Joieria i plateria Macià. Actualment es conserven marbres de la façana, però les pilastres de la porta s’han perdut. A l’esquerra es pot veure parcialment l’armeria Schilling i a la dreta la joieria Palais de Nouveautes (AFCEC)
Els establiments de joieria i plateria eren un dels símbols identitaris del carrer Ferran. Aquí s’hi van establir els orfebres més reconeguts: Francesc Cabot, Pere Bruny, Pere Sastre, Pere Soler, els germans Sunyol… El 1894 Eusebi Macià va obrir la seva joieria, encarregant el disseny al seu gendre, un jove Puig i Cadafalch, amb qui van col·laborar artistes com els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol.
Els últims anys el local ha estat ocupat per un Starbucks i encara conserva a l’interior part de la decoració modernista, com els sostres enteixinats o el paviment de mosaic.
Anís del Mono (Ferran, 30)
Decoració modernista del local d’Anís del Mono, amb l’icònic mico, al medalló de l’esquerra.
L’any 1905 Vicenç Bosch va obrir una botiga d’Anís del Mono als baixos de la casa Jeroni Juncadella. La luxosa decoració modernista, reconeguda amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials, va anar a càrrec de Joan Amigó, en col·laboració amb el decorador Salvador Alarma.
Masriera (Ferran, 35 i 51)
La Joiera Masriera en un gravat de 1877, quan encara era al carrer Ferran. Posteriorment es va traslladar al Passeig de Gràcia.
De tots els orfebres del carrer Ferran possiblement els Masriera eren els més cèlebres. Aquesta nissaga va regentar dos establiments al carrer. D’una banda la joieria del número 35, oberta el 1872 per Josep Masriera. El seu nét, Lluís Masriera, va ser el màxim exponent de la joieria modernista. Els seus esmalts translúcids, exposats a l’aparador de la botiga, eren la gran atracció del carrer.
Exterior i interior de la Fundición Artística Masriera Campins. En destacava la façana amb un mosaic l’elements naturals com un volcà en erupció (La Ilustració Catalana)
El tercer fill de Josep Masriera, Frederic, va fundar la Foneria Artística Masriera i Campins. El 1903 va inaugurar un establiment al carrer Ferran, en aquest cas al número 51, dedicat a la venda d’art: joies, mobles i escultures d’artistes com Llimona, Vallmitjana o Clarassó. El seu fill Víctor Masriera es va encarregar del disseny de l’establiment. Hi van col·laborar Eusebi Arnau i Mario Maragliano, autor d’uns impressionants plafons de mosaic a la façana. La botiga va rebre una menció als premis municipals en la categoria d’establiments comercials.
Casa Mañach (Ferran, 57)
Interior de la botiga Mañach. Només se’n va salvar una part del mobiliari, dissenyat també per Jujol (La Ilustració Catalana)
El 1911 Pere Mañach, industrial del sector de la serralleria, va obrir al carrer Ferran un comerç de caixes de cabals i panys de seguretat. Mañach volia encarregar la decoració al seu amic Antoni Gaudí, però aquest el va remetre a Josep Maria Jujol. El resultat va ser un sorprenent esclat de formes abstractes i policromies. D’aquesta obra gairebé surrealista no en queda res. El local l’ocupa una botiga de souvenirs, una de tantes.
L’orfebreria Heydrich y Cª (Ferran, 32 bis)
L’orfebreria Heydrich y Cª del carrer Ferran, 32bis destacava per la fina ebenisteria (Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona)
La llista es podria ampliar amb molts més noms, com els paraigües de Segur (Ferran, 14), els barrets de Prats (Ferran, 29) o els guants de Comella (Avinyó amb Ferran), amb un taulell de Gaudí. O la llibreria i estamperia artística de Duran i Bori, La Universitaria (Ferran, 33), on va anar a comprar l’emperadriu Sissi. També les quincalleries, basars d’objectes de luxe i d’importació com La Dalia Azul (Ferran, 35 bis). En aquest mateix local s’hi va establir, el 1912, l’orfebreria Heydrich y Cia, premiada amb una menció d’honor al concurs d’establiments comercials. Als anys setanta la decoració modernista del local es venia als anuncis classificats de La Vanguardia. Un trist epíleg al que va ser el carrer més luxós de Barcelona.
La Vanguardia (11 novembre 1977)
Font: Històries de Barcelona. David, periodista de professió No sóc historiador, ni arquitecte, ni urbanista, tot i que aquests temes estan molt presents al blog. Per això intento ser el màxim rigorós i verificar les fonts, però qualsevol esmena o comentari serà benvingut.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, Botigues desaparegudes de Barcelona |
SENSE PARAULES‼️
Bellaterra, 15 octubre, 21:00 h. Plaça Maragall |BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Brossa a la Plaça Msragall, Vist a Bellaterra |
NO COMMENT‼️
Bosses de poda sense recollir als carrers de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Souvenirs de Bellaterra, Vist a Bellaterra |
L’EMD hauria de mantindre net aquest espai públic de l’antiga Font del Viot, tot i estar tancada amb clau.
Antiga Font del Viot a la BV-1414 de Bellaterra (entre Casas i Amigó i Octavi Bruix]) FOTOS BELLATERRA. CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Antiga Font del Viot de Bellaterra, EMD de Bellaterra, Plàstics abocats, Vist a Bellaterra |
“La Brigada de l’EMD està fet treballs de poda a l’antiga Font del Viot de Bellaterra”
Poda terrenys Font del Viot de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
La Brigada de l’EMD de Bellaterra està fent la poda d’un arbre en perill de caure, i part de desbrossament dels terrenys públics de l’antiga Font del Viot, situada a la carretera BV-1414 (entre els Carrers Casas i Amigó i Octavi Bruix).
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Poda antiga Font del Viot de Bellaterra, Vist a Bellaterra |
BELLATERRA.CAT 