BELLATERRA.CAT

Els presidents Mas, Puigdemont i Torra compareixen junts a Perpinyà per denunciar la repressió de l’Estat contra l’independentisme

Insten a “forçar” la implicació internacional ampliant la majoria a les urnes

“Una imatge val més que mil paraules”, deia Mas, que, amb els també represaliats Puigdemont i Torra, es va fotografiar al Castellet de Perpinyà D.B. / EFE.

EL PUNT AVUI|ÒSCAR PALAU
“És la política, estúpids!” Tot adap­tant la cèlebre frase de l’expre­si­dent nord-ame­ricà Bill Clin­ton sobre l’eco­no­mia per mirar de fer bai­xar l’inter­lo­cu­tor a la rea­li­tat, el 129è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas; el 130è, Car­les Puig­de­mont, i el 131è i últim fins ara, Quim Torra, van com­parèixer junts ahir a Per­pinyà per denun­ciar la repressió, exem­pli­fi­cada en ells matei­xos, a què l’Estat està sot­me­tent el movi­ment inde­pen­den­tista, i exi­gir-li d’una vegada una solució a l’altura de la demanda política plan­te­jada des de Cata­lu­nya. “¿És nor­mal que a la UE del segle XXI els tres dar­rers pre­si­dents d’un ter­ri­tori hagin estat repre­sa­li­ats per haver defen­sat idees i haver exe­cu­tat acci­ons no vio­len­tes?”, resu­mia Mas, que recor­dava que aquesta Espa­nya és “incom­pa­ti­ble” amb l’Europa dels drets humans i els valors democràtics. “Se’ns ha apli­cat una justícia de part, plena d’irre­gu­la­ri­tats i malin­ten­ci­o­nada, adreçada con­tra la mino­ria naci­o­nal cata­lana dins de l’Estat espa­nyol”, subrat­lla la solemne decla­ració lle­gida i sig­nada per tots tres, que insis­tien així en un con­cepte, el del res­pecte a les mino­ries, reco­llit tant en el Trac­tat de la UE com en la seva Carta dels Drets Fona­men­tals. “Els últims anys se’ns ha fet més evi­dent que mai que la causa dels cata­lans con­ti­nua sent una lluita pels drets civils”, subrat­llava Torra, que denun­ci­ava la “deriva auto­ritària” que ha dut a “tocar” la mateixa lli­ber­tat d’expressió. “Tots tres mili­tem en el mateix par­tit, el dels pre­si­dents repre­sa­li­ats per l’Estat, i no som els únics: hi ha molts pre­ce­dents”, etzi­bava Puig­de­mont per remar­car la ins­ti­tu­ci­o­na­li­tat de l’acte quan els van pre­gun­tar per les diferències polítiques que fan que esti­guin en dife­rents espais. “Avui no cau­rem en l’error que seria de misèria si un es troba més còmode aquí o allà”, con­cloïa Mas.

La potent imatge dels tres últims pre­si­dents de Cata­lu­nya, tots ells esco­llits a les urnes i tots ells des­tituïts o inha­bi­li­tats pels apa­rells de l’Estat, pre­te­nia denun­ciar la per­se­cució política soferta, i apel·lava en el fons a la consciència euro­pea. “Aquest con­flicte exi­geix diàleg, nego­ci­ació i medi­ació inter­na­ci­o­nal”, con­clou el seu mani­fest. “Tots els con­flic­tes del món que s’han resolt han tin­gut una medi­ació inter­na­ci­o­nal, no ens n’hem de situar al marge”, cons­ta­tava, en aquest sen­tit, Puig­de­mont, que recla­mava “insistència, per­sistència i paciència” per asso­lir-la. I és que tots tres ja ente­nen que això no serà cap “regal, sinó una con­questa” que els cata­lans s’hau­ran de gua­nyar, segons Mas. Com? Amb peda­go­gia, amb rao­na­ments, amb denúncies com la d’ahir, però, sobre­tot, apro­fi­tant les elec­ci­ons. “Si la majo­ria és cada vegada més àmplia, la medi­ació inter­na­ci­o­nal serà cada vegada més pro­pera”, sen­ten­ci­ava. “No veig cap altra sor­tida que for­cem aquesta medi­ació inter­na­ci­o­nal amb la força dels nos­tres vots”, refer­mava Torra. Si en les pro­pe­res elec­ci­ons se supera el 50%, Mas insis­tia que vol­dria dir que “el terra del sí seria més gran en un referèndum pur”, ja que els comuns no han vol­gut ser mai comp­tats en un o altre bàndol, i “no tots vota­rien que no”. Pel seu cantó, Puig­de­mont insis­tia que si s’ha par­lat tant d’aquest llin­dar, sovint des de l’uni­o­nisme, és que se li dona “valor polític”, i, per tant, si ara se supera, no es pot fer el mateix que amb el 47,5%. “Hi hem de donar una res­posta igual d’acu­rada i col·lec­tiva”, reblava.

Escèptics amb el diàleg

És clar que perquè hi hagi un mediador hi ha d’haver una negociació, i tots tres es van mostrar molt escèptics que l’Estat espanyol hi vulgui entrar de debò, ni amb la taula constituïda al febrer, que no s’ha tornat a reunir. “Hem pogut constatar que aquesta taula apareixia i desapareixia a conveniència”, etzibava Torra, que exigia una negociació “real” i lamentava que no ha vist encara un “ordre del dia” en què figurin l’autodeterminació i un projecte de llei d’amnistia. “El diàleg com a concepte el compartim tots, no la tertúlia i l’intercanvi d’opinions”, evidenciava Puigdemont, tot i que el seu predecessor també advertia que no ha de ser el sobiranisme el que arriï la bandera del diàleg. Mas, de fet, lamentava que en visites com la d’ahir a Catalunya, Felip VI mai hagi tingut interès a conèixer l’opinió dels seus presidents. “Aquesta és la demostració que, de voluntat de diàleg real a les altes instàncies de l’Estat, no n’hi ha”, sentenciava, mentre recordava que el conflicte “va molt més enllà” d’un govern. Els presidents, per cert, van negar que volguessin “contraprogramar” la visita reial, ja que la data d’ahir ja l’havien fixat abans que es conegués l’arribada del Borbó a Barcelona, tot i no fer-la pública fins més tard.

¿És intel·ligent que l’única resposta de l’Estat espanyol al repte democràtic català sigui la brigada judicial?
No es pot permetre aquesta Espanya si volem construir una bona Europa. Amb aquesta Espanya, no
Artur Mas
129è president de la generalitat
No respectar les decisions de la voluntat popular és una negació directa del dret a existir com a catalans
Segur que no hi haurà mediació internacional si no la demanem o alguna de les parts hi renuncia
Carles Puigdemont
130è president de la generalitat
Som l’exemple que no és possible per a un independentista esperar justícia neutral i imparcial dins de l’Estat espanyol
Fins que l’Estat no tingui el risc de perdre una cosa substancial, és difícil que pugui fructificar la mediació
Quim Torra
131è president de la generalitat-