Feeds:
Entrades
Comentaris

☑️ “Ho vivim com un alliberament”, explica el bellaterrenc Andrés Rueda, director del Centre Geriàtic Sant Pere de les Fonts (Terrassa).

Beatriz Pérez|El Periódico de Catalunya. El fàrmac redueix un 55% els positius a les residències en només 10 dies. El centre Sant Pere de les Fonts (Terrassa), que ja ha posat totes les dosis, respira més tranquil. «No baixarem la guàrdia», assegura el seu director.

Es refereix a la vacunació contra la Covid-19, que el centre va acabar ahir, quan les àvies i el personal van rebre la segona dosi del fàrmac. La Conselleria de Salut de Catalunya acabarà de vacunar totes les residències de gent gran entre la setmana vinent i la següent. «La pressió i la por que es viu aquí davant un brot genera sensació de fatiga», afirma Rueda.

Aquests continguts els fem gràcies a tu. Si vols rebre els millors continguts d’El Periódico al teu correu subscriu-te a les nostres newsletters exclusives per a usuaris registrats.

I això que aquesta residència pot presumir de no haver tingut mai cap positiu entre els seus 73 residents, la gran majoria dones. Quan la pandèmia va començar, la direcció li va veure ràpidament les orelles al llop i el 29 de febrer de l’any passat va fer la mascareta obligatòria entre el personal. «Vèiem el que passava a Itàlia, a la Xina… i ens vam avançar, explica Rueda, també president de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad).

El geriàtric va arribar a instal·lar a l’entrada un arc de desinfecció. Per aquest van passar aquest dijous les infermeres del centre d’atenció primària (CAP) Antoni Creus de Terrassa per vacunar. Aquesta residència no ha patit els retards de les vacunes i han pogut seguir el calendari.

Una de les que es va vacunar ahir va ser Pepita Gallinat, de 85 anys. «Estic contenta, jo confio en la vacuna. Hi ha d’haver alguna cosa perquè s’acabi tot això», explica a aquest diari asseguda en un banc del pati. «Sé que és una vacuna que s’ha fet molt de pressa i que hi ha algun dubte, però la ciència està tan avançada, que hi confio. No em fa por», assegura.

El coronavirus, al contrari, sí que li fa por a la Pepita, però més per la seva família (i, en especial, les seves filles), que per ella mateixa. Ho explica amb emoció. «Jo la meva vida ja la tinc feta», diu aquesta dona. Tot i que troba a faltar els seus. «Fa molt que no estic amb la família. La veig per videotrucada».

Els efectes positius de la vacunació ja s’estan fent notar als geriàtrics. La incidència del virus als centres ha baixat durant les últimes setmanes. El fàrmac comença a ser efectiu als 10 o 14 dies de la primera dosi, abans d’administrar la segona.

Segons dades de Salut d’aquest divendres, a Catalunya hi ha 459 casos positius als geriàtrics, una xifra molt inferior als 1.280 de fa 10 dies (que suposaven un 55% més de positius que ara). A més, hi ha també 104 residències amb algun cas confirmat, però fa 10 dies eren 237 residències: un 38,3% més que ara.

Por de les variants


Malgrat que els residents i el personal d’aquest centre ja estan vacunats i, per tant, protegits del virus, aquest geriàtric de Terrassa ni es planteja començar a obrir les portes. El temor d’una pandèmia que encara no ha acabat sempre és present.

«Tenim por de la variant anglesa i de la brasilera. Quan vam prendre les mesures aquí, només teníem un cas de coronavirus a Barcelona. Així que no obrirem tot i que estiguem tots vacunats perquè estan sortint noves variants», explica Rueda.

Tot i així, ell defensa l’efectivitat de la vacuna. «És veritat que [a Espanya] hi va haver brots a les residències, però creiem que es van produir abans de la vacunació. Les residències vacunades s’estan defensant molt bé», diu Rueda.

El també coordinador de residències de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials assegura que el fet que alguns geriàtrics s’hagin infectat dies després de posar-se la primera dosi (i abans de la segona) els fa pensar que no han de «baixar la guàrdia».

Celebració


L’alegria i el bon ànim impregnaven dijous cada racó del geriàtric Sant Pere de les Fonts. «¡Ja estem vacunats!», exclama una treballadora del centre després que les infermeres acabessin de vacunar els residents. «¿Ja no ens morim?», pregunta una àvia. «¡Ja no ens morim!», li respon.

Malgrat les seves llargues vides, aquestes residents octogenàries no han viscut abans res semblant a aquesta pandèmia de Covid-19. Ho diu Pepita Gallinat, que va treballar com a dependenta. «Jo no he vist res com això i he vist moltes coses», assegura. Gallinat ha viscut «pestes de tifus» i de tuberculosi. «Allà també moria molta gent. I després la guerra, que va ser terrible. Però almenys podies emigrar i anar a un altre país. Ara, una cosa tan mundial, mai l’havia viscut. Mai», diu Gallinat.

Al seu costat, a Isabel Martínez (96 anys i natural d’Almeria), li cauen les llàgrimes al recordar que, durant tota la pandèmia, només ha vist una vegada el seu nebot, que cuida d’ella «com si fos un fill», a causa de les fortes restriccions d’entrada i sortida del centre. Ella, que va arribar a Catalunya amb 18 anys, és viuda des d’en fa vuit. Mai va tenir fills. «El meu nebot es porta molt bé amb mi», assegura.

Martínez explica que està «contenta» d’haver-se vacunat, i no només per ella i els seus companys, sinó per «no enganxar-li el virus als altres». «Li tenia una miqueta de respecte. Hem fet el que havíem de fer», assegura.

El arte y la cultura con Pablo Hasél

Somos conscientes de que, si dejamos que Pablo sea encarcelado, mañana pueden ir a por cualquiera de nosotros, así hasta conseguir acallar cualquier suspiro disidente…

Más de dos centenares de personajes del mundo del arte y de la cultura han suscrito un manifiesto de apoyo con el rapero Pablo Hasél, a las puertas de entrar en prisión por el supuesto delito de cantar o expresar sus ideas con libertad…

Manifiesto:
Sin libertad de expresión, no hay democracia

La persecución a raperos, tuiteros, periodistas, así como otros representantes de la cultura y el arte, por intentar ejercer su derecho a la libertad de expresión se ha convertido en una constante. Así, el Estado español ha pasado a encabezar la lista de países que más artistas ha represaliado por el contenido de sus canciones. Ahora, con el encarcelamiento de Pablo Hasél, el Estado español se está equiparando a países como Turquía o Marruecos, que también cuentan con varios artistas encarcelados por denunciar los abusos que se cometen desde el Estado.

El encarcelamiento de Pablo Hasél hace que la espada de Damocles que cuelga sobre la cabeza de todos los personajes públicos que osemos criticar públicamente la actuación de alguna de las instituciones del Estado se haga aún más evidente.

Es necesario que se difunda esta situación a nivel internacional, para poner de relieve en qué situación nos encontramos. Somos conscientes de que, si dejamos que Pablo sea encarcelado, mañana pueden ir a por cualquiera de nosotros, así hasta conseguir acallar cualquier suspiro disidente.

Es por ello que los abajo firmantes, como representantes del mundo del arte y la cultura en el Estado español, nos hemos unido para mostrar nuestro apoyo a Pablo, exigir su libertad, así como que se expulsen del Código Penal este tipo de delitos que no hacen sino cercenar el derecho, no solo de libertad de expresión, sino de libertad ideológica y artística.

☑️ L’actor bellaterrenc Sergi Mateu va presentar l’acte de Junts per Catalunya a Vic, amb la presència de Laura Borràs, Jordi Sánchez, i el president Carles Puigdemont des de Waterloo.

Sergi Mateu: “Hi ha molta gent que estaba desencantada amb la política i jo era un d’ells”

“Avui, a una setmana de les votacions estic aquí i m’he oferit voluntari a presentar l’acte”

“Necessitem energia i empenta, perquè els independentistes estem cansats de ser independentistes i volem passar a ser independents en un país normal, i tenir les preocupacions que tenen els ciutadans que tenen països normals”

“Un estat que projecti Catalunya arreu del món sense amenaces. Un estat on els ciutadans es puguin preocupar de les necesitats que té quansevol ciutadà d’Europa”

“Que no hagin de patir per l’aplicació de la llei mordassa per un tuit, per si s’els hi pega per anar a votar o a la presó per escriure lletres que no agradi a segons qui”

☑️ Entre el TBO i la Font Mágica Montjuïc

Passatge de Joaquim Buïgas de Bellaterra té una llargada d’uns 75 metres, va des de la petita rotonda del Carrer de Terranova amb el carrer de Frederic Roda Ventura, i no té sortida per la banda dels números més alts.

Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 de juliol de 1886 – 2 de gener de 1963), també conegut com a Joaquín Buigas i Garriga, va ser un editor i autor de còmic, guionista, entre d’altres, de la sèrie més popular de la revista TBO, La família Ulises.

El 1917, de tornada a Barcelona després d’un llarg període per Llatinoamèrica, va adquirir la capçalera TBO, de Arturo Suárez i Roca (que també imprimia les revistes sicalíptiques Eva i El Caloyo, juntament amb el seu soci Joaquim Arqués) per 3.000 pessetes. A partir del número 10, a l’any 1917, Joaquim Buïgas ja es va fer càrrec i va esdevenir propietari i editor d’aquesta revista, portant-ne els comandaments fins a la seva mort el 1963. Va ser l’esperit de la revista i el que va marcar el tarannà de la marca TBO durant més de quaranta anys.

El 1920 va llençar una altra iniciativa, la revista BB, dedicada exclusivament a les dones.

El 1928 va fundar Ediciones TBO i el 1936 es va associar amb els directors d’Editorial Bauzà, Estivill i Viña, per formar l’empresa Ediciones TBO, S.L. Des de 1941 després de l’associació amb Emilia Estivill Monlleó (vídua de Bartolomé Bauzá) es va seguir editant en coalició amb editorial Bauzá.

El 1944, després de veure possibilitats en una historieta il·lustrada per Benejam, La família Ulisses, protagonitzada per una família nombrosa, va decidir escriure més guions amb aquests personatges. Amb Benejam també va crear Eustaquio Morcillón y Babalí.

Buïgas es va revelar com un gran guionista i es diu que va fer els guions de pràcticament totes les historietes que sortien a la revista, tot i que mai en va firmar cap. Ell és, per exemple, el que va idear la sèrie Los grandes inventos del TBO, entre moltes d’altres. A la revista ell ho feia tot amb una meticulositat increïble, i tan aviat contractava nous dibuixants com retocava la disposició de les vinyetes i les mides exactes de cadascuna. Buïgas va escriure sempre els guions en català, fins i tot durant els temps de la dictadura franquista, i va ser el seu soci Viña qui les va traduir al castellà durant molts anys. De jove havia residit a l’Argentina i havia retornat a Barcelona el mateix any 1917. Durant la seva vida va col·laborar a La Il·lustració Catalana i havia publicat diversos llibres. L’any de la seva mort va publicar una mena de memòries que portaven el títol de Quasi tota la veritat i altres narracions.

Es pot dir que Joaquim Buïgas va treballar fins a l’últim moment de la seva vida i que l’èxit continuat de TBO durant tants anys es deu, en bona part, a la seva feina constant.

Font: Wikipedia

☑️ Per Sant Valentí, el fred anuncia la seva fi. Pot ser que a alguns, febrer els suggereixi amor i romanticisme i als altres, bogeria i disbauxa. Ja siguis d’uns, d’altres o de cap, aquest 2021 és possible que et quedis a casa llegint.

☑️ Suggeriments per triar les vostres lectures que podeu reservar a la Llibreria Paper’s de Bellaterrra

Per què estimem les dones de Mircea Cartarescu traduït al català per Xavier Montoliu

Podem començar amb l’exitós Mircea Cartarescu traduït al català per l’amic de Bellaterra Xavier Montoliu o amb els romàntics nascuts al febrer com Gustavo Adolfo Bécquer o la magnífica Rosalía de Castro. Més recents són els llibres de l’innovador Julio Cortázar, de el novel·lista Paul Auster, de l’avantguardista Anaïs Nin, o de l’penetrant J.M. Coetzee. Potser ha arribat el moment de rellegir -o llegir a l’fi- les aventures de Leopold Bloom de James Joyce. O de fer una petita incursió a la història d’Algèria i de la vida personal de la franc-algeriana Assia Djebar. També és un bon moment per llegir a la filòsofa Simone Weil, a l’polifacètic Amin Maalouf, a l’escriptor humanista José Luis Sampedro, o apropar-se a les poesies de Wislawa Szymborska, entre molts altres, que van néixer o van morir en un mes de febrer. La millor manera de recordar-los i celebrar-los és re-llegint qualsevol de les seves obres.

“Manca de trepijar l’espai públic i aportar solucions día a día”

Pas de vianants inexistent a Mestre Nicolau amb la BV-1414|BELLATERRA. CAT

Cal trepitjar més l’espai públic i fer pinya amb el que demana el veïnat, reparant les feines mal fetes a les zones verdes”

Plastics abocats al Torrent de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

Aquí podeu veure l’ordre del día👇

☑️ El Passatge Ignasi Iglésias té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.

Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació, el que crea un perill d’accidents i caigudes. Tampoc existeix instal·lada, com altres carrers de Bellaterra, cap placa amb el seu nom, tot i que surt al plànol oficial del nomenclàtor de Bellaterra.

Segons ens ha comunicat el bellaterrenc Ignasi Roda, sota les herbes del Passatge Ignasi Iglesias es troba una complerta escala, que mentres vivía Estrada, el propietari d’El Pedregar, la va mantenir lliure de males herbes i en perfecte estat.

Ignasi Iglésias Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia.

Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.

La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia.

El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.

☑️ Un estudi assenyala que l’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treballs entre directes i indirectes

☑️ En canvi, Bellaterra i els municipis de l’entorn consideren que no els aporta cap valor afegit

Aeroport de Sabadell al km0 de Bellaterra|GOOGLE MAPS

L’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. Així es desprèn de l’Estudi d’identificació dels impactes positius i negatius de l’aeroport de Sabadell, encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

L’informe subratlla entre els beneficis la formació i desenvolupament de professionals, que és un pol d’atracció, impuls i competitivitat a les empreses, així com un valor cultural i històric.
Per contra, els municipis de l’entorn de Sabadell –a excepció d’aquest municipi– consideren que l’aeroport és una infraestructura que no aporta valor afegit i competitivitat als seus ciutadans i teixit empresarial i que només reben els impactes negatius.

L’estudi ha estat fet per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament de Territori. S’ha presentat aquest dijous al Grup de Treball de l’aeroport, format el 2017 per Territori, l’aeroport de Sabadell, els ajuntaments de l’entorn, les associacions veïnals i les empreses vinculades a la instal·lació.

En el marc de la trobada els integrants del Grup de treball s’han compromès a analitzar l’estudi i seguir treballant per minimitzar els perjudicis i incrementar les oportunitats.

Davant d’aquestes percepcions l’estudi suggereix estudiar, demostrar i difondre que els municipis del seu entorn, és a dir, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, que poden ser beneficiaris del potencial d’aquesta infraestructura, tant a nivell de Valor Afegit Brut (VAB) com de llocs de treball. També insta a proposar línies estratègiques per descobrir les oportunitats que els ofereix l’aeroport.

Una altra de les propostes és la determinació de possibles nous serveis i activitats que es podrien vincular amb la infraestructura de l’aeroport, com ara centres logístics i de distribució, zones industrials, escoles especialitzades de formació, parc empresarial, centre de serveis. Considera que impulsant aquestes activitats i projectes es milloraria la integració de l’aeroport en l’àmbit econòmic dels municipis del voltant, tenint en compte la convivència d’aquesta infraestructura amb l’entorn.

Entre els suggeriments de l’estudi també hi ha la integració urbanística per facilitar l’aproximació i connexió de l’aeroport amb les ciutats del seu entorn.

Amb motiu de la trobada, Territori també ha informat que el pròxim mes de març es disposarà d’una primera sèrie de dades dels sonòmetres que la Generalitat ha instal·lat d’acord amb els ajuntaments de l’entorn.

Font: ACN, El Punt Avui