Aquí podeu veure l’ordre del día👇
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Ple Extraordinari EMD Bellaterra |
☑️ El Passatge Ignasi Iglésias té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.
Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació, el que crea un perill d’accidents i caigudes. Tampoc existeix instal·lada, com altres carrers de Bellaterra, cap placa amb el seu nom, tot i que surt al plànol oficial del nomenclàtor de Bellaterra.
Segons ens ha comunicat el bellaterrenc Ignasi Roda, sota les herbes del Passatge Ignasi Iglesias es troba una complerta escala, que mentres vivía Estrada, el propietari d’El Pedregar, la va mantenir lliure de males herbes i en perfecte estat.
Ignasi Iglésias Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia.
Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.
La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia.
El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada, Passatge Ignasi Iglésias |
☑️ Un estudi assenyala que l’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treballs entre directes i indirectes
☑️ En canvi, Bellaterra i els municipis de l’entorn consideren que no els aporta cap valor afegit
L’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. Així es desprèn de l’Estudi d’identificació dels impactes positius i negatius de l’aeroport de Sabadell, encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
L’informe subratlla entre els beneficis la formació i desenvolupament de professionals, que és un pol d’atracció, impuls i competitivitat a les empreses, així com un valor cultural i històric.
Per contra, els municipis de l’entorn de Sabadell –a excepció d’aquest municipi– consideren que l’aeroport és una infraestructura que no aporta valor afegit i competitivitat als seus ciutadans i teixit empresarial i que només reben els impactes negatius.
L’estudi ha estat fet per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament de Territori. S’ha presentat aquest dijous al Grup de Treball de l’aeroport, format el 2017 per Territori, l’aeroport de Sabadell, els ajuntaments de l’entorn, les associacions veïnals i les empreses vinculades a la instal·lació.
En el marc de la trobada els integrants del Grup de treball s’han compromès a analitzar l’estudi i seguir treballant per minimitzar els perjudicis i incrementar les oportunitats.
Davant d’aquestes percepcions l’estudi suggereix estudiar, demostrar i difondre que els municipis del seu entorn, és a dir, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, que poden ser beneficiaris del potencial d’aquesta infraestructura, tant a nivell de Valor Afegit Brut (VAB) com de llocs de treball. També insta a proposar línies estratègiques per descobrir les oportunitats que els ofereix l’aeroport.
Una altra de les propostes és la determinació de possibles nous serveis i activitats que es podrien vincular amb la infraestructura de l’aeroport, com ara centres logístics i de distribució, zones industrials, escoles especialitzades de formació, parc empresarial, centre de serveis. Considera que impulsant aquestes activitats i projectes es milloraria la integració de l’aeroport en l’àmbit econòmic dels municipis del voltant, tenint en compte la convivència d’aquesta infraestructura amb l’entorn.
Entre els suggeriments de l’estudi també hi ha la integració urbanística per facilitar l’aproximació i connexió de l’aeroport amb les ciutats del seu entorn.
Amb motiu de la trobada, Territori també ha informat que el pròxim mes de març es disposarà d’una primera sèrie de dades dels sonòmetres que la Generalitat ha instal·lat d’acord amb els ajuntaments de l’entorn.
Font: ACN, El Punt Avui
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Aeroport de Sabadell, Bellaterra, Economia de butxaca |
☑️ Si heu sol·licitat el vot per correo, aquesta tarda està passant el carter de Correus per recollir el vostre vot
☑️ ATENCIÓ‼️ Molt important, heu de seguir les instruccions que us indiqui el carter per evitar anul·lacions.
☑️ ATENCIÓ‼️ Demà dia 5 de febrer és l’últim día que podeu anar a Correus per sol·licitar el vot per correo
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat 14-F, Bellaterra vota per Correus |
2 llaunes grans de Panettone Balocco per només 14€‼️
LAFUENTE/COLMADO QUILEZ
Avda. de Cerdanyola, 8-10
08190 Sant Cugat del Vallès
☎️ 93 544 20 40
☎️ 93 675 00 35
santcugat@lafuente.es
Horaris
Dilluns a dissabte de 9:30 a 14:00 y de 17:00 a 20:30
Servei a domicili 24/48 hores
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Gourmet, Colmado Quilez Sant Cugat, Panettone Balocco |
☑️ Des de fa d’anys, algunes peces es troben escampades per diferents llocs de l’espai públic de Bellaterra, com per exemple aquestes del Carrer Mestre Nicolau amb Josep Sentís
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bandes reductores de velicitat., Vist a Bellaterra |
L’empresa ROCAVALLÈS (Carles Rocamora), contractada per l’EMD, segueix sense treure els plàstics abocats a l’espai públic de Bellaterra (Fotos de Bellaterra. Cat)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Carles Rocamora, EMD Bellaterra, Plàstics a l'espai públic, Rocavallès, Vist a Bellaterra |
☑️ Premi Nine Dots a el pensament innovador
Vivim enganxats a la pantalla, sotmesos als cants de sirena de la tecnologia digital. En l’era de l’excés informatiu, l’atenció ha passat a ser un bé escàs i cobejat per les grans empreses tecnològiques. Com afecta aquest fenomen a la nostra autonomia i la nostra llibertat? Com podem oposar resistència a la colonització de la nostra ment? Amb un peu a l’antiga Grècia i l’altre a Silicon Valley, Clics contra la humanitat fa llum sobre un dels problemes més urgents del nostre temps.
James Williams, que va ser estrateg de Google abans d’estudiar filosofia a Oxford, afirma que els sistemes intel·ligents de persuasió que condicionen el nostre pensament i la nostra conducta constitueixen una greu amenaça per a la llibertat i la democràcia. En comptes d’ajudar-nos a assolir les nostres veritables fites vitals, les tecnologies digitals desvien i exploten la nostra atenció, aprofitant-se de les nostres vulnerabilitats psicològiques. Fa massa temps que minimitzem els trastorns resultants, descartant-com a simples «distraccions» o molèsties menors. No obstant això, són mecanismes que soscaven la voluntat humana, els efectes poden ser irreversibles si no actuem a temps.
CRÍTICA
Apaga el teu smartphone, pren seient i presta tota, absolutament tota, la teva atenció a aquest llibre breu, absorbent i molt inquietant. (Financial Times)
Si t’importa el futur de la societat, presta atenció a aquest llibre. (Wael Ghonim, activista d’internet)
Apassionat, provocador, personal i divertit. Partint de la filosofia, els videojocs, la literatura clàssica i la ciència contemporània, ens ajuda a entendre com està canviant l’experiència humana i com podem recuperar el control de les nostres vides. (David Runciman)
Dins de l’irritant subgènere literari dels conversos de Silicon Valley, Clics contra la humanitat, de James Williams, m’ha semblat una bona introducció a la crítica de les xarxes socials.
JAMES WILLIAMS
(Cap Canaveral, Florida, 1982) va treballar durant deu anys a Google, on va destacar com un dels estrategs més talentosos, i va obtenir el Founder ‘s Award, el màxim reconeixement de la companyia. A l’igual que el seu amic Tristan Harris, Williams va abandonar Google després de prendre consciència de l’impacte negatiu de la tecnologia digital sobre els seus usuaris, i es va anar a estudiar a la Universitat d’Oxford. Allà va obtenir un doctorat, centrant la seva investigació en la filosofia i l’ètica de la tecnologia. És cofundador de l’organització Time Well Spent (l’actual Center for Humane Technology), una organització que advoca per una tecnologia menys invasiva i més respectuosa amb les persones. Actualment és investigador de el Centre Uehiro d’Ètica Pràctica d’Oxford i consultor tecnològic. Escriu regularment sobre tecnologia en mitjans com The Observer i Wired.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra Cultura, Llibreria Paper's |
El Govern planteja passar del confinament municipal al comarcal i també allargar una hora l’obertura de la restauració en els dos torns que actualment estan permesos, el d’esmorzar i el de dinar.
Per tant, bars i restaurants de Bellaterra podrien obrir ara de 7.30 a 11.30 hores i de 13 a 16.30 hores, segons ha avançat RAC1 i han confirmat a l’ACN fonts del Govern.
Aquest dijous al matí està prevista una nova reunió del Procicat per acabar de decidir les mesures que regiran a partir del proper dilluns.
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va apuntar que serien de continuïtat, però amb petites obertures.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra salut, Noves mides de confinament |
☑️ Farà l’EMD de Bellaterra un vídeo didàctic o simulacre per la votació del 14-F al Centre Cívic de Bellaterra❓
☑️ Per seguretat el veïnat de Bellaterra hauria de saber-ho amb dies d’antelació‼️
☑️ La junta electoral estudia cridar voluntaris per cobrir possibles vacants a les meses
Hi ha temes de sobres perquè La Trinca torni a fer una cançó sobre el fet inèdit de votar, inèdit perquè mai s’ha cridat la població a exercir el dret a vot posant en risc la seva salut. La situació és tan inèdita que les administracions públiques estan posant en marxa tot tipus de mesures noves, com ara el cas de simulacres electorals.
Una desena de municipis de Catalunya faran proves abans del dia 14 per comprovar que la disposició dels col·legis electorals és segura per al trànsit de les persones, sense amuntegament ni contactes. Aquest és el cas de Terrassa, que farà una filmació de la disposició dels col·legis per emetre’l per les xarxes.
Els ciutadans es trobaran no només amb canvi de col·legi electoral –a Barcelona, per exemple, el 37% dels electors votaran en un emplaçament diferent a l’habitual–, sinó que hauran d’aplicar també rutines diferents. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha disposat que per evitar el contacte amb els DNI i els sobres dels votants, aquests hauran de dipositar el carnet damunt una safata, per ser llegit per la mesa, i després introduiran ells mateixos el sobre a l’urna.
Tot i els grans esforços fets per les administracions, hi ha un factor que sembla difícil de controlar, i és la repercussió que tindrà en el normal desenvolupament de la jornada electoral la renúncia de centenars de persones que han estat cridades a formar mesa. Des de la junta electoral es va reconèixer ahir que si una persona que ocupi el càrrec de president o vocal es contagia durant les votacions té dret a presentar una demanda i exigir responsabilitats a l’administració.
Amb data de 3 de febrer s’han presentat un mínim de 16.489 excuses de persones a les meses electorals, segons el recompte del TSJC, que no inclou les juntes electorals de la demarcació de Girona. Destaca les 8.000 renúncies presentades a Barcelona, les 1.100 a Terrassa i les 1.106 de Granollers.
El primer que cal fer davant aquesta situació és resoldre la gran quantitat d’al·legacions que s’han presentat fins ara, feina que podria ser assumida per un col·lectiu de metges amb coneixement sobre la Covid-19. Una de les possibilitats que s’estan estudiant per fer front a aquesta possible deserció ciutadana és la utilització de voluntaris que podrien suplir les absències. Aquesta possibilitat va ser apuntada ahir per un responsable de la junta electoral a Barcelona a l’emissora RAC1.
Els voluntaris ja es faran servir per controlar que als col·legis electorals es respectin les mesures de seguretat i higiene. A Barcelona s’ha creat un equip de mil voluntaris, nombre suficient per les necessitats que hi ha. A la capital del país, com altres ciutats, s’habilitaran com espai de votació edificis singulars que fins ara mai havien acollit col·legis electorals. Un d’aquests espais seran les instal·lacions del FC Barcelona.
Més d’un milió de catalans no poden votar
La plataforma Casa Nostra, Casa Vostra, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i el sindicat popular de venedors ambulants Top Manta han posat en marxa la campanya #1MiliódeVots per denunciar que més d’un milió de catalans no podran votar en aquestes eleccions del 14 de febrer perquè no tenen la nacionalitat espanyola. Les tres entitats alerten que es tracta d’una clara vulneració dels drets fonamentals i d’un incompliment flagrant de les directrius del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que recorda que el sufragi actiu no és un privilegi, i que en una democràcia consolidada no es pot discriminar. Com s’ha fet en altres ocasions, la campanya #1MilióDeVots demana a aquells ciutadans que no tinguin previst votar que es mobilitzin i cedeixin el vot a persones migrades que no el tenen reconegut. Concretament, les persones sense dret a vot per la manca de nacionalitat espanyola són 1.159.000 persones, i aquest fet té especial incidència a les comarques de Girona o de Lleida, on es calcula que dos de cada deu catalans no podran votar.
Des de Volem Acollir denuncien que “no és sostenible que un 15% de la ciutadania no pugui decidir el futur del país”, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha assegurat: “Volem un país on votar, decidir el futur democràticament, deixi de ser un privilegi per ser un dret fonamental del conjunt de la ciutadania, hagi nascut on hagi nascut.”
Font: Jordi Panyella, El Punt Avui
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Eleccions 14-F, EMD de Bellaterra |
BELLATERRA.CAT 