L’accés al Camí de l’Escultor Vilanova de Bellaterra segueix tancat amb porta de metàl·lica|FOTO: BELLATERRA.CAT
El WhatsApp Bellaterra TV va anunciar el 26 de febrer que l’EMD havia recuperat el Camí de l’Escultor Vilanova -que apareix al nomenclàtor oficial de Bellaterra- fent el desbrossament amb maquinària pesada, però veïnat de la zona denuncien que la tanca i porta metàl·lica segueixent bloquejant l’accés veïnal a la zona verda del bosc.
Junts per Cerdanyola va denunciar ahir 8M Dia Internacional de la Dona la poca capacitat de l’Ajuntament de Cerdanyola per resoldre totes les necessitats que se li presenten i respondre amb eficiència al dia a dia i a més implementar les polítiques del govern i les mocions de l’oposició que aprova el Ple.
El pagament per reconeixement d’obligacions, la previsible indemnització que s’haurà de pagar per la no construcció del crematori o el contenciós interposat per l’empresa que gestiona el Bosc Tancat serien exemples d’aquesta incapacitat. — El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, recorda que “a l’Ajuntament hi ha un greu problema de tràmits d’expedients, el que ha portat a utilitzar més del que seria aconsellable el pagament per reconeixement d’obligacions, que amb tot s’ha aconseguit reduir a la meitat en dos anys”, i espera que es pugui tirar endavant el Pla de contractació per normalitzar els pagaments.
Sánchez Braut també veu amb preocupació el tema del crematori, pendent d’una resolució judicial i “amb una mediació amb l’empresa Truyols que ha fracassat perquè preveuen que la sentència els hi serà més favorable que qualsevol acord i per tant s’haurà de decidir entre tenir crematori o pagar una indemnització milionària que implicarà deixar de fer molts polítiques de ciutat”.
Des de Junts per Cerdanyola veuen imprescindible ampliar l’Oficina Local d’Habitatge per donar un mínim de garanties al compliment del Pla d’Habitatge, que “sobre el paper està bé però requereix d’accions concretes i assumibles”. Sánchez Braut demana no fiar-ho tot al Centre Direccional, “perquè la necessitat és ara” i és partidari d’apostar primer per les accions més ràpides i que reclamen menys inversió, com el foment de la rehabilitació, treballs de millora d’accessibilitat i la detecció de pisos buits.
Joan Sánchez Braut creu que el 8 de Març “és un dia més per combatre la submissió estructural de les dones al patriarcat i per demanar més presència femenina als llocs de lideratge, acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones i la precarització, que afecta en major percentatge a les dones, i exercir la tolerància zero amb la violència de gènere”.
El Club d’Esports de Muntanya (CEM)engega aquesta campanya de participació ciutadana.
Abocaments en plena natura de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA.CAT
EL PROJECTE
Està destinada a localitzar als camins exteriors dels nuclis urbanitzats de Cerdanyola els abocaments incontrolats de residus sòlids i els llocs d’amuntegament de deixalles, que tothom sap que tenen un impacte ecològic i visual al territori.
El principal recurs de la campanya és tot el potencial social de les persones del club que fan passejades, senderisme, ciclisme de muntanya, marxa nòrdica i trailrunning pels camins del municipi però també tots els veïns i veïnes de Cerdanyola. Amb les dades de la seva informació, es podrà incidir en les administracions pertinents perquè puguin conèixer les necessitats reals en la millora dels espais i en la gestió d’aquests residus.
Document complet del projecte El modus operandi és molt senzill: només cal omplir un breu formulari on triar l’opció del residu que predomina a la localització (runa domèstica, voluminosos, envasos i llaunes, restes de jardineria i restes d’obra pública, industrial o d’empresa) i adjuntar-hi una foto i la seva ubicació exacta.
Projecte CEM Marquem les deixalles!
Formulari i enviament d’imatges Aquestes dades seran gestionades pels responsables del CEM Cerdanyola, que les inclourà a un mapa cartogràfic interactiu que es pot consultar en aquest mapa👇
Us podeu imaginar per un moment que el govern de l’EMD ha escoltat el veïnat i instal·la cartells a les entrades de Bellaterra limitant la velocitat de vehicles a 30 km hora❓
Senyal de trànsit de 30 kmh. obligatòria per totes les carreteres de la UAB |FOTO: BELLATERRA.CAT
Benvingudes a Bellaterra Poble del Vallès Occidental Modereu la velocitat del vostre vehicle. Gràcies!
Estudiants tanquen amb contenidors l’accés a la parada Universitat Autònoma dels FGC|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquest migdia ens hem desplaçat al campus de Bellaterra i hem vist barrat el pas als FGC pels Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) dins els actes reivindicatius de la vaga feminista d’aquest 8M.
L’acció de vaga a càrrec del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és per subratllar que “la lluita de classes també es lliura a la universitat i que les dones seran punta de llança mentre segueixin doblement explotades”.
La protesta apunta que cal mobilitzar-se “per una educació feminista i contra el capital, per una educació fora del mercat, per uns protocols realment efectius, per uns plans docents feminitzats que siguin fidels a la història de les dones i contra l’escletxa salarial, la precarietat a la universitat i la feminització de la pobresa”.
Sorprèn que el govern de l’EMD no pensi en instal·lar pivots metàl·lics de seguretat a la perillosa i estreta curva de l’Avinguda Bertomeu (BV-1414), com sí ho té fet als Carrers Joaquim Ruyra i Escultor Vallmitjana, just davant de l’Escola Ramón Fuster. No s’ha d’esperar fer-ho quan arribin accidents, tot i que a la curva amb Mestre Nicolau ja s’han repetit uns quants, per sort no greus.
Curva de l’Avinguda Bertomeu amb perillosa vorera estreta (BV-1414) FOTO: BELLATERRA.CAT
✅ Cal que el govern de l’EMD actuï amb previsió i no “Aquí cac, aquí m’aixeco“. Segueix sense canviar les senyals de trànsit per limitar la velocitat màxima a 30 km hora. Caldria que escoltés i treballés mà a mà amb l’entitat cívica Associació Bellaterra BV-1414, que tant bona feina porta fent per sensibilitzar la reducció de velocitat per Bellaterra
Pivots metàl·lics davant l’Escola Ramón Fuster de Bellaterra ARXIU BELLATERRA.CAT
✅ La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s’ha anat estenent, des de llavors, a molts altres estats.
Violetes i el llibre Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda Fàbregas |FOTO: BELLATERRA.CAT
Des de Bellaterra.Cat reivindiquem i demanem al govern de l’EMD i Cerdanyola un nomenclàtor más feminista i no franquista. No es pot acceptar quedes de 1930només tinguem un sol carrerdedicat a una dona, la gran Mercè Rodorera. FACTA NON VERBA‼️
Placa del Carrer de Mercè Rodoreda, únic nom de dona al nomenclator de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA.CAT
En el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, el proper 8 de març, des de l’Institut Català de les Dones centrem les reivindicacions en com la pandèmia de la Covid-19 ha posat de relleu de forma especialment punyent les greus discriminacions que encara s’exerceixen sobre les dones.
Durant el confinament domiciliari estricte (març-abril de 2020) les dones vam manifestar en gairebé el 60% que érem nosaltres les que ens ocupàvem de manera principal o en exclusiva de les tasques domèstiques, tot i que la nostra presència en les ocupacions de primera línia era majoritària: 64% en venda de productes bàsics, 86% en personal de neteja, 80% en personal de serveis socials, 84% en personal de residències per a gent gran i 70% en personal sanitari i farmacèutic.
No sembla que els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps pel que fa a la corresponsabilitat hagin estat afectats pel confinament, tot i que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars ho hauria d’haver facilitat. Els estereotips encara són ben arrelats i les tasques domèstiques, de cura de les persones dependents i de les obligacions escolars de filles i fills han recaigut majoritàriament sobre les dones. Això va en detriment del nostre accés al treball, la nostra carrera professional i del nostre temps de lleure, que hauria de ser exactament igual d’important que el dels homes, i a més minva la nostra salut i el nostre benestar.
Cal lluitar perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en cap dels avanços socials que els darrers anys hem assolit. La campanya “Dones i homes, corresponsables! #Som8deMarç #SomCorresponsables” vol conscienciar i denunciar aquesta realitat i així avançar en una cultura de pacte per a una corresponsabiltiat efectiva.
La iniciativa va adreçada sobretot als homes per avançar de manera conjunta cap a la igualtat efectiva de dones i homes.
Font: Institut Català de les Dones, Generalitat de Catalunya,
Vorera amb llambordes aixecades a l’Avinguda del Film de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
Un problema històric del poble de Bellaterra és la manca de voreres en bon estat i sense obstacles per poguer passejar. És del tot urgent que el govern de l’EMD repari el mal estat amb tantes llambordes aixecades per evitarcaigudes i accidents greus. Cal més fets en el dia a dia i menys paraules!
La història de Sabadell està estretament lligada a la història de la industria tèxtil llanera que ha deixat empremta a la ciutat i a moltes generacions. No es pot esvair.
La història de Sabadell està estretament lligada a la història de la industria tèxtil llanera. El procés d’industrialització al llarg dels segles XIX i XX van afavorir el creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat. Durant aquest període pràcticament tota l’activitat econòmica i social va girar a l’entorn del sector tèxtil i va contribuir a crear altres activitats, com la metal·lúrgica i auxiliars.
La industria tèxtil va ocupar durant molts anys un gran nombre de sabadellencs i sabadellenques, moltes d’elles vingudes d’altres indrets: filadores, teixidors, encarregats, empresaris, ordidores, bataners, tintorers, teòrics, viatjants, cosidores, etc. van dedicar-hi gran part de la seva vida. Va condicionar també l’economia, la vida social, política i cultural de Sabadell i li va donar identitat.
La configuració de la nostra història, de l’empremta que la industria tèxtil ha deixat a la ciutat i a moltes generacions no es pot esvair. I amb la voluntat de preservar aquest patrimoni històric i cultural algunes veus a finals del segle XIX ja van reclamar la creació d’un Museu Tèxtil, sense arribar però a cap concreció.
Cent anys després, a la dècada dels anys 80, va sorgir de nou la necessitat de fixar en el relat de la nostra història el paper de la industria tèxtil en un centre museístic que compaginés continguts industrials, tecnològics, econòmics, socials i arquitectònics i al mateix temps fos un element estratègic, un important referent cultural de la ciutat. Un projecte que va comptar amb les il·lusions i l’esforç i de nombroses persones i entitats.
L’any 1994 l’Ajuntament de Sabadell, conscient de la importància del projecte, va iniciar un procés per materialitzar el Museu Tèxtil. El Ple municipal del febrer de 1998 va aprovar per unanimitat la creació del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera (MITL) i el corresponent Projecte Museològic. L’Ajuntament va adquirir el Vapor Pissit per ubicar-hi el MITL.
El Vapor Pissit, construït el 1843, va ser un dels primers vapors de Sabadell i està considerat la primera gran fàbrica de la ciutat. Manté la tipologia i l’estructura original dels vapors i encara conserva part del sistema d’embarrats que s’utilitzava per a transmetre l’energia a les diferents màquines, entre elles dues selfactines, les úniques que queden a Catalunya i de les poques a Europa. Els valors tecnològics, arquitectònics i històrics que atresora el Vapor Pissit van fer que fos considerat l’equipament idoni per ubicar-hi el MITL.
Han passat 23 anys des d’aquell acord municipal per crear el MITL i malauradament no s’ha avançat gens en la seva concreció. Al contrari, han existit intents de destinar el Vapor Pissit a usos molt diferents pel qual va ser adquirit. Cal destacar però, el valuós treball de moltes persones que de manera callada han realitzat durant aquests anys per anar ampliant el fons de la maquinària, els mostraris i la seva catalogació.
Sabadell no pot renunciar a preservar el seu patrimoni històric, industrial i cultural. No pot deixar perdre el llegat d’una activitat productiva que la va convertir en una de les ciutats europees més importants del sector tèxtil i que ens ha deixat un capital de coneixement, tecnològic, material i social d’un immens valor identitari i cultural, el qual mereix ser conservat i transferit a les generacions futures en les millors condicions possibles amb una proposta museística de qualitat.
Aquesta proposta museística no pot estar deslligada de la urgent renovació de l’actual Museu d’Història de Sabadell, que ve patint les conseqüències d’anys de desatenció i manca de renovació, que expliqui la història de la ciutat des dels seus orígens fins l’actualitat.
Les entitats i persones sotasignades instem a l’Ajuntament de Sabadell a iniciar la definició d’un projecte museístic de ciutat, on el MITL tingui el paper destacat que es mereix a nivell de maquinaria, mostraris i vestimenta, en el qual el Vapor Pissit en formi part de manera inqüestionable, alhora que s’hi destinin els recursos necessaris per fer-lo realitat. No volem perdre la nostra història ni perdre la nostra identitat sabadellenca.