Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 28 de maig de 2025

“Maria Rosa Buïgas i Suárez, filla de Joaquim Buïgas i Garriga i d’Emilia Suárez i Torres, va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues de Llobregat, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa, i varen construïr una gran casa d’estiueig de fusta, a l’Avinguda Bertomeu, 46 de Bellaterra, on passaven llargues temporades”.

JOSEP ALCALDE AMAYA✍️Cap al 1888, Pere Brillas i Sanllehi juntament amb el seu fill Josep Brillas i Batllori crea una empresa de vins i olis, amb seu a uns locals a la ciutat de Barcelona i bodega situada a Esplugues, on ja hi ha constancia de la participació de la empresa a la Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Anys més tard, Josep Brillas i Batllori, continuador del negoci de vins, es va associar amb el seu cunyat Gabriel Ribó, fabricant de licors, i al 1902 van sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes de Madrid, la inscripció de la marca Cave de Sainte Magdalenne, que van fer servir fins al 1912.

Posteriorment, al 1905, Brillas i Ribó, van demanar una marca d’aiguardents i anissats anomenada Trinidad, que van utilitzar fins al 1917.

El fundador de les caves va ser Josep Brillas i Batllori, ja que coneixedor de la producció de vins i licors i al tenir noticies del procés d’elaboració del xampany que hi havia a França i com que disposava de la finca d’Esplugues, va ser el primer que es va aventurar a iniciar la elaboració del xampany i va començar a excavar les caves que hi ha sota l’actual edifici del Casal de Cultura.

Tot i que Josep Brillas i Batllori no va arribar a fabricar vi escumós (només va fer algunes proves), va ser el seu fill, Josep Brillas i Socias, qui va donar la empenta definitiva a les caves i a la producció de xampany. Josep va viatjar per Europa per tal de conèixer bé la producció del xampany, i passà tempo-rades a Epernay i Reims, centres importants de producció en la regió de la Champagne, per tal de poder crear el seu propi cava

De tornada a Esplugues, i amb la col•laboració d’un tècnic especialitzat de Sant Sadurni d’Anoia, n’Agusti Parera, es llançà a la fabricació de cava amb la finalització de la construcció de les caves.

Va sol·licitar al Registro de Marcas y Patentes la utilització de la marca Caves Marguery, a l’any 1920, però donat que a la imatge de la marca que va presentar sortia una corona, tres anys més tard la marca va ser declarada en suspens per l’ús injustificat de la corona, d’aquesta manera, al 1923 Josep Brillas va tenir que crear un nou disseny on la corona va ser substituïda per una cistella de fruita. Així doncs, la primera referència de l’activitat a l’arxiu municipal data de 1923, quan paga la contribució industrial com a “criadero de vinos espumosos”, situat al carrer Àngel Guimerà, 44. La producció de caves a Can Brillas, va comportar la marxa de l’entitat l’Avenç, que ocupava els espais des de 1901, i es traslladà a la seva actual ubicació.

Va ser a partir d’aquells anys que la marca va situar la nostra població com a capdavantera en la producció de cava, i el nom de cava Marguery era sinònim de qualitat i professionalitat.

Desprès de molts anys d’èxits comercials e industrials, a partir de 1953 el continuador del negoci familiar va ser el fill de Josep Brillas, en Robert Brillas i Juncosa, que va continuant mantenint la marca Caves Marguery i el nom del seu pare, Josep Brillas. En aquells anys, la producció podia arribar fins a les 60.000 ampolles l’any, tot i que s’ha de recordar que era un procés totalment artesanal, i tot i aquest caràcter mes manual de la producció, cap als anys 50-60, caves Marguery servia ampolles a Catalunya, Mallorca, Saragossa, València i Madrid. Cap als anys seixanta, la dificultat de tirar endavant la empresa va fer que el seu propietari, Robert Brillas, hagués de prendre una decisió: per una banda, el caràcter artesanal de fabricació de les caves no podia competir amb la actual modernització i automatització de la competència, i per altra la creixent urbanització de la villa va impossibilitar l’expansió del negoci, aixi a l’any 1968, les caves van deixar de produir, i al 1973 es van cedir a l’Ajuntament a canvi d’una compensació económica simbólica.

L’any 1984, l’Ajuntament va construir l’actual Casal de Cultura, al que se li va posar el nom del seu últim propietari, Robert Brillas, com a reconeixement de la nissaga impulsora de la producció de cava a Esplugues.

Com a anècdota, a Josep Brillas i Socias no li agradava el nom de Brillas com a marca comercial, i buscava un nom que tingués molt més impacte i es va decidir per Marguery, nom d’origen francès que va prendre del restaurant Chez Marguery de Paris, en el que havia estat durant els seus viatges a França.

Fins aquí una breu referència a la història d’una de les marques més conegudes del nostre municipi, bressol de tantes i tantes iniciatives empresarials e industrials, i que des del Grup d’Estudis anirem redescobrint en futurs articles.

Detall del garatge de la casa d’estiueig del matrimoni Maria Rosa Buïgas i Robert Brillas Juncosa, Av. Bertomeu, 46, de Bellaterra 📷 GOOGLE MAPS

Fonts:

AMEL. Exposició “Can Brillas, de casa a casal”, 2010.

AMEL. Colecció Cartells, donació Mont-serrat Sastre

Imatges del llibre publicitari de Marguery.

AMEL. Col·lecció M. Del Carme Brillas Juncosa

Grup d’Estudis D’Esplugues. Caves Marguery, entrevista a Robert Brillas Juncosa, dins Miscelánia II, 2006.

Bellaterra, 28 de maig de 2025

“Maria Rosa Buïgas, portà a molts intel·lectuals espluguins i barcelonins a casa seva, on es feien moltes trobades, balls i actes culturals. Va escriure moltes poesies, novel·les i relats, que recolli i publicà en nou llibres”.

Maria Rosa Buïgas Suárez

MIQUEL CASELLAS✍️ Nascuda a Barcelona el 1925, Maria Rosa Buïgas Suárez, filla de Joaquim Buïgas i Garriga i de Emília Suárez i Torres, va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa. El 1972, la masia de Can Brillas, fou venuda a l’ajuntament i es converti en el Casal de Cultura Robert Brillas, que tothom coneixem.

Na Maria Rosa, provenia d’una familia burgesa i acomodada, d’arquitectes, enginyers i intel·lectuals, el seu besavi, Miquel Garriga i Roca, va ser l’arquitecte del Gran Teatre del Liceu, el seu avi Joaquim Buïgas i Monravă va ser l’arquitecte que, entre altres obres molt importants a l’Uruguai i l’Argentina, erigi el monument i urbanitza el passeig de Colom, a Barcelona. El seu oncle, Carles Buïgas i Sans, fou l’enginyer que dissenyà, les Fonts de Montjuic. El seu pare comprà el 1917, al que seria el seu sogre, Arturo Suárez Roca, la revista infantil TBO, del que en va ser director, editor i també guionista de la majoria de les seves historietes, com “La família Ulises” o “Los grandes inventos del TBO (Doctor Franz de Copenhagen)”, fins que va morir el 1963. Els guions sempre els va escriure en català, fins i tot, durant la dictadura franquista, i era el seu soci Emili Viña, qui les traduïa al castellà.

Can Brillas d’Esplugues de Llobregat

Maria Rosa Buïgas, portà a molts intel·lectuals espluguins i barcelonins a casa seva, on es feien moltes trobades, balls i actes culturals. Va escriure moltes poesies, novel·les i relats, que recolli i publicà en nou llibres.

L’any 1968, Dient coses (poesia). 1973, El Signe del Matí (poesia). 1976, Més lluny de l’estranger (narracions). 1979, De verdes i madures (narracions). 1982, El cementiri dels elefants (novel-la). 1984, L’aranya roja (narracions). 1991, Cel rogent (poesia). 1993, Belle èpoque, Diari de Lillianne (novel la) i l’any 2000, Rondalles (narracions curtes). L’ajuntament d’Esplugues també l’homenatja publicant algunes de les seves poesies a L’Espluga Íntima,  Antologia d’Autors Locals de l’any 1973.

També l’any 1973, es va editar un disc LP, titulat “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas”, interpretat per la soprano Maria Dolors Marti acompanyada al piano per Josep M. Llorens, que va musicar la majoria del seus poemes. Els poemes que es canten són. La Puntaire, La Rosa Vermella,  musicada pel mestre Pere Mañé, La Gran Albada, Violetes del bosc, Amor, El Geni, Sempre, Mirant al Cel, Campanetes Blaves, Mainumbi. La cara B del disc el conforma un oratori poètic, dividit en quatre apartats que porten els noms genèrics de: Pau, (cinc poemes), Inquietud, (set poemes), Amor, (cinc poemes), Humor (sis poemes).

A un altre disc LP de vinil, també de l’any 1973, de la companyia Hispavox, sèrie Estel, gravat per l’Orfeó Enric Morera, amb el títol de Concert de l’Ateneu, i té musicats dos poemes: Era un Pescador i La Rambla de les Flors.

Maria Rosa Buïgas va morir el 17 de novembre del 2016, a l’edat de 91 anys.

Us presentem alguns fragments de poemes de M. Rosa Buïgas:

Dient coses

Les hores mai no s’acaben, fan nits i fan dies, i com les ones, tornen i sempre varien

El signe del matí

Si podia aturar el pensament igual que s’agafa un cavall per la brida, tancaria els ulls a la nit i no tindria somnis de dia, pensaments que no puc aturar.

Dedicat a la casa on va viure (Can Brillas)

Avui et tinc més lluny, però et recordo tant I a la primavera, és quan et recordo més … A tu, oh casa vella, els ocells que hi habiten, i els florits rosers. …

La rosa vermella

La neu queia lentament no tenia pressa, però al jardí s’anava cobrint d’una capa espessa.

Enmig la blancor, com taca de sang, es veia una rosa vermella, que s’anava ofegant.

I va durar tants dies aquella rosa vermella, que quan es va morir, ja era primavera.

Jo la volia collir, i estava tan freda, que els pètals no va obrir, i romangué poncella.

Font: El pou del Vernís

Bellaterra, 27 de maig de 2025

📷 BELLATERRA GOURMET

EL SOMNI DEL BOIG, Grill & Lounge
Carrer Lope de Vega, 5 (Casa jardí)
(08193 Bellaterra)
☎️ 935929752
reserves@elsomnidelboig.com
http://www.elsomnidelboig.com

Bellaterra, 27 de maig de 2025

El Ple de Bellaterra tindrà lloc avui dia 27 de maig de 2025, a la sala petita del Centre Cívic de la plaça Joan Maragall

Es podrà seguir en directe a través del canal de Youtube de l’EMD Bellaterra 

https://youtube.com/@emdinforma?si=QrzS00deUpohQhOJ

Bellaterra, 26 de maig de 2025

“La reproducció del quadre de Picasso es pot veure al Pavelló de República que es va reconstruir durant els Jocs del 92 i que ara és el CRAI, un arxiu biblioteca de la UB”

Reproducció del ‘Guernica’ a Barcelona, al Pavelló de la República 📷 Jordi Play

JORDI SUBIRANA✍️El 26 d’abril del 1937, en plena Guerra Civil, l’aviació alemanya i italiana van bombardejar el municipi basc de Guernica. Hi van morir al voltant de 2.000 persones i la població va ser arrasada. Pocs mesos després, el juliol del 1937, es va inaugurar a l’Exposició Internacional de París el Pavelló de la República, un edifici molt modern per l’època, d’estil racionalista, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. Amb un marcat caràcter antibel·licista, que volia ser un reflex de l’horror del conflicte bèl·lic, a l’interior del pavelló s’hi va exhibir per primer cop el Guernica de Pablo Picasso, així com El segador de Joan Miró i la Font de Mercuri d’Alexander Calder.

El ‘Guernica’ del barri de la Clota, al Pavelló de la República 📷 Jordi Play


El cinema centenari de Barcelona coronat per una escultura de Picasso
El Pavelló de la República va ser destruït després de l’exposició i el Guernica no va tornar a l’Estat espanyol fins al 1981. I des de 1992 s’exhibeix permanentment al Museu Reina Sofia de Madrid. No obstant això, al barri de la Clota (el més petit de la ciutat), al districte d’Horta-Guinardó, es pot veure una rèplica del quadre de Picasso en la reproducció del Pavelló de la República que es va aixecar a l’avinguda del Cardenal i Barraquer, 34-36.


Reproducció de l’edifici del Pavelló de la República / Jordi Play

Una rèplica del Pavelló de la República

El 19 de juliol del 1992, una setmana abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, es va inaugurar la rèplica del Pavelló de la República que s’havia exhibit a París. L’obra va ser construïda pels arquitectes Antoni Ubach, Miquel Espinet i Juan Miguel Hernández León “utilitzant els mateixos materials precaris que es van emprar als anys 30, i van deixar l’edifici tal com era: un gran contenidor buit, gairebé sense parets, a través del qual es marcava un recorregut”, detalla el web de l’Ajuntament de Barcelona. El pavelló es tanca amb estructures de metàl·liques, de vidre a la primera planta i de fibrociment a la segona.

Des del 1994, el Pavelló de la República està cedit a la Universitat de Barcelona (UB) i en l’actualitat funciona com a Centre per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. I la reproducció del Guernica es troba, tal com estava en la seva ubicació original, en el pati obert del pavelló. El 2017, coincidint amb l’aniversari dels 80 anys de l’Exposició Internacional de París i els 25 de la reconstrucció del pavelló a Barcelona, la còpia del Guernica barcelonina es va restituir. Des del maig d’aquell any, el quadre mesura 776,7 cm d’ample per 349,3 d’alçada. Segons explica una publicació del CRAI de setembre del 2017, la impressió es va fer digitalment, “amb tintes biodegradables sense dissolvent, amb un acabat de vinil mat per tal de donar protecció a la reproducció, sobre una estructura de suport metàl·lica pintada”.

El CRAI, un arxiu biblioteca sobre la Segona República i el franquisme
El CRAI és considerat un dels arxius biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, l’exili i la Transició espanyola. A més, disposa d’un fons sobre el sovietisme i la història política del segle XX, que és “especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial”.

Font: Tot Barcelona

Bellaterra, 26 de maig de 2025

El duo de Chefs Juanjo Rivera i Javier Mata, -els professionals de cuina d’El Somni del Boig-, ofereixen una carta  clàssica modernitzada de base mediterrània, una sàvia combinació de matèria fresca de primera qualitat, que amb seguretat aconseguirà situar-se entre els millors restaurants de tot el Vallès.

Vista general d’ El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra (Vallès Occidental)

LLUÍS TORRES ✍️ A la ciutat jardí de Bellaterra, que va néixer l’any 1930, està ubicat el nou Restaurant “El Somni del Boig”. Tot i que estàn finalitzant els últims tocs i la publicació oficial de la seva pàgina web, així com el canvi l’antic rètol de Can Edo, -que ja tenen encarregat-, segueix conservant un ambient nét, elegant, amb decoració de fonda familiar confortable, -que tants d’èxits va aportar. A la sala dominen les àmplies taules, -rectangulars i rodones-, amb cadires de fusta natural. Entra molta llum natural a través de les moltes finestres amb jardineres plenes de colorides flors naturals, el que fa que l’estada sigui acollidora, agradable, i relaxant, tan necessària en aquest moments tant bojos.

De dreta a esquerra, Fanny, Juanjo, Javier i Carles, d’El Somni del Boig, Grill& Lounge de Bellaterra (Vallès Occidental)

El duo de Chefs Juanjo Rivera i Javier Mata, -els professionals d’El Somni del Boig-, ofereixen una carta  clàssica modernitzada de base mediterrània, una sàvia combinació de matèria fresca de primera qualitat, que amb seguretat aconseguirà situar-se entre els millors restaurants de tot el Vallès.

El Chef Juanjo Rivera té molts anys d’experiència als fogons, una acreditada trajectòria professional en restaurants barcelonins de prestigi, com per exemple, el Salamanca, -situat al popular barri de pescadors de la Barceloneta-, i el luxós Via Veneto, -a la part alta de Barcelona-.
La seva preocupació per la màxima qualitat en l’elaboració dels plats, fa que tinguin com a resultat una presentació vistosa i moderna, amb canvi de vaixelles de bonics colors.
L’amabilitat de Fanny i Carles, artífexs del servei de taula, fa que l’estada sigui agradable, còmoda i personalitzada.

Alguns dels plats d’el Menú Migdia d’El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra

Avui hem gaudit del seu Menú Migdia (de canvi diari), -Tot inclòs per 16,50€-. Hem escollit Amanida assortida amb una gustosa vinagreta de mostassa, Amanida estil rusa de Somni, tota ella feta amb verdures fresques, Trinxat de La Cerdanya amb rosta i botifarra negra. De segons una deliciosa fideuà feta al moment, Tendre coixí de porc en salsa demi glace, Truita d’ou amb bolets. De postre en escollit maduixots de temporada amb nata.

Detall d’ una de les varies taules rodones d’El Somni del Boig, Grill & Lounge de Bellaterra

Estem segurs que el veïnat de Bellaterra anirà passant el “boca orella”, perquè els seus amics i familiars puguin gaudir “El Somni del Boig”. Especialitzat en marisc, brasa i receptes tradicionals.  “Els dissabtes i diumenges cuinen Canelons i Pollastres per emportar”.

A la seva Terrassa-Lounge, -sota l’ombra de les seves frondoses moreres, es pot fer el vermuts i demanar cocktails, tot acompanyat amb unes selectes tapes fredes i calentes.

Detall d’un racó de la Terrassa Lounge d’El Somni del Boig de Bellaterra

Disposen de saló per organitzar events i banquets familiars o l’empresa.
Sense dubte, el seu aparcament gratuït a l’aire lliure, és el més ampli de Bellaterra.

Logo del Restaurant El Somni del Boig de Bellaterra

EL SOMNI DEL BOIG, Grill & Lounge
Carrer Lope de Vega, 5 (Casa jardí)
(08193 Bellaterra)
☎️ 935929752
reserves@elsomnidelboig.com
http://www.elsomnidelboig.com

Bellaterra, 26 de maig de 2025

“Al Turó de l’Arboç de Can Buigas de Bellaterra es representà l’obra de teatre “Un prometatge” d’Anton Txékhov, interpretat per Jaume Pla, Neus Franquesa i Jordi Torras”. 

Placa artística al número 46 de l’avinguda Bertomeu de Bellaterra

LLUIS TORRES|Si passegeu per l’Avinguda Bertomeu, quan arribeu a l’alçada del número 46 veureu una artística placa de ceràmica amb el nom “Turó de l’Arboç”, és tracta de Can Buigas, la casa familiar de Bellaterra on la poeta Maria Rosa Buïgas Suárez passà llargues temporades.

L’any 1980, el veïnat de Bellatrra li va dedicarar al seu pare el Passatge de Joaquim Buigas Garriga, on Maria Rosa s’hi va fer construïr una casa de fusta de bones proporcions, i en la que moltes vegades rebia, -si la ocasió era especial-, tota vestida amb el típic vestit tirolés austríac.

Al “Turó de l’Arboç” de Can Buigas de Bellaterra es representà l’obra de teatre “Un prometatge” d’Anton Txékhov, interpretat per Jaume Pla, Neus Franquesa i Jordi Torras. 

El seus pares, Joaquim Buïgas i Garriga, i de Emília Suárez, van ser dels primers en comprar un terreny prop d’una pineda, on van plantar arbres fruiters i un garatge construït d’obra vista, -que es conserva- al costat del qual hi ha la porta i l’escala d’accés al “Turó de l’Arboç”

Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925-17 de novembre del 2016)

Bellaterra, 14 de maig de 2025

Més de 180 infants d’entre 11 i 12 anys, participants del programa socioeducatiu CROMA 2.0, van visitar el dijous, 22 de maig, el campus de la UAB com a cloenda del programa. Estudiants de la UAB vinculats al programa, a través de pràctiques o voluntariat, van fer d’amfitrions i els van ensenyar la universitat.

Fotografia de grup a les columnes de la UAB

Durant el matí del dijous, 22 de maig, els infants van presentar els projectes que havien desenvolupat en col·laboració amb diversos grups de recerca de la UAB. També van gaudir d’un ampli ventall d’activitats preparades especialment per a ells.

El CROMA 2.0 és un programa de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) adreçat a infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. A través de tallers als centres escolars propers a la UAB, els estudiants universitaris hi duen a terme activitats de suport a l’estudi, dinàmiques de grup i projectes d’investigació, amb l’objectiu de despertar l’interès per l’aprenentatge entre alumnes de 5è i 6è de primària.

Enguany, 27 estudiants voluntaris de la UAB han participat en el programa, mostrant un gran interès per connectar amb les realitats socials del seu entorn. A la jornada d’ahir, van guiar els infants al llarg de les diferents activitats i espais del campus.

Els projectes presentats van ser els següents: “Com reduir la contaminació a l’escola i al barri” elaborat conjuntament per l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals (ICTA) i el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM), amb l’objectiu de conèixer més sobre les emissions de CO2 i la seva reducció. D’altra banda, el Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) ha elaborat el projecte “Cinema social”, amb l’objectiu d’utilitzar el cinema social com a eina per introduir els infants a l’estudi
dels problemes socials rellevants. Finalment, l’Escola Cultura de Pau (ECP) ha desenvolupat el projecte “Pingüins en pràctiques”, un projecte destinat a avançar en les cures, el respecte, l’autoestima i la millora de les relacions socials.

Els nens i nenes van tenir l’oportunitat d’exposar els resultats dels projectes de recerca realitzats als tallers, compartint conclusions i aprenentatges amb els seus companys, equips de recerca i professorat. A l’acte també hi van assistir representants d’institucions col·laboradores i finançadores del programa.

Posteriorment, van participar en activitats pràctiques organitzades per diversos centres de recerca de la UAB. A l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), van realitzar “Coneix l’Icta i ajuda’ns a reduir-ne les emissions”. A la Facultat de Ciències de l’Educació, el GREDICS va dinamitzar “Tastets per pensar”, mentre que l’Escola de Cultura de Pau va oferir “Coneix l’ECP” a la Facultat de Ciències de la Comunicació.

La jornada també va incloure una gimcana temàtica pel campus, que va permetre als infants descobrir els espais universitaris i interactuar amb estudiants i personal de la UAB. Abans de marxar cap a les seves escoles, es va fer una fotografia de grup per immortalitzar una jornada pensada per promoure la igualtat d’oportunitats i apropar la ciència i el coneixement als més joves.

El programa CROMA 2.0 compta amb el suport dels ajuntaments participants, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i altres agents del territori com el Departament d’Educació o el Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Escoles i municipis participants en el CROMA 2.0 durant aquest curs 2024-2025:

Montcada i Reixac: el Turó i el Viver.
Rubí: del Bosc, Montessori, Pau Casals i Ramon Llull. Sabadell: Floresta, Joan Maragall, la Romànica i Roureda
Terrassa: Agustí Bartra, Antoni Ubach, el Vallès, Feixes, Pere Viver, Salvador Vinyals, Sant Llorenç del Munt i Ramón y Cajal. .

Font: UAB

Bellaterra, 24 de maig de 2025

“En alguns països, el fet de tocar el cap a una persona constitueix una de les ofenses més grans.  En altres tenen per costum aixafar els insectes amb les dents.  I en altres, abans d’entrar de visita a una casa, cal descalçar-se al llindar de la porta.  N’hi ha també en què convé abstenir-se d’intentar veure nadie en certs dies… I n’hi ha un on la vaca és sagrada”.

Dibuix d’Àsia 🎨 Jaques Liozu

LES CLAUS DEL MÓN

PIERRE DANINOS✍️ S’ha parlat molt de Geopolítica, d’hauria de parlar també de geopsicologia.  Fa segles que els tècnics s’inclinen, amb tant interès com entusiasme, sobre la carta dels corrents marins o sobre el pla isoterm.  Però els nostres Atles no estaran complets fins que uns experts, amb el mateix entusiasme i serietat, no hagin fet el planisferi de les «susceptibilitats i bons costums internacionals».  Si és normal que les ondulacions blavoses del Gulf Stream apareguin sobre l’Atlàntic, per què no assenyalar també, de manera ondulatòria, ja que no lineal, les zones de susceptibilitats dels diferents països, els esculls de la conversa, els abismes del silenci i el tabú del gest i la paraula?

Parlem amb serietat.  Què serà més útil per a un adolescent, que adora els viatges i desitja llançar-se per aquests mons: saber que el riu Amazones llança 120.000 metres cúbics per segon o que no s’ha de passejar pels carrers de Rio de Janeiro amb un casc colonial al cap?

Saber que al Tibet el Kuen Lun es prolonga al N. O. per l’Akkar-Tchekyl-Tagh, o que allà se saluda traient la llengua?  Saber que Egipte té 994.287 quilòmetres quadrats de superfície, o que allà no s’ha de tomar amb la mà esquerra cap objecte que ens ofereixin?

En alguns països, el fet de tocar el cap a una persona constitueix una de les ofenses més grans.  En altres tenen per costum aixafar els insectes amb les dents.  I en altres, abans d’entrar de visita a una casa, cal descalçar-se al llindar de la porta.  N’hi ha també en què convé abstenir-se d’intentar veure nadie en certs dies… I n’hi ha un on la vaca és sagrada.

En un més és de bon to criticar la dona pròpia.  Està bé que s’iniciï els futurs homes en els secrets dels declius laterals i dels plecs hercinians, però a més dels pesats capítols de la «Geografia Física i després del coneixement dels esquists cristal·lins de l’era primària i dels calcaris juràsics…».  per què no ensenyar-los també la millor manera de no cometre errors als països que coneixeran?  Per realitzar aquesta obra ha calgut la col·laboració de persones molt versades, coneixedores dels usos dels diferents països.  Ells ens indicaran el que segons els casos convé dir o callar.  Ens donaran les «Claus de les susceptibilitats>> grans escriptors i exploradors, científics i periodistes, diplomàtics o experts.  Tots han acceptat la invitació que els ha estat feta per tractar l’assumpte segons les estrictes lleis de l’objectivitat: 70 països han estat «psicoanalitzats» acuradament.  Hi ha repúbliques com San Marino, o sultanats com Zancíbar, que no han estat objecte d’examen especial, a fi de concedir més espai a països més visitats, i també perquè no es diferencien gaire dels usos dels països circumveïns perquè es justifiqui una relació particular

PierreDaninos, Savoir Vivre Internacional



Bellaterra, 24 de maig de2025

“Tiramisú és la cinquena paraula de la cuina italiana més coneguda a l’estranger, i la primera entre les postres. Etimologia de la paraula Tiramisú: significa “aixeca’m” o “enforteix el meu cos”.  Prové del dialecte trevisà “Tireme su”, que es va italianitzar com a Tiramisú en les últimes dècades del segle passat”.

Recepta de Tiramisú Cipriani di Venezia

Per obtenir el millor resultat per la recepta del Tiramisú  és important adoptar petites precaucions:

-Mitja hora abans de començar el procediment, treure el Mascarpone del frigorífic.

-Els ous ecològics (número 0) haurien d’estar a temperatura ambient.

Ingredients per a 6 persones:

4 ous ecològics del número 0 mitjans
500 g de Mascarpone de bona qualitat
4 cullerades de sucre
300 g de galetes Savoiardi italianes
8 tasses de cafè fred pur aràbiga
50 g de licor Amaretto
Cacau amarg tamisat
Sal al gust.

(1) Primer de tot, divideix els rovells d’ous i les clares i posa-los en dos bols diferents.
Afegiu-hi 1 cullerada de sucre als rovells d’ou i, amb les batedores o una batedora elèctrica, barregeu-ho tot bé fins que quedi lleuger i esponjós.

(2) Afegiu el Mascarpone i treballeu la mescla fins a obtenir una crema llisa i espumosa.

(3) Batem les clares fins que estiguin rígides a punt de neu (Han de tenir una consistència molt densa i sòlida).

Comenceu a treballar les clares soles fins que estiguin semi-muntades.
En aquest punt, afegiu-hi a poc a poc 2 cullerades de sucre i continueu batent-ho tot fins que estigui rígid.

Quan tingueu la consistència adequada, afegiu l’altra part de la mescla que conté els rovells d’ou i el Mascarpone.

Poseu la safata del Tiramisú al frigorific durant almenys 6 hores (Millor d’un dia per l’altre, perquè estigui reposat i sucós)


És important que feu aquesta operació amb molta delicadesa, incorporant-ho tot de baix cap amunt, perquè les clares no perdin la seva suavitat.
Aboqueu-ho tot en bol o pastissera i deixeu-ho reposar al frigorífic.

(4) Barregeu la 1 cullerada de sucre restant amb el licor Ratafia Catalana i el cafè aràbiga fred per fer el liquid que servirà per sucar les galetes Savoiardi.

(5) Munteu el vostre Tiramisú: agafeu una petita safata de forn i estendre-ho una capa de crema freda, després cobriu amb una capa de Savoiardi mullats amb el líquid de cafè aràbiga i l’Amaretto.

Cobrir amb una altra capa de crema, després amb una de Savoiardi i així successivament fins que s’esgotin els ingredients.

Poseu la safata del Tiramisú al frigorific durant almenys 6 hores (Millor d’un dia per l’altre, perquè estigui reposat i sucós)

(6) Abans de servir, empolvoreu la superfície amb cacau amarg tamisat.

Bon appetito!!