“Tal com assegura l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, a l’estiu augmenten infeccions com la salmonel·losi i l’hepatitis A, o intoxicacions com el botulisme o la gastroenteritis”.
Imatge truita de patata 📷 Europa Press
Una higiene correcta o conservar els aliments a la temperatura indicada són alguns dels consells proporcionats per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan).
L’estiu és una època de molta calor, vacances i sortides a restaurants, entre d’altres plans que impliquen menjar o lleure gastro. Augmenta el consum d’aliments a l’aire lliure o d’aliments processats, incrementant-se també els factors de risc que poden provocar intoxicacions alimentàries.
D’aquesta manera, l’època estival és un període en què cal tenir més precaució amb les toxiinfeccions alimentàries, que són malalties que es produeixen en ingerir aliments amb presència de gèrmens patògens o les seves toxines.
Les infeccions es poden patir per ingerir bacteris o virus vinculats a l’aliment. Per la seva banda, una intoxicació es produeix en prendre toxines produïdes per aquelles prèviament formades en l’aliment i la infestació es deu a la ingestió de formes paràsites en fases del cicle evolutiu del producte.
Tal com assegura l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, a l’estiu augmenten infeccions com la salmonel·losi i l’hepatitis A, o intoxicacions com el botulisme o la gastroenteritis.
Símptomes d’una intoxicació
Els símptomes més freqüents en una intoxicació alimentària són diarrea, vòmits, nàusees, malestar general, mal de cap o fins i tot febre. intoxicació poden ser més greus. És recomanable acudir a un centre de salut en cas que es tinguin sospites d’una intoxicació i/o et trobis en el grup de risc.
Les intoxicacions es poden donar en nombrosos aliments, encara que els més propensos són els aliments congelats, els peixos o carns crues, aquells productes que continguin ou mal cuinat, fruites, verdures i els productes lactis.
Com evitar la intoxicació alimentària?
Davant el possible risc de patir intoxicacions alimentàries durant l’estiu, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) ha publicat una sèrie de recomanacions que permetran evitar nombroses malalties alimentàries, ja sigui a la llar o als restaurants.
En primer lloc, recomanen consumir aliments que s’han tractat de forma higiènica, respectant les temperatures a què s’han de conservar i els temps recomanats per al seu consum.
Pel que fa al cuinat d’aliments d’origen animal, des d’Aesan aconsellen que la temperatura a què s’ha de sotmetre l’aliment ha d’assolir un mínim de 70 graus al centre del producte durant almenys dos minuts. Està desaconsellat deixar els aliments cuinats a temperatura ambient.
D’altra banda, l’organització també assegura que els aliments s’han de conservar adequadament sota l’acció de la calor, per sobre de 60 graus, o sota l’acció del fred, amb un màxim de cinc graus.
En relació a la seva conservació un cop ja han estat cuinats, l’agència recomana que les sobres de menjar no estiguin més de dues hores exposades a temperatura ambient i que es refrigerin com més aviat millor.
De la mateixa manera, entre la resta de recomanacions hi ha l’evitar el contacte entre aliments crus i processats, assegurar una correcta higiene de la persona que manipula els aliments, mantenir els productes fora de l’abast d’insectes o animals, utilitzar aigua potable o no consumir aliments peribles que estiguin exposats a temperatura ambient.
“Les seves composicions han estat estrenades, interpretades i dirigides per intèrprets i directors de gran prestigi com Eduard Toldrà, Sir Neville Marriner, José Serebrier, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Antoni Ros Marbà, Jean-Pierre Rampal, Henryk Szeryng, Angelika Kirchschlager, Marilyn Horne, Alexis Weissenberg, Kathleen Battle, Victoria de los Ángeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendricks“.
Els bellaterrencs Angi i Francesc fent un regal a Xavier Montsalvatge i la seva muller Elena Pérez
Xavier Montsalvatge i Bassols
Va néixer l’11 de març de 1912 a Girona, on va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per la composició i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí. S’identifica amb les idees de l’escola francesa i s’oposa als ensenyaments de l’Escola Municipal, influïts per Wagner i Strauss. El 1933 va escriure Tres impromptus per a piano, premi del XII Concurs de Composició Concepció Rabell i Cibils, que atorgava la Fundació Patxot. La va qualificar com la seva obra “opus 00”. Gràcies a aquest premi, va poder realitzar el seu primer viatge a París. Allí, va poder adquirir algunes de les seves obres preferides: les Gymnopédies i les Gnossiennes de Satie, la Sonata per a violí i piano de Ravel, les Saudades do Brasil de Milhaud i els Mouvements pérpetuels de Poulenc. El 1936, va guanyar el Premi Felip Pedrell de la Generalitat de Catalunya amb l’obraPetita suite burlesca per a violí i quartet de vent. A partir d’aquest moment, va començar a col·laborar com a crític musical al diari barceloní El Matí, i des de desembre del 1939, al setmanari Destino. El XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporàniaque es va celebrar a Barcelona el 1936 li va permetre conèixer l’obra de rellevants compositors estrangers com Alban Berg, Ernst Krenek i Albert Roussel, i espanyols com Rodolfo Halffter, Federico Elizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, Óscar Esplá, Manuel de Falla, Pedro Sanjuán i Joaquín Turina, de l’anomenada “generació de la República”. Poc després esclataria la Guerra Civil espanyola.
Al començament dels anys quaranta, va presentar les obres per a piano Tres divertimentos (sobre temes d’autors oblidats) (1941) i Ritmos (1942), on s’introdueix en la politonalitat inspirat pels anomenats “balls de casino”, que incloïen el vals-jota, un xotis, una “americana” o una sardana. Amb aquestes obres començava un període especialment fructífer de la seva trajectòria. En aquest moment cal destacar el seu contacte amb els compositors catalans Manuel Blancafort i Frederic Mompou. Amb aquest últim compartirà una profunda amistat al llarg de tota la seva vida, juntament amb els també músics Manuel Valls i Xavier Turull. També es va relacionar amb els ballarins Yvonne Alexander, Paul Goubé, dels Ballets de París i de Montecarlo, i amb Joan Magriñà, per als quals va escriure petites composicions coreogràfiques, com Romance de los celos, Pastoral, Capricho, Estudio, La venus d’Elna iBarcelona Blues, el seu primer acostament al gènere del jazz. A través de les germanes Alexander coneixeria la seva esposa, Elena Pérez d’Olaguer, amb qui es va casar el 1947 i va tenir dos fills: Xavier i Yvette. També en aquests primers anys quaranta va fer classes de teoria a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, continuadora de l’escola pianística que va fundar Enric Granados. El 18 de març de 1945, la cantant Mercè Plantada i el pianista Pere Vallribera van estrenar a Barcelona les seves Cinco canciones negras (1945), per a soprano i piano, de les quals s’estrenaria poc després la seva versió orquestral i que constitueixen una de les obres mestres del seu repertori, d’amplíssima difusió mundial i el més clar exemple de l’estil “antillà” o del “nacionalisme ultramarí” que ha caracteritzat moltes de les seves obres —evocant les colònies espanyoles a Amèrica que es van perdre al final del segle XIX, amb la guerra de Cuba (1898), i que van influir en la música popular catalana d’aquell moment—, introduint les conegudes havaneres que Montsalvatge va recuperar directament dels pescadors de la Costa Brava i que va recollir en l’Álbum de habaneras (1948)publicat amb Néstor Luján i el pintor Josep Maria Prim. El 1948, va estrenar al Gran Teatre del Liceu la seva primera òpera El gato con botas (1946), amb llibret de Néstor Luján, i a l’any següent va guanyar el premi especial per la Sinfonía Mediterránea (1948), en el concurs del Premi Extraordinari de Composició del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obra que va estrenar al Palau de la Música Catalana de Barcelonal’Orquestra Municipal de Barcelonasota la direcció d’Eduard Toldrà. Durant aquells anys, es va relacionar amb els ballarins dels Ballets Russos del Coronel de Basil i de la Compañía del Marqués de Cuevas, que actuaven al Gran Teatre del Liceui que encara conservaven l’esperit creatiu del gran Diaghilev.
El 1951 composaria una altra de les seves obres fonamentals d’estil antillà: el Cuarteto indiano, Premi Samuel Ros. Als anys cinquanta, també escriuria el Poemaconcertante (1951)per a violí i orquestra, dedicat al violinista Henryk Szeryng i estrenat per ell mateix el 22 de maig de 1953 amb l’Orquestra Municipaldirigida pel mestre Toldrà, i el Concerto breve (1953), per a piano i orquestra, dedicat a la pianista Alicia de Larrocha, que el va estrenar amb l’Orquestra Filharmònica de Barcelonadirigida per Louis de Froment. Una altra obra d’aquest període són els quatre moviments de ballet per a orquestraCalidoscopi simfònic(1955), que va obtenir el Premi Extraordinari del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Aquest mateix any va ser acceptat com a membre de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), i poc després, nomenat secretari de la Comissió Promotora dels Festivals Internacionals de Música de s’Agaró. El 1958, va ser premiat amb el Premi Óscar Esplá per l’obra per a orquestraPartita 1958, i amb el Premi Lluís Millet, instituït per l’Orfeó Català amb motiu del cinquantenari del Palau de la Música, per l’obra Cant espiritual (1958) per a cor mixt i orquestra, musicalitzant l’apreciat poema de Joan Maragall. Aquestes obres reflecteixen un neoclassicisme que les diferencia del període anterior. Durant aquests anys va ser corresponsal de la revista Música.
Durant la dècada dels seixanta i part dels setanta, la maduresa de la seva creació compositiva es va consolidar amb diferents peces de diversos gèneres instrumentals que han esdevingut obres mestres del seu corpus artístic, algunes d’elles influenciades pel serialisme. El 1962 es va estrenar al Gran Teatre del Liceula seva segona òpera, Una voce in off, amb llibret escrit per ell mateix, de caràcter postverista i d’una intensa expressivitat dramàtica. El pianista Gonzalo Soriano va estrenar l’obra que Montsalvatge li va dedicar: Sonatine pourYvette (1962), una de les peces més brillants del repertori contemporani per a piano i de clara influència postimpressionista. També es va estrenar l’obra per a orquestra Desintegración morfológica de la Chacona de Bach (1962), que va dirigir el mestre Rafael Ferrer amb l‘Orquestra Municipal de Barcelona. El 1966 va compondre la narració musical per a nens Viatge a la Lluna, amb text de Josep Maria Espinàs, i el 1967 va compondre la seva tercera i última òpera, Babel 46, de nou a partir d’un llibret propi. Finalment, el 1969, es va estrenar la seva obra per a soprano i conjunt instrumental Cinco invocaciones al Crucificado, encàrrec de la Semana de Música Religiosa de Cuenca. Aquest mateix any, el govern francès el va nomenar Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. Paral·lelament a la presentació de la seva obra, durant aquest període va continuar la seva tasca periodística com a crític musical del diari La Vanguardia i també com a crític i més tard com a director de Destino, setmanari de referència intel·lectual en aquests anys a Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 1975.
El 1970 va entrar com a professor de composició al Conservatori Municipal de Barcelona, antiga Escola Municipal on havia estudiat quan era jove; en seria nomenat catedràtic el 1978. Als anys setanta, va compondre les obres Laberinto (1970) per a orquestra, encàrrec del Festival Internacional de Música y Danza de Granada; l’obra per a flauta i piano Serenata a Lídia de Cadaqués (1970), que va estrenar Jean-Pierre Rampal al Festival Internacional de Música de Cadaqués. També va compondre els concerts per a arpa Concerto-Capriccio (1975), estrenat per l’arpista Nicanor Zabaleta i l’Orquestra Nacional de España (ONE) dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos; el Concierto del Albaycín (1977) per a clave i orquestra, que va estrenar Rafael Puyana amb l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida per Enrique García Asensio, i la Metamorfosis de concierto (1980) per a guitarra i orquestra, que van estrenar Narciso Yepes i l’Orquesta Nacional de Españadirigida per Antoni Ros Marbà i que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. En l’àmbit de la música de cambra, Montsalvatge va compondre la Sonata concertante (1971) per a violoncel i piano, que es va presentar a la Decena de Música de Toledo; l’obra Micro-Rapsòdia (A la memòria de Pau Casals) (1976). El 1973 va estrenar l’obra per a soprano i orquestra Hommage à Manolo Hugué a càrrec de Victoria de los Ángeles i l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida per Odón Alonso; i l’obra per a orquestra Reflexus-Obertura (1973), en un concert monogràfic a l’XI Festival Internacional de Música de Barcelona.
Durant la dècada dels vuitanta, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva trajectòria creativa (1983); va rebre el Premio Nacional de Música(1985); i va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). En aquest període de la seva vida, inserit en una etapa compositiva més eclèctica, es va estrenar al Kennedy Center de Washington la Fantasia (1983), per a arpa y guitarra, interpretada per Nicanor Zabaleta i Narciso Yepes. També va compondre la Fanfarria para la alegria de la paz (1984) en commemoració del X aniversari del regnat de S. M. el Rei Joan Carles I d’Espanya, que va estrenar l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida pel gran violoncel·lista i director d’orquestra Mstislav Rostropovich. L’any 1986 es va estrenar la Sinfonía de réquiemper encàrrec del Ministeri de Cultura amb motiu de l’Any Europeu de la Música. L’any següent, es va estrenar l’obra per a piano Una página para Rubinstein (Balada para la mano izquierda) encàrrec de la Fundación Isaac Albéniz. I l’any 1988, el Festival Internacional de Música de Santander va estrenar la seva obra per a violí, violoncel i piano Diàleg amb Mompou, que després el compositor va convertir en el segon moviment del seu Trio (1986). El 1988 va publicar les seves memòries sota el títol Papers autobiogràfics i el 1989 l’Ajuntament de Girona va instituir el Premi Internacional de Piano Xavier Montsalvatge.
Va continuar mantenint sense pausa la seva activitat fins al final de la seva vida, creant un elevant nombre d’obres que han estat àmpliament difoses, gairebé totes editades i enregistrades, entre les quals destaquen: Folia daliniana (1995) per a orquestra; Cinc epigrames de Manolo Hugué (1998) per a cor mixt; Recóndita armonia (1952-1999), per a piano i orquestra de corda ; Quatre dialegs amb el piano,Cinc ocells en llibertat (1997) i Improviso epilogal (2001), aquestes per a piano sol i Sinfonietta-concerto (2001) per a flauta solista, orquestra de corda, piccolo, arpa i un percussionista.
Montsalvatge va obtenir moltes distincions, entre les que sobresurten el Premi Ciutat de Barcelona (1970), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya(1991), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1997), Premi Reina Sofía – Fundació Ferrer Salat (1992), Premio Jacinto e Inocencio Guerrero (1992) i el Premio Iberoamericano Tomás Luís de Victoria(1998).
Entre altrestítols, va ser investit Doctor Honoris Causaper la Universitat Autònoma de Barcelona, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès, Medalla al Mérito Artístico del Ministerio de Cultura, Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.
També va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi, acadèmic honorífic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, membre de la Hispanic Society de Nova York i de la Société Fryderyka Chopina de Varsòvia.
Xavier Montsalvatge va morir a Barcelona el 7 de maig de 2002.
La seqüoia gegant del Palau de Pamplona és l’arbre més alt de la ciutat, de 37 metres d’alçada, va ser plantada als jardins l’any 1855.
La seqüoia de Pamplona de 1855 té un diàmetre de 3,15 m. i 37 d’alçada
Aquest exemplar, que data del segle XIX, es troba catalogat com a ‘Monument Natural’ des de 1991 per les seves característiques especials. La Comunitat foral de Navarra compta amb 47 arbres o grups de arbres catalogats com ‘Monument Natural’ per les seves característiques singulars. No obstant, de tots ells només un es troba a la seva capital.
Potser passi una cosa inadvertida, atesa la seva ubicació entre barrots, però la sequoia del jardí del Palau de Navarra pertany a aquest selecte grup de joies naturals des del 1991.
Aquest arbre, de l’espècie Sequoiadendron giganteum (Lindl.) Buchholz, es troba a l’avinguda Sant Ignasi, a Pamplona, i compta amb una alçada de més de 35 metres, una base amb un diàmetre de 3,15 metres i una copa de 0,000 les dimensions super. Gairebé res!
La història remunta l’origen d’aquest arbre a la serralada Sierra Nevada a Califòrnia (Amèrica del Nord). Des d’allà, el navarrès José María Gastón i d’Echevertz va ordenar el seu transport fins a la Comunitat foral per plantar-lo al jardí de la casa que posseïa a Irurita. Gastón i d’Echevertz va ser elegit diverses vegades diputat provincial, la primera d’elles el 1853. Va ser en aquesta primera experiència, a l’hivern de 1855 a 1856, quan va decidir trasplantar aquest arbre des del jardí del seu habitatge al pati de la Diputació foral, sembrant la llavor d’aquest emblema que el Govern de Maria Chivite ha volgut reconèixer recentment. Navarra gràcies al disseny de l’artista Iñaki López-Pérez.
🎥 Veure el vídeo de la seqüoia del Palau de Pamplona 👇
Però no tot ha estat un camí de roses per a aquesta seqüoia gegant, l’historiador Joaquín Arazuri, al seu llibre Pamplona antaño, narra que la nit del 9 al 10 de setembre de 1933 un llamp va destrossar la copa. Després de l’incident, les persones d’aquella època van decidir col·locar-hi un gran cèrcol de ferro, que encara es pot veure. D’aquesta manera, van forçar que una de les branques emergís com a nova copa. Precisament, juntament amb la seva gran porta i història, aquesta doble copa és un dels trets més destacats d’aquesta seqüoia que li ha valgut la seva inclusió en el catàleg de Monument Natural elaborat pel Govern de Navarra. Segons recull el decret foral 87/2009, pel qual es declaren “Monument Natural” determinats arbres singulars de Navarra, els exemplars escollits comporten una protecció especial Així, per exemple, està prohibit tallar-los totalment o parcialment. Tampoc no s’hi pot enfilar, escalar o instal·lar senyals, no es poden recollir els seus fruits si és que en tingués i qualsevol actuació sobre ell haurà de gaudir de l’autorització pertinent del Departament de Medi Ambient. A més del mateix exemplar, la norma foral també protegeix l’àrea de projecció de la copa i les arrels de tal manera que està prohibit estacionar vehicles als voltants, no es poden instal·lar abeuradors ni menjadors per a bestiar, queda prohibida la realització de qualsevol obra civil ni pràctica es pot fer foc. El règim de protecció abasta un entorn de 100 metres des del centre del Monument Natural, encara que en el cas del Palau de Navarra es va remodelar el jardí, al qual se li incloc un camí que voreja la font ornamental perquè els vehicles oficials poguessin arribar fins a l’escalinata d’accés.
En els darrers anys s’han realitzat diversos treballs d’inspecció, neteja de branques mortes i cablejat necessaris per al manteniment. L’última actuació va ser la col·locació d’un parallamps, ja que, per la seva altura, aquesta sequoia actua de parallamps natural amb el consegüent risc.
Monòlit franquista entre Plaça del Pi i Av. J.M.Marcet 📷 BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES✍️Segons font municipals, el monòlit franquista de Bellaterra amb el nom de José María Marcet Coll (alcalde franquista de Sabadell, de 1940 al 1960), serà cobert amb un trencadís amb el nom de Plaça del Pi. Fou una actuació demanada per Guillem Nadal, vocal de l’EMD per Gent per Bellaterra. Ara romandrà retirar la placa Marcet del nomenclàtor oficial, una moció de GXB votada a favor en el Ple de Bellaterra i que Riba, president de l’EMD, es va abstenir i no l’ha executat des de fa més d’un any.
Els canvis de nom de carrers, històricament, han anat a remolc dels canvis polítics i, en menor mesura, socials, i l’aparició del nomenclàtor franquista és un bon exemple, quan després de la victòria feixista es van purgar els noms de moltes ciutats i pobles de tota Espanya per esborrar tot rastre de republicanisme i, en el cas de Catalunya, de catalanisme. Uns canvis que van ser revocats amb l’arribada de la democràcia, tot i que encara en queda alguna placa persistent, com és el cas de Bellaterra (Vallès Occidental), inaugurat el 1965 per l’alcalde Fatjó de Cerdanyola.
Informació del monòlit franquista de Bellaterra inaugurat el 1965
L’equip femení cadet del Cercle Sabadellès 1856 s’ha proclamat campió del Torneig FemeníCadet F-7 (Grup 3) de la Federació Catalana de Futbol, després d’una segona fase excepcional que ha culminat amb quatre victòries i un empat, destacant els triomfs contundents per 5-0 davant el Bigues CE i La Florida CF.
Aquest éxit és el resultat d’una temporada marcada per l’esforç, el compromis i el treball col·lectiu. L’equip ha sabut créixer partit a partit, mostrant solidesa defensiva, eficácia ofensiva i una gran cohesió dins i fora del camp.
“Aquest titol representa tot l’esforç que hem fet durant l’any. Ens hem ajudat molt les unes a les altres i això ens ha fet més fortes com a equip”, destaca Denisse Garcia, capitana del conjunt cadet.
“Estem molt orgullosos del que han aconseguit aquestes noies. No només han guanyat, sinó que han competit amb actitud, respecte i passió per aquest esport. Han crescut com a jugadores i com a persones”, afirma el tècnic de l’equip, Arnau Xinxo, que dirigeix el projecte des de fa dues temporades.
El títol reforça el compromís del Cercle Sabadellès 1856 amb el foment del futbol femení i la promoció del talent jove, en una aposta clara per l’esport formatiu i els valors que el sustenten.
El club vol agrair també la implicació de les families, l’equip tècnic i l’afició que ha donat suport jornada rere jornada.
Amb aquest triomf, el Cercle Sabadellès 1856 es consolida com una de les entitats de referència del futbol base femení a Sabadell i al Vallès.
LLUIS TORRES|Si no sabeu què llibres llegir aquestes vacances d’estiu, aquí us deixem una llista de cinc lectures recomanades que no us podeu perdre.
A la Ruth li sembla que per fi té la vida controlada. Una feina fixa i amb cert prestigi com a professora a la universitat, una casa amb jardí com havia volgut de petita, un marit que l’estima i dos fills. Però quan el seu fill de vuit anys comença a patir episodis de psicosi i li detecten trets autistes, tot el que li semblava sòlid s’ensorra.
A la vegada, la seva mare, malalta de càncer terminal, decideix casar-se amb un playboy italià i la convida al que a ella li sembla un casament esperpèntic a un glàmping de l’Ametlla de Mar. La seva psicòloga l’anima a anar-hi i li proposa que comenci una llista de coses que aprèn del seu fill. La Ruth, educada per a obeir, seguirà les seves instruccions.
El que no sap és que a través d’aquest viatge s’acostarà per fi a la seva mare, es confrontarà amb les decepcions del seu matrimoni, redescobrirà un vell amant, digerirà la realitat del seu fill i, sobretot, desempolsarà memòries oblidades i curarà ferides antigues que li impedien ser qui realment és: una dona forta i imperfectament perfecta.
És difícil trobar algú que et doni feina sense fer preguntes sobre el teu passat. Així que dono gràcies al cel que els Garrick m’hagin contractat perquè netegi el seu àtic impressionant amb vistes a tot Manhattan i els preparen apats sofisticats en la seva cuina immensa. Puc treballar aquí durant un temps i passar desapercebuda fins que arribi el moment d’obtenir el que desitjo.
Sembla gairebé perfecte, si no fos que encara no he conegut la senyora Garrick ni he pogut veure què s’amaga a l’habitació de convidats. Estic convençuda que la sento plorar. Quan faig la bugada trobo petites taques de sang al coll de les seves camises de dormir. I, un dia, no em puc resistir a trucar a la seva porta. Quan s’obre poc a poc, el que hi veig ho canvia tot…
Llavors em faig una promesa. En Douglas Garrick ha comès un error. I ho pagarà car.
És només una qüestió de fins on estic disposada a arribar
Sinopsi: Descobreix amb Cuinologia els conceptes fonamentals de la cuina, juntament amb els millors consells pràctics i tècniques pas a pas, i converteix la teva cuina en un autèntic laboratori gastronòmic. Hi trobaràs resposta a les preguntes que fins ara no tenien solució i capítols dedicats als principals aliments i preparacions: carns, aus, peixos, llegums, cereals, vegetals
«El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d’ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer. Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació dels fills amb el dol per la mort dels pares. Gueorgui Gospodínov retrata l’amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l’acceptació del dolor i l’acolliment de la nostàlgia.
Un mitògraf que porta més de vint anys recopilant rondalles, contes i llegendes populars persegueix tenaçment una història intrigant: la de la maledicció de Castelmaure. Rastrejar la pista del desaparegut rei Éric es converteix en un periple trepidant on la màgia, les casualitats i la traïció fan de brúixola d’uns personatges grotescos que han perdut la seva identitat.
Entre confabuladors, taverners i mags, els antiherois d’aquesta rondalla indaguen en el seu passat mentre descobreixen que els seus destins estan estranyament lligats. La maledicció de Castelmaure és un conte medieval de rigorosa actualitat i una llegenda extraordinària sobre el perill d’apropar-se a la veritat.
Font: Univers, Rosa dels Vents, DK, Edicions del Periscopi, Editorial Finestres
“Per transparència, evitar confusions i no marejar la perdiu, estem a l’espera de rebre còpia de les 30 factures que l’EMD va pagar l’any 2024 a Bellaterra Comerç SL (Jordi Tardós Jorba) i Bellaterra Diari (Laia Tardós Roda) ”
El local de la Plaça del Pi es concentren diferents activitats comercials: Taller de Serveis, Bellaterra Diari i Assegurances Garcia-Planas/Occident
LLUIS TORRES✍️Davant del que es va dir a l’últim ple de l’EMD, que Bellaterra Diari va rebre 25.000€, tot l’any 2024 “sense licitació” (veure el vídeo oficial EMD informa: 1:57.
Laia Tardós (Bellaterra Diari) diu que utilitza la mateixa SL i NIF que el seu pare, Jordi TardósJorba (Bellaterra Comerç SL) de Taller de Serveis.
Segons comunicat que hem rebut ahir de Laia Tardós Roda, l’EMD de Bellaterra no ha pagat l’any 2024, 25.000 euros a Bellaterra Diari, -han pagat 25.000 euros a Bellaterra Comerç SL-, diu que no és el mateix, ja que comparteix SL i NIF amb el seu pare Jordi TardósJorba, qui segueix utilitzant el mateix nom de societat des de que va crear Taller de Viatges i posteriorment Taller de Serveis.
Informació pública que apareix a través d’Expansión i Empresite, la seu de Bellaterra Comerç SL, des de l’any 2009, està en el propi domicili familiar.
Laia diu que al ser un projecte modest, no té SL pròpia. Que la gran majoria del pressupost son de serveis de manteniment, arreglar coses etc. NO en publicitat.
Taller de Serveis publicita a la seva web serveis com Jardineria, Piscines, Mascotes, Pintura, Obres, Instal·lacions, Lampista, Paqueteria, Informàtica, Assegurances, Comunicació i Serveis, Publicitat, Gestió de Xarxes, ETC., el que demostra que la seva activitat és un intermediari de serveis generals. Assegurances Garcia-Planas ofereix serveis dins del mateix local de Taller de Serveis, així com l’esmentada Bellaterra Diari.
Laia puntualitza que Bellaterra Diari cobra per les insercions publicitàries, no pel contingut. Que no estan a sou de l’EMD i que sempre procura actuar independentment. Que cobren pels espais publicitaris perquè son un mitjà auditat, amb professionals col·legiats i els hi suposa un cost produir, imprimir i distribuir el mitjà.
Alba Tardós Jorba, Biel Roda Buxeda i Àlvar Roda Fàbregas, són 3 familiars que apareixen a la llista electoral del partit Bellaterra Endavant, que gestiona l’EMD de Bellaterra
Projecte del nou hospital que donarà servei a Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet 📷 CEDIDA
Segons notícia de l’ACN (Agència Catalana de Notícies), l’Area Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat provisionalment la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per construir el nou hospital del Vallès Occidental.
Respecte a l’aprovació inicial que es va fer al gener s’han introduït alguns canvis.
S’incrementa la superfície destinada al nou hospital, que passa de 18.500 m² a 19.235 m², i puja el nombre màxim d’habitatges: dels 565 inicials a 752, amb una protecció oficial que creix del 40% al 50%.
D’altra banda, s’ha deixat fora del pla la zona dels pisos Sivis de Montcada.
La modificació del PGM afecta uns terrenys situats a cavall de Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet, on està planifiat un nou hospital satèl·lit del Parc Taulí de Sabadell. / ACN
“El patiment dels civils ha superat tots els límits”
Antoni Bassas 📷 CEDIDA
ANTONI BASSAS✍️“El patiment dels civils ha superat tots els límits”, han conclòs els 28 països que han exigit a Israel que posi fi a la guerra a la Franja de Gaza. Suposo que buscaven una manera d’expressar que el que fa Israel amb els palestins és d’una crueltat intolerable i ho han redactat així: “El patiment ha superat tots els límits”.
Vol dir això que hi ha límits acceptables per al patiment humà? Que hi ha uns patiments bàsics, d’obligada acceptació, abans que la comunitat internacional se senti amb autoritat per aixecar un filet de veu, encara que sigui? Pel que hem vist a Gaza, queda dins del patiment habitual aguantar bombardejos, ser deportat, ser assassinat a la cua del menjar de les ONG, veure camions carregats d’ajuda a l’altra banda d’una tanca i no poder-s’hi acostar, i veure bombardejar els camps de conreu i els pous d’aigua. Això estava i està dins els límits. I, pel que sembla, fora dels límits queden les costelles dels infants i dels adults quan es comencen a marcar a simple vista per la tele. Els límits són que veiem gent morir-se de gana.
Si el patiment dels civils ha superat tots els límits és que els governants han superat, també, tots els límits del Codi Penal. Ja fa temps que la neteja ètnica que Netanyahu ha ordenat perpetrar a Gaza el fa anar amb les mans tacades de sang. Aleshores, per què la resposta internacional, inclosa la dels països àrabs, queda tan dins dels límits de la cautela diplomàtica? El mal que aquesta desproporció fa a la confiança en les lleis és terrible per a la moral col·lectiva. Prenem-ne nota, perquè si avui hi ha milers de civils sotmesos a patiments més enllà dels límits és que qualsevol dia ens ho poden fer a qualsevol de nosaltres. I 28 països escriuran una nota de protesta.
Ara mateix no tancarà Correus UAB, però sí ho farà si no ajuden i aportem el nostre gra de sorra des de Bellaterra!
Que hauríem de fer el veïnat de Bellaterraer per evitar el tancament de l’oficina de Correus UAB?
1: Entre totes i tots hem d’ajudar perquè sigui més productiva aquesta oficina amb més de 40 anys d’existència i el bon servei que ens aporten les seves 9 persones.
2: Hem d’anar a l’oficina per enviar i recollir qualsevol paquet.
3: Comprar habitualment les loteries solidàries de Creu Roja i ONCE. Recordem sempre el servei professional que rebem i facilitar d’aparcament curt.
Evitem els desplaçaments fins l’oficina de Correus Cerdanyola!
FACTA NON VERBA X BELLATERRA
OFICINA CORREUS UAB
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Plaça Cívica, 08193 Barcelona
BELLATERRA.CAT 