Cactus de Nadal (Schlumbergera truncata) florit a un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
El Cactus de Nadal/ Schlumbergera truncata és una espècie de plantes en la família de les Cactaceae, endèmica del Brasil i una espècie comuna que s’ha estès per tot el món com a ornamental. És una planta perenne carnosa, amb fulles aplanades i amb les flors de color blanc, rosa, vermell i porpra.
Flors del Cactus de Nadal|BELLATERRA.CAT
Schlumbergera és un petit gènere de cactus amb 6 espècies de les muntanyes litorals del sud-est del Brasil. Aquestes plantes creixen sobre arbres o roques en hàbitats generalment ombrívols i amb alta humitat relativa i tenen una aparença força diferent dels cactus dels deserts.
Cactus de Nadal amb flors a un jardí privat de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Moltes espècies de Schlumbergera tenen tiges que semblen fulles i flors que apareixen en arèoles. A l’hemisferi sud floreixen durant el mes de maig. Moltes espècies són plantes d’interior amb flors de diferents colors segons les cultivars.
Cactus de Nadal amb les flors tancades|BELLATERRA.CAT
El botànic Charles Lemaire (1801-1871) va donar el nom de Schlumbergera a aquest gènere el 1858, en homenatge a Frédéric Schlumberger (1823-1893), col·leccionista de cactus francès. Les cultivars de Schlumbergera entren en dos grups principals:
El Grup Truncata conté totes les cultivars amb les seves característiques derivades de l’espècie S. truncata:. El Grup Buckleyi conté totes les cultivars amb almenys algunes característiques heretades de l’espècie S. russelliana:.
“També es permetrà celebrar assembles d’entitats associatives amb l’aforament limitat al 70%”
Cartell Festa Major Bellaterra 2011|Il·lustració de Carlos Sánchez
El Govern ha aprovat noves mesures en el marc del Procicat que impliquen la flexibilització dels aforaments a partir de dilluns.
Entre les més destacades hi ha l’autorització de celebrar festes majors, revetlles i festes populars i l’ampliació de l’aforament del 50 al 70% en congressos, fires, actes religiosos i cerimònies civils.
Fins ara, estaven suspeses les festes majors i altres festes amb risc per aglomeracions de persones i només es permetien les activitats de cultura popular estàtiques i en espais perimetrats. En aquest sentit, cada acte haurà de complir amb la normativa prevista pel Procicat.
En aquest sentit, cada acte haurà de complir amb la normativa prevista pel Procicat: per exemple, si es tracta d’un concert de revetlla el públic haurà d’estar assegut, amb un aforament del 70% i un màxim de 3.000 persones a l’aire lliure.
Assemblees al 70%
Una altra de les mesures és l’aixecament de les restriccions sobre les assemblees generals d’associacions: es permetrà convocar-les amb l’aforament limitat al 70% i amb un nombre màxim de 500 persones o 1.000 amb condicions de ventilació reforçada.
Fins ara, l’aforament es limitava al 50% i només per entitats esportives.
Graduacions universitàries
També es podran fer actes de graduació d’estudiants universitaris en les mateixes condicions que les activitats culturals: amb el 70% aforament, asseguts, amb un màxim de 1.000 persones i fins a 3.000 a l’aire lliure o amb ventilació reforçada.
Les mesures entraran en vigor el proper dilluns 7 de juny i se sumen a les que han entrat en vigor aquest divendres: l’ampliació de l’horari de restauració, fins a la una de la matinada, i l’augment d’aforament en gimnasos, comerços i actes esportius.
Pel que fa a les reunions familiars o socials, es manté el límit de 10 persones excepte si són convivents.
Mentrestant, l’oci nocturn segueix tancat aquest cap de setmana, després que Salut hagi posposat el pla de reobertura de discoteques i sales de festes. El nou conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit que cal que sigui un “oci regulat”,
El polític i tertulià català d’origen argentí Albano Dante Fachin Pozzi (Bahía Blanca, 22 d’abril de 1976), ha estat convidat per l’ANC de Bellaterra, per protagonitzar el debat i xerrada “Procés sobiranista: camins disponibles”, dijous dia 17 de juny a les 19.30 hores, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra.
Dante Fachin va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la coalició Catalunya Sí que es Pot. El 2017 va fundar el partit Som Alternativa. Es va presentar com a cap de llista de la coalició Front Republicà a les eleccions generals espanyoles de 2019.
Per motius de les restriccions de la pandèmia del la COVID-19, l’aforament serà limitat a 50 persones i l’accés serà per ordre rigorós d’arribada, per això es demana puntualitat.
Una interessant pregunta veïnal podría ser: Per què l’ANC de Bellaterra no va recolzar ni va fer cap mena de publicació a favor dels resultats majoritaris del poble de Bellaterra per formar-se com municipi propi i els resultats de més d’un 60% de signatures recollides per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès? L’única resposta que ens consta és que l’ANC Bellaterra no fa política.
Gràcies per fer servir el català com a llengua preferida als teus dispositius!
Aquest passat mes de maig, a la Fundació .cat han posat en marxa la campanya ‘Canvia el xip!’. Aquesta acció és per conscienciar a la població catalanoparlant d’una cosa tan simple com oblidada: a Internet s’hi pot fer vida en català. I la majoria de vegades això depèn de nosaltres mateixos.
Fer créixer el català a la xarxa és més fàcil del que sembla, només hem de fer-lo servir. El primer pas és configurar els nostres dispositius i navegadors en català. Per a ajudar a la gent a fer-ho, hem creat aquesta pàgina. Aquí detecta si el teu navegador està en català i si no, t’explica com poder-ho fer.
Les flors de carbassó farcides amb mozzarella i anxova com a Roma són exquisides i saboroses. El seu ús a la cuina és purament italià: Gaudiu a Bellaterra d’aquesta recepta tradicional Made in Italy!
Flors de carbassó a un hort de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
🧑🍳 Gaudiu de la fàcil recepta veient aquest del vídeo dels nostres amics CucinacoNoi 👇
Es poden collir tant de carbassó (i són les que es troben normalment a les fruiteries de Roma i als horts privats de Bellaterra), com de carbasses. Són un ingredient versàtil amb un sabor delicat però saborós, un aliment sa i fàcilment digerible. I després, amb el seu aspecte intrigant, aconsegueixen que cada plat sigui agradable i acolorit. Recordeu que heu de treure el pistil intern, de gust amarg, amb un ganivet petit.
No us podeu perdre les flors de carbassó fregides: proveu-les a la recepta fàcil de flors de carbassó amb anxoves i mozzarella, són realment apetitoses.
Prepareu la massa per submergir les flors de carbassó: barregeu 150 g de farina amb 2 ous i 4 rovells d’ou, 15 cl de llet, sal, pebre i la pell ratllada d’una llimona. Deixeu-lo reposar tapat almenys una hora. Just abans de fregir-les, afegiu-hi el bicarbonat de sodi, que fa que la massa quedi més suauni cruixent.
Els eurodiputats Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín|CEDIDA
El Tribunal General de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha retornat de manera provisional la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, reclamats per la justícia europea pels fets de l’octubre del 2017.
Es tracta d’un nou triomf en l’àmbit judicial de l’exili independentista i la constatació, un cop més, que la justícia europea és un terreny que ofereix més garanties i és més escrupolosa amb els drets fonamentals que l’espanyola. El Tribunal simplement ha restablert la situació anterior a la retirada de la immunitat mentre estudia el recurs presentat per la defensa dels eurodiputats, i accepta així les mesures cautelaríssimes que demanaven per evitar que qualsevol dels tres fos detingut abans que es resolgués el cas. És una decisió lògica però que representa una lliçó per a la justícia espanyola, que sempre ha actuat de manera restrictiva i amb argumentacions políticament esbiaixades.
Tal com van explicar els afectats en el seu dia, tot el procés que es va seguir al Parlament Europeu per retirar-los la immunitat va estar plagat d’irregularitats. Per exemple, no es va mantenir el principi de neutralitat i l’aparença d’imparcialitat durant tot el procés tant per part del ponent, un eurodiputat d’extrema dreta búlgar que va participar en actes de Vox, com del president de la comissió de suplicatoris, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. La justícia europea sempre és especialment primmirada amb aquests processos, i és probable que acabi anul·lant la concessió del suplicatori, cosa que suposaria un cop tant per a la justícia espanyola, que veuria paralitzades altre cop les peticions d’extradició, com per al mateix Parlament Europeu, que no hauria respectat els drets dels eurodiputats i, en conseqüència, dels electors que els van votar.
També aquest dimecres es va fer pública la decisió del Tribunal Constitucional d’avalar, amb dos vots particulars en contra, la condemna a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb aquest pas també s’obre la porta a tots dos perquè puguin portar el seu cas a Estrasburg, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un camí que també preparen els presos Jordi Turull i Josep Rull, que es troben en la mateixa situació. El fet que la decisió no sigui per unanimitat, i que hi hagi dos magistrats que consideren que les penes són “desproporcionades”, dona esperances als equips jurídics dels presos polítics de cara a la batalla d’Estrasburg.
I també aquest dimecres s’ha sabut que el ple del TC, de majoria conservadora, ha rebutjat la ponència de sentència que havia preparat el magistrat Cándido Conde-Pumpido en què absolia els condemnats pel setge al Parlament del 2011, una decisió que desautoritzava especialment Manuel Marchena i la sala penal del Suprem, que va corregir la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional i ho va fer sense escoltar les parts, com és preceptiu. Sembla que el TC ha decidit tancar files amb Marchena i allunyar-se de la jurisprudència europea. Sort, però, que Espanya és a la UE i sempre es pot recórrer a les instàncies europees.
Restauració familiar honesta del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
El Procicat aprova l’ampliació de l’horari de bars i restaurants i de l’aforament a llocs com comerços, gimnasos o parcs d’atraccions
Bars i restaurants podran obrir fins a la 1 de la matinada, una hora més que fins ara.
També podran obrir fins a les 1 les activitats culturals, esportives, les botigues de productes de primera necessitat i les que hi ha a les benzineres.
Ho ha acordat aquest dimecres a la tarda el Procicat, reunit per decidir un nou avanç en la desescalada, tenint en compte que les mesures vigents acaben el 6 de juny.
De fet, tant el nou horari dels establiments del sector de la restauració com la resta de mesures noves entraran en vigor a partir d’aquest divendres, dia 4. És a dir, que la nit entre dijous i divendres, els bars ja podran estar oberts fins a la 1.
Fins ara, l’horari d’obertura de la restauració estava fixat entre les 6 i les 24 hores.
Els aforaments continuen limitats a un 50% a l’interior, un percentatge fruit de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en resposta a un recurs que va presentar el gremi.
La distància entre taules a les terrasses s’ha de mantenir en els dos metres.
Es poden fer pícnics i es mantenen les reunions de 10 persones
No canvia el límit de les reunions socials, que poden ser de fins a deu persones, sense límit de bombolles.
En canvi, es permet el consum d’aliments i begudes en reunions en els espais públics habilitats, com àrees de lleure, de descans i de pícnic. Això sí, només en aquests espais dissenyats expressament per aquesta finalitat.
També s’autoritza l’activitat de restauració als espais destinats a aquest ús als recintes on es fan espectacles i als equipaments esportius, així com a les sales de concerts o similars, sempre amb les mateixes limitacions que a la resta de la restauració.
Reobren les àrees de joc dels centres comercials
També es permet l’accés i ús de les zones recreatives, com ara zones infantils, ludoteques o àrees de descans dels centres comercials. Fins ara, estava restringit.
Clientela en una terrassa de Platja d’Aro el 9 de maig (ACN/Gerard Vilà)
Aforaments ampliats
El Procicat ha ampliat l’aforament dels comerços al detall, que passa del 50 al 70%. És el mateix aforament que es permetrà ara a les zones comunes i de pas dels centres comercials.
En les activitats culturals i competicions esportives a l’aire lliure amb un aforament autoritzat superior a 15.000 persones, el nombre màxim d’assistents podrà ser del 20% amb determinades condicions, com ara controls dels fluxos d’accés i sortida, banys i zones de restauració independents (no permeables entre si). Els organitzadors, però, hauran d’agrupar els assistents en sectors separats de 3.000 persones.
En aquest cas hi encaixa el Gran Premi de Catalunya de Moto GP que es disputarà aquest cap de setmana a Montmeló, que serà el primer gran esdeveniment esportiu a casa nostra que pugui encabir una xifra semblant d’espectadors en molts mesos.
Les restriccions es mantenen igual, en 3.000 persones, per a les activitats amb un aforament menor a 15.000 persones.
S’incrementa del 30% al 50% l’aforament en parcs, fires d’atraccions i activitats lúdiques en espais tancats.
També s’augmenta, però del 50 al 70%, l’aforament permès als gimnasos i altres equipaments esportius, així com l’aforament dels mercats no sedentaris.
Puja igualment fins al 70% la capacitat de les sales de joc, amb un màxim de 500 persones o el doble si hi ha ventilació reforçada i mesures de control d’aglomeracions. Fins ara, el límit era del 30% i un màxim de 100 persones o 250 si hi havia mesures reforçades de prevenció.
Un altre canvi és que en els vehicles de transport públic de fins a 9 places ja no hi ha restricció d’ocupació. Fins ara, estava limitada a 6 persones i no es podia situar ningú al seient del costat del conductor.
Reobertura de l’oci nocturn
En paral·lel, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat que l’oci nocturn pugui reobrir als territoris amb menys incidència de la Covid.
No és el cas de Catalunya, tot i que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha defensat que cal obrir “aviat” les discoteques i bars de copes.
A grans trets, discoteques i bars de copes podran funcionar fins a les 2 de la matinada, o les 3 si estan en l’anomenada “nova normalitat”, amb el 50% de l’aforament en interiors, amb taules de fins a 6 persones. A l’aire lliure no hi ha límit d’aforament i les taules podrien ser de 10.
El consum s’haurà de fer obligatòriament asseguts a les taules.
Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006|Foto: 200BIS
ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
Les empreses tenen obligacions lingüístiques?
Sí. La Llei de política lingüística estableix unes obligacions destinades a totes les empreses, en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació.
La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora: — Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d’Aran (art. 32.1). — Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3). — Que han de tenir els documents d’oferta de serveis almenys en català (art. 32.3). — Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d’adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15). A més, tant la Llei de política lingüística com altres normes disposen unes exigències específiques per a les entitats financeres i d’assegurances (art. 15), per a les empreses públiques (art. 30), per a les que presten serveis públics (art. 30 i 31), per a les concertades o subvencionades (art. 33), per a determinats tipus d’establiments o activitats i per a algunes empreses de les que elaboren productes etiquetats.
Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).
Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: — Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a). — Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b). — Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).
Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
Ja està en marxa el sistema que permet la interoperabilitat del certificat entre els estats
L’Estat espanyol preveu connectar-s’hi la setmana que ve Alemanya, Grècia, Dinamarca, Bulgària, la República Txeca, Croàcia i Polònia ja han començat a utilitzar el passaport sanitari.
De moment,aquests són els únics set països que s’han connectat al sistema europeu que permet la interoperabilitat del certificat i verificar la seva validesa.
El sistema està operatiu des d’aquest dimarts i durant el mes de juny els estats s’hi poden sumar voluntàriament, ja que oficialment no estarà completament operatiu a tot el bloc comunitari fins a l’1 de juliol.
Segons va anunciar el govern espanyol, l’Estat s’hi connectarà la setmana que ve.
El certificat, que funcionarà durant 12 mesos, inclourà si la persona s’ha vacunat contra la Covid-19, si s’ha recuperat del virus en els darrers sis mesos o si té un test negatiu.