LLUIS TORRES✍️L’Àncora es troba situat al barri del Serrallo de Tarragona. És un restaurant familiar amb més de 50 anys especialitzat en el peix fresc i cuina marinera de Tarragona, elaborada amb productes del seu km0.
Detall de la cuina vista del restaurant L’Ancora del Serrallo de Tarragona
La decoració és el que més destaca a l’entrar de l’establiment del Serrallo, ja que fa sentir als comensals com a plena mar, amb un ambient i una decoració de vaixell de fusta, ulls de bou, timons, peixeres i un exterior amb vistes, ambient i aroma a mar.
Vista de la terrassa del restaurant L’Ancora del Serrallo
La cuina del restaurant és a la vista i es pot gaudir d’una gran varietat de més de 100 plats d’arrossos, peix, carn i tapes típiques. Entre els millors plats hi trobareu la cassoleta de peix, les mariscades, el peix de platja al forn i els calamars, frescos, a la romana i andalusa.
Vistes des de la terrassa del restaurant L’Ancora del Serrallo de Tarragona
Nosaltres hem gaudit de valent a la seva terrassa amb vistes al mar, plena de gom, unes racions tradicionals, a saber, musclos a la marinera, calamars a l’andalusa, sèpies mitjanes amb all i julivert, pop a la gallega, patates braves… Tot plegat una bona qualitat preu per sucar-hi pa.
Vistes del Serrallo de Tarragona
Hem comprovat en directe que ha estat l’únic restaurant de tot el Serrallo ple de gom a gom, i que després de poc temps s’havia format una llarga cua d’espera. Sens dubte ens han restat ganes de tornar-hi.
Detall de la terrassa de L’Ancora del Serrallo
RESTAURANT L’ANCORA DEL SERRALLO Carrer de Trafalgar, 21 (43004 Tarragona)
HORARI: de 13 a 00 (Tancat dilluns al vespre i dimarts)
HORARI PER RESERVAR TAULA: 10:00h a 15:00h i 17:00h a 21:00h RESERVA PER WHATSAPP 617 49 46 54
Amb el suport de la UVB i Sorli Sportel diumenge 19 d’octubre, de 10.00 a 14.00 h, a la Plaça del Pi, tindrà lloc la 1a Fira de Teràpies Naturals de Bellaterra. Sota el nom “Camins de Benestar a Bellaterra”, aquesta iniciativa neix amb l’objectiu de donar a conèixer un conjunt de professionals del benestar i la salut residents a Bellaterra, que volen presentar diverses teràpies, tècniques i productes naturals orientats a la millora de la qualitat de vida.
Un grup de veïnes del Bellaterra amb el suport de la Unió de Veïns de Bellaterra i Sorli Esport, ha nascut aquesta iniciativa saludable amb la voluntat de projectar els professionals de casa nostra dedicats al benestar i la salut, que oferiran una mostra de teràpies naturals, tècniques corporals i productes artesanals orientats a la millora de la qualitat de vida.
Instal·lacions Espai Benestar del Sorli Sport de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
A més, la fira pretén fomentar el coneixement i la interrelació entre el veïnat de Bellaterra, alhora que facilitar la reducció de desplaçaments a altres municipis per accedir a aquest tipus de serveis. Aquest nou projecte vol contribuir a consolidar Bellaterra com a referent en els àmbits del benestar, la salut, la sostenibilitat, el reciclatge i les energies renovables.
“Aquest és un plat nutritiu, saborós i de preparació ràpida, que té el gran avantatge de no requerir cap preparació en cas d’arribades inesperades“.
Bunyols de Gruyère rodons una presentació de Vinzel 📷 CEDIDA
Recepta de Bunyols de Gruyère
Talleu un tros de Gruyère sencer en trossos rectangulars de 8 cm de llarg, 4 cm d’ample i 2 cm de gruix. Submergiu aquests rectangles en un ou batut lleugerament pebrejat, però sense sal (el formatge és prou salat). A continuació, una rere l’altra, submergiu suaument aquestes llesques en el pa ratllat daurat. Repetiu aquest últim pas una segona vegada, de nou molt suaument per no desprendre la primera capa. Fregiu-ho i serviu-ho ben calent. Quan el bunyol es talli al plat, el formatge s’ha de fondre com una fondue.
Coulis balsàmic:
Reduïu el vinagre balsàmic a 3/4.
Deixeu refredar i afegiu-hi la mel.
Afegiu el condiment i reserveu-lo.
Plànol de Suïssa amb els seus principals formatges
Nota: Aquests bunyols es poden preparar amb antelació, però s’han de cuinar a l’últim moment. Aquest és un plat nutritiu, saborós i de preparació ràpida, que té el gran avantatge de no requerir cap preparació en cas d’arribades inesperades. Serà molt popular tant com a àpat com a sopar a la taula familiar.
Font: Union Suisse du Commerce de Fromage, Verne, 1938
Llibret de receptes de formatges suïssos, Berna, 1938
Recepta de Canelons suïssosde 1938
Aprofitant la massa de raviolis, estireu una làmina molt fina i talleu-la a tires de 10 cm de llarg i 5 cm d’ample, pinteu-los amb rovell d’ou i ompliu-los amb la barreja següent:
Salteu les escalunyes i el julivert picats amb mantega, juntament amb una mica d’all, després afegiu-hi nou moscada, pebre vermell dolç i un pessic de farigola, i després un grapat d’espinacs escaldats i picats.
Humitegeu-ho amb una bona demi-glace o suc de rostit.
Incorporeu-hi 300 g de formatge Emmental tallat a daus petits, barregeu-ho bé, aboqueu-ho en una safata i deixeu-ho refredar.
Amb una màniga pastissera amb un broquet d’uns 1,5 cm de diàmetre, feu servir aquest farcit sobre els rectangles de pasta, plegueu la pasta sobre el farcit i segelleu les vores.
Escalfeu els canelons en aigua bullent amb sal, retireu-los amb una escumadora i escorreu-los sobre un colador folrat amb una gasa neta.
Col·loqueu els canelons en una safata de forn untada amb mantega, empolseu-los generosament amb formatge ratllat i coeu-los al forn calent.
Quan estiguin a punt per servir, amaniu-los amb un bon suc de vedella i arrebosseu-los amb una mica de mantega molt calenta.
Avui, 1 d’octubre, se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran. Aquesta commemoració té com a objectiu conscienciar la població sobre la contribució important de la gent gran a la societat i sobre els reptes col·lectius que planteja l’envelliment.
1 d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran 📷 CEDIDA
Actualment, gairebé 700 milions de persones són més grans de 60 anys i, per al 2050, es preveu que aquest grup d’edat arribarà als 2.000 milions de membres, de manera que els seus membres suposaran més del 20% de la població mundial. Davant d’aquesta perspectiva, resulta evident l’obligació de prestar atenció a les necessitats particulars de les persones grans de cara a millorar-ne la qualitat de vida i la situació social.
No hem de caure en l’edatisme, que és l’actitud negativa envers l’envelliment i la gent gran. Per això, cal superar els estereotips negatius i les idees falses sobre l’envelliment i eliminar les barreres degudes a aquesta causa. Així, en lloc de discriminar per motius d’edat, cal sensibilitzar sobre la importància d’un envelliment actiu, digne i saludable, com fem des de l’Institut d’Atenció Social i Sociosanitària (IAS).
A l’IAS treballem perquè envellir es faci en condicions òptimes de salut física, psíquica, emocional i social. El primer que procurem és reivindicar la seva participació a la societat, que les persones grans puguin gaudir d’una existència saludable i integrada plenament al seu entorn, portant una vida autònoma durant el màxim temps possible.
“L’esdeveniment ha permès viure un cap de setmana intens i ple de tennis i bon ambient, reafirmant el compromís del Cercle Sabadellès 1856 amb el foment de l’esport i els seus valors“.
REDACCIÓ✍️El Cercle Sabadellės 1856 ha estat, del 21 al 27 de setembre, l’escenari del Campionat de Catalunya Sènior “5”
Individual Masculi Dobles Mixt, que ha reunit a més d’un centenar d’inscrits i ha convertit les pistes del club en un punt de trobada per a l’esport, la competició i la convivència.
L’alt nivell de joc ha quedat reflectit en totes les finals disputades:
+35: Oriol Hernández, maxim favorit, es va imposar a Adrià Vila per 6/4 i 6/0.
+45: Claret Rosset va derrotar José M. Araujo amb un marcador de 6/1 16/2.
+55: Javier Moreno va vèncer Roman Bosch en una final molt igualada que es va decidir en el súper tie-break (6/3, 3/6 1 10/3).
+65: Guillermo Cavanillas, primer cap de sèrie, va superar Jordi Ventura amb un doble 6/1.
+75; Alberto Martorell es va proclamar campió davant Pedro Pérez per 6/1 16/1.
+45 Dobles Mixt: la parella formada per Yolanda Civit Jordi Tomás va guanyar amb autoritat a Tamara Tien i David De Castells (6/1 16/0).
El Cercle Sabadellès 1856 vol felicitar tots els participants pel nivell mostrat i, especialment, al seu soci Carlos Campos, finalista de consolació, així com reconèixer la tasca del soci Eliseu Campanales, que va exercir d’arbitre i va contribuir al bon desenvolupament del torneig.
L’esdeveniment ha permès viure un cap de setmana intens i ple de tennis i bon ambient, reafirmant el compromís del Cercle Sabadellès 1856 amb el foment de l’esport i els seus valors.
Recepta de Filet de orada amb Rösti de patata amb oli d’oliva, llimona i salsa d’herbes aromàtiques fresques
INGREDIENTS 1 daurada (aproximadament 500 g) 2 patates 1/2 dl d’oli d’oliva verge extra 20 ml d’oli de llavors de carbassa 20 g de mantega 1 llimona, suc 1/2 dl de brou de peix lleuger Una mica de mantega Julivert Sajolida Cibulet Sal i pebre
Guarnició recomanada: mongetes verdes amanides amb mantega o carbassó.
PREPARACIÓ: Traieu les vísceres de l’orada, filetegeu-la i traieu les espines dels filets amb unes pinces.
Peleu les patates, primer talleu-les finament i després talleu-les a rodanxes de llumins. Feu servir una mandolina per a una major comoditat i uniformitat.
Unteu una safata d’alumini poc profunda amb una mica d’oli, esteneu-hi una capa fina de patates tallades a rodanxes i col·loqueu-hi els filets de peix a sobre, amb la pell cap avall.
Salpebreu-ho.
Traieu les fulles, renteu-les, assequeu-les i piqueu-les les herbes; piqueu-les finament.
PREPARATCIÓ DEL PLAT
Escalfeu la paella a foc mitjà. Unteu-la amb una mica d’oli i mantega.
Amb una espàtula plana, aixequeu cada filet de peix amb la seva porció de patates de llumins i fregiu-los a la paella calenta. A mesura que es couen, les patates formaran una crosta daurada que protegirà els filets de peix del contacte directe amb la paella. Això permetrà que els filets es coguin lentament a causa de la transferència gradual de calor.
Tapeu-ho i cuineu-ho durant uns dos minuts, ajustant el foc segons el daurament de les patates.
A part, en un bol buit, aboqueu-hi una cullerada d’oli de llavors de carbassa, suc de llimona i un raig d’oli d’oliva verge extra.
Col·loqueu els filets d’orada amb les patates al centre dels plats calents. Mentrestant, aboqueu el brou de peix a la paella. Afegiu-hi les herbes picades, comproveu-ne el gust i repartiu una cullerada d’aquest líquid al voltant del peix.
Barregeu els dos olis i el suc de llimona amb una cullera i condimenteu el peix.
Voldria expressar el meu malestar: a la Junta veïnal es va demanar a l’EMD un Pla de Mobilitat per a tot Bellaterra, que inclogués una anàlisi global de tots els aspectes (peatges, cotxes, transport públic, aparcament, bicicletes, etc.).
En canvi, ara l’EMD anuncia un Pla de Mobilitat de Bicicleta com si això donés resposta a la petició veïnal. Personalment, ho trobo insultant i poc respectuós amb el que vam demanar. No es tracta de menysprear la bicicleta, però reduir la mobilitat de Bellaterra només a això em sembla una actitud xulesca i gens seriosa envers els veïns.
Crec que caldria que el govern de l’EMD rectifiqués i encarrilés un pla integral de mobilitat per tot Bellaterra, tal com se li va sol·licitar.
Revista tècnica del Gremi de Restauració de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA GOURMET
LLUIS TORRES ✍️ Quan es parla de salaris a l’hostaleria caldria recordar que en alguns restaurants de luxe de Barcelona, com el Finisterre i Via Veneto, el personal de menjador cobraven el seu salari a “percentatge”. No existia conveni d’hostaleria i el 1980, després d’uns dies de vaga, finalment es va signar entre patronal i sindicats.
El personal de cuina treballava a sou fixe, i en aquella època no participava en la distribució de les propines, exclusives per la sala, el que creava una situació del tot anormal de relaccions entre cuina i menjador.
Als locals de luxe comentats anteriorment hi havia un cambrer responsable d’anotar la facturació diària, i sobre aquesta és restava el 8,75% que s’anava sumant dia a dia, fins que a final de mes, quan es distribuïa entre tot el personal del menjador, aplicant-lo segons els punts de cada professional, els mateixos que tenien per la distribució de les propines, a saber:
Primer Maître: 5,00 punts
Segon Maître : 4,75 punts
Tercer Maître: 4,50 punts
Chef de rang: 4,00 punts
Comis de rang: 1,75 punts
A l’inici dels anys 80 els directors d’aquests restaurants i altres, varen començar a rumiar amb la possibilitat d’eliminar aquest sistema, ja que no volien que els empleats sapiguesin exactament quan s’estava facturant cada mes.
Així va ser, al mitjans dels anys 80 es varen posar d’acord Salvi Vila i Josep Monje, directors respectius del Finisterre i Via Veneto, per fer una oferta de sou fixe al personal de sala i eliminar el sistema històric de salari a percentatge, fent signar la renúncia del sistema anterior.
Segons publica avui La Vanguardia, en un article de Laura Conde: Avui dia a Catalunya el conveni d’hostaleria estableix salaris que, segons la categoria, oscil·len aproximadament des de 1.184 € fins a uns 1.600-1.800 € per a llocs de més responsabilitat
“Quan es parla de precarietat a l’hostaleria solen pagar justos per pecadors”. Són paraules d’Eugeni Serranos, director general de l’Hotel Miramar i del Dolce Barcelona, docent i consultor amb una àmplia carrera al món de la gestió en hostaleria i restauració. “Les empreses que se cenyeixen als convenis col·lectius, i que són capaces d’aplicar millores voluntàries als perfils que aporten més valor, poden oferir unes bones condicions de treball i tenir plantilles consolidades”.
Per a Serranos, el problema rau que “si no pots complir el conveni, tant a nivell salarial com en matèria de prestacions, simplement és que el teu negoci no és viable”. Als establiments que lidera, un ajudant de cambrer percep un salari base d’uns 24.000 euros anuals (sense comptar propines, que s’afegeixen a la nòmina) i un cambrer cobra al voltant de 25.500. “Podem discutir si són sous alts o baixos tenint en compte el cost de la vida, però estan a la línia, fins i tot per sobre, d’altres sectors similars”, assegura. Per què, llavors, l’hostaleria sempre està en dubte? Segons Serranos, “perquè moltes empreses no compleixen els convenis, es maneja molt B i la conciliació pot ser complicada si no es treballa bé: torns partits, caps de setmana, vacances fora de temporada… Això acaba cremant el personal”.
És el cas d’Albert Hernández, que acaba d’abandonar l’hostaleria i, des de fa uns mesos, treballa de mosso de magatzem en una empresa de distribució de material elèctric. Després de deu anys treballant ininterrompudament en diversos negocis de restauració a la zona de Barcelona i rodalies, al seu darrer lloc treballava 25 hores els caps de setmana que cobrava íntegrament en negre. “Les pagaven a 10 euros per als veterans ia 8 per als nous, i això després de lluitar molt”. Al final, acabava guanyant uns 1.200 euros mensuals, “amb un munt d’hores no cotitzades”. Ara el seu salari és similar, “però tinc un horari estable, unes condicions, no treballo els caps de setmana ni els festius…”. És pare d’una nena i paga 455 euros d’hipoteca pel seu habitatge en propietat a Cornellà de Llobregat, que manté ell només després d’haver-se separat.
Una cosa semblant li passa a Ángel J. González, que va treballar de cambrer durant quatre anys quan va arribar de l’Equador als 18 anys. Fins que va aconseguir canviar de sector fa al voltant d’un any:
“Era cambrer, però tenia contracte d’ajudant de cuina, amb una nòmina de 600 euros per mitja jornada i la resta en negre. Feia 50 hores i no arribava ni als 1.300”, explica. Un salari similar al que percep ara, que compagina amb una feina de cambrer de 10 hores els caps de setmana “en una cadena gran, tot completament legal”. Paga 350 euros en un pis compartit i amb el sou extra de cambrer costeja els estudis.
A Catalunya el conveni d’hostaleria estableix salaris que, segons la categoria, oscil·len aproximadament des de 1.184 € al mes per a auxiliars fins a uns 1.600-1.800 € per a caps de sala, cuina o llocs de major responsabilitat, amb xifres intermèdies per a cambrers i cuiners de nivell mitjà (1.450-1.551 €). A aquestes quantitats es poden afegir plusos (nocturnitat, caps de setmana, transport, manutenció o allotjament) i complements per antiguitat. El sou final també varia segons el tipus destabliment, ja que el conveni marca diferents tipologies.
Actualment, els sindicats reclamen actualitzar les taules, ja que consideren que els salaris no s’ajusten al cost de vida. És el cas d’UGT, que amenaça d’anar a la vaga si no s’arriba a un acord sobre un conveni vigent fins al desembre del 2024, que fa 8 mesos que es negocia. “No signarem res a la baixa en un any amb beneficis rècord”, va assegurar el seu secretari general, Pepe Álvarez, en una concentració l’agost passat, que va qualificar com a “toc d’atenció a la patronal”.
Coincideix amb ell el responsable d’hostaleria de Comissions Obreres, Paco Galván, que assegura que un dels principals esculls per aconseguir un acord es troba en la possible reducció de jornada a 37,5 hores setmanals: “Per a la patronal, resulta complicat signar sense saber si la reducció de jornada tindrà un impacte en les despeses”. De moment, no hi ha hagut una aprovació definitiva, ja que el Congrés va rebutjar la proposta recentment amb els vots del PP, Vox i Junts.
Galván apunta que “del 2021 al 2025 els marges en hostaleria han estat d’un 40%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), xifra que no es correspon en absolut amb les pujades salarials als treballadors”. A més, segons assenyala també l’INE, “s’estan fent unes 100.000 hores anuals a B al conjunt del sector, que poden ascendir a 300.000 si parlem de cambrers”. En hostaleria les categories s’organitzen en sis nivells: al Nivell I hi ha els llocs de direcció (directors i administradors), al Nivell II els comandaments intermedis superiors (cap de cuina, sala o recepció), al Nivell III els oficials qualificats (cuiners principals, o encarregats), al Nivell IV els ajudants que treballen sota supervisió, al Nivell IV neteja) i al Nivell VI els aprenents o personal en formació. Cada nivell marca tant el grau de responsabilitat com el salari base al conveni. D’altra banda, a més de la categoria professional, també hi influeix el tipus d’establiment, ja que no es cobra el mateix en un hotel de luxe o un resort que en un petit bar o pensió. Els sous, doncs, varien en funció de la categoria i el tipus d’establiment. A l’hostaleria les categories s’organitzen en sis nivells: cadascuna amb el corresponent sou
“És un clàssic que es contracti com a nivell IV a treballadors per a llocs de nivell III. Aquí es fan moltes trampes”, explica Galván. I un altre: “es fan contractes de mitja jornada i es paga la resta a B. No només és un prejudici per al treballador: també per a l’estat, ja que són impostos que es deixen de percebre”.
Des del sector, però, molts s’esforcen per fer bé les coses. És el cas de Joan Capilla, propietari i xef de l’Algadir del Delta, un hotel gastronòmic a la zona del Delta de l’Ebre, a Tarragona. Té 13 persones en plantilla, una d’elles és la seva dona, Cynthia del Pino, contractada com a cap de sala a jornada parcial. “Els nostres salaris estan a partir dels 1.480 € nets mensuals fins als més de 2.000 € en perfils especialitzats. Tot en nòmina, respectant els 2,5 dies de festa, les vacances i tots els plusos que marca el conveni”, explica Del Pino. Les propines es reparteixen a parts iguals: “A vegades les fem servir per anar a menjar tot l’equip a algun restaurant gastronòmic”.
La de Capella i Del Pino és la història de tants emprenedors al sector de l’hostaleria, que treuen endavant negocis petits amb esforç i no se senten interpel·lats quan es parla de precarietat o de males praxis. Li passa el mateix a Matteo Bertozzi, xef i propietari del restaurant Atipical, obert fa uns mesos a Barcelona i artífex de projectes com My Fucking Restaurant. Per ell, hi ha una cosa fonamental que no sempre es compleix en els negocis d’hostaleria: “quan obris un nou local és imprescindible tenir un bon matalàs durant almenys un any. Si no, no obris”. Si escau, ara mateix no té nòmina, cosa que s’allargarà “durant un any més o menys”. Després, “em posaré una nòmina de 2.000 euros i me la pujaré si és possible, si les coses van bé, fins a un màxim 3.500 euros. Això sí, sempre després d’haver fet front a tots els costos”. Els seus treballadors cobren segons conveni, però hi afegeix un bo per percentatge de vendes. “Quan s’obre un local toca empènyer”, apunta. Altres cuiners propietaris de petits restaurants de Barcelona, que no han volgut dir els seus noms per a l’article (això ens faria reflexionar de com ens costa parlar de diners als mediterranis, però seria un altre tema), han referit xifres similars: entre 1600 i 2500 euros mensuals.
Les propines es reparteixen a parts iguals: “A vegades les fem servir per anar a menjar tot l’equip a algun restaurant gastronòmic”
Per a Serrano, de l’Hotel Miramar i Dolce Barcelona, que al seu dia també va intentar obrir el seu propi negoci d’hostaleria, el problema és que “molta gent obre restaurants sense tenir-ne ni idea i al final es veuen atrapats. No saben escandallar, no entenen que els preus es fixen tenint en compte els costos de subministraments, personal, etc. No han fet els deures”. Per tant, quan les coses es torcen, aquesta mala gestió es tradueix de vegades en les condicions del personal. És aquí, assegura, on comença la picaresca Tant Bertozzi com Capilla o Serrano són conscients que es troben al capdavant de projectes en un sector exigent, amb una alta rotació de personal i una reputació sempre en dubte. Per Serrano, “només queda seguir fent bé les coses i escoltar els sindicats, que són necessaris per vetllar pel benestar de les persones que fan realitat els negocis”. Un altre punt fonamental és “aplicar millores voluntàries sempre que es pugui als perfils més valuosos. Amb això guanyem tots”. Serrano reconeix, però, que hi ha una particularitat que diferencia la restauració d’altres sectors. “Requereix vocació. Un negoci d’hostaleria exigeix molta entrega i si no tens passió es pot convertir en un infern”.
BELLATERRA.CAT 