El projecte eòlic Vivir de l’aire requereix almenys 12 milions d’euros de petits inversors i canviaria l’skiline del Vallès i Barcelona, i hauria de garantir que no interferiria amb el senyal de la Torre de telecomunicacions de Collserola
Proposen ubicar dos grans aerogeneradors al parc de Collserola per obtenir energia verda i conscienciar la ciutadania
L’entitat Viure de l’Aire es proposa ubicar dos grans aerogeneradors al parc natural de Collserola per aconseguir incrementar el percentatge d’energia verda produïda a Barcelona i, alhora, conscienciar la ciutadania de la necessitat d’un canvi del model energètic.
El projecte es finançaria amb les aportacions de centenars o milers de petits inversors fins a arribar almenys als 12 milions d’euros. L’energia produïda arribaria a l’equivalent al consum d’unes 8.000 famílies o a posar plaques fotovoltaiques a unes 90 illes de l’Eixample.
Segons l’entitat, Catalunya consumeix uns 168 TW/h d’energia, i només el 8% és renovable, cosa que provoca l’emissió de 44 milions de tones de CO2. El 21% de l’energia consumida és electricitat, i d’aquesta, només el 16% és renovable. Mentre que a l’estat es generen uns 600 W per habitant mitjançant parcs eòlics, a Catalunya només se’n generen 175 per habitant.
A la ciutat de Barcelona la demanda energètica és d’uns 16 TW/h, uns 9,8 per càpita. D’aquesta energia, el 70% és d’origen fòssil, el 21% és nuclear i el 9%, uns 144 GW/h anuals, és renovable, cosa que provoca l’emissió de 2,2 tones de CO2 per habitant i any. Del 9% de l’energia renovable consumida, el 8% es genera fora de la capital i l’1% es genera a la ciutat.
Barcelona no és una zona especialment ventosa, però els estudis inicials conclouen que l’energia eòlica és aprofitable a Collserola, Montjuïc, l’espigó del Fòrum i la muntanya del Guinardó. Es podrien instal·lar 4 molins de vent a Collserola i un a cadascun dels altres tres punts. Els aerogeneradors al mar s’han descartat perquè el cost es multiplica per 4 o per 8 i l’energia generada no cobriria aquest sobrecost.
Tenint en compte les servituds dels aeroports del Prat i Sabadell i les distàncies de seguretat de 250 a 400 metres respecte a línies elèctriques aèries, carreteres o habitatges s’han descartat els punts de Montjuïc, pel Prat, del Guinardó, pels habitatges propers, i el del Fòrum, per falta de vent.
Dels quatre possibles punts de Collserola, dos són de difícil accés, i per tant en quedarien només dos de disponibles a la zona del cementiri de Collserola i la Serra d’en Ferrer, prop de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Es tractaria de dues turbines de 115 metres d’alçada i 170 fins a la punta de les pales. Generarien uns 29 GW/h anuals, cosa que cobriria el consum de 8.800 llars i evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2.
Els promotors admeten que és un projecte difícil, que té un horitzó temporal de tres a cinc anys, però es basen en l’experiència viscuda a Pujalt (Anoia), amb un aerogenerador promogut per unes 600 famílies.
També caldria flexibilitzar la normativa sobre parcs naturals per autoritzar la instal·lació de molins de vent. La Generalitat s’ho està plantejant, ja que la Comissió Europea ha instat a analitzar cas per cas les possibles implantacions de plantes eòliques en zones protegides.
Però un altre dels objectius de la instal·lació és generar consciència a la ciutadania, sobretot la barcelonina. Es canviaria el perfil de la ciutat, però els molins encara estarien per sota de la cota de la Torre de comunicacions de Collserola, a la qual s’hauria d’evitar generar interferències.
Font: El Punt Avui
BELLATERRA.CAT 