El Doctor Jaume Ferran i Clua va néixer l’1 de febrer de 1851 a Corbera d’Ebre (Terra Alta) Catalunya. Fill del metge del poble. Feu els estudis primaris a Sant Lluís de Tortosa, feu el batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona.
Exercí de metge a Tortosa, amb l’especialitat d’oftalmologia i arribà a director de Sanitat marítima i director de l’Hospital Civil.
S’interessà professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. El juny del 1884 i, davant l’epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l’Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya per provar una variant del mètode de vaccinació de Louis Pasteur.
A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren de destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés en territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons. Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat i aconseguí d’endur-se dins un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils que salvà va poder elaborar un vaccí contra la malaltia. Els conills porquins del vaccí foren el mateix doctor Ferran i la seva família. Per sort la medecina va funcionar bé.
Al cap d’un any, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran hi fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis del vaccí. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran, van prohibir que continués vaccinant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspengué la vaccinació, la qual cosa comportà que s’arribés a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en aquell any 1885. Dels vaccinats per Ferran en van morir només 54.
Tots l’esperaven… Ferran i Clua va encapçalar campanyes de vacunació de gran èxit i reconeixement internacional. (Museu d’Història de la Medicina)
Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vaccins antitífics, antiràbics i antituberculosos. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un complet estudi sobre la pesta bubònica a Portugal.
Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l’aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.
El 1919 aconseguí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.
S’interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l’evolució dels seus cultius bacterians. Publicà les propietats de l’emulsió de bromur d’argent, com a alternativa a les existents, que multiplicava per deu la sensibilitat de la pel·lícula.
Fou premi de l’Académie de Sciences de París el 1907. Va morir a Barcelona el 22 de novembre de 1929.
A Catalunya hi ha molt pocs ens locals que disposin d’un pla de mesures antifrau que s’ajusti als criteris mínims.
L’ACM disposició dels municipis la primera ‘Guia per a la implantació de plans d’integritat als ens locals’
L’ACM ha editat la primera Guia per a la implantació de plans d’integritat als ens locals. La guia, elaborada conjuntament amb la consultora Daleph, servirà per desenvolupar una metodologia que doni eines per a la implementació de plans d’integritat a l’administració pública local com a instruments per garantir la transparència i el bon govern dels servidors públics. Entre molts altres indicadors, la guia orienta sobre com activar un canal denúncies, fa recomanacions en cas de conflictes d’interessos, o dona metodologies i pautes per realitzar la planificació d’estratègies d’integritat dins de l’entitat municipal.
Així, ho ha anunciat el director de la Fundació Transparència i Bon Govern Local, Lluís Corominas, que ha destacat que es tracta de la primera de les eines que es posaran a l’abast dels ens locals per facilitar-los l’elaboració de plans d’integritat, un segell de qualitat democràtica que mostrarà el compromís del municipalisme amb la cultura d’integritat, rectitud i ètica.
La guia forma part del projecte impulsat des de fa un any per la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), l’Oficina Antifrau i el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, per desenvolupar plans d’integritat a l’administració local.
L’objectiu és donar a conèixer el marc normatiu que regula la creació dels plans de mesures antifrau en els ens locals de Catalunya i les implicacions que aquests hauran d’afrontar a l’hora de presentar un projecte finançat per fons europeus. Disposar d’aquest pla és obligatori per poder participar en els projectes de finançament europeu i, actualment, a Catalunya hi ha molt pocs ens locals que disposin d’un pla de mesures antifrau que s’ajusti als criteris mínims.
En una jornada informativa realitzada el passat 10 de novembre, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va elogiar la feina feta fins ara pels ens municipals –“per als ajuntaments, l’ètica, la transparència i el bon govern no són una obligació, sinó que formen part de l’ADN municipalista”–, i va destacar l’aportació que els fons europeus, i els nous plans d’integritat poden fer a aquesta feina ja realitzada. “Els fons europeus són una oportunitat històrica per transformar els nostres pobles i ciutats i els plans d’integritat ens alineen amb les millors pràctiques europees”, va concloure.
L’ACM ja ha posat a l’abast dels diferents municipis un accés gratuït a la guia, tot i que cal un permís de l’entitat municipalista. Aquest control es fa per tal de poder fer un seguiment del servei i també perquè, a més de l’assessorament, s’oferiran millores i actualitzacions de manera periòdica.
Al mateix temps, també s’està elaborant una guia d’autoavaluació en integritat pública per als ens locals que, amb una eina digital, permetrà avaluar el seu grau de compliment a partir d’uns estàndards mínims d’integritat a partir d’uns indicadors comuns.
COMITÈ EXECUTIU ACM
El Comitè Executiu està integrat per un màxim de 45 membres. En són membres nats el President/a, l’Alcalde/essa de Barcelona, el Síndic d’Aran, els Presidents/es de les administracions locals supracomarcals, el President/a del Fòrum Comarcal i el President/a del Fòrum dels Joves Electes.
El Comitè es reuneix, almenys, un cop cada tres mesos. També ho farà quan ho demanin el 10% dels seus membres. El Comitè Executiu es podrà reunir excepcionalment mitjançant videoconferència, multiconferència o qualsevol altre sistema que no impliqui la presència física dels seus membres. En aquests casos és necessari garantir la identificació dels assistents a la reunió, la continuïtat en la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot. La reunió s’ha d’entendre celebrada al lloc on es trobi el president. En les reunions virtuals s’han de considerar assistents aquells que hagin participat en la multiconferència i/o videconferència.
Entre les funcions del Comitè Executiu es destaquen la preparació i execució dels acords de l’Assemblea, l’elecció del Secretari/a General de l’ACM, l’admissió de nous membres, el nomenament dels representants de l’ACM en organismes on tingui representació, i establir els mecanismes de cooperació amb entitats públiques i privades que tinguin finalitats anàlogues, entre altres.
Valldoreix (8.401 habitants), l’EMD més gran de tota Catalunya, té limitada la velocitat a 30 km hora, i Bellaterra (2.859habitant), a 50 km hora, la carreterra BV-1414 que travessa tota la població.
Segons la nova normativa, es permeten tres velocitats a les vies urbanes dins les poblacions. Són les següents:
20 km/h a les vies en què calçada i vorera siguin al mateix nivell, el que es coneix com a carrers amb plataforma única.
30 km/h a les vies d’un únic carril per sentit de circulació. Tanmateix, la lleig permet que l’autoritat municipal pugui augmentar la velocitat en vies d’un únic carril per sentit fins a la velocitat màxima de 50 km/h on consideri convenient, senyalitzant-ho específicament.
50 km/h a les vies de dos o més carrils per sentit de circulació. Però els vehicles que transporten mercaderies perilloses hi han de circular, com a molt, a 40 km/h.
L’objectiu d’aquesta reducció de velocitat urbana és incrementar la seguretat viària, pacificar el trànsit, reduir l’accidentalitat, disminuir la contaminació acústica, reduir les emissions urbanes i promoure els desplaçaments amb bicicleta i amb vehicles de mobilitat personal, gràcies a una millor integració en el trànsit.
El pas de 50 km/h a 30 km/h parteix d’un reial decret que modifica el Reglament General de Circulació i Modificació del Reglament General de Vehicles, que introdueix un paquet de reformes legals les quals modifiquen de manera substancial la legislació espanyola en matèria de trànsit i circulació.
En contra de les entitats cíviques i el veïnat, el govern de l’EMD de Bellaterra aposta davant la Diputació de Barcelona, conservar la carretera BV-1414 a 50 km hora per trams.
Bellaterra té un paisatge deixat i caòtic amb kilòmetres de cablejat de fibra òptica perillosament penjant, i restes abocades a l’espai públic. Per què no es fa un seguiment per la retirada de restes? FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Cablejat telefònic penjant i lligat amb cintes per la policia local |FOTO: BELLATERRA.CAT
Durant la pandèmia s’ha multiplicat el consum d’internet i TV i la demanda de serveis de banda ampla a les llars. El desplegament de la fibra òptica a Espanya és un dels més grans de la Unió Europea i continua creixent. Però la proliferació de la xarxa té efectes menys desitjables. La llei estatal de telecomunicacions del 2014 considera que la fibra òptica és un servei d’interès general, i permet penjar i posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions.
A Bellaterra vola i penja per tot arreu, però Barcelona té zones preparades per al desplegament, com l’Eixample o el 22@, amb galeries de serveis. Però als barris històrics, multitud d’aparells de distribució i milers de quilòmetres de cable pengen a les façanes. Veïns de barris com Sants o Ciutat Vella han denunciat a la xarxa amb l’etiqueta #patrimonicablejat fins a quin punt aquest fenomen fa malbé el paisatge urbà. Reclamen a les autoritats i les companyies que actuïn per evitar una imatge sovint caòtica.
UNA MUNTANYA D’ESCOMBRARIES L’abocador de Vall de Joan es va clausurar fa 15 anys, però, sota terra, fermenten més de 26 milions de tones d’escombraries. Són els desaprofitaments i deixalles que va generar Barcelona i la seva àrea metropolitana durant tres dècades. El 2018, una injecció de 27,7 milions d’euros va desbloquejar la restauració, després d’una aturada de vuit anys, dels terrenys del vell abocador. Aquesta vegada són els gasos que emanen de les deixalles el que genera controvèrsia, però en altres ocasions les queixes feien referència als milers de litres de lixiviats que traspassen cap a pous i aigües subterrànies.
Zona restaurada de l’abocador de Vall d’en Joan (Garraf) ALBERT GARCIA
MARC ROVIRA|Els veïns Tenint en compte la proximitat de l’aeroport i atenent l’estrèpit que es va notar en algunes cases, una altra opció que els va passar pel cap va ser un accident d’avió. “Però tampoc”, insisteix Lluent. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va registrar aquell dia un tremolor de 2,3 graus a la zona del Garraf. Se li ha demanat que emeti un informe sobre les possibles causes, però, de moment, només ha concretat que no va ser d’origen tectònic.
La urbanització Plana Novella viuen, aparentment, en un lloc privilegiat. El centenar i mig de xalets estan repartits en ple cor del Parc Natural del Garraf, una ubicació que permet tenir contacte directe amb una natura fastuosa, alhora que es gaudeix d’una visió panoràmica sobre el mar prop de la ciutat de Barcelona. Tot això no fa que els veïns respirin tranquils. Darrere del turó entapissat d’arbres que veuen des de la finestra s’amaga l’abocador de Vall de Joan, que durant dècades va ser on anaven a parar tones de deixalles generades a la capital catalana i l’àrea metropolitana. Està clausurat des de fa 15 anys, però els que hi viuen a prop encara tenen certs temors.
La urbanització Plana Novella pertany al municipi d’Olivella (Garraf), però una estreta carretera de corbes pronunciades la deixa aïllada de qualsevol nucli habitat. A 300 metres d’altura, sembla que compleix tots els requisits per reivindicar-se com a zona de tranquil·litat i aire pur. Fins i tot hi ha un monestir budista. “Aquí les nits són nits, no hi ha contaminació lumínica”, explica Cristina Lluent, propietària d’un sumptuós xalet amb una vista imponent, abans de revelar que, en aquest entorn, la incertesa se sent per allò que no es veu.
Les tones d’escombraries latents que hi ha acumulades a l’abocador del Garraf, situat a prop del nucli de població, han activat els temors veïnals des que van percebre diverses tremolors de terra. “El que hi ha enterrat és una bomba de rellotgeria”, adverteix Lluent. Es refereix a l’acumulació de gasos tòxics que emmagatzema el subsol del massís i que, segons temen els veïns, són la causa de les fuetades sísmiques registrades aquestes darreres setmanes. El més notori va ser el del dia 11 de maig, i es va percebre també des de municipis més allunyats, com Olivella i Begues. Va ser poc després de les quatre de la tarda.
“Jo estava treballant a casa i vaig notar com un soroll estrident, els veïns vam sortir al carrer per esbrinar què passava”, recorda Rodrigo Valdivieso, resident a Plana Novella. També viu allà Gemma Caballero, amb la seva parella i els seus tres fills. “El nen de cinc anys va sortir de la seva habitació espantat i preguntant què havia estat allò”, diu la mare. “Per a mi va ser com si es mogués la terra de sota casa, vaig pensar que la parcel·la se’ns desplomava”, detalla. A la seva parella, que estava teletreballant, li va fer l’efecte que els nens estaven més moguts del compte: “Del cop que vaig sentir, vaig pensar que havia caigut la llitera”. El seu xalet, una planta baixa, presenta esquerdes a uns quants racons. Ells afirmen que són pel tremolor del passat dia 11.
El grup de WhatsApp veïnal, creat com a mecanisme d’avís davant la presència d’estranys no identificats, va treure fum aquell dia. “Ens plantegem diverses possibilitats”, indica Cristina Lluent. Una de les primeres opcions era que alguna de les pedreres que hi ha a les costes del Garraf estigués fent treballs de detonació. “Fins i tot hem contactat amb la direcció del Parc Natural i amb la Guàrdia Civil, perquè supervisa les actuacions d’aquest tipus, i ens han negat que se’n fessin”, diu.
Tenint en compte la proximitat de l’aeroport i atenent l’estrèpit que es va notar en algunes cases, una altra opció que els va passar pel cap va ser un accident d’avió. “Però tampoc”, insisteix Lluent. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va registrar aquell dia un tremolor de 2,3 graus a la zona del Garraf. Se li ha demanat que emeti un informe sobre les possibles causes, però, de moment, només ha concretat que no va ser d’origen tectònic.
Josep Maria Comas és espeleòleg de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), una entitat amb seu a Gavà i que participa en una investigació per avaluar la concentració de gasos als averns del massís del Garraf. Tenen sondes col·locades a diverses coves i esquerdes i, afirma Comas, “des de fa un any l’atmosfera dels averns ha empitjorat, i fins i tot hi ha llocs on és perillós entrar perquè hi ha concentracions elevades de metà i de CO2”. Al seu estudi, els espeleòlegs tenen el suport de la Universitat d’Almeria, que va desenvolupar un mètode de control de l’aire de les coves turístiques per assegurar-ne la conservació i fixar un límit de visitants. Comas avisa que el que es cou sota l’abocador no és un problema menor. “Que ningú es pensi que això afecta només el subsol, aquests gasos surten a la superfície i, si es donen unes condicions atmosfèriques determinades, els corrents porten aquestes bosses d’aire contaminat sobre nuclis habitats, com Castelldefels i Gavà”.
L’Ajuntament d’aquest últim municipi ha reclamat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’entitat que gestiona l’abocador, que investigui les causes dels tremolors. L’AMB manifesta que està a l’espera de l’informe que emeti l’Institut Cartogràfic de Catalunya i que, si escau, faran les “actuacions que correspongui”. Joan Miquel Trullols, director del servei de prevenció i gestió de residus de l’AMB, en declaracions a TV3 ha admès l’acumulació de gasos, però ho cataloga com un “efecte temporal”. Unes obres d’impermeabilització de la superfície de l’antic abocador sembla que han inutilitzat la xarxa de pous que canalitzen el biogàs que emana de les deixalles enterrades. Segons Trullols, quan els treballs acabin, “l’impacte serà menor”. ”Encara que des de dalt sembli una catifa verda, és un abocador que està viu, que amaga un femer i l’AMB disposa de pressupost i de mitjans tècnics per gestionar-lo de manera correcta”, reclama Cristina Lluent.
Enrique Latorre, amic de Bellaterra, és un dels millors mecànics d’Europa. Així ho va acreditar Toyota, durant les seves participacions internacionals. Professionalitat durant 40 anys, per honestedat i qualitat humana el fan únic en el sector de la reparació general d’automòbils.
D-CAT MOTORS és el taller d’Enrique Latorre a Sant Cugat del Vallès|FOTO: BELLATERRA.CAT
Enrique Latorre és un gran amic i apassionat de Bellaterra, també amant de l’escalada i la natura. Fa uns anys va obrir el seu propi taller de cotxes a tocar el Monestir romànic de Sant Cugat del Vallès.
Els seus 40 anys d’experiència, sent cap de taller de conegudes empreses líders de Toyota, va decidir obrir el seu propi taller de reparació general de cotxes, i seguir cuidant l’agenda de clients que durant tants anys va guanyar amb total confiança. Bellaterra. Cat ho recomana per la seva gran professionalitat i sobre tot per l’honestitat del tot acreditada, pel seu tracte i serveu personalitzat. “Sense intermediaris que poden inflar els preus”.
D-CAT MOTORS és a tocar el Monestir de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
D-CAT MOTOR (Servei Integral de l’automòbil)
ENRIQUE LATORRE (Premiat com el millor mecànic de Toyota Europa)
L’estació FGC de Bellaterra al 2021|FOTO: BELLATERRA.CAT
Bellaterra és una estació de ferrocarril propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) situada al barri de Bellaterra de la població de Cerdanyola del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental. L’estació es troba a la línia Barcelona-Vallès, per on circulen trens de les línies S2 i S6.
Aquesta estació s’ubica dins de la tarifa plana de l’àrea metropolitana de Barcelona, qualsevol trajecte entre dos dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona valida com a zona 1. L’any 2016 va registrar l’entrada de 481.385 passatgers.
Nou panel informatiu FGC sobre l’estació de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Història de l’Estació de Bellaterra
El tram Sant Cugat – Sabadell Estació va entrar en funcionament l’any 1922, com a perllongament del Tren de Sarrià cap al Vallès per part de l’empresa Ferrocarrils de Catalunya (FCC). L’estació de Bellaterra no es va inaugurar fins al 1930, degut el desenvolupament residencial de l’àrea.
Entrada a l’estació FGC de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya. El 1984 es construeix una tercera via a l’estació que conecta amb la nova branca cap a la Universitat Autonoma, amb un servei de tren llançadora entre ambdues estacions. Fins que el 1995 la branca a l’Autonoma passa a ser el traçat principal amb la construcció de la variant entre l’Autonoma i Sant Quirze.
Els partits polítics de Bellaterra no tenen futur si no s’escolta el veïnat i a les entitats cíviques que demanen permanentment la cura i el manteniment de l’espai públic, amb unes zones verdes sostenibles.
Un dels molts carrers de Bellaterra sense senyalització horitzontal| FOTO: BELLATERRA.CAT
Des de fa anys i panys la senyalització horitzontal dels carrils són gairebé inexistents a de la majoria dels 100 carrers de Bellaterra.
Els governs de Cerdanyola i l’EMD tenen deixats a la mà de Déu el que és més important pel veïnat, com és el manteniment de les calçades i voreres. Només la Diputació de Barcelona va senyalitzant la BV-1414, que per cert és de la seva competència, però que tampoc fa inversions per més seguretat dels vianants.
Curva perillosa de la BV-1414 sense pilones per protegir els vianants: FOTO: BELLATERRA.CAT
La senyalització de separació de carrils compleix una funció fonamental en el manteniment de la seguretat vial, la seva bona conservació depèn que tant els vianants com els conductors respectin les normes de circulació. Les pintures han de ser homologades, de la millor qualitat i l’assessorament és necessari per dur a terme amb èxit el manteniment de la senyalització vial horitzontal.
FGC està instal·lant el Bicitancat a la Plaça de Pi,però el govern de l’EMD prescindeix de l’Associacio Carretera BV-1414 i el veïnat, i aposta davant la Diputació pels 50 km hora per trams, en aquesta perillosa carretera que travessava Bellaterra durant uns 4 km. Tampoc crea Itineraris per a vianants ni ciclistes. Un dels problemes més grans de Bellaterra és la manca d’unes voreres segures per protegir les famílies d’un munt de forats i llambordes aixecades, i situar pilones de protecció a moltes de les curves perilloses. Un punt completament oblidat en el temps és la substitució d’uns 100 arbres talats al escocells dels carrers, siguin plataners, moreres o acàcies.
Línia d’escorcells abandonats sense arbres|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons diu la Diputació, a l’entorn dels nuclis urbans, les carreteres locals sovint són utilitzades per a vianants i ciclistes per a accedir a serveis propers (escoles, zones esportives, polígons industrials, urbanitzacions, etc.). Per aquest motiu es fa necessari assegurar que aquests usuaris poden desplaçar-se amb condicions de seguretat i comoditat, per aquest motiu una actuació molt comuna a les carreteres locals és la creació d’itineraris per a vianants i ciclistes paral·lels a la carreterra.
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el marc del 2021 la sentència que obligava a la Corporació Industrial de Materials de Construcció, coneguda anteriorment com a Uralita, a indemnitzar amb 2,3 milions d’euros a 39 afectats de la fàbrica que l’empresa va operar a Cerdanyola de Vallès entre 1907 i 1997.
Dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita de Cerdanyola|FOTO: BELLATERRA.CAT
Entre els afectats no només es troben familiars de treballadors de la fàbrica, sinó també veïns de les proximitats de la factoria que van ser perjudicats per la contaminació ambiental, segons la sentència feta pública. El tribunal, a més, va estimar parcialment el recurs presentat pels afectats i va incloure el danys morals derivats de les plaques pleurals en la indemnització.
Tòtem de Cerdanyola dedicat a les víctimes de l’amiant de la desapareguda fàbrica Uralita|FOTO: BELLATERRA.CAT
La Sala va desestimar el recurs interposat per l’empresa, ja que considerava que “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers” des dels anys quaranta del segle passat. També apuntava que la companyia “era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa”, el que l’obligava a extremar les precaucions necessàries, cosa que assegura no només no es va realitzar, sinó que va incrementar el risc en la gestió.
La fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallès va tancar el 1997|CEDIDA
El fibrociment, fibrociment d’amiant o uralita (nom comercial de la marca de l’empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d’amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s’emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d’amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmó, mesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció.
Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l’empresa ha acabat identificant-se arreu d’Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d’amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l’any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.
BELLATERRA.CAT 