Feeds:
Entrades
Comentaris

OKUPA|Decàleg d’actuació veïnal per permetre l’expulsió urgent de l’ocupant il·legal davant la flagrància de l’ocupació.

4 Juliol 2022 per FLPT

Bellaterra.Cat ho reprodueix amb vista d’una millor comprensió del greu problema i per aclarir les solucions legals

Vicente Magro, magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem i un dels grans especialistes en aquesta temàtica ha elaborat aquest decàleg, que clarifica la solució de les ocupacions d’habitatges que es produeixen a Espanya. Els deu consells estan dirigits als veïns dels habitatges ocupats sobre les mesures que poden prendre per combatre aquesta xacra que cada dia va a més.

El magistrat del Suprem, Vicente Magro, ha elaborat aquest decàleg per fomentar la col·laboració veïnal davant de les ocupacions. Foto: Carlos Berbell

PUNT PRIMER: LA REALITAT I POSSIBILITAT QUE EXISTEIXI UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL EN L’IMMOBLE D’UNA COMUNITAT

La comunitat de propietaris han de conèixer que el fenomen de l’ocupació il·legal és una realitat al nostre país i que hi ha la possibilitat que en qualsevol comunitat un immoble, sigui habitat, o no, però habitatge d’un propietari pot ser ocupada il·legalment per tercers.

«Que ocupin il·legalment casa teva és una possibilitat que no es pot descartar».

PUNT SEGON: LA SOLIDARITAT NECESSÀRIA DELS VEÏNS A AJUDAR EN CAS D’OCUPACIÓ IL·LEGAL D’IMMOBLES

No és possible que els veïns d’una comunitat actuïn sota una mena de «silenci còmplice» dels mateixos que el dia que s’escolta i percep que s’està produint una ocupació il·legal d’immoble per tercers s’abstinguin d’intervenir i no avisin les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat que són testimonis d’una ocupació il·legal que «s’acaba de produir».

«No al silenci còmplice dels veïns d’ una comunitat quan detecten que una ocupació il·legal s?ha produït».

PUNT TERCER: CONSCIÈNCIA QUE UN DIA POT SER SEU L’HABITATGE OCUPAT

Aquest esperit de solidaritat i col·laboració també s’ha de fer sota la creença i possibilitat que un dia l’habitatge ocupat sigui el seu, i és en aquest moment quan s’ha de assegurar que en aquest cas voldria que els altres veïns també tinguin present aquesta solidaritat quan la habitatge ocupat sigui el seu.

“Un dia pots ser tu la víctima de l’ocupació”.

PUNT QUART: SI EL DELICTE ÉS FLAGRANT I S’ACABA DE COMETRE L’OCUPACIÓ ELS VEÏNS PODEN ACTUAR

La possibilitat que la policia pugui accedir a l’immoble sense ordre judicial per la via de la flagrància depèn que els veïns siguin solidaris en aquest tema i denunciïn de manera puntual aquest fet de l’ocupació il·legal perquè els agents policials puguin accedir per tractar-se de un delicte flagrant.

«El veí ha de denunciar l’ocupació il·legal immediatament donant compte a la policia que s’acaba de produir l’accés il·legal a un immoble per donar peu que la policia pugui entrar a l’immoble en les 24 hores de l’accés il·legal.

PUNT CINQUÈ: NO TRUCAR A LA POLICIA QUAN PASSA L’OCUPACIÓ POT ACTUAR CONTRA EL VEÍ SI DESPRÉS EXISTEIXEN ACTUACIONS IL·LEGALS A LA COMUNITAT QUE HAURAN DE SUPORTAR

No sempre l’ocupant comet altres il·lícits a la comunitat al marge de l’ocupació, però en altres casos també es poden donar activitats molestes, o exercici de conductes il·lícites en diferents àmbits que si el veí no denuncia de manera immediata l’ocupació il·legal el mateix dia que aquesta es produeix haurà d’assumir aquestes molèsties en persistir l’ocupació i dependre de l’expulsió de les complicacions que sorgeixin en el procediment judicial fins a arribar al llançament.

«Si no actues immediatament, després pots ser tu la víctima d’altres il·lícits».

PUNT SISÈ: SI NO ETS SOLIDARI AMB ELS TEUS VEÏNS POT QUE QUAN TU HO NECESSITIS ELLS TAMPOC SIGUIN SOLIDARIS AMB TU

Si no s’implementen a les comunitats de propietaris la cultura de la solidaritat veïnal davant l’ocupació pot comportar que més tard els veïns tampoc truquin a la policia quan l’habitatge ocupat sigui el seu.

«Si no actues a temps i immediatament quan es produeix l’ocupació i no crides la policia en aquell moment pot ser que un altre dia ocupin el teu habitatge».

PUNT SETÈ: QUAN CONEGUI EL FET DE L’OCUPACIÓ CAL CRIDAR A LA POLICIA D’IMMEDIAT I IDENTIFICAR-SE

No és vàlida la denúncia de l’ocupació transcorregudes 24 hores de produïda?

L’ocupació ja no es tractaria d’un delicte flagrant i els agents no podrien accedir a l’immoble sense ordre judicial. La flagrància detectada davant la denúncia immediata és el que permet la ràpida actuació policial.

Cal tenir en compte, per exemple, que no hi ha flagrància si un veí se’n va de casa uns dies de casa meva i quan torna està ocupada. No concorren els elements de la immediatesa i correspondència del delicte comès i necessitat d’evitar-ho i protegir la víctima.

El delicte ja s’ha comès, hi ha perpetuació. No hi ha flagrància en casos transcorreguts més de 24 hores des de locupació. En aquests casos, caldria acudir al jutjat de guàrdia a demanar la cautelar urgent d’expulsió

A més, la identificació del veí és fonamental perquè la policia pugui tenir cobertes les espatlles, davant la possible al·legació de l’ocupant il·legal que els agents han fet una entrada il·legal en domicili sense ordre judicial, quan és la fragància del fet delictiu el que els permet aquest accés.

I per això necessiten que els veïns que truquen a la policia s’identifiquin i puguin servir de prova suficient i eficaç davant de qualsevol oposició de l’ocupant il·legal que l’accés policial sigui realitzat sense ordre judicial.

No es pot parlar d’un concepte de la flagrància més extensiu que restrictiu per facilitar l’expulsió immediata per la policia. Cal actuar amb rigor i ajustar-se als paràmetres legals i a la immediatesa que s’estigui ocupant o s’acabi d’ocupar.

De cap manera és flagrant si els ocupants il·legals van entrar fa dos dies i ara s’interessa a la policia que entrin sense ordre judicial. No es pot fer d’aquesta manera.

«La denúncia a la policia quan es detecti una ocupació il·legal ha de ser immediata perquè la policia pugui actuar aquell dia. Denunciar més tard és «molt tard ja». I cal identificar-se el veí perquè la policia tingui la prova que l’ocupació va ser en aquell instant i no més tard. No es tracta de ser solidari de manera anònima».

PUNT VUIT: NO FA FALTA QUE ACTUIS DAVANT UNA OCUPACIÓ IL·LEGAL. NOMÉS HAS DE CRIDAR A LA POLICIA.

No s’exigeix al veí que sigui un heroi i que sigui ell qui actuï.

Només ha de denunciar l’ocupació, però immediatament quan aquesta passi.

«Denunciar l’ocupació del pis del veí més tard del moment en què es produeix ja és tard i no permet l’expulsió immediata».

PUNT NOU: L’OCUPANT IL·LEGAL NO HA DE PRENDRE REPRESÀLIES QUAN SE LI DENÚNCIA.

El veí només ha de donar compte de l’ocupació il·legal perquè la policia pugui actuar immediatament davant de delicte flagrant.

L’ocupant no ha de saber qui va fer la denúncia, ja que si ho fa tot de manera immediata, la policia podrà actuar davant el delicte flagrant i expulsar immediatament els ocupants posant-se en contacte amb el titular de l’immoble per preguntar-li sobre el que ha passat i si ha permès accedir a casa seva a algú.

PUNT DEU: LA DENÚNCIA DEL VEÍ IMMEDIATA ALS FETS DE L’OCUPACIÓ EVITA QUE EL PROPIETARI DE L’IMMOBLE HAGI DE RECÓRRER A UN PROCEDIMENT JUDICIAL PER ACONSEGUIR L’EXPULSIÓ

Com que es tracta de delicte flagrant, la prova de càrrec que constitueix la denúncia veïnal permet als agents tenir les proves suficients que l’accés il·legal s’ha fet «en aquell moment», que és el que habilita als agents l’accés per procedir a l’expulsió dels ocupants il·legals.

En cas de denúncia instantània a l’ocupació, en aquests casos podria actuar la policia fins i tot sense ordre judicial. En efecte. Si ens trobem davant de casos d’ocupació que s’estan perpetrant, o s’acaben de cometre es tracta d’un delicte flagrant que habilita que les Forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble, fins i tot demanant el titular l’ajuda d’un manyà, procedir a la detenció dels ocupes il·legals.

Doncs bé, aquests deu punts del present decàleg haurien de constituir una línia conductual a seguir per plasmar-se a les comunitats de propietaris i establir una publicitat per part dels col·legis professionals d’administradors de finques i advocats, així com de l’Administració pública per donar-ne la deguda publicitat a la necessitat dels ciutadans que visquin en una Comunitat de propietaris de seguir aquestes línies bàsiques d’actuació, per tal de procedir d’una manera uniforme i homologada davant del coneixement de quina és la seva obligació davant del sistema de l’ocupació il·legal i del moment en què s’ha de produir la denúncia per possibilitar que les forces i els cossos de seguretat de l’Estat puguin accedir a l’immoble i expulsar-los de manera immediata davant la virtualitat del concepte de la flagrància determinat per la denúncia immediata del veí.

Font: Confilegal

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

AGENDA CULTURAL| Stanbrook, una odisea de la guerra civil pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas

3 Juliol 2022 per FLPT

Programació de Lectures a la fresca 2022

Monogràfic dedicat a la guerra

Stanbrook
Vaixell mercant britànic. El 1939, comandat pel capità Archibald Dickson, va evacuar del port d’Alacant unes 2700 persones, que fugien de l’atac de les tropes franquistes, i varen ser portades a Orà.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

CULTURA|Les Karamba a la Festa Major Sant Cugat 2022

3 Juliol 2022 per FLPT

“Les Karamba” som la veu de totes aquelles dones que van callar, que van estar a l’ombra, que van lluitar soles, al llarg de la història de la música, i que avui tenen molt per explicar.

Barreja multicultural entre Veneçuela, Cuba, Argentina, Panamà i Catalunya.  Una banda que dóna lloc a un estil musical on es reconeix el son, el txa-txa-txa, la salsa, la timba i la música urbana, des d’una perspectiva social femenina.

El 2018 es funda al si dels carrers de Barcelona, entre el caos, el trànsit, la ciutat i l’estrès, en la necessitat d’adquirir forces, combatre pors i contagiar d’alegria i il·lusió tot públic.

Neix de l’empatia entre set històries de vida.  Històries de migracions i herències musicals, amb la intenció de perseguir somnis, experimentar el potencial i la sensibilitat humana.

Actualment la banda La Karamba està integrada per Ahyvin Bruno (veu i guir), Rita Baulida (timbal), Ahylin Bruno (congues), Liviet Ojeda (baix), Natasha Arizu (teclat) i Anggie Obin (flauta), els qui amb el seu primer album “  Camí Així” porten color i llum allà on van.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ART I ARQUITECTURA|Casa de les petxines de Sant Cugat del Vallès

3 Juliol 2022 per FLPT

Al número 21 del carrer Sant Antoni al centre de Sant Cugat hi trobem la Casa de les Petxines, unes 20.000 closques de mol·luscs folren la façana sencera.

Tot comença el 1966 quan Joan Casas, el propietari de la finca, veu que un veí a la façana de la seva casa hi ha enganxat algunes petxines, li agrada la idea i decideix fer el mateix però a gran escala. Ell i el seu germà Joaquim comencen a fer els primers intents, per garantir l’èxit de l’empresa fan algunes provatures. Cobreixen amb closques la paret d’una galeria interior, en vista dels bons resultats decideixen tirar endavant el projecte.

Per saber quantes petxines necessiten fan un càlcul aproximat a escala, unes 20.000 és el resultat. Durant quatre anys aprofiten els caps de setmana per visitar les platges de Sète i Palavàs on abunden les petxines de bona qualitat. Són a prop de Montpellier, França, allà els Casas hi tenen parents. Durant els viatges els acompanyen la seva germana, la Sra. Ventureta i el seu marit amb un Renault 4l de color granat. Finalment quan ja tenen tots els sacs plens de petxines comencen les obres.

A finals de 1971 tots dos germans amb l’ajuda d’un paleta s’hi posen, en una setmana ho enllesteixen. Per omplir de ciment i enganxar les petxines fan servir una cullera, la cabuda de la cullera és gairebé la mateixa que la cavitat de la closca de la petxina, amb la qual cosa estalvien material i temps, i eviten embrutar la superficie de les petxines. Així continua la història fins ara quan la Casa de les Petxines segueix lluint façana en un estat de conservació notable.

El renom de la Casa de les Petxines és el de cal Cisteller. Durant molts anys va ser un taller de cistelleria i més endavant de mobles i complements treballats amb vímet que venien a botigues de decoració de Barcelona.

Actualment a l’habitatge hi viu el nebot de’n Josep Casas, el fill d’en Joan, que a prop hi té el seu taller de reparació de vehicles. És una persona molt coneguda a Sant Cugat, any darrera any el seu pessebre de finestra és el més esperat per petits i grans. És alguna cosa més que un pessebre; un complex sistema elèctric i hidràulic totalment automatitzat permet el moviment de totes les figures, que en són moltes, i les variacions lluminoses simulant els canvis de claror del dia.

Aquesta informació l’he obtingut de tres fonts. La primera de la Sra. Ventureta Casas (DEP) quan un matí de novembre del 2018 em va explicar un munt de coses de la Casa de les Petxines, i del bon record que en tenia d’aquella època quan anaven a Palavàs. Mentre preparava el seu dinar, truita de patates i ceba, em va ensenyar una colla de fotos de la platja. La Sra. Ventureta vivia als baixos de la perruqueria Llongueras, al carrer Major, 26. El seu fill, en Joan continua l’ofici del seu pare, és el meu barber de confiança. Va ser ell qui em va animar a escriure sobre La Casa de les Petxines, cosa que per motius varis no he pogut acabar fins avui. Em sap greu que la Sra. Ventureta no ho pugui llegir, va morir l’any passat a l’edat de 91 anys.

En Josep Casas, el mecànic i pessebrista, amablement m’ha dedicat alguna estona per recordar la gestació del projecte Petxines. Finalment m’ha estat molt útil el llibre Pas a pas, 3 itineraris per Sant Cugat que l’artista i cronista de Sant Cugat Joan Tortosa va publicar el 1996.

Font: Marcel Albet Guinart

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

VÍDEO|”Barcelona, la rosa de foc”, un gran documental de la nostra estimada Barcelona

3 Juliol 2022 per FLPT

Els documentals Barcelona, la rosa de foc Barcelona, la rosa de foc arrenca amb una pregunta: Què és una ciutat?

Amb la narració de Pep Guardiola, Manuel Huerga ens fa capbussar a la ciutat, amb imatges sorprenents que retraten un any de Barcelona, amb la cavalcada de Reis, el MWC, les festes de Gràcia, Sant Joan a la Barceloneta o la manifestació de l’11 de setembre del 2012. Volarem per la Barcelona més turística, amb imatges espectaculars de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, la Pedrera, el Camp Nou o la plaça del Rei, i també per la Barcelona real de la cadena de muntatge de la fàbrica Nissan, Mercabarna, el Sincrotró Alba, la Mina o el Banc dels Aliments. S’ha utilitzat la tecnologia més avançada en 3D i Dolby Atmos https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-documentals/barcelona-la-rosa-de-foc/video/5921386/

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

SALUT|Metges del CAP amb l’agenda col·lapsada: fins a nou visites en un minut

2 Juliol 2022 per FLPT

Salut diu que la situació és millor que abans de la pandèmia i anuncia inversions de 449 milions en infraestructures d’atenció primària fins al 2024.

CAP de Serraparera  (Cerdanyola)

El Departament de Salut reforçarà l’atenció primària aquest estiu i també ha començat a incorporar nous perfils professionals als CAP per pal·liar la falta de metges i infermeres.

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que el preocupa la demora per aconseguir hora amb el metge de família. Aquesta saturació no és un problema nou, però ara encara s’ha agreujat més.

“El que veiem és cada vegada més feina per a menys professionals”, es queixa el metge de família Enric Vélez Iglesias, que parla d’agendes “supercol·lapsades” i de “caos a la sala d’espera”, sense que els metges sàpiguen què fer quan tothom reclama entrar a la seva hora.

Es fan visites cada quatre minuts, o fins i tot hi pot haver nou persones citades a la mateixa hora i minut. El sistema no posa límit a quants pacients es poden atendre en un dia i tothom que arriba al CAP ha de ser atès, encara que no tingui cita.

A l’atenció primària s’han d’atendre totes les visites, també les no programades, i això col·lapsa el sistema (CCMA)

Aquestes visites “extres” es posen “entremig d’una persona que potser fa deu o quinze dies que la va demanar”, explica José Manuel Cruz, metge de família.

El que viuen els professionals sanitaris amb les agendes repercuteix directament en els pacients. Depèn molt del CAP i del metge de família assignat, però amb una cerca ràpida a diferents centres es veu de seguida que l’excepció és tenir hora aviat.

Com a exemple, Pep Palau Raduà explica que va demanar hora amb la seva doctora i n’hi van donar una per a “més enllà de tres setmanes, 25 dies en concret”. I admet que va sentir angoixa i desconcert davant d’aquesta situació: “I ara què faig? Me’n vaig a urgències? Vaig a urgències del CAP? Vaig a urgències de l’hospital?”

De fet, les visites als serveis d’urgències han augmentat, deixant de banda la covid. Els pacients es poden sentir empesos a fer servir aquest recurs, però és molt més car per al sistema i entorpeix l’atenció realment urgent per a què han estat dissenyats.

Ja abans de la pandèmia, el novembre del 2018, els metges de l’ICS i Salut van arribar a un acord, després de reivindicar millores laborals en una vaga sense precedents.

El departament va reconèixer que hi havia una sobrecàrrega de feina i que això afectava la qualitat de l’assistència. Es va acordar com a indicador òptim atendre un màxim de 28 visites al dia, de 12 minuts les presencials i 6 les telefòniques, uns paràmetres lluny de la realitat.

60 ambulatoris nous

El conseller Josep Maria Argimon ha admès que Catalunya té “un dèficit acumulat molt important” d’inversió en salut, i ha recordat que es destina aproximadament un 1,7% del pressupost a aquest àmbit, “quan un sistema sanitari requereix una inversió de prop del 4,5%”.

Ho ha dit a la presentació del pla de renovació d’infraestructures de l’atenció primària i comunitària durant el període 2022-2024, que preveu una inversió de 449 milions i la construcció de 60 ambulatoris.

Argimon ha remarcat que l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària és una de les prioritats principals de la seva conselleria. Ha parlat dels nous perfils professionals, com nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes o higienistes dentals, i de les millores per reduir la burocràcia, com a mesures que també han d’ajudar a afrontar aquest estiu en millors condicions.

“No tot estarà acabat el 2024, però ja s’haurà començat tot. En alguns casos, iniciarem l’actuació l’any 2024, però les claus es lliuraran potser el 2025 o el primer trimestre del 2026”, ha precisat el conseller.

Els fons europeus Next Generation suposen una quarta part de la inversió anunciada.

Millor que abans de la pandèmia

Sobre la situació que afronta l’atenció primària aquest estiu, amb l’augment de casos de covid a les portes de les vacances, el conseller ha reconegut que el preocupen les “moltes baixes” que hi ha en el sistema, que xifra entorn dels dos mil professionals, però ha assegurat que s’estan fent “tots els esforços per cobrir totes les necessitats”.

Segons Josep Maria Argimon, l’escenari és millor que abans de la pandèmia perquè s’han contractat més professionals i s’està treballant en canvis organitzatius i en solucions per reduir els tràmits administratius que facilitin l’accessibilitat dels usuaris.

Sobre això, ha recordat que 1.750 gestors covid s’han incorporat com a administratius sanitaris per alleugerir la paperassa dels professionals assistencials.

També ha subratllat que, quan hi hagi un ingrés hospitalari, les baixes laborals es gestionaran des de l’hospital mateix, i no al CAP, i que s’ampliarà de sis mesos a dos anys la vigència de l’autorització de transport sanitari per a malalties de llarga durada.

El conseller ha demanat la “comprensió” de la ciutadania: “Sé que les necessitats en salut són importants, però els recursos són limitats i les expectatives, més grans que les necessitats.”

Font: CCMA

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

Calendari laboral 2023 a Catalunya: Quins festius ha aprovat la Generalitat?

29 Juny 2022 per FLPT

Consulta el calendari laboral 2023 a Catalunya, amb tots els ponts, aprovat per la Generalitat i en espera dels festius proposats per l’Ajuntament de Barcelona

La Generalitat de Catalunya ja ha donat a conèixer el calendari laboral 2023 a Catalunya. En total hi haurà 13 dies festius previstos pel govern català, dels quals un cau en cap de setmana: el 24 de juny (Sant Joan, el dissabte). A aquests 13, els ajuntaments poden afegir-hi dos dies més. A Barcelona, però, el 24 de setembre (Mercè) caurà en diumenge i, per tant, tot fa pensar que el consistori només agafarà un dia addicional.

A continuació et detallem els 13 dies festius previstos per la Generalitat en el calendari laboral 2023 a Catalunya.

Festius del calendari 2023 a Catalunya
Aquests seran els dies festius el 2023 a Catalunya:

6 de gener (Reis), divendres
7 d’abril (Divendres Sant), divendres
10 d’abril (Dilluns de Pasqua), dilluns
1 de maig (Dia del Treball), dilluns
24 de juny (Sant Joan), dissabte
15 d’agost (Assumpció), dimarts
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dilluns
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dijous
1 de novembre (Tots Sants), dimecres
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres
8 de desembre (la Puríssima), divendres
25 de desembre (Nadal), dilluns
26 de desembre (Sant Esteve), dimarts

Festius a Barcelona el 2023

Els ajuntaments podran proposar dues festes locals més que, igual que la resta de festius, seran retribuïdes i no recuperables. A Barcelona, habitualment l’Ajuntament, opta per escollir dies al voltant de les festes de la Mercè, pels volts del 24 de setembre.

Festius oberts 2022: quins diumenges i festius hi ha botigues obertes?

L’1 de gener del 2023 no és festiu: és un diumenge
El primer dia de l’any és sempre festiu, però el 2023 serà una excepció. L’1 de gener del 2023 caurà en diumenge i, per tant, no és un dels dies festius marcats al calendari laboral 2023. El 2022, el primer dia de l’any va caure en dissabte.

Setmana Santa 2023 a Catalunya:

La Setmana Santa 2023 a Catalunya caurà gairebé una setmana abans que la Setmana Santa 2022. El Divendres Sant serà el 7 d’abril, mentre que el Dilluns de Pasqua serà tres dies després, el 10. Aleshores, aquells que tinguin festa podran gaudir de quatre dies seguits.

Sant Joan 2023 és en dissabte

L’únic festiu del calendari laboral a Catalunya que és un dissabte és Sant Joan 2023, el 24 de juny. Aleshores, aquells que tinguin lliure el cap de setmana no podran gaudir de cap pont.

Quins ponts hi haurà el 2023 a Catalunya?

Si treballes de dilluns a divendres, a continuació et detallem tots els ponts possibles que hi ha de cara al 2023:

Pont per Setmana Santa 2023 de quatre dies: entre el 7 i el 10 d’abril.
Pont a l’agost del 2023: el dia 15 és en dimarts i, si et demanes festa el dilluns, pots fer pont entre el 12 i el 15 d’agost.
Pont per l’11-S del 2023, el dilluns: pont entre el 9 i l’11 de setembre.
Pont pel 12 d’octubre: és en dijous i, per tant, si et demanes festa el divendres pots fer pont entre el 12 i el 15 d’octubre.
Pont de la Puríssima o pont de la Constitució 2023: si et demanes festa el dijous, 7 de desembre, pots fer un llarg pont entre el dimecres, 6 i, el diumenge, 10.
Pont de Nadal: el 25 i el 26 de desembre són un dilluns i dimarts, respectivament.

Font: Betevé

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA|Marta Pessarrodona i Artigues, poetessa, narradora i crítica literària catalana

27 Juny 2022 per FLPT

Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941) és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L’amor a Barcelona (1998). L’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2019 va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Mural de Marta Pessarrodona a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès

Biografia

Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També ha viscut a Berlín. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, W.H. Hudson, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Actualment a Mira-Sol (Sant Cugat del Vallès) hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

El 2019 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia. La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra.

Detall del mural dedicat a Marta Pessarrodona a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, pel seu 80è Aniversari

Obres

Primers dies de 1968 (1968)
Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969)
Vida privada (1972)
Memòria (1979)
A favor meu, nostre (1981)
Berlin suite (1985)
Homenatge a Walter Benjamin (1988)
Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988)
Nessa: narracions (1988)
Tria de poemes (1994)
L’amor a Barcelona (1998)
Fauna (1994)
Barcelona, una nova ciutat europea (1995)
Montserrat Roig: un retrat
Maria Aurèlia Capmany: un retrat
Frederica Montseny: un retrat
El segle de les dones (2002)
Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004)
Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Català de la Dona, 2005)
Mercè Rodoreda i el seu temps (2005)
Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).
Poemes 1969-2007: Antologia (Editorial Meteora, 2007)
Animals i plantes (Editorial Meteora, 2010)
França 1939. La cultura catalana exiliada (Ara Llibres, 2010).
L’exili violeta (Editorial Meteora, 2010)
(Quasi) tots els contes (Ara Llibres, 2011)
Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (Ara Llibres, 2013)
Jacint Verdaguer. Una biografia (Quaderns Crema, 2016). Amb Narcís Garolera
Variacions profanes (Viena Edicions, 2019)
A favor nostre’. Antologia de poemes i pròleg a cura d’Àngels Gregori (Godall Edicions, 2019)

Detall del mural de la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès dedicat a Marta Pessarrodona



Font: Wikipèdia

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

T-MOBILITAT|Ja es pot utilitzar a les línies de FGC a les corones 2 i 3

27 Juny 2022 per FLPT

• El nou sistema fa el primer pas d’expansió fora de la zona metropolitana a les dues línies d’FGC: Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia

• Les persones usuàries poden viatjar en aquestes línies amb els títols integrats de 2 o 3 zones: T-usual (també FM/FN), T-casual, T-jove (també FM/FN) i T-familiar

La T-mobilitat, el nou sistema per viatjar a la xarxa de transport públic de
l’àrea de Barcelona, fa aquesta setmana un nou pas amb l’expansió fora de la zona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ja es pot utilitzar a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya .

Les dues línies de l’operador ferroviari, Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, ja estan preparades per a l’ús del nou sistema en les corones 2 i 3.

La línia del Vallès, d’una banda, s’incorpora de forma completa, atès que totes les seves estacions es troben repartides entre les corones 1, 2 i 3. En aquest sentit, la T-mobilitat es pot
utilitzar en 12 estacions més: Rubí, Sant Quirze, Can Feu|Gràcia, Sabadell Plaça Major, La Creu Alta, Sabadell Nord, Sabadell Parc del Nord, Les Fonts, Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides.

D’altra banda, la línia del Llobregat s’hi incorpora parcialment i la T-mobilitat es podrà utilitzar fins a Sant Esteve Sesrovires, al ramal Igualada, i fins a Olesa de Montserrat, al ramal Manresa.
D’aquesta manera, s’afegeixen les següents estacions: Martorell Central, Martorell Enllaç, Abrera, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires. Les persones que vulguin anar més enllà de la corona 3, de moment, no podran optar per la T-mobilitat i hauran de seguir viatjant amb
els títols magnètics.

Així doncs, les persones usuàries que ja poden viatjar amb la T-mobilitat a les corones 2 i 3 són aquelles que es mouen exclusivament en Ferrocarrils de la Generalitat i/o que es mouen en
Ferrocarrils i fan transbordament en algun dels operadors de l’àrea metropolitana que ja estan
incorporats (com per exemple metro, autobusos, tramvia…). Qui viatgi en Ferrocarrils, però, i necessiti fer transbordament en un altre mitjà de transport de les corones 2 i 3, encara haurà de seguir utilitzant el sistema magnètic.

Canals de venda dels títols de 2 i 3 zones
Atès que només Ferrocarrils ofereix de moment la possibilitat de viatjar, seran exclusivament els seus canals de venda els quals oferiran la possibilitat d’adquirir els títols corresponents de 2 i 3 zones: les seves màquines d’autovenda, la seva web (quan es tracta d’una primera
sol·licitud de targeta), la seva aplicació mòbil T-mobilitat, disponible properament, els punts d’atenció al client habituals d’FGC a Barcelona i dos nous quioscos que obriran els propers dies
a Terrassa Rambla i Sabadell Plaça Major. Aquests nous punts atendran sense cita prèvia de dilluns a divendres feiners (8-20h), els dissabtes (9-17h) i els diumenges (9-14h).

Font: ATM

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

ECOLOGIA I SENSIBILITAT AMBIENTAL|Casa amb pulmons de Clau 21

27 Juny 2022 per FLPT

Dolors Miravitlles viu des del 2018 en una casa passiva de fusta a Berga

L’aire es renova sense necessitat d’obrir cap finestra

Dolors Miravitlles, amb el constructor Eduard Llop, davant la casa passiva al carrer Vallcebre de Berga|JUANMA RAMOS.

Virtudes Pérez|Al número 14 del carrer Vallcebre de Berga hi ha una casa que funciona de manera diferent. La seva estructura, feta amb fusta, amb aïllaments de cotó reciclat, ja la delata. Una part de la façana està pintada, però a sota no hi ha totxos. Ni ciment. El constructor, l’Eduard Llop, de Clau 21, no n’ha fet servir. Però més enllà de la carcassa, el que encara fa més original la casa on viu la Dolors Miravitlles des de l’any 2018 és que està dissenyada de tal manera que no necessita aire condicionat a l’estiu ni calefacció a l’hivern. És el que es coneix com a “casa passiva”. El secret, explica Llop, és “calcular la demanda energètica i fer l’aïllament tèrmic per reduir el consum al mínim”. No cal ventilar cada dia. La casa està tancada hermèticament i l’aire es renova constantment perquè la casa té uns pulmons incorporats. Es tracta d’un equip de ventilació mecànica, instal·lat en un armari al primer pis, “que no només renova l’aire sinó que també aconsegueix que, quan l’aire de fora entra a dins, adopti la temperatura de l’interior”.

“A l’estiu potser fa una mica de calor, però a l’hivern, i estem parlant de Berga, amb una estufa de llenya és suficient”, explica la Dolors, que està entusiasmada amb una construcció en què “la majoria dels materials utilitzats són ecològics i saludables”. Llop aclareix que aquest tipus d’edificació “està molt estudiada en climes freds, però aquí cal continuar treballant per afinar el control de la temperatura a l’estiu”.

Pel que fa als materials, seguint la filosofia de la bioconstrucció, s’ha optat per fer servir paper reciclat en lloc de cartó guix, pintura de calç i paviments baixos en compostos orgànics volàtils. És cert que als fonaments hi ha formigó, però tota l’estructura de la casa és de fusta i els aïllaments, de cotó reciclat. “L’entramat és lleuger, de fusta, i tant a les parets com a la coberta hi ha roba i texans”, indica el constructor. També s’han tingut en compte els estudis que vinculen els camps electromagnètics amb problemes de salut i s’ha eliminat la presència d’aquests camps al dormitori instal·lant un mecanisme que desconnecta la fase.

La Dolors, que a més ha posat plaques solars a la teulada, admet que el principal motiu per fer-se la casa va ser la “sensibilitat ambiental”. “Jo vaig fer biologia i és un tema que em preocupa molt.” En Ramon, el seu home, estava malalt; tenia una minusvalidesa i havien de canviar d’habitatge. Va ser una oportunitat. Va aguantar advertiments i crítiques. “Com que és una cosa molt nova, em deien que estava boja, que a veure si se’m cremaria la casa per haver-la fet de fusta… En general hi ha molt desconeixement.” El seu home hi va viure dos anys, a la casa. Llop recorda que n’estaven tan convençuts que ella li deia que “només que ell hi hagués viscut dos mesos ja l’haurien amortitzat”.
Tot i així, saben que encara són minoria, uns agosarats, i que per poder edificar amb tècniques de bioconstrucció encara hi ha molts entrebancs. Les mateixes lleis no ho faciliten. “Els arquitectes que ho volen fer s’han de buscar molt la vida. Espanya no és el millor país en normativa de construcció”, diu Llop. No sempre és fàcil obtenir el certificat. Però a la vegada això representa un gran repte per als professionals que creuen que, amb la crisi de les energies fòssils, això és el futur. “Tenim una autopista per recórrer, tot està per fer”, diu Llop.

CLAU 21 Immobiliària i Constructora

Passeig de la Indústria, 40, (08600 Berga)
☎️ 938 21 45 23

Font: El Punt Avui

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

« Newer Posts - Older Posts »