“No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí”. Ramón Gutiérrez
RAMÓN GUTIÉRREZ ✍️ L’annexió de Bellaterra no és un tema neutre ni només de mapes i límits municipals. Parlem d’afegir un dels nuclis amb més renda de la comarca a Sant Cugat, una ciutat que ja té un dels mercats d’habitatge més cars del país.
Això passa mentre l’Ajuntament omple titulars amb grans anuncis de projectes d’habitatge i intenta vendre’s com a referent en polítiques d’habitatge. Però, al mateix temps, veiem com aposta per una operació que molt probablement acabarà pressionant encara més els preus, tant de compra com de lloguer.
No cal ser expert per entendre-ho: si Sant Cugat incorpora un nucli d’alta renda, reforça la imatge de ciutat “prèmium” i això fa que el sòl i els pisos siguin encara més atractius per a qui més pot pagar. I quan passen aquestes coses, qui ho pateix som els veïns i veïnes que ja fem malabars per seguir vivint aquí.
L’informe que ha elaborat el govern municipal parla de viabilitat tècnica, però no entra a valorar què suposa per a Cerdanyola perdre una zona amb força capacitat contributiva. Si un municipi amb menys renda perd recursos, es fa més difícil garantir serveis públics i reduir desigualtats entre barris.
Sant Cugat (i Cerdanyola) necessiten justament el contrari: més barreja social, més parc d’habitatge assequible i una mirada de comarca que posi la cohesió per davant dels interessos de qui més té. El que no ens podem permetre és avançar cap a “ciutats-gueto”, més segregades per renda i on cada cop més gent hagi de marxar perquè no pot seguir el ritme dels preus.
Per això cal preguntar-nos si aquesta annexió ajuda a tenir una ciutat més justa o si, un cop més, fem passes en la direcció de fer de Sant Cugat un lloc cada cop més inaccessible per a moltes famílies. Si de veritat es vol garantir el dret a l’habitatge les polítiques que fem com a ciutat han d’anar en aquesta línia, no a reforçar encara més la bombolla.
EL LLENTISCLE la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
“Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells“.
El llentiscle 📷 CEDIDA
ON CREIX?
Creix des del nivell del mar fins als 1200 metres, a boscos i bosquets escleròfils. La seva presència es fa cada vegada més rara conforme les gelades van sent més freqüents, fins a arribar a desaparèixer.
TAMPOC TOLERA
Una aridesa excessiva, però és indiferent al substrat. Constitueix part dels matolls més abundants de les comarques de baixa altitud i forma part del sotabosc de pinedes, ullastres, alzinars i sureres termòfils.
ON LA PODEM TROBAR?
Espècie molt estesa a la conca mediterrània i Macaronèsia. A la peninsula ibèrica és abundant a l’est i la meitat sud, sent escàs a la resta del territori, més fresc i humit.
SABIE QUÈ?
Al medi natural constitueix una bona font d’aliment i refugi per a les aus i altres animals, sent hospedant d’una mena de pugó (Aploneura lentisci) que forma unes ganyes als folíols en forma de mitja lluna vermellosa, de 2 a 3 cm.
Entre els seus múltiples usos, les seves fulles i branques joves han estat emprades per combatre el mal alè i enfortir les genives, gràcies al contingut en tanins.
A més, destaca l’ús d’una resina aromàtica que flueix dels seus troncs (bé espontàniament, bé sagnant-los), denominada almàciga, que es col·lecta a l’estiu a partir de llentiscles que s’hagin fet gairebé arbres, i és usada com a goma de mastegar per enfortir les genives i perfumar l’alè, i en medicina odontològica, per a la fabricació de certs ciments dentals i vernissos.
Les tiges tendres del llentiscle es consumeixen en algunes zones com a aperitiu, i dels fruits (lentisquetes) s’obtenia un oli daurat i transparent que s’usava en algunes zones com combustible per a l’enllumenat, i fins i tot per a l’alimentació animal i humana en temps d’escassetat.
Amb les cendres de les fulles s’obtenia un sabó tou (elaborat a partir de potasa i no de sosa), que barrejat amb la cendra de fulla de zumaque (Rus coriaria), servia per adobar pells.
La seva fusta ha estat apreciada per a treballs fins, per la seva agradable olor, qualitat, gra fi i vetejat, i també utilitzada per a carbó, motiu pel qual probablement no han quedat molts llentiscles de port arbori. També és una planta utilitzada en jardineria mediterrània i bona formadora de bardisses.
Aquesta espècie híbrida fàcilment amb el seu parent la Cornicabra (Pistacia terebinthus), podent trobar a les zones de contacte d’ambdues espècies, exemplars de Pistacia x saportae Burn. (P. lentiscus x P. terebinthus), fulles imparipinnades, semicaduques, de folíol terminal assegut, de menor mida i fins i tot reduït.
COM ÉS?
Anarcardiàcia perenne que forma arbustos d’1 a 4 metres d’alçada, encara que ocasionalment pot arribar fins als 6-7m, escleròfil·la, dioica (hi ha individus mascles i individus femella). L’escorça del tronc és llisa i de color gris, podent arribar a ser vermellosa a les branques joves.
Les fulles fan de 3 a 11 cm, es disposen de forma alterna i són compostes, caracteritzades per tenir raquis alats i un nombre parell de folíols. Aquests mesuren de 2-12 x 1,5-4cm, són obovats, el·líptics o lanceolats, sencers i coriacis. Les flors són actinomorfes, apeta-les, groguenques o vermelloses, i es presenten en forma de panícules denses de fins a 10 flors.
Les flors masculines presenten 5 sèpals soldats de 1-1,2mm i 5 estams. Les femenines presenten 3-4 sèpals soldats de 1-1,2mm i ovari súper. La floració és sincrònica entre ambdós sexes. La pol·linització és anemòfila.
El fruit és una petita drupa globosa de 3 a 6 mm de diàmetre, vermellós a l’inici i marró o negre a la maduresa.
“Si l’alcalde de Cerdanyola es pensa que farem l’informe que li interessa, està equivocat”. JORDI PUIGNERÓ
Tensió municipal. El Consistori assegura haver actuat respectuosament amb Cerdanyola
Paloma Arenós ✍️El tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals de l´Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Jordi Puigneró (Junts), defensa amb vehemència l’actuació del seu consistori en relació amb l´informe sobre la possible annexió de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra.
En declaracions a La Vanguardia, l’edil rebutja les acusacions de “greu deslleialtat” formulades per l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón (PSC), aquest dilluns. Segons Puigneró, en el procés de donar resposta a l’informe sol·licitat per Cerdanyola han estat “absolutament escrupolosos i respectuosos” amb la ciutat veïna.
El tinent d’alcaldia subratlla que l’informe elaborat per Sant Cugat respon exclusivament a un requeriment legal i tècnic. “Hem fet l´informe més tècnic possible tot i ser un tema amb una forta càrrega política”.
El document constata la continuïtat urbana entre Sant Cugat i Bellaterra, la diferència demogràfica entre tots dos o la seva viabilitat econòmica. “Si l’alcalde de Cerdanyola es pensa que farem l’informe que li interessa, està equivocat”, afirma.
El govern santcugatenc insisteix que aquest és un assumpte intern del municipi veí amb els seus ciutadans. Per a Puigneró, el procés d’annexió de Bellaterra és un assumpte intern de Cerdanyola amb els veïns. Recorda el suport veïnal –amb un 61% de la ciutadania favorable a la integració– i l’empara judicial, així com la sentència que obliga Cerdanyola a tramitar l’expedient i que Sant Cugat s’ha limitat a respondre-hi. “Quan vam veure que hi havia molta feina per complir amb l’informe, vam demanar una pròrroga perquè només teníem dos mesos per acabar-ho. Però l’Ajuntament de Cerdanyola ens ho va denegar. Així que vam esgotar fins a l’últim dia dins del calendari previst”, reconeix. En tot cas, la decisió final correspondrà a la Generalitat.
Puigneró nega que Sant Cugat hagi actuat unilateralment o “per l’esquena”, com va denunciar Cordón, i argumenta que sí que hi ha hagut contactes previs, tant en una reunió celebrada a l’ajuntament santcugatenc com a través de converses telefòniques. “Però, principalment –matisa– aquests anys hem conegut la posició de Cerdanyola a través dels mitjans de comunicació i no per canals institucionals formals”.
Si l’annexió prospera, tot apunta que Bellaterra perdria l’EMD.
Els informes de Sant Cugat i la Diputació de Barcelona no veuen clar que aquesta administració es pugui traslladar d’un municipi a un altre. L’edil puntualitza que “aquest aspecte s’hauria d’aclarir jurídicament”.
“L’EMD -precisa- es va aprovar fa anys en un ple de l’Ajuntament de Cerdanyola i després la Generalitat la va consolidar. “En el cas que s’integri a Sant Cugat, la decisió de disposar o no d’una EMD correspondria al nostre ple“.
La junta de govern aprova un informe que avala el procés d’incorporació després d’haver constatat que es compleixen els requisits legals
La plaça del Pi, a Bellaterra. Fotografia: Kippelboy/Wikimedia Commons.
L’Ajuntament de Sant Cugat considera viable la integració al seu terme municipal de Bellaterra i del sector de la masia de Can Fatjó dels Aurons. Un cop ha constatat que es compleixen els requisits legals necessaris per a procedir-hi, la junta de govern local ha aprovat avui un informe que n’avala el procés. El tinent de batlle de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat, Bernat Picornell, ha explicat que el municipi ha respost “tècnicament” les qüestions demanades per l’Ajuntament de Cerdanyola, “sense entrar en el fons polític” de l’afer: “Més endavant, a mesura que el procés administratiu avanci, podrem resoldre els dubtes que tenim sobre la concreció dels costs dels serveis a Bellaterra i fer-ne una valoració més política.”
El 2015, el sí a la independència de Bellaterra com a municipi segregat de Cerdanyola va guanyar en una consulta popular pel 90% dels vots. Tot i això, com que no complia els requisits per a formar un nou municipi, el parlament va votar en contra de la independència del barri.
Després, arran del fracàs de la negociació amb l’Ajuntament de Cerdanyola d’un nou conveni per a l’entitat municipal descentralitzada (EMD), la reivindicació d’independència es va transformar en la petició d’annexió a Sant Cugat, que no afectaria la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè continuaria formant part de Cerdanyola.
Començament dels tràmits formals
La Comissió Bellaterra-Sant Cugat, que agrupa una part del veïnat, va demanar el 2019 d’obrir un expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola, consistent en l’agregació de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat.
L’Ajuntament de Cerdanyola no hi va fer cabal i la comissió va recórrer contra la decisió als tribunals. El 28 de juny de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar una sentència ferma que obligava Cerdanyola a tramitar l’expedient. El 7 de novembre, per a completar la documentació, l’Ajuntament de Cerdanyola va demanar un informe a Sant Cugat perquè es pronunciés sobre la integració de Bellaterra.
Contingut de l’informe de Sant Cugat
L’informe aprovat avui considera viable el procés, però demana a la comissió impulsora que es posicioni sobre si vol integrar Bellaterra a Sant Cugat mantenint l’estructura de l’EMD, com Valldoreix. Segons l’informe, l’EMD de Bellaterra havia estat creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola, per la qual cosa Sant Cugat considera que, si acaba incorporant Bellaterra, serà el seu ajuntament qui decidirà de quina manera s’hi integrarà el barri, deslliurant-se de l’obligació de mantenir una estructura administrativa creada per un altre ajuntament per acord de ple.
El govern local de Sant Cugat conclou que la petició de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat compleix els requisits legals obligatoris. Destaca, a més, que Sant Cugat té molta més població que Bellaterra i que comparteixen espais urbans comuns. El municipi afirma que la relació del veïnat de Bellaterra amb l’espai urbà de Sant Cugat és evident i queda demostrada per dades, com ara les del transport públic dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Consideracions econòmiques i poblacionals
Quant als aspectes econòmics, Sant Cugat diu que no disposa de dades de Cerdanyola per saber exactament la despesa que representa mantenir els serveis obligatoris a Bellaterra. Tot i això, diu que pot assumir aquests serveis perquè Sant Cugat té més població, més pressupost i “més potencial econòmic” que Cerdanyola.
Recta final. El 61% dels veïns de l’EMD es va mostrar, el 2019, favorable a la independència de Cerdanyola ia la integració a Sant Cugat del Vallès
Seu de l’EMD de Bellaterra que ocupa al Centre Cívic i escultura de l’esquirol
Paloma Arenós✍️Aquest 2026, sobretot el proper estiu, serà un moment clau per al futur de l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Bellaterra, una petita població de poc més de 3.000 habitants. Legalment depèn de Cerdanyola del Vallès, però un 61% del veïnat va votar el 2019 a favor d’integrar-se a Sant Cugat del Vallès, localitat que està més propera físicament.
Després d’anys de litigi judicial, debat polític i reivindicacions veïnals, el procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat entra a la fase final.
El consistori de Cerdanyola, obligat per sentències judicials fermes, ha d’incorporar els informes tècnics de totes les administracions implicades –entre elles, l’EMD i l’Ajuntament de Sant Cugat– a l’expedient tècnic que es va començar el 2019 (i que ara està en fase final d’elaboració) i remetre’l a la Generalitat, que té la darrera paraula. A partir d’aquí, el Govern disposa d’un termini aproximat de sis mesos per prendre una decisió, cosa que situa el desenllaç, si Bellaterra s’integra a Sant Cugat o es manté a Cerdanyola, a l’estiu.
Sant Cugat manté que veu “viable” la integració però qüestiona el futur paper de l’EMD. Aquest desembre, l’últim tram del procés ha deixat veure tensions internes a l’EMD de Bellaterra. En un ple extraordinari celebrat el 15 de desembre passat, el govern local, presidit per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) va rebutjar la proposta de l’oposició de crear una comissió plural amb representants dels dos grups opositors. La iniciativa va ser rebutjada amb els vots del govern de l’EMD. El termini per presentar els informes va finalitzar ahir, una data que marcarà el futur administratiu del territori.
Un conflicte amb dècades d’història
El debat sobre l’encaix territorial de Bellaterra amb Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès ve de lluny. De fet, es remunta a fa més de tres dècades. El primer intent formal d’independència va ser el 1992, però no va prosperar. El setembre del 2015, sota la presidència de l’EMD de Ramon Andreu, el veïnat es va tornar a pronunciar en una consulta ciutadana sobre la independència municipal amb una participació i suport molt elevats. Tot i això, l’any següent el Parlament va rebutjar la creació d’un nou municipi, al·legant els límits legals existents, però va instar l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD a negociar un nou conveni que millorés l’autogovern. Entre el 2016 i el 2018 no es va concretar cap proposta de conveni satisfactòria i, davant d’aquest bloqueig, un grup de veïns va impulsar un nou camí: la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. L’any 2019, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va presentar formalment la iniciativa amb el suport del 61% del cens mitjançant firmes, un mandat ciutadà que es convertiria en l’eix central del procés. Cal recordar que quan Riba va ser elegit president de l’EMD el juny del 2023 va guardar en un calaix el projecte de l’annexió a Sant Cugat –tot i que durant la campanya va mostrar el seu suport a la comissió– i, en el seu moment, va anunciar que apostaria per millorar les relacions amb Cerdanyola per “poder sortir de l’estancament a l’àmbit urbanístic”. Segons va declarar Cugat Mèdia, no estava “en contra, conceptualment, de la integració”. I va detallar que “si la Generalitat diu que marxem cap a Sant Cugat, no ens podrem negar perquè la majoria dels veïns pensa que seria el millor. Obriríem una nova etapa”. En els darrers mesos, no s’ha manifestat a favor de la integració amb Sant Cugat de manera clara.
Des de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, assenyala que el procés entra ara en un moment determinant. Un cop Cerdanyola enviï l’expedient a la Generalitat, aquesta haurà de resoldre. “Té sis mesos per decidir”, reitera, encara que després les parts podrien optar per recórrer-la.
Per primera vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat es va posicionar ahir, formalment.
La Junta de Govern Local es va reunir en sessió extraordinària i va aprovar un informe, sol·licitat per Cerdanyola, que veu “viable la integració de Bellaterra i del sector de Can Fatjó dels Aurons al terme municipal”. L’informe demana a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat que, en el marc de tramitació de l’expedient, es posicioni sobre la voluntat d’afegir Bellaterra a Sant Cugat o no amb l’estructura de l’EMD plenament operativa. “L’EMD va ser creada per un acord del ple municipal de Cerdanyola i, per tant, no correspon a l´Ajuntament de Sant Cugat assumir els acords plenaris d’altres consistoris”, va destacar la junta.
Mentrestant, Cerdanyola defensa la continuïtat de Bellaterra dins del terme municipal i aposta per reforçar l’EMD com a alternativa a la segregació. El portaveu del govern, David González (PSC), va dir a l’últim ple de l’any, que espera que “la Generalitat doni la raó a l’Ajuntament i eviti la segregació”. Va voler ser prudent, però va assenyalar que “no ens hem trobat cap representant públic institucional que de raons evidents per les quals cal fer la segregació”.
LLUIS TORRES✍️Al ple extraordinari de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra celebrat aquest matí a les 08:00 hores, al la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra, per debatre l’informe partidari de la segregació de Bellaterra de Cerdanyola i l’annexió al municipi de Sant Cugat, incloent la petició que sigui mantenint el model d’EMD, cosa que ha provocat la divisió entre el govern i l’oposició, que reclamava un informe favorable a l’alteració municipal amb o sense EMD. Aquest Informe Oficial, només l’ha votat a favor el partit polític Bellaterra Endavant i tota l’oposició, GXB, ERC, i la vocal no adscrita, Chus Cornellana, han votat en contra, per no haver-se acceptat més esmenes veïnals considerades importantíssimes.
Josep M. Riba i els 4 vocal del partit polític Bellaterra Endavant votant l’informe oficial de l’EMD per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, dirigit a l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC) 📷 EMD Informa Youtube
Laura Batalla i Aymamí creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.
Laura diu que en breu comunicaran el nom del seu substitut/al com vocald’ERCde Bellaterra
Laura Batalla i Quim Oltra d’ERC de Bellaterra 📷 ARXIU
Dimissió de Laura Batallai Aymamí
Un cop feta la votació d’aquest matí al Ple de Bellaterra, Laura Batalla ha anunciat la seva dimissió com a vocal de la Junta Veïnal en representació d’ERC.
Laura Batalla assegurava aquest matí que va entrar a l’EMD fa uns 6 -7 anys amb “ganes de treballar”, però que es va torbar amb una EMD “presidencialista” on l’oposició té molt poca capacitat de participar en les decisions tot i la voluntat de servei que es pugui tenir.
Laura Batalla creu que es desaprofita el potencial de persones del veïnat que no tenen cap fita política, sinó que lluiten per una Bellaterra millor. La vocal d’Esquerra conclou: “no se de què ens serveix l’EMD”, tot encoratjant el veïnat a lluitar perquè aquesta situació canviï i “tenir una Bellaterra més digna”.
Des d’ERC, Laura Batalla insistia en la crítica a la falta de participació, tot lamentant que el govern bellaterrenc hagués dit que volia aprovar l’informe signat per Riba, per unanimitat, però remarcava que per això cal deixar que l’oposició participi en la seva redacció.
Des de Bellaterra.Cat agraïm a Laura Batalla i Aymamí tota la feina feta pel bé del veïnat de Bellaterra
LLUIS TORRES| Josep Maria Riba, ha convocat el ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra, a les 08:00 hores del 7 de gener de 2026, perquè l’informe de l’EMD, que ha de signar, per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, i que s’ha d’enviar al la Generalitat de Catalunya el mateix dia 07/01/2026, i hagi temps per incorporar possibles esmenes del veïnat.
“Esperem que la retransmissió en directe a través del canal oficial de l’EMD Informa de Youtube, no segueixi censurant les imatges de veïnat assistent a la sala del ple, com sempre s’ha fet des de que Riba presideix l’EMD de Bellaterra”.
Veïnes de Bellaterra brindant per la recollida d’unes 450 signatures del veïnat 📷 CEDIDA
Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra s’ha ocupat molt activament, recollint unes 450 signatures, que permetran modificat l’informe oficial signat per en Riba.
‘Des del 2022, les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants de Franca estàn exemptes d’impostos. Es va parlar de derogar aquesta mesura, però davant les protestes del sector, el govern va fer marxa enrere. Aquestes petites quantitats deixades per al servei representen un complement benvingut als ingressos i una característica atractiva”.
Cambrer a un bistro de París 📷 INA
Durant diversos mesos, el govern francès havia considerant tornar a gravar les propines a partir del gener de 2026. Aquest anunci havia provocat descontentament entre el personal i els propietaris de restaurants i cafeteries, que les consideren una característica atractiva en un sector amb dificultats per contractar.
Les propines pagades amb targeta de crèdit en cafeteries i restaurants estan exemptes d’impostos des del gener de 2022.
Aquesta exempció fiscal, anunciada per Emmanuel Macron el setembre de 2021, tenia com a objectiu augmentar l’atractiu d’un sector amb dificultats. L’anunci va ser ben rebut en aquell moment. «Aquestes són unes excel·lents notícies, perquè les propines són part del que fa atractives les nostres professions», va declarar Didier Chenet, president del GNI, el sindicat de propietaris d’hotels i restaurants independents, i va afegir que «ara que tothom paga amb targeta de crèdit o a través d’aplicacions, sovint no tenim canvi per afegir de tres a cinc euros pel servei. Quan tinguem l’opció de deixar una propina al compte, serà molt més fàcil». Davant d’una oposició generalitzada, els membres del parlament van votar a l’octubre de 2025 per ampliar l’exempció fiscal de les propines fins al 2028, mitjançant una esmena proposada per Laurent Wauquiez, líder del partit Les Républicains (grup de la Dreta Republicana a l’Assemblea Nacional).
No obstant això, a causa de la manca de votació sobre els pressupostos de l’estat, s’espera que el govern, segons Franceinfo, publiqui un text al Diari Oficial per ampliar aquesta exempció de les cotitzacions a la seguretat social per als empleats que guanyen fins a 1,6 vegades el salari mínim.
Donar propina és opcional a França, però obligatori als EUA (entre el 15 i el 20% de la factura).
Si bé avui dia només es suggereix, a mitjans dels anys setanta era una mica diferent. En aquell moment, es recomanava fermament pagar propina, ja que incloïa el concepte de “servei“. I com veureu a l’arxiu antic disponible a la part superior d’aquest article, extret del número del 16 de juliol de 1976 de la revista “Vendredi”, era una mica complicat tant per als clients com per als professionals navegar pel sistema. Una investigació duta a terme pel periodista Jean-Marie Perthuis en diversos bars i restaurants de la capital aclareix una mica el tema.
Al plató, va entrevistar primer un representant del sindicat CGT sobre aquesta pràctica de llarga data. Per a ell, estava clar: el client havia de pagar absolutament pel servei, “fins i tot si el tracten com una porqueria“. Segons la seva opinió, la responsabilitat de la qualitat del servei requeia en l’empresari, que havia de contractar prou personal. Per tant, no era responsabilitat dels empleats recollir els trossos.
Un sistema complex i pervers
Més tard, en un cafè, el periodista es trobaria amb la complexitat, però també amb la perversitat, del sistema. Els conceptes de “servei” i “propina” no estaven gaire clars. La norma era deixar una quantitat composta pel càrrec per servei (obligatori) i la propina (opcional). De l’import total que quedava a més del compte, una part, entre el 10 i el 15%, cobria realment el servei, cosa que no s’entenia de la mateixa manera que avui.
A això s’hi afegia la complexitat de la redistribució de les propines al personal després del servei, en funció dels seus respectius càrrecs. Un veritable maldecap, ja que calia determinar el percentatge del total a distribuir en funció de la classificació laboral (cambrer, cap de cambrers, etc.). Un veritable desastre que no garantia una vida digna, sobretot per als temporers. “Fora de temporada, ens morim de gana!”, afirmava un d’ells. Ell, però, estava millor que els seus homòlegs de temporada, perquè al final del dia, en establiments concorreguts o de luxe, la part de la propina podia equivaler a una suma còmoda. Una realitat que va confirmar amb un somriure de complicitat, reconeixent que “es guanyava molt bé la vida”.
En aquests establiments populars, on les propines eren lucratives i garantides, també hi havia de vegades una pràctica poc agradable: “comprar el davantal“, és a dir, pagar per sota la taula per assegurar-se un bon seient en un establiment prestigiós. “No és gaire ètic… si pagues un suborn, et donen un bon seient“, es lamentava un cambrer. Aquest era un dels efectes perversos de donar propina.
“Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina”.
En qualsevol cas, ningú qüestionava la pràctica de donar propina, per complicada que fos. El propietari del cafè entrevistat a continuació va ser categòric: “Tot servei mereix un pagament, així que deixem propina per compensar el servei prestat i per agrair al client la manera com es va proporcionar”.
És obligatori donar propina?
Tanmateix, va lamentar que es deixés a la discreció del client: “Alguns clients ens deixen propina i altres no. Si no volen deixar-te propina, no hi pots fer res. No els traurem el canvi de la butxaca“. Va concloure la seva explicació aclarint la diferència entre “servei obligatori” i “propina opcional“. Hauria preferit que la propina fos similar a la quota de llicència de televisió que pagava cada propietari de televisió, “tant si t’agrada el programa com si no, és obligatori!”.
A França, des del decret del 27 de març de 1987, relatiu a la informació al consumidor sobre els preus, s’entén que els preus inclouen impostos i servei (aproximadament el 15% del preu total), però encara és habitual deixar propina a més de la factura.
Les propines avui dia
El 2017, el 96% dels francesos van declarar que deixaven propina, sobretot durant les vacances. El 2025, una enquesta de la CSA va mostrar que el 83% dels francesos van declarar que deixaven propines (sovint, de vegades o rarament), un augment de 6 punts percentuals des del 2021. Es podria pensar que aquests extres són cada cop menys freqüents i menors en cafeteries i restaurants. Tanmateix, segons un estudi publicat el setembre del 2025 per Lightspeed, una empresa que publica programari de pagament i caixa per a restaurants i comerços al detall, els francesos són els més generosos pel que fa a les propines, amb una mitjana de 4,70 euros.
“Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmina el procés d’annexió”.
LLUIS TORRES|Per l’interès que té com exemple pel veïnat de Bellaterra, compartim l’article de Jordi Pascual Mollá, periodista i cap de redacció d’elCugatenc de Sant Cugat del Valles.
Periodista i cap de redacció d’elCugatenc.
La proposta d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat té alguns interrogants i un dels més significatius és si l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es mantindria en cas de culminar-se el procés. No tinc cap dubte que la majoria de persones que volen canviar de municipi pretenen mantindre l’autogovern però, en cas de no aconseguir-ho, potser hi ha qui es planteja que Bellaterra podria esdevindre un Consell de Barri més, com els que Sant Cugat ja té a les Planes, la Floresta, Mira-sol, el Centre i Volpelleres. Seria una bona solució?
Per a respondre a la pregunta ens cal saber els límits d’aquests òrgans. Els Consells de Barri són òrgans de participació i, per tant, a diferència del Ple d’una EMD, no són vinculants. Els de Sant Cugat no s’assimilen als districtes de Barcelona, que tenen pressupost propi. Els consells santcugatencs són un espai de consulta i participació ciutadana en què es fan propostes i queixes, es creen grups de treball i s’impulsen algunes iniciatives. Ara bé, si el govern municipal de torn no està d’acord amb les propostes que sorgeixen dels consells, pot aturar-les, normalment revestint la negativa amb criteris tècnics.
Anys enrere, els Consells de Barri tenien diners de lliure disposició, és a dir, una reserva pressupostària que es guardava per a cada barri amb una part de despesa ordinària i una d’inversió, de manera que cada Consell escollia quines iniciatives impulsar. Era la forma d’impulsar algunes de les propostes veïnals que mai es concretaven però aquest funcionament també té un interrogant pel que fa a la legitimitat democràtica: com que decidia el Consell, es podia donar la circumstància que un percentatge ínfim acabara escollint un projecte per al barri.
És el mateix problema que presenten els pressupostos participatius, des del mandat passat territorialitzats per substituir els diners de lliure disposició. Ara els ciutadans de cada barri poden votar uns projectes a impulsar mitjançant els pressupostos participatius. La crida és més oberta i, per tant, té una legitimitat democràtica més gran però quan els percentatges de participació no s’enfila gaire –un 4% a la darrera edició– també cal preguntar-se la legitimitat del resultat. Només a la Floresta la participació és més significativa de forma continuada, amb un 10,5% en la darrera edició.
La participació baixa pot portar xocs de legitimitats. Quan al barri del Monestir – Sant Francesc es va escollir fer un amfiteatre als Jardins del Vallès, tot i haver aconseguit la valoració tècnica i els filtres per a consensuar la proposta, un grup de veïns de l’indret on s’havia de fer l’amfiteatre es van mobilitzar en contra. Ni tan sols s’havien assabentat de la convocatòria dels pressupostos. Al final el projecte es va fer amb menys capacitat però ja va nàixer viciat i ara l’amfiteatre acull pocs actes. L’impuls de projectes en base a la participació també suposa puntualment trobar esculls per la manca d’una validació tècnica acurada de cada proposta. A les Planes, per exemple, es va proposar fer una tirolina que mai s’ha arribat a instal·lar per incompatibilitat amb el parc natural de Collserola.
A més, com que els Consells de Barri no són òrgans polítics amb capacitat de decisió, els pressupostos participatius acaben vehiculant algunes propostes de manteniment i millora que l’Ajuntament no executa de forma ordinària. Constantment hi ha el debat sobre si arranjar una vorera, un tram de carrer o les marquesines dels autobusos –per posar exemples aleatoris– s’ha de vehicular a través dels pressupostos participatius o hauria de ser una obligació de l’Ajuntament. Els consells acaben vetllant pels projectes dels pressupostos participatius i d’altres però, en no ser vinculants, troben els límits de no ser una administració amb competències.
aprovar a ratificar al Ple municipal i elecció directa del president.
La negociació no va arribar a bon port i les reformes dels reglaments –participació i dels consells de barri– no van satisfer les peticions veïnals. Al final del camí, una nova onada de veïns descontents es van apartar de l’òrgan de participació, deixant un Consell operatiu però amb menys efervescència que en el moment en què el veïnat pretenia jugar amb els límits reglamentaris i legals dels òrgans de participació. No és que el Consell ara no siga operatiu sinó que seguix encotillat als límits de la participació ciutadana. En resposta, una part del veïnat ha impulsat l’Ateneu Popular de la Floresta.
Segons la comissió que promou l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, estem ja al final del procés. Per ara l’Ajuntament de Sant Cugat guarda silenci, si més no de portes enfora, i el debat segueix servit entre aquells que diuen que és preferible canviar de poble i els que diuen que és millor negociar amb més astúcia amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Caldria saber, per tant, les condicions de l’annexió i, en cas que el procés deixara l’EMD pel camí, valorar si és preferible tindre un Consell de Barri que suposaria un empitjorament de la capacitat de decisió. I, si sí que s’aconsegueix mantindre l’EMD, cal ser conscients de les oportunitats i esculls amb l’Ajuntament de Sant Cugat, que tot i tindre més confiança amb l’EMD de Valldoreix que no el de Cerdanyola amb l’EMD de Bellaterra, té deures pendents com ara renovar el conveni econòmic i competencial o resoldre què passarà amb el cost del transport urbà mentre l’Àrea Metropolitana (AMB) no assumisca el contracte de Valldoreix. Tot suposant que, finalment, sí que es culmine el procés d’annexió.
BELLATERRA.CAT 