Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 16 de novembre de 2025

LLUIS TORRES|L’amiga Rosa Maria Piquer ens va convidar i fer de guia per passar una esplèndida  jornada cultural a Vic, -capital de la comarca d’Osona-. Vàrem aprofitar el dia solejat per visitar el seu centre històric, i xino-xano, els atractius carrerons, des de la Plaça Major, fins a la Catedral de Sant Pere, on admiraren les immenses obres murals del pintor Josep Maria Sert, que  gairebé ens va ocupar part del matí.

Saló Bar del Restaurant del Casino de Vic
|BELLATERRA GOURMET

Després de trepitjar els vells panots del seus històrics carrers, i els edificis més important de la ciutat vella, ens vam dirigir cap el Casino de Vic, on havíem reservat taula per dinar al seu Restaurant situat al primer pis.

Vic, està situada al centre de la Plana de Vic, al territori on conflueixen els rius Mèder i Gurri. Rodejada d’explotacions agrícoles i ramaderes, per ella passen les carreteres més importants de la comarca. Això fa possible que Vic sigui el centre comercial de la zona i un punt estratègic per arribar tant a la costa com als Pirineus.

Vic és una ciutat petita, d’uns 50.000 habitants, que es pot recórrer en un sol dia. Tot i així, el patrimoni arquitectònic és ampli. A més, pels voltants es pot gaudir d’espais naturals de gran bellesa i poblets amb molt d’encant.

Un de les dues sales del Restaurant Casino de Vic |BELLATERRA GOURMET

Al centre de la ciutat de Vic trobem el Casino de Vic, un edifici centenari on es pot anar a socialitzar, passar una bona estona i anar a dinar al seu Restaurant

El Restaurant Casino de Vic està dotat de dues sales, tot i que la més atractiva i lluminosa és la de l’entrada, amb un servei de bar molt atent. El Restaurant ofereix una cuina mediterrània amb uns tocs moderns i creatius, platillos que van des dels millors embotits de la zona, fins a verdures, peixos més característics, així com les millors carns i guisats. Un punt apart que ens ha sorprès són els postres, tots ells amb una presentació força artística, com per exemple el Mel i mató i el Braç de gitano (veure fotografies)

Suggeriment del Restaurant Casino de Vic |BELLATERRA GOURMET

Vàrem triar el seu atractiu Menú Migdia. Els vespres ofereixen plats de mitges racions  per gaudir-lo com si fos un Menú Degustació, això sí, per a taules completa.

Per la nostra pròpia experiència gastronòmica, a la cuina, per la seva qualitat i presentació, li donem un 9, al local i decoració un 7, al servei un 7 i al preu qualitat un 10. Pensem que el menjador, per la seva grandària i lluminositat s’hauria de situar a la zona d’entrada bar, i les dues petites sales que utilitzen com restaurant fos més interessants oferir-les com salons privats.

CRÍTICA EN POSITIU PER MILLORES

Un detall important a millorar és l’actitutd professional d’anim de servei; caldria que fos més alegre i dinàmic, tot i que es atent. Les flors artificials de la taula podrien ser substituïdes per una petita planta o flor natural, un detall que donaria més categoria i frescor. Ens ha agradat molt la vaixella i coberteria francesa, que es de bon nivell, però no pas els individual de plàstic de les taules. El blanc garnatxa D.O. Terra Alta  s’hauria de servir en una cubeta amb aigua i gel, o sinó vestit de guant glaçat. Un detall més que suggerim és que al finalitzar l’àpat s’ofereixi la possibilitat de fer el cafè al bonic bar que hauria de ser la sala principal del restaurant. Al marxar caldria recordar a la clientela que tenen 1 hora gratuïta al proper aparcament SABA, tal com es pot veure publicat a la web oficial.

Calamars a la planxa i pilotes amb sèpia i pèsols del restaurant del Casino de Vic| BELLATERRA GOURMET

SUGGERIMETS:

Saltejat bolets, mongetes i ou ferrat 7,90

Carpaccio de tomàquet amb bacallà exqueixat i olivada 5,10

Amanida amb formatge grec feta i fruites fresques 5,50

Tempura de verdures i soja 5,75

Amanida tèbia de llagostins i taronja 8

Xipironets saltats amb pèsols 6,80

Patata farcida brandada de bacallà 5,50

Pilotilles amb fons de samfaina 6,90

Suprema de salmó a la llimona 7,50

Espàrrecs a la planxa amb formatge manxec gratinats 5,75

Croquetes de pollastre amb amanida 5,50

Arròs de llagostins 6,90

Llom de bacallà amb fons de tomàquet i allioli gratinat 8,50

Raviolis farcits de pera i ricotta 5,70

POSTRES

Braç de gitano i Mel i mató del restaurant Casino de Vic|BELLATERRA GOURMET

Braç de gitano de trufa 4,90

Batut de fruites naturals 4,90

Pastís de formatge amb nabius 5,25

Coulant de torró i gelat de xocolata 5,80

Façana del Casino de Vic i porta d’accés al seu restaurant| BELLATERRA GOURMET

RESTAURANT CASINO DE VIC

T. 938 852 463

C/. Jacint Verdaguer, 5, Primer Pis      (08500 Vic, Barcelona)

.

Bellaterra, 16 de novembre de 2025

LLUIS TORRES|La Nogueraés un dels Home & Garden més importants d’Europa. Va néixer el mes de desembre de l’any 1999. Centre dedicant amb molt de gust i professionalitat a la venda minorista de plantes, bricojardineria i mobiliari d’exterior. 

Galeria de fotos de Bellaterra.Cat

La Noguera practica un tracte i servei personalitzat al client del tot excepcional. Tenen una gran oferta de productes seleccionats aportat del millors creadors i artesans mundials. Eulàlia i Gemma  practiquen un gran “Savoir faire” amb un criteri de gran professionalitat, que transmeteixen al seu gran equip.  El centre Home & Garden La Noguera, situat a l’entrada de Rubí, en plena natura, tambe és soci fundador de Jardinarium. 

Atenció famílies!! el Pare Noel torna un any més al centre de jardineria La Noguera de Rubí
Anoteu les dates de la visita més esperada de l’any:
✅ 23/24 de novembre
✅ 30 de novembre/1 de desembre
✅ 7/8 de desembre  
Els més petits podran lliurar-li la seva carta, fer-se una foto amb ell i gaudir d’un ambient ple de llums, arbres de Nadal, flors i decoracions que faran brillar els ulls de tota la família.

LA NOGUERA, HOME & GARDEN

Carretera de Rubí, KM. 9,8, (08191 Rubí)

☎️ 935 87 20 01

http://www.lanoguera.es

Bellaterra, 16 de novembre de 2025

Situat a l’extrem nord-occidental de la comarca d’Osona, concretament al Lluçanès, la Fonda — Restaurant Sala es troba en una zona tranquila i boscosa, de tradicions agrícoles i ramaderes. El Lluçanès és un territori que s’enlaire en un altiplà amb personalitat pròpia, amb un entorn molt ben preservat amb espais declarats d’interès natural i arquitectònic”.

Detall del menjador del Restaurant Sala d’Olost de Lluçanes

Fonda Sala, Restaurant i Fonda a Olost

La Fonda — Restaurant Sala d’Olost és un establiment familiar situat al Lluçanès que, tal com el seu nom indica, combina serveis de restaurant i d’allotjament. Al capdavant hi trobem Toni Sala, que juntament amb Aurora Gabasa, van obrir les portes de La Fonda el 1959. La seva llarga experiència els va permetre obrir a la dècada dels vuitanta un nou espai, El Restaurant: una sala comfortable, ample i elegant, on poder oferir una gastronomia més innovadora i de tendència, sense deixar de banda el seu “savoir-faire” de la cuina rural i de caça.

Toni Sala, chef propietari amb Francesc Pérez, Llorenç Torrado i Miquel Bofill, ex del Celler D’Osona de Vic |ARXIU BELLATERRA GOURMET

El Restaurant Sala segueix un procés d’elaboració acurat i minuciós que ha estat distingit amb l’estrella Michelin des de 1992. La guia de millors resturants del món ha definit la seva cuina com “una cuina de gran finesa”, un establiment al qual compensa parar-se tant per la bona cuina com per la seva localització emblemàtica i l’entorn que l’envolta.

A més d’aquest espai gastronòmic, pel qual molta gent fa peregrinatge, la Fonda Sala ofereix els serveis que li donen nom a la fonda, com és el menú diari, basat en una cuina casolana i un ambient familiar, amb un servei d’habitacions on poder descansar i gaudir de la tranquil·litat que un poble com Olost pot proporcionar.

Toni Sala, Francesc Pérez i Llorenç Torrado al Celler del Restaurant Sala d’Olost de Lluçanès |ARXIU BELLATERRA GOURMET

Quatre dècades i dues generacions plenes de passió

La Fonda — Restaurant Sala és un establiment familiar que van engegar el 1959 els pares d’en Toni Sala, situant Olost al mapa gastronòmic mundial.

Avui en dia el dirigeixen Toni Sala, com a xef i director, i la seva dona Aurora Gabasa, com a directora de sala, amb l’ajuda i col·laboració de la “saba nova” que aporten els seus fills, Toni Sala (fill) a la cuina i Sergi Sala des del menjador. Cadascú aporta el seu talent per mantenir el prestigi d’una casa familiar de menjars amb una estrella Michelin des de l’any 1992.

Situat a l’extrem nord-occidental de la comarca d’Osona, concretament al Lluçanès, la Fonda — Restaurant Sala es troba en una zona tranquila i boscosa, de tradicions agrícoles i ramaderes. El Lluçanès és un territori que s’enlaire en un altiplà amb personalitat pròpia, amb un entorn molt ben preservat amb espais declarats d’interès natural i arquitectònic.

El seu passat històric entorn al bandolerisme, la bruixeria i els carlins, suposen també una oferta lúdica i cultural pels visitants, en forma d’itineraris plens de llegendes i personatges històrics com el bandoler Perot Rocaguinarda (qui dóna nom a un dels menús gastronòmics del Restaurant), el brigader Cabrinetty o la bruixa Napa.

Font: Restaurant Fonda Sala, Bellaterra Gourmet

RESTAURANT SALA

Plaça Major, 17

08516 Olost de Lluçanès

938 880 106

Bellaterra, 15 de novembre de 2025

Entre problemes, negocis, taxes i impostos, entre bulls i profecies i programes i definicions, ara quan el món s’enganya amb mentides desagradables, entre coses importants que passen desapercebudes i vanitats colossals, entre tanta tragèdia i sàtira i dolor i riallades i llàgrimes, com es distingeix la meva?” FREDERIC RODA PÉREZ*

POESIES DE FREDERIC RODA PÉREZ

DECLARA l’autor, en el pròleg, que “ha procurat, abans de res, no divorciar la Poesia, de la Vida” i que no és “pescador de núvols”. Són dues afirmacions bastant significatives pel que fa al sentit de l’obra proposada, integrants d’un Món embellit pels que saben captar la bellesa on és i encertar-la, o posar-hi la de relleu amb art.

La lectura de les composicions que segueixen, aclareix suficientment la qüestió. La poesia de Frederic Roda es nodreix de realitats concretes i expressives. Hi ha en ella sentiments veritables i forts i aprofita les imatges tangibles del Món exterior:

…”Una quieta tarda d’hivern amb aspecte fragants de primavera vaig dibuixar un tosc Sol a la meva cartera, vaig  posar ingenu al seu peu: “Que sigui etern!”

D’aquesta manera l’autor ha anat eternitzant instants, i, després, ha unit les instantànies espirituals un volum que ofereix sota el títol de “Cruz en el aire”.

V. P., 30 de desembre de 1944

Crònica del primer llibre de poesies en castellà Cruz en el Aire de Frederic Roda Perez al diari La Prensa, dissabte dia 30 de desembre de 1944, pàgina 2.

PRÒLEG PER A INDIFERENTS

En aquest ple apogeu de la Primavera, quan les hores són plenes de l’esglaófred triomfal de verds arbres i d’aridesa d’exàmens, escric les paraules que iniciaran la lectura del meu primer llibre.

No estic adscrit a cap escola, ni tinc més pretensió que la justa per ser considerat com a orgullós, ni em presenta ningú. Un sol lector que em comprengui m’omplirà l’ànima de satisfacció.

Podria, és clar, haver esperat que la meva obra fos més madura; però em feien pena aquests pobres poemes ansiosos, amb ganes de veure’s als teus ulls, aquests versos que no escriuré mai més, doncs renuncio solemnement al plagi de mimisme.

Els he escrit entre adolescència i joventut: són, per tant, categòrics i atrevits. És que no tinc por del Destí. Estic segur de vèncer el que em proposi: és terriblement vulgar.

Però no sóc pescador de núvols. Summe, resta i multiplic i encara dividit amb prou soltesa sempre que no hi hagi decimals. En tots els ordres de la vida menyspreu als decimals.

Penso de vegades que m’agradaria fer un viatge llarg, immens; deixaria anar les amarres de l’esperit i viuria per un temps de paisatge i color. Però no puc feri: per això he trencat les lligadures de l’exterior i viatjo per dins en un discorrer íntim.

La meva capacitat d’assimilació, sense ser excessiva, supera la meva capacitat d’admiració. No hi ha tragèdia, ni vall de llàgrimes, ni traïció que em sorprengui; però, de vegades, m’emociono per unes ximpleries!

Aquest llibre té en part la culpa de la meva manca de coneixements en certes branques del dret positiu.

He procurat, sobretot, no divorciar la Poesia de la Vida. Ser poeta és una mica més profund que tenir una facilitat tècnica; és posseir un sisè sentit per apreciar la cadència fins i tot en les coses més vulgars i senzilles. El primer que cal fer per aconseguir-ho és recolzar-se en Déu.

Potser em tracteu d’ingenu. Però no oblideu que ara, la ingenuïtat, és el “que s’emporta”; simplicitat d’estil, retorn a allò natural, a allò instintiu…

Entre problemes, negocis, taxes i impostos, entre bulls i profecies i programes i definicions, ara quan el món s’enganya amb mentides desagradables, entre coses importants que passen desapercebudes i vanitats colossals, entre tanta tragèdia i sàtira i dolor i riallades i llàgrimes, com es distingeix la meva?

És vella la història, Mahoma parlava a les torbes. L’enorme multitud sentia silenciosa les paraules del Profeta: eren milers de humans. Mahoma tenia la veu eixordadora. Es resguardava del sol abrasador sota un arbre. Els arbres no han nascut per acollir profetes sinó per niar ocells. Mahoma tronava l’aire amb la seva veu: a l’arbre hi vivia una cadernera que no estava d’acord amb el mahometanisme. Era una cadernera marró, com si s’emporta l’hàbit de San Francisco. Mahoma alçava els braços i ningú no podia resistir la seva mirada i el torrent de la seva veu. L’ocell es va enfurismar. Si fos una àguila potser hauria encegat el Profeta: però era un ocell petit, una au intel·ligent. Mahoma va cridar un d’aquells dilemes terribles, sofístics i demagògics que posen els oients en l’alternativa de lliurar-se a l’orador o travessar-se el pit. L’ocellet estava fart: inclinant el graciós cap sobre l’orador inspirat, va donar una nota en fals. I el dilema i l’orador i l’atenció de la massa es van fondre com el núvol al sol. I un nen (la saviesa) es va posar a riure.

Vull deixar-vos una mica d’aroma a l’esperit: és una humil gran ambició. Per això us dono de beure al càntir de la inexperiència, perquè estic convençut que la malícia, la teatralitat, són hidres que es devoren a si mateixes.

Estimeu els vells, però no cregueu ni mitja paraula del que us diguin. Han vist massa; estan empatxats d’experiències individuals. Però, estimeu-los mur! És molt dolç fer-ho i és la manera de merèixer que un dia ens estimin a nosaltres.

I ara, vénen a tu els meus poemes com un patell de joves poltres, com una tragella de llebrers caçadors, com un vol reposat d’aus passatgeres…….. Te’ls ofereix cordialment,

F. R.

“Encara he de parlar, o cal que mostri una flama ja ben coneguda i un amor que és més visible del que jo voldria? Però mal puc dissimular-ho, qui és capaç d’amagar un foc que la seva mateixa claredat traeix?”

P. OVIDI (Heroides)

Dedico aquest llibre a MARIA ROSA amb els ulls i el pensament posats en ella.

Frédéric Roda Pérez (Barcelona, 1924-2006) 📷 IGNASI RODA FÀBREGAS

*Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 15 de gener de 1924 — Barcelona, 1 de març de 2006), Director teatral, crític i activista cívic. Fill de Frederic Roda i Ventura, estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC (1954), grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol.

Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954), de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus. Com a director, hi estrenà Un caprici, d’A. de Musset (1957), La teta gallinaire, de F. Camprodon (1957), Antígona, de S. Espriu (1958), L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol (1956), Homes i no, de M. de Pedrolo (1958), Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare (1959), La cantant calba, d’E. Ionesco (1959), Un barret de palla d’Itàlia, d’E. Labiche (1960), L’hort dels cirerers, d’A. Txékhov (1960), Or i sal, de J. Brossa (1961), Tècnica de cambra, de M. de Pedrolo (1961), La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt (1962), entre d’altres, i L’òpera de tres rals (1963), de Bertolt Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’entitat. Aquest mateix any promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, del jurat dels quals formà part, i començà a exercir la crítica teatral a Destino (1963-68) i, posteriorment, a La Vanguardia amb ressenyes que contribuïren a actualitzar els criteris d’aquesta activitat. De 1970 a 1980 fou sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona.

En un altre vessant, fou un destacat activista a favor de la pau: fou vicepresident de Pax Christi i, el 1984, amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel i Arcadi Oliveres fundà la Universitat Internacional per la Pau, amb seu a Sant Cugat del Vallès, de la qual fou director fins el 1999. L’any 2004 rebé de l’Ajuntament de Barcelona la medalla d’or al mèrit cultural. L’any 2014 l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, amb el suport d’Òmnium Cultural, crearen el el Premi Frederic Roda de teatre. 

Font: Cruz en el Aire, Editorial Solidaridad Nacional, Enciclopèdia Catalana, La Prensa

Bellaterra, 13 de novembre de 2025

SENSE PARAULES!

Desfibril·lador a l’entrada del Restaurant del Turó de Sant Pau, vist avui

Bellaterra, 13 de novembre de 2025

SENSE PARAULES!

Bellaterra, 13 de novembre de 2025

“A que treu cap esborrar la nostra identitat amb la creença ridícula que retolar en anglès fa cosmopolita?”

Víctor Alexandre |CEDIDA

Sant Cugat no té mar. No el té pas gaire lluny, però els santcugatencs hem de recórrer uns quants quilòmetres per banyar-nos-hi. Tanmateix, si ens hem de guiar pel tarannà del nostre comerç, es diria que Sant Cugat té vocació de poble costaner, delerós de veure turistes d’arreu del món passejant pel carrer amb sandàlies i mitjons. Arribo a aquesta conclusió en llegir els rètols de les botigues del centre de la ciutat, que semblen viure d’esquena als santcugatencs i adreçar-se exclusivament a hipotètics passavolants planetaris: 

Tea Shop, The Universe in Feminine, Menswear, Kidswear, Kids & Beats, Bread & Cakes & Coffee, Coffee, brunch and much more, Coffee & Bakery, Smash Burger House, New Collection, Nails Garden, Happiness is Your Color, Nice & Price, Beds Store, Hair Salon & Store, The Office Code, Delivery, Take away...
 Hom potser dirà que, d’això, se’n diu modernitat. Jo en dic provincianisme. A què treu cap esborrar la nostra identitat amb la creença ridícula que retolar en anglès fa cosmopolita? Quin estrany complex d’inferioritat ens fa creure que retolant Coffee & Bakery serem més guais que retolant Cafè i Fleca? Sant Cugat és una ciutat catalana, no anglesa. No pot ser que la nostra autoestima sigui tan baixa, que arribem a pensar que si deixem de ser qui som, aparentant que som una altra cosa, farem bullir l’olla. El que ens fa cosmopolites, estimat comerç, no és l’anglès, és el respecte. I el respecte comença per nosaltres mateixos.

Hom potser dirà que, d’això, se’n diu modernitat. Jo en dic provincianisme. A què treu cap esborrar la nostra identitat amb la creença ridícula que retolar en anglès fa cosmopolita? Quin estrany complex d’inferioritat ens fa creure que retolant Coffee & Bakery serem més guais que retolant Cafè i Fleca? Sant Cugat és una ciutat catalana, no anglesa. No pot ser que la nostra autoestima sigui tan baixa, que arribem a pensar que si deixem de ser qui som, aparentant que som una altra cosa, farem bullir l’olla. El que ens fa cosmopolites, estimat comerç, no és l’anglès, és el respecte. I el respecte comença per nosaltres mateixos

Font: JAP, Tot Sant Cugat

Bellaterra, 11 de novembre de 2025

La chef propietària Anetta observant el servei des de la seva cuina oberta

LLUIS TORRES|Per a molts locals de restauració els comentaris i valoracions a les seves xarxes socials són una targeta de presentació, com ha estat el cas positiu de la Cuisine d’Anetta Els clients poden avaluar des del menjar al servei, l’ambient… Una bona puntuació és un gran reclam, però bàsicament cal valorar, per sobre de tot, el plat i servei. Una luxosa decoració no és la base important d’un bon restaurant, sinó la cuina i el servei atent i professional.

Un dels Menú del Migdia de Cuisine @Anetta
Calamar farcit de carn, tomàquet i arròs

“El Restaurant la Cuisine d’Anetta no és al centre de Carcassonne però val la pena desplaçar-se  fins allà, aparcar gratuïtament just davant i gaudir d’un menú del mig dia molt aconsellable i de canvi diari.  El local és molt lluminós i com la cuina està a la vista, ens permet d’observar tot el Savoir faire d’Anetta, la chef propietària. El servei de
portat per la filla de la propietària és molt  atent, proper i professional.

Cuisine d’Anetta de Carcassonne, un bon local net i familiar

La qualitat preu de la Cuisine d’Anetta és molt bona, la presentació molt curada en la seva impecable vaixella blanca. Si esteu per Carcassonne s’aconsella  al 100%, considerant que el local no presumeix de sofisticat, perquè l’autèntic luxe està en plat. No espereu us portem la carta, perquè els esforços diaris els concentren totalment en el Menú Migdia de canvi diari. Des del primer plat fins els postres, tot ho fan a casa, el que demostra la professionalitat e interès per conservar el ple diari de gom a gom Reserveu abans si no voleu tornar enrrere i perdre el temps!

Detall de la Lasagna 2 salmons i porro

Nosaltres vàrem escollir una Lasagna amb dos salmóns, -fresc i fumat- amb porro, Calamar farcit de carn amb tomàquet i arròs, Assortit de formatges, Pavlova amb nata i fruits vermells, i vi negre de la zona. Tot plegat, per la seva qualitat preu, vàrem sortir satisfets per tornar al Barcelona, això sí, decididament, de pasar la veu als nostres familiars i amics.

Petit assortit de formatges amb raïm
Pavlova amb nata i fruits vermells Anetta

LA CUISINE D’ANETTA

101, Avenue Franklin Roosevelt

1100 Carcassonne (France)

RESERVES: +33 4 68722604

MAIL: cuisine@anetta.fr

Bellaterra, 10 de novembre de 2025

LLUIS TORRES|El postre Pavlova és a base de merenga, nata i fruits vermells. Originària d’Austràlia o Nova Zelanda, a principis del segle XX.  L’elegant ballarina Anna Pavlova va inspirar aquestes postres al voltant de 1910. Nascuda a Sant Petersburg de mare soltera que treballava de bugadera, va esdevenir primera ballarina dels Ballets Russos i va ser la primera a fer una gira mundial amb la seva pròpia companyia. La seva actuació a The Dying Swan continua sent inigualable. Malalta, va optar per portar-se al límit i morir en lloc de deixar de ballar. Això sens dubte posa el llistó molt alt per als pastissers i la que hem gaudit al Restaurant la Cuisine @Anetta de la ciutat occitana de Carcassonne ha estat del tot excel·lent. Dobry zysk!

Pavlova Cuisine @Anetta de Carcassonne

INGREDIENTS (PER A 8 PERSONES)

Per al merenga
  • 5 clares d’ou (150 g)
  • 225 g de sucre granulat
  • 5 g de midó de blat de moro
  • 40 g de sucre glaç
  • 3 g de vinagre blanc
Per al suc de maduixa
  • 500 g de maduixes madures
  • 40 g de sucre granulat
Per a la crema de citronel·la
  • 350 g de nata líquida
  • 35 g de branquetes de citronel·la
  • 40 g de sucre granulat
  • 130 g de mascarpone

PREPARACIÓ

  1. Primer, prepareu el merenga. Aboqueu les clares d’ou al bol d’una batedora de peu. Bateu-les fins que hagin doblat el seu volum. Afegiu-hi gradualment 200 g de sucre, continuant batent. Un cop el merenga s’hagi espessit, afegiu-hi el vinagre. En un bol petit, barregeu els 25 g de sucre restants amb la maizena. A continuació, incorporeu aquesta barreja al merenga.
  2. Preescalfeu el forn a 115 °C.
  3. Folreu una safata de forn amb paper de forn. Amb una cullera gran, feu 8 merengues grans sobre el paper. Empolseu-les amb sucre glaç i enforneu-les. Enforneu-les durant aproximadament 50 minuts, depenent de la mida de les merengues. Les merengues han de quedar cruixents per fora però toves per dins.
  4. Prepareu el suc de maduixa. Netegeu les maduixes i traieu-ne les tiges. Poseu-les en un bol. Afegiu-hi el sucre i tapeu-les amb film transparent. Poseu el bol en una cassola plena d’aigua i deixeu-ho coure al bany Maria durant unes 2 hores. Coleu el suc, aboqueu-lo en una cassola petita i reduïu-lo a foc lent a la meitat.
  5. Prepareu la crema de citronella. Tritureu les tiges de citronella amb la part plana d’un ganivet gran i després piqueu-les gruixudament. Aboqueu la nata i la citronella en una cassola i porteu-la a ebullició. Tapeu-la amb film transparent i deixeu-la infusionar sense tapar durant 3 hores. A continuació, coleu-la amb un colador de malla fina.

Font: Cuisine d’Anetta

Anetta, la chef propietària del Restaurant Cuisine @Anetta de Carcassonne

RESTAURANT LA CUISINE D’ANETTE

101, Avenue Franklin Roosevelt,

1100 Carcassonne (Franca)

RESERVES: +33 4 68722604

cuisine@anetta.fr

Bellaterra, 6 d’octubre de 2025

Escrit de l’Associació Plataforma Urbanisme i Mobilitat Bellaterra Vallès (PLABUM) dirigit a l’EMD de Bellaterra:

Associació Plataforma Urbanisme i Mobilitat Bellaterra Vallès (PLABUM)

EXPOSA:

Primer. Junta Veinal 4 novembre 2024

Que en la Junta Veïnal del dia 4 de novembre de 2024, la Plataforma PLABUM, per mitjà de la seva representació en aquell moment el seu president, Sr. Philippe Renaudin-, ja va reclamar l’adopció de mesures urgents en relació amb les inundacions recurrents a la Plaça del Pi de Bellaterra.

Segon. Junta Veïnal 20 octubre de 2025

Que en Junta Veïnal de 20 d’octure de 2025, la PLATAFORMA PLABUM, a través de la seva corresponent representació, en aquell moment del membre de la Junta Elisenda Clascà, va insistir en la adopció de mesures urgents en relació a les inundacions sistemàtiques de la Plaça del Pi de Bellaterra, agraïnt a Gent per Bellaterra que trasladéssin a la EMD la proposta de la PLATAFORMA d’adoptar mesures provisionals que minvin la acumulació puntual de grans cabals d’aigüa a la plaça, mitjançant la implantació d’embornals que travéssin per varis punts de la vorera que se situa davant de la estació de FFCC, i que continuin en tota la calçada del tram de la carretera BV 1414 per a recollir el cabdal d’aigua i evitar la seva acumulació dirigint-lo a les zones de barranc natural que queden en nivells inferiors a sendes bandes de la via del tren i part posterior de l’Hostal Sant Pancraç.

Adjuntem imatges de la Plaça del Pi inundada de data 06-11-25:

A tall d’exemple com a tipologia d’embornal s’adjunten unes imatges com a exemple de possibles solucions a estudiar, que no son de tipus tècnic.

Tercer. Manteniment.

En relació al manteniment dels EMBORNALS requerim a la EMD DE BELLATERRA, soil.liciti o faci les gestions pertinents per a reclamar les actuacions administratives i de contractació que corresponguin per a la neteja i desobstrucció dels embornals de Bellaterra, especialment en les vies que tenen un major problema d’inundació,

Quart. Es PROPOSA també per part de PLABUM, la instal·lació d’un sistema d’embornals similar al referit en la al·legació segona, al tram final del carrer Pin i Soler, ja que les inundacions impliquen un perill molt gran per al trànsit. (Adjuntem imatges del carrer Pin i Soler).

Adjuntem també a tall d’exemple la sol-lucció que actualment hi ha al carrer Joquim Ruyra d’accès a l’escola Ramon Fuster, on hi ha precisament als revolts de punt cota més baixos uns embornals que travessen el carrer:

I segons les anteriors al·legacions,

SOLICITA DE LA EMD DE BELLATERRA, Es duguin a terme les actuacions amb els mitjans tècnics i humans que corresponguin, a fi de prendre les mesures dirigides a la prevenció de les mencionades incidències.

Bellaterra a 06-11-25.

Font: PLABUM