Feeds:
Entrades
Comentaris

“En el nostre cas volem uns carrers que no recordin una dictadura franquista que durant 40 anys va existir en aquest país. És una qüestió de llibertat, de democràcia i de justícia reparativa i, per aquests motius, estem a favor de realitzar els canvis que aquesta llei 20/22 de 19/10 sobre la Memòria Històrica i Democràtica ens indica i obliga. A partir d’aquí caldria estudiar detingudament cas per cas i valorar-ho”.

Àngel Vázquez i Garcia|CEDIDA

FRANCESC PÉREZ TORRES| Bellaterra| 20 de maig de 2023

Per què us heu plantejat presentar-vos candidat a la Presidència amb el vostre partit PSC?

Per fer Bellaterra. Fer Bellaterra a Cerdanyola i a on calgui, però sobretot fer Bellaterra a la mateixa Bellaterra ja que fa molts anys que l’equip de govern actual de l’EMD no fa res per ella. El PSC ha pres la decisió d’apostar per Bellaterra, d’apostar per crear una nova manera d’entendre l’encaix de Bellaterra amb Cerdanyola i d’apostar perquè Bellaterra modernitzi les seves estructures i exploti les seves competències. Per tot plegat i perquè crec que un PSC a l’EMD seria beneficiós per Bellaterra vaig decidir ser el candidat, en aquest cas independent, del PSC a Bellaterra.

Quina nota (de l’1 al 10) posaríeu als 13 anys de gestió política del partit polític Gent per Bellaterra i Ramon Andreu gestionant l’EMD de Bellaterra?

Aprecio d’en Ramon les bones intencions i la lluita per allò que ell considera que és important per Bellaterra. De totes formes, però, de bones intencions el poble no viu, i l’estat actual del poble de Bellaterra és lamentable, i ho és en tots els sentits i àmbits. La gestió política del fins ara equip de govern ha estat la d’obviar les competències assignades, fent una política de barri en cultura i una “no política” en esports i joventut mentre viu d’esquena a un dels centres de recerca i coneixement més importants d’Europa , la UAB, amb qui hauríem de tenir una relació ben diferent a la que tenim. D’altra banda, un lleuger passeig per la Bellaterra dels darrers 12 anys dibuixa una Bellaterra que ha anat perdent el verd, que està perdent part del seu nom a passes agegantades i que hem de recuperar ràpidament. Ha perdut el temps en temes que s’escapen de la seva esfera de decisió, com l’annexió a Sant Cugat, i ara basa tota la seva política en això, en cercar enemics sobre qui penjar la seva inoperància. Suspès i lluny, fins i tot, del 4.

Què opineu de no veure cap dona candidata a la presidència de l’EMD de Bellaterra i sí 3 alcaldables a Cerdanyola pel 28M?

Doncs és un fet important i significatiu en el que cal aprofondir. Està la cultura política masculinitzada? ¿Mantenim actituds i estereotips de gènere que ens fan considerar que les dones no són adequades per a liderar o els atribuim rols específics més enllà del lideratge polític? Són preguntes que ens hem de fer a nivell global, doncs aquesta situació és un problem persistent en moltes democràcies i que es fan extensives, també, al cas de Bellaterra.

Quines són les vostres propostes més importants per millorar el poble de Bellaterra?

En quant a aquelles competències assignades per conveni sobre les que tenim potestat plena jo crec que la més important és l’elaboració d’un Pla Integral d’Enjardinament que permeti recuperar la Bellaterra verda, aquella ciutat-jardí amb la que quasi fa 100 anys tothom somiava. Aquella Bellaterra s’ha anat perdent i l’hem de recuperar. Necessitem un Pla Integral que estudii a fons l’estat actual de l’arbrat bellaterrenc, que planifiqui i agendi les accions a dur a terme i que realitzi una gestió de l’aigua de forma coherent i adaptada a la situació actual. I tot, començant immediatament, sense dilatar-ho en el temps.
D’altra banda, encetar una política cultural que potencïi les institucions existents i en crei unes altres, tot plegat mentre dotem al poble d’un catàleg d’activitats culturals molt més ampli i creem l’arxiu, documental i oral, de la història de Bellaterra.
Els grans oblidats, els joves, han de ser l’empenta de Bellaterra en aquest proper mandat. Hem de pensar en ells, doncs fins ara no s’ha fet. Els hi hem de donar veu a través d’un Consell de Joventut i hem d’escoltar-los i tenir-los molt en compte en un moment on conceptes com assetjaments, tasa de suicidis i salut mental està en boca de tots però des de l’EMD no s’ha fet absolutament res.
En esport hem de modernitzar la zona del Turó i hem de cercar altres espais que permetin la creació d’equips bellaterrencs en disciplines diverses i adaptar-nos a les nostres fortaleses del territori per crear circuits de cross, senderisme, MTB… I en relacions institucionals, com dèiem abans, treballar la que hauria de ser una nova època amb la UAB, una època de col·laboració i entesa.
En els àmbits que no depenen exclusivament de nosaltres, l’objectiu principal ha de ser el de solucionar el més aviat possible el dèficit històric existent en matèria d’enllumenat i via pública així com buscar de la mà d’experts la manera de pacificar les vies més conflictives del poble. La seguretat, importantíssima, amb més presència policial nocturna i més càmeres de vigilància; obrir taula de diàleg amb els comerços de Bellaterra per tal de poder promocionar i col·laborar amb el seu creixement; seguir insistint al Servei de Salut sobre la necessitat d’un dispensari…hi ha tantes coses a fer que inclús prioritzar, degut a la urgència de tot plegat, es fa difícil. Temes com la zona-30 fins a l’extrem del barri de Can Domènec, la cerca d’espais per a la construcció de nous parcs infantils i refugis climàtics, treballar la mobilitat interna a Bellaterra, treballar la participació activa de la gent gran a la vida social i política diària…tots estan també a l’agenda de treball i tots, la veritat, són importants i també urgents.

Què penseu sobre les 5 competències que l’EMD té signades amb Cerdanyola?

Ordenació del trànsit.

No és fàcil. Bellaterra té una estructura complicada que fa difícil regular el trànsit d’una manera eficaç i això dificulta notablement qualsevol acció. No per això, però, és un tema que s’hagi de deixar al calaix de l’oblit, ans al contrari, doncs és un dels problemes greus del poble. Consultarem experts i tècnics perquè plantegin totes les opcions possibles per millorar aquest trànsit i es prendran les decisions oportunes i amb caràcter d’urgència.

Cultura i esport

Tenim cultura de barri, no de poble, i no tenim esport. Ambdues competències, també com tot allò relacionat amb la joventut, han estat ningunejades per l’equip de govern en els 12 anys que porten a la presidència. No hi ha vida cultural ni esportiva a Bellaterra i la joventut ha perdut tota implicació amb el poble. S’ha de revitalitzar tot plegat i s’ha de recuperar la participació del jovent amb les activitats i decisions que es prenen, els hem de fer partíceps. Més enllà del que deia a la pregunta anterior, s’ha de fer una planificació acurada i sincera en tots aquests àmbits i desenvolupar-la plenament.

Manteniment de carrers:

Senzillament, inexistent.

-Manteniment d’espais verds

Defectuós. Google Maps opció “capes” i visió històrica per veure com eren els espais verds a Bellaterra al 2010 i com estan ara. Denigrant. Disminució notable de l’arbrat, aparició d’espècies invasores, arbres malalts sense tractament, podes (sí, he dit podes) lamentables que han provocat la mort d’arbres, zones de manteniment zero ja totalment desquiciades i, el que és més important i perillós, zones d’alt risc d’incendi sense netejar l’actuació sobre les quals caldrà prioritzar l’endemà que el nou president assomeixi les tasques.

Reserves d’espais públics:

Penseu que totes les candidatures que es presenten el 28M a Bellaterra i Cerdanyola haurien d’aplicar i complir la vigent Llei 20/2022 de 19 d’octubre BOE Memòria Històrica i Democràtica vigent, i eliminar els noms del nomenclator de Bellaterra que encara conserven referències de persones de la Dictadura franquista?

Sí, evidentment. En el nostre cas volem uns carrers que no recordin una dictadura franquista que durant 40 anys va existir en aquest país. És una qüestió de llibertat, de democràcia i de justícia reparativa i, per aquests motius, estem a favor de realitzar els canvis que aquesta llei 20/22 de 19/10 sobre la Memòria Històrica i Democràtica ens indica i obliga. A partir d’aquí caldria estudiar detingudament cas per cas i valorar-ho.

Què opineu que a Bellaterra, dels 100 carrers només tinguem el d’una dona, el de Mercè Rodoreda. Quina és la vostra proposta i noms nous per aportar?

Doncs que és trist i lamentable, la veritat. Trist i representatiu d’una societat masclista i patriarcal que molts pretenem canviar. No és sobre ideologia que parlem, és sobre principis i sobre igualtat.
No tenim una proposta de noms a la butxaca però és clar que qualsevol opció de canvi del nomenclàtor ha de passar per la participació del veïnat que, a banda de presentar propostes, haurà de valorar si val la pena realitzar canvis a carrers que ja existeixen o, en qualsevol cas, reservar aquests noms per a zones on puguin nèixer nous carrers o espais.

Sou partidari de canviar la seu de l’EMD al local més cèntric i accessible pel veïnat, que en el seu dia va donar la direcció del Club Bellaterra

Doncs és una opció a plantejar-se molt seriosament atès que una EMD al centre del poble seria més accesible i propera al veïnat. De totes formes, però, s’hauria de mirar si aquest espai que es proposa té les infraestructures i característiques que es necessiten i valorar amb més detall els pros i els contres del canvi.

Penseu que els canvis i millores de Bellaterra s’haurien de consultar democràticament al poble o preferiu deixa-ho en mans dels polítics per majoria?

Crec que la participació ciutadana ha d’anar in crescendo, sí. Hem de crear instruments perquè els ciutadans s’impliquin d’una manera més activa en algunes de les decisions a prendre, donant-los l’oportunitat de contribuir en la presa decisions. No només opinar, sinó tenir capacitat d’influir en les decisions que els afecten. Aquest fet, sense cap mena de dubte, és un component essencial d’una societat democràtica que afavoreix la transparència, la responsabilitat i la inclusió.

Què opineu de la no recuperació dels carrers del poble tancats i barrats que aparèixen al plànol oficial de Bellaterra?

Desconec el tema i el poc que he llegit ho he llegit a Bellaterra.Cat. Vaig llegir sobre la recuperació del camí de l’escultor Vilanova i, si no vaig errat, encara queda pendent el del passatge Noucreus. Evidentment, si és un espai públic del poble de Bellaterra i està tancat i barrat és un espai que s’haurà de recuperar com més aviat millor.

Quantes legislatures penseu que un president o presidenta hauria d’escalfar la cadira de l’EMD de Bellaterrra o Ajuntament?

Allò que vulgarment coneixem com a “escalfar cadira” no ho hauria de fer ni 5 minuts i menys a una Bellaterra amb tanta feina per fer.
En quant a si hem de limitar o no els mandats és l’etern debat, un debat que es sustenta en qualsevol cas amb arguments ferms. D’una banda és evident que la limitació de mandats permet la rotació de càrrecs públics, fet que afavoreix la renovació política i redueix considerablement el risc de corrupció. D’altra banda, però, també xoca amb el fet que priva els ciutadans de la llibertat de reelegir a un polític i que pot interrompre la continuïtat de certs projectes a llarg termini. Personalment crec que entre dos i tres mandats podria ser un límit més que raonable i suficient.
Sigui com sigui, i amb la decisió final de la població de Bellaterra, el que sí entenc és que l’actual és un govern esgotat i sense projectes, motiu més que suficient per votar un canvi com el que el PSC vol liderar.

“El principal patrimoni de Bellaterra és la seva gent. Les associacions i entitats són  imprescindibles per fer créixer les relacions socials, per garantir la diversitat i l’accés a la  cultura: per fer poble. Volem ajudar a les entitats a millorar Bellaterra, i creiem que l’actual sistema de funcionament és clientelista”.

Quim Oltra i Puigdomènech |CEDIDA

FRANCESC PÉREZ TORRES|Bellaterra|20 de maig de 2023

Per què us heu plantejat presentar-vos candidat a la Presidència amb el vostre
partit ERC?

Anem a pams. ERC no és el meu partit. “Jugo” com a independent amb els seus colors  perquè fa anys que la gent d’ERC Cerdanyola és el millor equip municipal de Cerdanyola.  Això ho sap tothom i alguns tenen la decència d’admetre-ho en veu alta. I a tothom li agrada  anar amb els millors. I alhora em sento afalagat que em considerin digne de representar-los.
Jo tenia pensat de plegar, tinc altres projectes personals a l’horitzó, però l’Albert Turón, el  candidat, i altres companys i companyes em van demanar que hi tornés. I si no fos perquè  ERC té un gran equip i un gran programa, hagués dit que no. Però resulta que Albert Turón és el millor candidat per cerdanyola i per Bellaterra i que ERC  Cerdanyola té la millor proposta per Bellaterra.
 
Quina nota (de l’1 al 10) posaríeu als 13 anys de gestió política del partit polític Gent per Bellaterra i Ramon Andreu gestionant l’EMD de Bellaterra?

Ara les notes van diferent. Clarament No Assoleix els resultats que la ciutadania demana i  no demostra tenir les competències necessàries per cap altra cosa que no sigui guanyar  eleccions, que això ho fa molt bé.  És difícil començar de 0 un projecte com va ser la EMD en el seu dia. És difícil gestionar una EMD com la de Bellaterra amb el pressupost i conveni que hi ha i amb l’Ajuntament de  Cerdanyola sovint en contra. Això s’ha de reconèixer.
Ara bé, si no se’n surt, no passa res. Que s’aparti. Moltes gràcies per la feina feta.

Què opineu de no veure cap dona
candidata a la presidència de l’EMD de Bellaterra  i sí 3 alcaldables a Cerdanyola pel 28M?
 
Respecte a Cerdanyola, ERC Cerdanyola ha presentat una candidata 6 eleccions
consecutives. Respecte a Bellaterra, tant podríem haver estat la Laura com jo. Queda molt  camí a recórrer per la plena igualtat, certament.
 
Quines són les vostres propostes més importants per millorar el poble de
Bellaterra?

Podeu trobar el detall de les nostres propostes aqui, però les més importants serien:  Millorarem l’espai públic: la neteja dels carrers, la recollida de residus de tot tipus i el  manteniment de l’arbrat de la mà de l’ajuntament. Els contractes estan en prorroga. Cal  actualitzar-los. I quan aixo es faci, cal tenir presents els barris en els que tradicionalment  Cerdanyola no hi pensa. Per sort, ERC Cerdanyola no només té clar com millorar aquests  serveis sinó que té en ment barris com Can Sardà, Campoamor, Montflorit o Bellaterra,  especialment Bellaterra, que com ja sabeu el candidat Albert Turon coneix bé i sovint visita. Pacificarem la BV-1414 de la mà de la Diputació, i seguirem actuant a Camí Antic i Pin i soler  per evitar que siguin vies alternatives. A la primera es pot reduir la velocitat i instalar com a  mínim un nou semàfor amb freqüències variables (en funció de les hores de més circulació
de pas). Al tram de Camí antic – Pin i Soler, ja hem dit la nostra en les intervencions fetes,  però dos radars de tram ajudarien a reduir la velocitat tant del veïnat com especialment  dels dels vehicles de pas. Però a la zona del camí antic, a més a més calen intervencions  de caire urbanístic.
Treballarem per que Cerdanyola, que és qui té les competències (i l’únic que les pot tenir per  llei) per incrementar la seguretat real i la presència policial a Bellaterra. A Cerdanyola cal  ampliar la plantilla de policia local i millorar les seves condicions laborals. Hem de veure que  passa amb les càmares de seguretat, que sembla que la la policia local no pot aprofitar les  de la EMD per que ja són massa velles.  Alhora nosaltres podem treballar per millorar l’espai públic i la sensació de seguretat,  actuant allà on la EMD té les competències, requerint que els propietaris netegin les seves  parceles o fent-ho de manera subsidiària i exigir que es complexin les que no tenim a qui toqui.  Proposem alternatives de mobilitat sostenible i transport públic de qualitat entre Bellaterra i  Cerdanyola i dins de Bellaterra. Ja hem proposat la interconnexió de les estacions de tren  de Cerdanyola (les dues de FGC i les dues de RENFE). Ja portàvem al programa del 2019  el pàrquing de bicicletes a l’estació. Allà on sigui possible s’ha de crear carrils bici,  canalitzar i facilitar la circulació de bicicletes i patinets (i regular aquests darrers si és  necessari). A Bellaterra volem impulsar un transport interurbà a demanda, cosa que creiem  que també contribuiria a reduir tant la circulació interna com l’ocupació de vehicles a  l’estació.  Volem impulsar les energies renovables i volem que la EMD en sigui exemple. El canvi no  arribarà des de la part pública aqui, que la EMD tingui plaques, per exemple, és irrellevant si  ho contraposem a que ho tinguin 5 cases. Aquí ERC Cerdanyola ha aconseguit la  bonificació de 500 euros al IBI durant 5 anys, és a dir, 2500€ de la instalació privada. Però  cal fer més. Cal que els espais públics tinguin plaques i que els ens públics fomentin comunitats energètiques. Estem començant a assolir la generació individual, ara hem de començar a treballar en la interconnexió. Impulsarem un pla urbanístic global per Bellaterra, que doni resposta a les mancances  actuals i que planifiqui les actuacions futures. Tenim la sensació que s’ha actuat a pals de cec. Cal un pla per arreglar o fer les voreres que manquen, un pla per integrar més les  noves energies, un pla per pacificar els carrers, un pla per donar resposta a noves formes  de vida sense desdibuixar Bellaterra, un pla que fiqui cullerada al camí antic (cosatrà i generarà molèsties i resistències) però cal fer-ho per un bé comú.  El principal patrimoni de Bellaterra és la seva gent. Les associacions i entitats són  imprescindibles per fer créixer les relacions socials, per garantir la diversitat i l’accés a la  cultura: per fer poble. Volem ajudar a les entitats a millorar Bellaterra, i creiem que l’actual  sistema de funcionament és clientelista. Cal establir un marc de gestió del diner públic per  activitats ordinàries que vagi via conveni si cal i un marc per actuacions extraordinàries. Cal també avaluar l’impacte de les activitats de les entitats tant en nombre de beneficiaris com  en base a altres critèris com la equitat de gènere o l’impacte ambiental. Promourem més espais de trobada entre el veïnat, no només per nadal i festa major. Quan  el veïnat es troba es quan sorgeixen idees i iniciatives. Això fa poble, això fa comunitat i fer  poble, valgui la redundància, millora el poble.  Liderarem una administració moderna, efectiva, propera, transparent i sobretot avaluable.
Som l’únic partit que any rere any, des de l’oposició ha fet millorar la EMD. Poc a poc, ha  costat, i queda molt per fer, però pensem que durant aquest mandat tant la Laura Batalla  com jo hem mostrat, ple rere ple la nostra preparació i capacitat. Hem mostrat que sóm  clars, transparents i coherents.  I per acabar, no és pròpiament de Bellaterra, però hi té molt a veure. ERC Cerdanyola és  l’unic partit que manté el que ja es ca comprometre el 2019, un conveni com el de  Valldoreix; que incrementaria les competències i el finançament de Bellaterra.
 
Què penseu sobre les 5 competències que l’EMD té signades amb Cerdanyola?

Ordenació del trànsit

Aquest mandat, de la mà de Guillem Nadal, s’han fet alguns avenços que PER FI, han estat  amb respecte a la llei. Calen, però, més intervencions i menys pors. L’actual govern de l’ EMD ha aturat actuacions per por al què diran. I estem a l’espera d’un pla per la BV-1414,  que ara fa poc sembla que hem descobert que tot el que diuen al EMD Informa no és ben bé cert del tot.
 
-Cultura i esport

En cultura s’ho juguen tot a la festa major i als reis. I el repartiment dels “diners” per les associacions és, al nostre entendre, qüestionable. Ara fa poc s’estan promocionant exposicions a l’EMD, cosa que està molt bé, ja ho portàvem nosaltres al programa del 2019.  En esport les energies van cap a la cursa i darrerament a una associació que ni és de Bellaterra ni treballa a Bellaterra. Tant en un cas com en l’altre hi ha molt molt molt marge de millora

Manteniment de carrers,

Aquest any s’ha impulsat el pla de voreres a partir de la recollida de les propostes, queixes,  demandes del veïnat. Això està molt bé. Es una Moció que vem portar a ple i el govern va  votar en contra. Però després la va dur a terme. Nosaltres contents, és bo per Bellaterra.  Hi ha molt a fer. Molt
 
Manteniment d’espais verds,

ERC Bellaterra és molt crítica amb com s’han licitat una i altra vegada la brigada que  s’encarrega del manteniment de les zones verdes.
 
Reserves d’espais públics

No acabo d’entendre aquest punt. La reserva d’espais públics no és pròpiament una  competència de la EMD. Sí la gestió de l’espai públic quan algú ho demana. Aquí, des de  l’oposició hem fet veure que hi havia coses a reglamentar i coses a corregir i el govern les  ha anat corregint quan els hi ho hem assenyalat. Per altra banda coneixem casos en que  s’ha denegat l’ús privatiu d’un espai públic amb poca justificació (al nostre entendre).  Per altra banda… no hi ha més que demanar l’espai i en general funciona, fins on nosaltres sabem.
 
Penseu que totes les candidatures que es presenten el 28M a Bellaterra i
Cerdanyola haurien d’aplicar i complir la vigent Llei 20/2022 de 19 d’octubre BOE Memòria Històrica i Democràtica vigent, i eliminar els noms del nomenclàtor de Bellaterra que encara conserven referències de persones de la Dictadura franquista?

Tothom hauria de complir la llei o tenir unes raons molt ben pensades i uns objectius ben  nobles per desobeir-la.
ERC Bellaterra hem portat a ple, mínim dues vegades, el canvi de nom d’aquests carrers. GxB, amb la seva majoria, va aprovar un reglament per tal que els canvis de nom es facin a  partir de la demanda del 50% del veïnat del carrer. Com a idea no em sembla malament,  però la llei està per sobre de reglaments de una Entitat Menor Descentralitzada.  Aquesta jugada els va servir per no fer el canvi de noms que la llei exigeix, i permetre que  seguim amb el nom de l’alcalde feixista de Sabadell en el nostre nomenclator.  Hi ha com a mínim una candidatura a l’EMD que no ho farà, ja que són de la mateixa corda  de la dictadura.
 
Què opineu que a Bellaterra, dels 100 carrers només tinguem el d’una dona, el de Mercè Rodoreda. Quina és la vostra proposta i noms nous per aportar?

És un clar reflex del món en què vivim, o del que venim.  I la pregunta que fas és alhora del món en que vivim i cap a on volem anar. És quelcom que  cal canviar.  Així ràpidament i vinculades amb Bellaterra em venen al cap Maria Rosa Fàbregas o  Montserrat Figueras. Però que no me’n vinguin més es mostra del que deiem abans.
 
Sou partidari de canviar la seu de l’EMD al local més cèntric i accessible pel veïnat, que en el seu dia va donar la direcció del Club Bellaterra?

No especialment.

Penseu que els canvis i millores de Bellaterra s’haurien de consultar
democràticament al poble o preferiu deixa-ho en mans dels polítics per majoria?

Tenim un sistema representatiu en el que se’ns consulta a la ciutadania cada 4 anys la  intenció o el sentit… cap a on volem tirar. I això pot generar majories o pot generar coalicions o negociacions; és a dir, que no tot queda o ha de quedar en mans de polítics per  majoria.  Dit això, crec que com a societat hem d’anar cap a un model més participatiu de la política. i  sobretot de la local. Hi ha moltes maneres d’apropar la política a la ciutadania, però cal una participació responsable, amb coneixements, treball….  I si cal, i el tema té “empaque”, es pot fer una consulta.
 
Què opineu de la no recuperació dels carrers del poble tancats i barrats que
aparèixen al plànol oficial de Bellaterra?

Opino que el plànol oficial de Bellaterra necessita una revisió. I posteriorment, si cal, actuar  en el sentit que insinues. Però que hi ha altres prioritats a Bellaterra.
 
Quantes legislatures penseu que un president o presidenta hauria d’escalfar la cadira de l’EMD de Bellaterra o Ajuntament?

Penso que ni un president, ni un alcalde, ni un administratiu, ni un mestre… ningú hauria d’escalfar la cadira.  Si em preguntes per la limitació de mandats, penso que aquelles persones que arriben a  càrrecs de responsabilitat, haurien de tenir limitació. Per ells/elles, pel “sistema”, i per  nosaltres. Per això ho proposàvem al programa del 2019 i ho continuem portant al present.

Amb la participació de Quim Oltra, candidat a la presidència de l’EMD Bellaterra, i Albert Turon, candidat a l’alcaldia de Cerdanyola

El Debat de Bellaterra celebrat al Centre Cívic el 21 de maig de 2019, organitzat per BELLATERRA.CAT “Informació global sense ànim de lucre des de 2009”, ha estat el més multitudinari de tots els que s’han fet al nostre poble, des de la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), l’any 2010.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) s’ho passa tan bé enviant els seus personatges a temps remots i realitats insòlites que quan acaba les novel·les passa una temporada de dol. “Quan vaig arribar al final de Pregària a Prosèrpina [La Campana] em va saber molt de greu, perquè vaig pensar que havia de deixar aquell món del qual em quedaven tantes coses per explicar –comenta–. Potser algun dia hi torno, no ho descarto”. Des que era adolescent, els llibres han estat “portes dimensionals” per a l’escriptor.

La que els lectors creuaran a l’inici d’aquesta novel·lael porta fins a la Roma del segle I aC, una societat corrupta i esclavista en què Marc Tul·li Ciceró el jove –fill del conegut orador i polític– viatja fins als confins de la República per capturar-hi una criatura llegendària, la mantícora, que apareix sempre que una civilització està a punt d’ensorrar-se.

Hi ha pocs autors del panorama literari català actual que plantegin històries tan agosarades i sorprenents com Albert Sánchez Piñol. “Sempre tinc la sensació d’estar fent bretolades –admet–. Quan publico el llibre seria el moment de fugir corrents, com si tornés a ser una criatura”. En l’època en què transcorre la novel·la hi ha dues grans figures polítiques en pugna, Juli Cèsar i Gneu Pompeu. “La corrupció a la Roma del segle I aC era estructural –diu l’autor–. El sistema no afavoria els més justos i honestos. Hi havia un petit percentatge de romans, una elit que ho controlava tot. A Roma hi havia més biblioteques que a la Barcelona d’ara. Per què? Hi havia un públic benestant que es podia permetre l’oci. Era una societat molt semblant a la de l’Aràbia Saudita actual. Rere aquesta minoria que acumulava riqueses fenomenals hi havia una majoria d’explotats que sostenien la societat”.

El poder d’un soroll persistent

El protagonista, Marc Tul·li Ciceró, forma part de l’elit privilegiada, però el viatge a la província romana africana –que coincideix amb l’actual Tunísia– li capgira la vida. “L’acompanyen, entre d’altres, una guerrera, Sitir Tra, i un esclau, Servus, que acaba sent un revolucionari –explica Sánchez Piñol–. En aquest punt he de dir que em permeto un anacronisme, perquè els esclaus de l’època no tenien consciència de classe. Espàrtac, un dels més coneguts, volia ser lliure per arribar a tenir els seus esclaus”.

La mantícora que l’expedició cobeja existeix, però no és un monstre amb cos de lleó, cua de serp i cara humana, sinó que és molt pitjor. “Resulta ser tan intel·ligent com els humans. Al principi es plantegen caçar-la. Després s’adonen que és ella qui els vol caçar a ells –admet–. El monstre ve de les profunditats de la terra i no està sol. Darrere seu n’emergeixen molts més, i es converteixen en una amenaça que pot destruir tota la civilització romana”. Aquestes criatures subterrànies reben el nom de tectons. Fan companyia a l’autor des de fa dècades. “Tota la meva literatura ve d’un problema que tinc des de petit, els tinnitus, un soroll persistent que no deixo mai de sentir –explica–. Quan me n’anava a dormir, l’única manera que tenia de distreure’m del soroll era inventar-me històries. Va ser així com se’m van acudir els tectons”.

Els monstres han aparegut en moltes de les novel·les d’Albert Sánchez Piñol: hi havia els granotots de La pell freda (2002), els bolets gegants de Fungus (2018) i l’enorme bigcripi d’El monstre de Santa Helena (2022). De fet, no és la primera vegada que els tectons apareixen a la narrativa de Sánchez Piñol: eren l’enemic subterrani de Pandora al Congo (2005). “El tema d’aquella novel·la eren els límits entre realitat i ficció –diu–. Aquí hi ha el dilema entre canviar o no. Una societat no canvia si no està obligada a fer-ho. En el cas de Pregària a Prosèrpina, en què tota la civilització romana està amenaçada, el canvi esdevé ineludible si es vol sobreviure”. El problema és que potser ni així és possible. “Amb els tectons no hi pot haver diàleg –adverteix–. No tenen lligams familiars, no són jeràrquics i només s’uneixen quan han d’atacar algú”.

L’individualisme i egoisme d’aquestes criatures subterrànies es pot relacionar fàcilment amb l’actualitat.

“L’individualisme extrem ens convertirà en monstres –assegura–. És l’última evolució del capitalisme. Anem cap a una societat sense escrúpols i sense creences”. L’autor fa notar que bona part de la narrativa nord-americana actual se centra en la família i la seva desintegració: “Ells van sempre una generació avançada a nosaltres. La família era l’última resistència que teníem i gairebé ja no existeix”. Amb els anys, Albert Sánchez Piñol s’ha anat desencisant de la realitat on viu. “No veig moviments gaire exitosos per canviar la realitat. Ho estem veient, entre altres temes, amb tota la crisi climàtica –recorda–. Si tot continua així, no vull viure en el món en què moriré”.

L’escriptor Albert Sánchez Piñol 📷 Guillem Roset/ACN

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és antropòleg i escriptor. Autor dels assaigs Pallassos i monstres (2000) i Les estructures elementals de la narrativa (2020), ha publicat elsllibres de relats Compagnie difficili (2000), amb Marcello Fois, Les edats d’or (2001), Tretze tristos tràngols (2008) i Homenatge als caiguts (2019). La seva primera novel·la, La pell freda (2002), premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter, ha estat traduïda a trenta-set idiomes, amb més de 800.000 exemplars venuts en tot el món. Posteriorment ha publicat les novel·les Pandora alCongo (2005), Victus (2012), Vae Victus (2015), Fungus (2018) i El monstre de Santa Helena (2022).

Font: Ara, Llegim,

L’espècie Bauhinia Forficata té el seu origen a Sud-amèrica, encara que amb les condicions adequades es pot cultivar a qualsevol lloc del món. Se’l coneix també com a falsa caoba o arbre orquídia.

És un arbre que sol superar els 5 metres d’alçada i que té fulles lobulades que semblen peülles de vaca, per això el nom. Les seves flors són blanques i grans, amb una gran semblança a les orquídies.

Nom científic: Bauhinia forficata
Continent: Àfrica
Fruita: Si
Fulla Caduca: No
Tòxic: No
Grandària: 8 m

Flors semblants a les orquídies de color rosa, porpra o blanc

Arbre de mitjana grandària que pot assolir els 6-8 m d’alçada. Les fulles mesuren entre 10 i 20 cm de llarg i ample i són arrodonides i bilobulades a la base. Les flors s’assemblen una mica a les orquídies i presenten un color rosa, porpra o blanc. El fruit és un llegum de 20-30 cm de longitud, pla i una mica corbat.

Cures bàsiques de l’arbre pota de vaca

Com cuidar un arbre pota de vaca de forma òptima i perfecta perquè creixi i perduri:

Utilització: se sol emprar en jardins com a exemplars aïllats, i també en passeigs. Destaca per les seves propietats medicinals, especialment com a diürètic i hipoglucemiant.

Ubicació: necessita un lloc a ple sol.

Temperatures: l’únic requisit en aquest sentit és que no suporta les gelades, així que el millor és una temperatura almenys temperada durant tot l’any.
Sòl: no és gaire exigent en aquest sentit, encara que en prefereix un que sigui lleuger, fèrtil i amb un bon drenatge.
Reg: ha de ser moderat ja que no necessita molta aigua, així que deixa que s’assequi totalment la superfície entre reg i reg perquè no hi hagi risc que s’entolli.
Poda: es pot fer una després de la floració per aconseguir exemplars més espessos i bonics.

Abonament: n’hi haurà prou amb l’abonament anual de jardí.
Multiplicació: es pot fer per colze, per llavors (primavera) o per esqueixos (final de l’estiu).

Publicat amb els diners del veïnat de tota Bellaterra. SENSE PARAULES!!

Presentació del CD amb el Rèquiem de Mozart de la discogràfica de Bellaterra ALIA VOX.

Jordi Savall i Bernadet, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, 2014 |CEDIDA

LUX ÆTERNA

Tota la meva vida hauria sigut certament ben diferent si, un vespre del mes d’octubre de 1955, no hagués tingut la sort de poder sentir en directe un assaig del Rèquiem de Mozart. Uns mesos abans, el dia 1 d’agost, havia complert catorze anys, i l’atzar va voler que el meu professor, el mestre Joan Just (compositor i director del conservatori de la meva ciutat natal d’Igualada), decidís de preparar aquesta obra amb el cor de la Schola Cantorum local. Com de costum, aquell vespre vaig anar al Conservatori per assistir a les meves classes habituals de contrapunt i d’harmonia amb ell, però la sort va voler que no m’arribés el missatge que informava de la suspensió dels cursos a causa de l’assaig del Rèquiem.

Assegut discretament al fons de la sala, vaig poder assistir-hi, amb el cor de la Schola Cantorum acompanyat tan sols per un orgue i un quartet de corda. Des de les primeres notes vaig restar totalment embadalit per la increïble bellesa de l’obra, la força expressiva de les melodies, l’originalitat dels diferents temes, la perfecció del contrapunt i la riquesa de les modulacions. En acabar de sonar l’últim acord, aquella experiència extraordinària m’havia arribat al meu interior més profund, tot transportant-me a una dimensió que mai abans havia viscut. Vaig quedar trasbalsat per aquesta veritable “lux eterna” i per l’enorme capacitat de consol que desprenia aquesta obra majestuosa. Mentre tornava a casa, em vaig dir que, si la música tenia el poder d’arribar a l’ànima amb una intensitat tan gran, m’encantaria ser músic.

Uns dies més tard, vaig anar a Barcelona a comprar-me un violoncel de segona mà. Un cop tornat a casa, vaig provar de tocar-lo una mica i, passats els primers moments de dubte, de seguida vaig sentir una gran afinitat amb l’instrument: els dits de la meva mà esquerra es posaven al mànec i s’hi movien amb lleugeresa i precisió, mentre que la mà dreta va controlar prou aviat la qualitat del so amb l’arquet. Ras i curt, vaig sentir la sensació meravellosa de poder cantar de nou i trobar-me com el peix a l’aigua. Fou aleshores que vaig entendre aquest sentiment únic de què parla Mark Twain, quan afirma: “Hi ha dos moments importants a la teva vida, quan neixes i quan descobreixes per què has nascut.” En efecte, després d’escoltar el Rèquiem de Mozart i dels meus primers intents amb el violoncel, vaig tenir la certesa íntima de quin era el camí a seguir: treballar dia a dia per dominar i compartir aquesta llum, que dona sentit a la vida i nodreix la nostra ànima.

JORDI SAVALL, Salzburg, 31 gener

Alia Vox
Sonjade, S.L. (Editora exclusiva d’Alia Vox)
Av. Bartomeu, 11, 08193 – Bellaterra
T. +34 679 079 277 (10h-14h GMT+2)
aliavox@alia-vox.com

Font: Alia Vox, Jordi Savall,

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra requerirà a l’Ajuntament 2’6 milions d’euros per finançar les competències de poda, enllumenat i neteja viària, que actualment no gestiona però considera que els pertoca per llei.

Un del moment del Ple extraordinari celebrat aquest 11 de maig|Cerdanyola Info

L’acord s’ha aprovat avui en Junta Veïnal amb el suport de Gent per Bellaterra (GxB) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’abstenció del vocal no adscrit que critica formes inadequades i l’electoralisme d’una aprovació a poques hores d’iniciar-se la campanya electoral.

El president de l’EMD, Ramon Andreu, manifesta que l’Ajuntament no està contemplant la modificació d’un conveni que no inclou totes les competències marcades per llei per a una EMD i que considera especialment importants i deficients a Bellaterra, com la poda, l’enllumenat i la neteja viària. Andreu explica que aquestes competències tenen un cost de 2’6 milions d’euros d’acord a l’estudi realitzat per l’EMD.

El portaveu d’ERC, Quim Oltra, considera que l’informe que acompanya aquest acord presenta errades, critica que no s’hagi produït cap reunió prèvia amb l’Ajuntament i destaca que el moment d’aprovació del punt és electoralista.

Jordi Macarulla, vocal no adscrit però que forma part de l’equip de Bellaterra Endavant (BE), considera correcte tant la quantitat calculada com les competències que es reclamen, però manifesta que les formes plantejades no ´son adequades i el moment d’aprovació, quan s’han tingut anys per proposar-ho, és “de dubtosa oportunitat” ja que aquesta mitjanit s’inicia la campanya electoral.

El president de l’EMD apunta que l’Ajuntament ha acceptat mantenir una reunió sobre el tema, però “no sabem encara si de partits o de governs” i destaca que si no s’ha plantejat aquest requeriment de finançament abans és perquè “ningú ha caigut en aquesta via alternativa a la millora del conveni que pot tenir un bon recorregut”, tot i admetent que aquesta proposta deixa la porta oberta a un contenciós judicial.

Andreu insisteix que és una bona opció per millorar una serveis que no funcionen i feia una crida a la unanimitat de la Junta Veïnal.

Des d’ERC, Quim Oltra manifesta que “si no s’ha caigut abans en aquesta opció és rersponsabilitat del govern, no de l’oposició” i reitera l’electoralisme del moment, però tot i això manifestava el seu suport “perquè en última instància és bo per a Bellaterra”.

Per la seva banda, Macarulla critica que es plantegi aquest tema sense plantejar-ho a l’Ajuntament, ja que considera que això suposa no apostar pel diàleg, sinó per la confrontació amb una qüestió que pot acabar als tribunals. El vocal destaca que l’acceptació de la reunió per part de l’Ajuntament és una mostra de bona voluntat que queda afectada per l’aprovació del punt sense haver mantingut aquesta conversa.

L’aprovació de l’acord de requeriment de finançament de les competències reconegudes per llei a les EMD, que inclou posa, enllumenat i neteja viària, s’ha fet amb el vot a favor de GxB i ERC i l’abstenció del vocal no adscrit.

Font: Cerdanyola info

Han passat més 54 anys des que el Festival de la Cançó d’Eurovisió va ser celebrat a Espanya. Gràcies al triomf de Massiel a Londres, Ràdio Televisió Espanyola va acollir el certamen un 29 de març a la ciutat de Madrid.

El Teatro Real va ser la seu d’aquest esdeveniment, recordat per tots per produir-se un quàdruple empat entre les candidatures d’Espanya, els Països Baixos, el Regne Unit i França, i no comptar amb regles que desfessin aquell empat. Mai no està de més que Espanya es va convertir en el primer país que guanyava dos anys el Concurs de la Cançó d’Eurovisió de manera consecutiva.

El ministeri d’Informació i Turisme, dirigit per Manuel Fraga Iribarne, amb RTVE van fer un desplegament total de mitjans per celebrar el concurs. Des del govern es pretenia normalitzar la imatge espanyola al continent, i el festival d’Eurovisió n’era un dels millors mitjans. Per això mateix es van invertir 100 milions de pessetes (uns 600.000 euros) per celebrar el concurs.

A Salvador Dalí se li va encarregar de dissenyar el cartell que promocionava l’esdeveniment, així com tota la publicitat pertinent. Ramón Díez va ser seleccionat com a realitzador de la gala mentre que Arthur Kaps s’encarregaria de les tasques de productor de l’esdeveniment. Juan José Rosón, director general de RTVE, es va encarregar de tota l’organització de l’esdeveniment. També destaca la figura de Laura Valenzuela, presentadora de l’esdeveniment.

María Rosa Marco Poquet (Barcelona, 21 de juny de 1939), coneguda artísticament com Salomé, va ser una de les quatre guanyadores del Festival d’Eurovisió 1969, amb la cançó Vivo cantanto

No podem oblidar de mencionar els noms de Bernardo Ballester Orrico (de l’equip de decoració de TVE a Madrid) i Benet (de l’equip de decoració de Barcelona), dissenyadors de l’escenari. L’escenari d’Eurovisió 1969 destacava per una pista central i als laterals, tant al darrere com al davant, sobresortien unes decoracions florals. Al fons de l’escenari hi havia els 5.000 tubs del gran orgue del Teatro Real. A la fossa de l’escenari hi havia l’orquestra; i al centre de l’escenari hi havia una escultura amb forma d’estrella surrealista creada per l’escultor valencià Amadeo Gambino.

Tot això, però, podria haver estat molt diferent. L’equip d’Eurovisió Planet ha pogut recuperar una foto en què es mostra el primer disseny inicial de l’escenari per a l’Eurovisió 1969. al fons. Envoltant aquesta es trobaven diferents peces que donarien acollida als artistes, quedant aquests situats per davant de les mateixes. El panell de punts seguia estant a un dels laterals.

Font: Eurovision Planet