LLUÍS TORRES|Les discretes converses entre l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola han arribat a bon port, molt més ràpid del que el veïnat de Bellaterra esperava. Aquest era el motiu del silenci durant 6 mesos dels actuals gestor de l’EMD de Bellaterra.
Can Jeroni Martí, la propera seu de l’EMD de Bellaterra, Arxiu Històric i Biblioteca |CEDIDA
S’espera que de un moment a l’altre, ambdues administracions ho facin públic, al més trigar al proper ple del 22 de gener.
Una vegada reformada la masia de Can Jeroni Martí, -amb una partida econòmica especial de la Diputació de Barcelona-, l’actual Junta de Veïnat de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, podrà començar a complir el seu programa electoral, en concret deixant lliure l’ocupació de la primera planta del Centre Cívic de la plaça Joan Maragall, tant reclamada als anteriors gestors de l’EMD.
El gran espai disponible de Can Jeroni Martí permetrà a l’EMD crear l’estudi de Bellaterra Televisió i així informar en directe al veïnat, sense necesitat de contractar espais a Televisió de Sant Cugat. També es crearà l’Arxiu Històric de Bellaterra, amb el fons documental i gràfic del Cronista de Bellaterra Ignasi Roda, i el més recent de l’actor Jaume Pla, corresponent als seus anys visquen a Bellaterra, del 1974 a 1998. També en els terrenys de la propietat es construirà un petit Palau d’Esports per poguer fer realitat les actuals competències esportives de l’EMD de Bellaterra, i la tant desitjada Biblioteca de Bellaterra.
El veïnat s’ha de felicitar per la bona gestió de les administracions, que han valorat per sobre de tot, el servei al poble.
📍Heu escoltat des de Bellaterra les acusacions de l’oposició d’esquerres al govern municipal del PSC, a través de Cerdanyola Ràdio (105.3 FM)?
📍Molt ens agradaria també saber l’opinió pública dels partits a l’EMD de Bellaterra, i en particular de Josep M. Riba, president de la Junta del Veïnat, més quan se sap que la pujada del IBI a Bellaterra serà d’una mitja aproximada d’uns 400€ anuals.
📍Inversió de 100.000€ de Cerdanyola per asfaltar carrers de Bellaterra és una decisió compromesa a Ramon Andreu, anterior president de l’EMD de Bellaterra, i recordar que segon conveni vigent, es l’EMD la responsable del manteniment de voreres i calçades.
Anna Montfort, (En Comú Podem) Albert Turón (Esquerra Republicana de Catalunya) i Pedro Arco (Guanyem Cerdanyola) 📷 CERDANYOLA RÀDIO
Representants de les tres formacions polítiques reiteraven les seves crítiques als punts més destacats aprovats en l’últim ple municipal de l’any: un augment de l’IBI de l’11’6% que consideren injustificat i un pressupost per a 2024 que no atén les necessitats reals de la ciutadania i que no ha escoltat les propostes de l’oposició.
Des d’Esquerra, Albert Turon assegura que el govern municipal “funciona per inèrcia, però no té iniciativa” i critica que “pretén vendre una imatge de proximitat, transparència i diàleg que és falsa”. Turon subratlla que no s’ha escoltat les propostes d’altres grups en l’elaboració dels pressupostos municipals quan grans temes de ciutat com la mobilitat, els residus o l’habitatge “segueixen encallats”
Turon considera que el PSC fa “servir el corró” de la majoria absoluta “per seguir fent el mateix”.
Anna Montfort, de Guanyem, remarca que la unitat mostrada per aquests grups vol “demostrar que hi ha una altra manera de fer política” i que l’actuació del govern és “la del PSC de sempre que diu ‘aquí manem nosaltres’”.
Montfort apunta que Guanyem podria entendre un augment fiscal a causa de la coiuntura econòmica, però “no quan no s’executen les inversions, quan hi ha el govern més car de la història de Cerdanyola o quan a la campanya electoral no es va dir” que hi hauria aquest increment. De fet, Montfort creu que l’augment es fa en el primer any de mandat per evitar desgast electoral de cara als comicis de 2027 i remarca que no s’impulsen propostes de “justícia social” com les que planteja Guanyem.
El regidor d’ECP, Pedro Arco, destaca que la compareixença de les tres formacions al casal La Flama “demostra que no hi ha hagut participació” i denuncia que els primers 100 dies de govern “només han passat” per aprovar reconeixements d’obligacions de serveis sense contracte regulador, en un any amb més de 70 modificacions de crèdit. Això comporta, segons Arco, que “es sostrau a la resta de partits un pressupost que s’hauria d’haver consensuat abans d’eleccions”. Per al regidor d’En Comú Podem, l’única actuació positiva ha estat l’aprovació del Pla Local Feminista.
Arco creu que l’any vinent s’implantarà una nova taxa de residus per imperatiu europeu que augmentarà la pressió fiscal quan cal més planificació i anàlisi per part del govern. El regidor d’ECP insisteix que, abans de pujar l’IBI –“que no grava la capacitat econòmica, sinó la propietat”-, caldria impulsar alternatives buscant nous ingressos o una major rendibilitat de l’efectiu de què disposa l’Ajuntament.
Arco creu que l’any vinent s’implantarà una nova taxa de residus per imperatiu europeu que augmentarà la pressió fiscal quan cal més planificació i anàlisi per part del govern. El regidor d’ECP insisteix que, abans de pujar l’IBI –“que no grava la capacitat econòmica, sinó la propietat”-, caldria impulsar alternatives buscant nous ingressos o una major rendibilitat de l’efectiu de què disposa l’Ajuntament.
Segons declaracions de Miquel Puig (Secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat) a Catalunya Informació: “L’aposta pel disseny de xips ens permetrà construir una indústria de futur”
Vista del parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès, on hi ha el Sincrotró Alba i on se situarà la fàbrica de prototipatge de xips Innofab.
La creació d’un centre de preproducció de xips, que estarà ubicat a Cerdanyola del Vallès, al costat del sincrotró Alba, és una de les qüestions acordades aquesta setmana en la reunió entre els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez.
Materials alternatius al silici
En aquest centre, que s’integrarà en una xarxa d’una desena de centres d’investigació europeus, s’hi dissenyaran xips amb materials de nova generació com el grafè i s’hi faran prototips a petita escala.
Els destinataris dels xips seran centres de recerca, grans empreses multinacionals i, sobretot, start-ups.
El grafè, un nou material està a la mira d’acadèmics i industrials.
El grafè promet una velocitat de transmissió i ducibilitat que deixaria enrere al silici com a matèria primera de la indústria informàtica
El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Miquel Puig, ha assegurat, en una entrevista a Catalunya Informació, que el que es busca és crear una indústria al voltant d’aquest centre a llarg termini. Per tant, creu que aquest projecte tindrà un gran impacte econòmic per a Catalunya en els pròxims anys:
“Això és estratègic perquè creem un centre de coneixement on es pugui dissenyar, desenvolupar i provar xips alternatius, i sobre això es pot construir tota una indústria de futur.”
Una aposta europea per la seguretat i l’autonomia
Segons Puig, a Europa i als Estats Units “hi ha un moviment important per reduir la dependència tecnològica dels dos grans centres asiàtics de producció de xips, Corea i Taiwan”. I bàsicament, per qüestions de seguretat.
Amb aquesta mena de centres, Europa vol dissenyar els seus propis xips per no estar tan lligada al mercat asiàtic i per tenir més control sobre el producte:
“Això interessa moltíssim a Europa, perquè si tu dissenyes aquests xips saps què fa el xip, saps què hi ha a dins; en canvi, si no el dissenyes no saps què hi ha allà a dins i, per tant, de cara a la seguretat és molt important controlar-los, i això passa per dissenyar-los tu mateix.”
El projecte preveu contractar uns 200 treballadors d’alta qualificació que dissenyaran i crearan els prototips dels microxips.
Segons Puig: “És una gran oportunitat si sabem triar bé el nostre nínxol de mercat, i nosaltres creiem que és el disseny”.
I és que aquest sector és molt competitiu i no requereix inversions desmesurades o construccions faraòniques, al contrari que les fàbriques que els produeixen:
“Nosaltres ens volem centrar en el disseny, perquè no demana aquestes inversions tan massives que queden fora del nostre abast, i creiem que hi ha un gran potencial en el disseny dels xips, que requereix molt de talent i mà d’obra d’alta qualificació però no li calen aquestes grans instal·lacions.”
Aquest acord entre el govern català i l’espanyol permetrà que el projecte es porti a terme amb la màxima rapidesa possible, per la seva contribució a l’autonomia estratègica.
Estarà acabat el 2026, amb una inversió xifrada en uns 300 milions d’euros provinents dels fons Next Generation.
LLUÍS TORRES|El desaparegut Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-1994), -Avinguda Diagonal, cantonada Villarroel-, oferia un dels millors Canelons Rossini de la ciutat. Tant és així que no podien faltar a totes les taules reservades pel dinar de Sant Esteve. En Casas i Pauli eren els Maîtres qui s’encarregaven que tot restés organitzat. Però no tots els historiadors de la cuina estan d’acord que els canelons siguin un exemple de la cuina de reaprofitament. Néstor Luján ho defensava però l’historiador de la cuina Jaume Fàbregas diu que és una llegenda.
Els llibres antics de cuina ens recorden que els canelons van començar a fer-se’n a la Maison Dorée de París i que Michel Pompidor i el seu germà van obrir un restaurant igual a Barcelona, on van poder servir les mateixes receptes que la casa mare.
Fa 115 anys, l’avi del Josep Bosch Pompidor va portar els canelons a Barcelona. Havia estat el xef de la Maison Dorée de París, i va obrir la famosa Maison Dorée de Barcelona a la plaça Catalunya el 1903; un edifici que avui ocupa la cadena de moda i complements Primark, a la cantonada amb el carrer Rivadeneyra.
El seu avi, Michel Pompidor, va obrir el restaurant amb el seu germà. Eren de la Catalunya nord, i el Michel va marxar amb catorze anys a treballar a la Maison Dorée de París, i amb vint-i-un ja era el xef d’aquest restaurant que freqüentava l’aristocràcia europea i l’alta societat parisenca.
Pels seus salons també havien passat escriptors com Víctor Hugo, o el compositor i gastrònom Giacomo Rossini, que va donar nom als famosos canelons de la Maison de París, com explica el net del xef, Josep Bosch Pompidor.
“A la Maison Dorée de París, qui va fer el plat va ser el compositor Rossini, que baixava a les cuines, on va ensenyar a fer aquests canelons, que eren trufats. Utilitzava la cuina per perfumar els canelons, la trufa es considerava el Mozart dels bolets.”
Michel Pompidor i el seu germà van voler obrir un restaurant igual a Barcelona, i els propietaris del restaurant de París els van autoritzar a servir les mateixes receptes que la casa mare.
Van obrir el 1903 i van revolucionar la gastronomia i els costums de l’època. Van ser els primers a fer desfilades amb l’última moda de París, i tenien grans sales per fer tertúlies d’intel·lectuals i de polítics per on havien passat Rusiñol, Cambó i Macià.
També van ser pioners a treure els balls de l’alta societat dels palaus per portar-los als locals públics, a partir del ball del marquès d’Alella del 1904.
Els Pompidor li van proposar que si feia el ball als seus salons podria convidar més gent que al palau, però el marquès hi era reticent, ja que les dones no podien anar als locals públics. Llavors, van decidir tancar el local i fer una festa privada a dins, i així van obrir una nova via.
Però a la Maison Dorée de Barcelona sobretot es menjava, i molt bé, al saló per a 300 persones, on es van servir per primer cop els canelons Rossini, que triomfaven al restaurant parisenc.
El plat va tenir molt d’èxit, però havien d’importar les plaques de canelons de França o Itàlia, fins que l’avi del Josep es va posar en contacte amb el besavi de l’Albert Flo, Ramon Flo, que feia pasta des del 1898.
“Ell era un fabricant de pasta i va decidir que havia d’intentar fer això per a tots els seus consumidors i clients, i va inventar una màquina per fer una petita industrialització de principis de s. XX, una màquina de fer canelons, i posar a l’abast de tots els consumidors fàcilment el que ells veien que donava la gran restauració barcelonina.”
El 1911, Ramon Flo va crear la marca El Pavo, per poder-la imprimir a les capsetes de plaques de pasta que va començar a comercialitzar, que eren pràcticament iguals a les actuals.
La fàbrica va créixer, però a Catalunya no hi havia economies gaire folgades i aquells primers anys van servir, sobretot, per donar una gran imatge de la marca a través del seu producte estrella.
A partir d’aquell moment, els canelons es van estendre per tots els restaurants de Barcelona, i en famílies benestants, que en menjaven en qualsevol moment de l’any.
Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-1994)
El plat es va fer tradicional per Sant Esteve de la mà dels gremis d’oficis de Barcelona, que celebraven la festa del seu patró anant primer a una missa a la catedral i després als seus locals per menjar tots junts l’arròs de catedral, amb les restes del menjar del dia anterior, com explica Josep Bosch.
“I els gremis, com que els canelons es van fer tan famosos, van optar per canviar l’arròs aquell pels canelons que es feien a la Maison Dorée, i es feien per Sant Esteve, perquè era el patró dels gremis, i ja es van popularitzar a tot arreu.”
Les fondes van acabar d’estendre aquest plat per tot Catalunya i va arribar a totes les llars, on, a poc a poc, va ser un plat tan imprescindible com l’escudella el dia de Nadal, segons Albert Flo.
“I després de la Guerra Civil i als anys 50 es popularitza a les llars catalanes per l’època de Nadal. Ara ja fa uns quants anys que les xifres de vendes són molt estables i els catalans consumeixen cada Nadal cinc milions de canelons. I que aquestes tradicions es mantinguin amb una població que no creix desmesuradament, deixa veure que, home, és una tradició força arrelada.”
LLUÍS TORRES |Gairebé totes les llars de Bellaterra i Catalunya fan bullir la gran olla d’Escudella i Carn d’Olla, el plat per excel·lència del dia de Nadal.
Escudella i Carn d’Olla a una taula catalana|CEDIDA
Ens és difícil de saber, encara que es podria fer una bona enquesta, per saber a quantes cases bellaterrenques es menja la tradicional Escudella i Carn d’Olla, un dels plats gastronòmics més coneguts d’Europa, el que sí que sabem és que és el plat de sopa documentat més antic d’Europa.
En Francesc Eiximenis un escriptor franciscà nascut a Girona, podría ser un dels llibres més llegits en l’Edat Mitjana, ell recollia aquest plat en la seva obra “Com usar bé de beure e menjar” del segle XIV.
En ella escriu extensament que era un plat que menjaven les families catalanes cada dia. Tres segles després el Baró de Maldà també fa menció de l’Escudella i Carn d’Olla en el seu dietari “Calaix de Sastre”, dient que en menja molt sovint i li agrada molt, d’on es dedueix que l’Escudella i Carn d’Olla no era un menjar tan sols de pobres, era interclassista.
L’origen el trobem en el món de pagès, on els camperols aprofitaven tots els excedents de les collites i el que tenien al rebost per fer un bon brou, per després menjar-se els ingredients acompanyats d’oli d’oliva, encara que el Baró de Maldà deixà escrit que moltes llars l’acompanyaven de salsa de tomàquet.
El nom d’Escudella prové del bol on es menjava la sopa en època medieval, que en llatí era Scutella i en castellà escudilla. Al País Valencià li diuen Olla o Putxero, a la Catalunya Nord Olla o Ollada i a Girona Bullit.
El costum de menjar Escudella i Carn d’Olla per Nadal, és un costum de ciutat, ja que pels pagesos era un plat força habitual. Antigament deien que una bona Escudella havia de portar les quatre carns: porc, vedella, xai i gallina, als que anomenaven els “quatre evangelistes” o les “quatre ordes mendicants”, acompanyades de tota classe de verdures i llegums, la gran protagonista de la carn d’olla, la pilota es feia només amb pa i cansalada.
En un principi a la sopa se li afegien macarrons tallats i formatge, actualment l’Escudella típica de Nadal es fa amb els galets grossos i molt cops farcits de la carn de la pilota.L’ESCUDELLA I CARN D’ OLLA, EL PRIEMR PLAT DELS CATALANS
Em una recent enquesta de la revista “Cuina” feta a través de la xarxa, l´Escudella i carn d’ olla ha estat escollit el primer plats dels catalans. Hi estic totalment d’ acord. El problema però és el següent: on podem menjar una Escudella decent, -sobretot a Barcelona- dins un ambient d’ alta cuina, i fins i tot de cuina mitjana?. Catalunya ara és sopofòbica, i no trobes sopes als restaurants, perquè deuen fer “pagès” i amb elles els cuiners no hi poden fer virgueries de presentacions ni fusions. A Madrid, en canvi, encara e ret culte al Cocido de referència al Lhardy, tota una institució. I a França, i fins i tot i Itàlia, als bistrots o bouchons, a les trattorie etc, sempre hi apareix alguna sopa- sigui la de ceba o el Minestrone.
Un servidor, a pagès, menjava Escudella i carn d’ olla- també en dèiem Bullit, com a Mallorca- cada dia, incloent molts dies d’ estiu (Vilavenut, Pla de l´Estany). Naturalment, la vaig avorrir, en canvi ara la cerco amb delit.
L´escudella i carn d’ olla, a mes es troba, amb variants, arreu dels Països Catalans: Olla, Ollada (Catalunya Nord), Bullit (Pla de l´Estany), Bullit d’ ossos (Mallorca), Sopa i bullit, Putxero (País Valencià), Olla (o putxero ) de les tres abocàs (abocades, serveis), Recapte (regió de l´Ebre), Escudella de pagès, Escudella barrejada, Olla barrejada, Escudella catxaruda, Escudella d’ arròs i fideus (Girona), Escudella de blat de moro escairat, Olla o escudella de blat, escudella amb pilotilles (o mandonguilles), Escudella o sopa de galets, Escudella i carn d’ olla de Nadal, Vianda, Escudella dels quatre evangelistes (per les 4 classes de carn)…I també les immenses escudelles- dites també sopa, ranxo, caldera…- que fan cada any per Carnaval o altres festes- al País Valencià per Sant Antoni- les colles que elaboren la sopa o escudella- a Vidreres, Verges , l´Ametlla del Vallès, Ponts, la Seu d’ Urgell, Rialb, Andorra, etc.
La paraula escudella es refereix al bol amb què, a l’ Edat Mitjana, se servien les sopes i plats amb salsa, que es menjaven amb pa, més tard, el continent va a passar a designar el contingut. Es un plat emblemàtic- de diari- dels catalans durant centenars d’anys , i, com dèiem, forma part de la família de plats similars dels Països Catalans, on s’ inclouen noms locals del mateix plat: Olla, Ollada (Catalunya Nord, una escudella barrejada), Bullit -nom que es feia servir a Girona i que també s’ empra a les Balears-, olla o putxero valencià etc. (al País Valencià el bullit és la verdura de patata i mongeta i ceba). Notem que al País Valencià, on –com explica Josep Piera- es menjava arròs cada dia, l’Olla era el plat dels diumenges (i encara, amb les sobres, el dilluns se’n feia una Arròs al forn), al revés de cada dia. València és també terra d’ olles: olla xurra, olla de la Plana, Olla gitana, Olleta de músic, Olla de blat, Olla espessa, Olla podrida (que retrobem a les Balears) i moltes de monogràfiques.
La formulació de l’ olla, no obstant, és relativament recent, ja que almenys dos dels seus ingredients importants són d’ origen americà: parlem de les patates i, probablement, de les mongetes que era el llegum que s’ hi posa sovint, en moltes comarques preferides als cigrons. Antigament s’hi posaven faves bullides i repelades, un ingredient que ja es consumia a la Prehistòria. En el passat- i encara avui a bona part de la Mediterrània, de Mallorca a Egipte, passant per Malta i Turquia-, les faves seques eren un apart essencial de l’alimentació. A Mallorca encara se’n fa un bullit, dit Fava parada.
En ésser un plat que es menjava pràcticament cada dia (també a l’ estiu, sàvia pràctica, ja que la suor fa perdre líquids i sal) tant al camp com a la ciutat, n’ hi ha versions de diari (amb més hortalisses i més ossos que no pas carn, i la pilota feta només amb pa i cansalada) i de festa, arribant a la gran Escudella i carn d’ olla de Nadal :la dels “Quatre evangelistes”, ja que ha de tenir porc, xai, vedella i gallina. En aquest, cas, però, sembla més aviat un costum barceloní, ja que a pagès i entre els menestrals com he dit, d’ escudella s’ en menjava pràcticament cada dia, i per Nadal hom volia variar. A part que en comptes de galets o colzes, per les festes també es feien servir macarrons (i així ens ho explica el baró de Maldà, als segles XVIII-XIX, Calaix de sastre; en menja sovint i li agrada molt; veiem doncs que aquest plat nacional és interclassista) i a vegades pistons, lletres (per als més menuts), maravilla, granes de meló o cabell d’ àngel. Els avis a vegades encara s’ hi llescaven pa “fent sopes” com diu, al s. XIV, Francesc Eiximenis (que ja ens diu que és el plat característic dels catalans) i s’ hi posava vi, com encara fan alguns pagesos gascons (“lo chabròt”). Seria, dons un dels plats més antics d’ Europa, i citat molt anteriorment que el Cocido espanyo. Unes escudelles particulars que es feien antigament i alguna s’ ha rescatat, són les de blat pica o de blat de moro escairat, que ara es fa al Berguedà.
L´escudella i carn d’ olla es relaciona amb la secular l´obsessió espanyola de negar l´especificitat culinària; és presentada sempre com a subsidiària del “Cocido madrileño” (n´es una “versió regional) i es manipula la història firmant que s´origina al segle XV. Post Thebussem, escriptor gastronòmic del segle XIX, ja ho reflecteix: «El propio cocido, que parece ser el lazo de unión constitucional entre los antiguos reinos, carece aún de una forma concreta que obligue a todos». Néstor Lujan i Juan Perucho a El libro de la gastronomia espanyola, 1970 critiquen aquesta obsessió unificadora.
Eiximenis (s. XIV) és el primer escriptor ibèric i del domini catalano-occità que parla de l’ “Olla” que, si més no bibliogràficament, és anterior, per tant, al Cocido espanyol, al Cozido portuguès o, a l Pot francès al Pot o Olha (o Ola) occitans, una família amb força elements comuns i, particularment, la barreja esplèndida de carns, embotits, llegums i verdures, sense cap referent similar, per exemple, ni en la cuina anglesa ni en la francesa. Altrament al s. XIV ja tenim receptes de “poll (pollastre”) en olla, que recorda la Poule au pot que un rei occità prometia a tots els francesos, i als receptaris monacals del s. XVIII hi apareixen nombroses “escudelles (com a sinònim de cuinats de llegums, carbassa, verdures, etc.), sopes (aquestes sempre amb pa) i olles.
Durant el Barroc ja és coneguda l´Escudella i carn d’ olla, tal com ep’xlico al llibre “La cuina del 1714.” El baró de Maldà, al Calaix de Sastre , l´esmenta en diverses ocasions, sembla que servida amb salsa de tomàquet: “La carn d’ olla amb tot lo que hi entra era acertada i més amb lo sainete de la salsa de tomàtec”. En diverses ocasions parla de la “sopa” i també dels macarrons i formatge, sembla que servits amb l´escudella.
L’escudella i carn d’ olla, tal com la coneixem avui ens ha arribat a través dels llibres culinaris de la Renaixença, sigui La cuinera catalana o el llibre de Felip Cirera, el cuiner del bisbe de Vic a l’ època de Jacint Verdaguer (Avisos o sien regles senzilles a un principiant cuiner o cuinera, 1857)
El coc del bisbe de Vic, “en Felip de Palàcio” encara anomena escudella a tota mena de bol o tassa, tal com s’esqueia en el català antic, i designa “Olla” al plat, al qual li dóna una gran preeminència situant-lo en primer rengle i destinant-li el conjunt més gran d’ explicacions de totes les receptes del seu llibre. Diu Felip Cirera: “Vaig a donarli reglas que podran servir per richs y pobres y casas de comunitat; cada hu segons lo que pot y vol gastar.Suposem que vol cuynar per quatre personas. CALDO. Se previndrà de sis unsas de carn de bou y sis de moltó…y quan la carn serà cuyta y lo such estarà reduhit a la meytat, tindrà lo caldo fet, y ab ell podrà fer arròs, fideus, sopa, o lo que vulga…Ab la quantitat de carn y d’ aygua que he dit (4 o 5 porrons), ni hi ha que hi posan un quarto de gallina…Quan l’olla és escumada, se hi tira un poch de cansalada o pernil, que encara és millor. Cuynant per quatre personas hi pot contar dos unsas..També fa l’olla bona una piloteta y un poch de butifarra.- En las casas que’ls agrada y los proba, en temps de tocino frsch hi poden tirar ossos salats (sic)…Quin no vulga o no puga gastar, també pot fer l’ olla ab segí o cansalada. Després de haver escumat l’ olla y haverhi tirat lo que he dit, també se hi poden tirar ciurons remullats. Per quatre personas ne poden contar tres unsas.- En lloch de ciurons pot tirarhi mongetas o fasols sechs, los que tindrà en remull bon matí…També hi és bon un poquet de àpit, un parell de patatas o una ceba. A son temps un poch de carbassó, pencas de bleda o un poch de cols. Dech advertirli que las cols se han de escaldar abans de tirarlas al olla y traure lo que hi ha al mitx del ull de la col y que forma las fullas més petitas, perquè tufeja y és mal sà”. Finalment, ens informa que “quan la família menja la sopa o escudella sola (noteu que aquí escudella ja té el sentit actual), sens los ciurons ni`ls fasols, ni la verdura de l’ olla, si cou arròs pot contar tres unsas per persona; si són fideus, y són dels bons, dos unsas…Las pastas de sèmola, com són macarrons, betas, estrellas, etc., ha de tenir un gran cuydado a què no se li torren, perquè hi són molt propensas”. La pilota la fa amb carn, cansalada, ceba, all, julivert, ou, molla de pa ratllat, sal, canyella; després es passa per vinagre o per farina.
A La cuynera catalana (1835), a part d’aquesta olla comuna, hi apareixen tota mena d’ “escudelles”: verda, de sèmola, “de olla podrida en estiu”,”de llegums”, “de monjetas”, “de fabas secas”, ”de fabas tendras repeladas”, etc. El mateix s’ escau en el llibres de cuina mallorquina antiga.
Durant el Modernisme és plenament vigent, i ho explico al meu llibre “La cuina modernista”; Santiago Rusiñol s´hi refereix irònicament proposat l´ús d’un “escudellòmetre”. És un plat menestral i alhora de la gran burgesia, amb versions molt luxoses que es feia als restaurants barcelonins on menjar valia un duro, una fortuna.
La primera recepta de la postguerra apareix al llibre La cocina regional catalana, d’ Isabel de Trévis ((1959), sota el nom de “Cocido a la catalana”.
Segons altres documents, sabem que era un plat interclassista, que es feia tant entre els obrers i pagesos com a les cases bones i fins en algun dels grans restaurants mítics, autèntics temples del luxe, de la Barcelona del segle XIX i primeries del XX.
El cuiner català emigrat a Cuba Joan Cabrisas al Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana, publicata a l´Havana, 1858) escriu en parlar de Catalunya: “Si eres aficionado al país del buen vino, no te faltarán reglas para hacer condimentar (sic) la Escudella”, i afirma que és el plat emblemàtic dels catalans.
En la literatura és un plat força present. Joan Alcover, al poema “La serra” del llibre Cap al tard (1909), escriu. “Per servir als pobres fumants escudelles- aquí escudella té el sentit que arriba fins al segle XIX, de l´antic recipient medieval al seu contingut, especialment plats de llegums. Prudenci Bertrana, a Josafat (1906) explica: “El campaner es cuinava ell mateix. De bon matí una majordoma vella li duia de la plaça una mitja i lliura de bou, que ell posava en una olla; feia sopa amb el brou.”Sílvia Alcàntara a la novel.la Olor de colònia (20o9), ambientada en una colònia fabril: “La Teresa havia obligat la canalla a menjar-se un plat d’ escudella amb galets”.Jaume Cabré ha escrit: “L´escudella i carn d’ olla són en gastronomia allò que la corda és en una orquestra simfònica: la base” (Grans plats, grans cuiners, grans artistes, grans escriptors).
Entre els restaurants històrics triats subjectivament” que seleccionà en Néstor Luján, destaca que el Set Portes —caracteritzat per “la generositat curulla de les seves safates i per la confecció de la cuina popular, suculenta i tradicional”— sigui l’únic “restaurant de categoria amb més d’un segle d’existència” juntament amb Can Culleretes. L’avi de l’actual propietari, Paco Soler Parellada, va compartir molts moments amb el mateix Luján i altres companys seus de la revista Destino com Pla o Josep Maria de Sagarra.
Paco Parellada va ressuscitar aquest restaurant —fundat el 1836 a la Barceloneta— després d’adquirir-lo el 1942 amb el llegat de la seva fonda familiar a Granollers. Un dels seus plats estrella és l’arròs Parellada, ideat quan treballava al Cafè Suís i un client amb el mateix cognom (i amb molta pressa) va demanar un arròs net d’espines i de closques. Aquesta elaboració improvisada és una de les poques que Vázquez Montalbán concedeix com a barcelonina.
Taula nadalenca parada a una llar de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
Ingredients per una bona Escudella i Carn d’Olla
3 o 4 l d’aigua (ha de ser de bona qualitat, sense clor)
Carns: porc salat i fresc; ossos de l’ espinada, cansalada, cua, morro, peu, orella, 1 tros de pernil o d’os, 1 tros de ventresca
Vedella: ossos, os del moll (molt estimat), garró, pit, falda, conill de l’ espatlla (hi queda molt tendre), cua…
Gallina o pollastre: pit (un quarter),ales, potes, pedrers, carcanada, oueres
Xai: braó, “rodanxa”, cua, pit o coll o “brot de pit”…(en poca quantitat)
Embotits: botifarra negra (prima i tendra, o bé gruixuda,tipus peltruc, bisbot o bufa , i botifarra blanca, segons la comarca)
1 kg de patates (o menys);1/2 cap de col verda o d’ olla
També: api, pastanaga, porro, xirivia (sobretot al País Valencià, així com card)
Pilota: 200 g de carn magra (barreja de vedella i porc, o més quantitat)
50 g de cansala (aproximadament), molla de pa, 1 ou, all i julivert (opcionalment, pebre i canyella), farina
Vari: 1 bola de sagí enfarinada (opcional;uns 50 g), arròs i fideus o pasta per sopa (200 g en total), o 300 g de galets
Elaboració
Poseu les mongetes a bullir uns minuts en un ansat amb aigua. Traieu-lo del foc i repeleu-les. O bé feu sevir cigrons remullats la nit anterior.
Poseu una olla grossa al foc amb aigua abundant i sal, juntament amb els ossos i la carn, tallats a trossos mitjans i prèviament rentats, així com les mongetes repelades (o els cigrons) i la bola de sagí, enfarinada (s’ hi pot afegir més tard). Quan comenci a bullir ho escumeu. Ho deixeu bullint durant almenys una hora,amb l’olla tapada i a foc no gaire alt. Heu de tenir aigua bullent sempre a punt, per afegir-n’hi si cal, ja que es va evaporant.
Mentrestant feu la pilota. Poseu en una plata la carn magra picada, la cansalada també picada, la molla de pa o pa ratllat, l’ all i el julivert picat; pasteu-ho, amb una forquilla, afegint-hi l’ ou. Doneu-lo forma de massa oblonga, allargada (malgrat el nom); passeu-la, ben passada, per farina, que quedi consistent, fins i tot girant-la com una truita, si hi teniu traça. Afegiu-la a l’ olla juntament amb la botifarra, les patates pelades, senceres i marcades amb un creu i la resta de les verdures. Al cap d’ una mitja hora de cocció, coleu el brou i poseu-lo de nou al foc, amb arròs i fideus gruixuts. Feu-ho coure uns 20 minuts. No importa si queda una mica pastat, tot i que hi ha qui ho prefereix grenyal. Serviu primer l’ escudella, i, com a segon plat, una plata amb les carns i la botifarra i la pilota tallades a rodelles una mica gruixudes ,i l ‘altra amb les mongetes, les patates, la col i la resta de les verdures.
Hi ha gent que s’ afegeix safrà a l’escudella, aixafant-lo al plat mateix; d’ altres s’ amaneixen les patates amb oli.
Sol tractar-se d’ un plat únic, en tot cas acompanyat d’ una amanida de ceba, tomàquet, olives i confitats.
Notes
En posar-hi l’ arròs i fideus, és costum en algunes cases afegir-hi col verda tallada en juliana, resultant, per tant, una escudella més animada.
Els dies de cada dia la pilota es feia només amb pa i cansalada.
Localment, hi ha altres acompanyaments: oli, salsa de tomàquet, pebrot escalivat (Cadaqués), etc.
Si sobrava “carn d’ olla” es passava per la paella; la pilota tallada a rodanxes. En algunes comarques s’ en feia , de l’ “escorregut” (sobres), una mena de trinxat,o bé croquetes, o un trinxat. Felip Cirera diu que hi ha gent que passa la carn per la llauna amb all i julivert.
En algunes comarques valencianes a l’ escudella, olla o putxero se l’ anomena de les “tres abocàs”, dita també “Sota, cavall i rei” pels tres serveis de què consta. Sol incloure card, pilotes- a vegades embolicades amb col- i la resta d’ ingredients similars a l´escudella catalana.
Altres versions són presentant el brou amb mandonguilles petitones- al País Valencià les “pilotes” són més grosses i, com a Tortosa i antigament a Girona, n’ hi ha de dolces-. Per Nadal també se sol fer amb galets- recepta d’ origen barceloní- o amb els galets farcits amb carn.
N’ hi ha versions particulars fetes amb cereals: “blat de moro escairat” (Berguedà, Solsonès), “blat picat” (dit també escairat, pelat, molinat, trillat, de coure, granyons, etc. tant al País Valencià- incloent el Carxe, comarca catalanoparlant de Múrcia- com a diverses comarques catalanes), ordi (Vallespir).
En algunes comarques (Selva, etc.) s’ hi afegia un tros d’ oca o d’ ànec, com es fa a Occitània.
LLUÍS TORRES| Una bona representació de famílies de Bellaterra, amb l’assistència de Josep M. Riba, el president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, es varen aplegar ahir al vespre, 24 de desembre, a les 18:00 hores, per gaudir d’una acollidora representació nadalenca celebrada a l’escalinata de la Parròquia de la Santa Creu de Bellaterra.
Ignasi Roda Fàbregas, director de teatre bellaterrenc, dirigint el Pessebre Vivent a l’església de Bellaterra
El director de teatre Ignasi Roda va dirigir els adults i infants actors voluntaris que interpretant amb il·lusió i entrega, un sentit passatge bíblic escollit especialment per aquest Nadal de 2023: “El retaules dels evangelistes”. Abans de passar a la Missa del Pollet. Totes les famílies presents van interpretar nadales populars com per exemple “El noi de la mare” o “Fum, fum fum”, sempre sota la direcció i entrega del prestigiós professional Ignasi Roda.
Cal destacat el bonic detall de la distribució entre totes les famílies assistents, de petites espelmes, que encenent-les crearen un càlid ambient de pau i armonia, tant necessàris en aquests moments, aquí i en zones tant properes a casa nostra i terra santa.
Ignasi Roda Fàbregas, és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, també cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. La seva creació i posta en escena “El retable dels evangelistes”, és una part del Pessebre Vivent organitzat pel Taller de Famílies de la Parròquia de Bellaterra, una coordinació de la veïna Anna Romero.
Puri Rivelles i Rosa Maria Garcia presentant la 16;representació Els Pastorets 2023 del Turó de Sant Pau (Bellaterra)
LLUÍS TORRES |Coincidint amb el seu 16è Aniversari, l’Associació del Veïnat del Turó de Sant Pau (Bellaterra), i amb la presència de Josep Maria Riba, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, s’ha representat l’obra de teatre infantil “Els Pastorets del Turó”, una acollidora i familiar adaptació de Puri Ribelles i Rosa Maria García, amb la participació estelar del jovent del Turó de Sant Pau.
El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l’Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més boniques de Barcelona.
Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana, dibuix original d’Aurora Altisent Balmàs (Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022), dedicat als bellaterrencs Angi i Francesc
El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.
La Sala de Concerts
Sala de Concerts|Palau de la Música Catalana
La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.
Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l’escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d’Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l’altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.
Sala d’Assaig de l’Orfeó Català
Sala d’assaig de l’Orfeó Català| Palau de la Música Catalana
Un altre petita joia del Palau de la Música és la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català.
Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions i on assagen els cors de l’Orfeó Català. Aquí es troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l’escenari de la Sala de Concerts que hi ha just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l’època típica del Modernisme català.
La façana del Palau
Façana del Palau de la Música Catalana
La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l’any 1989, fa cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. És considerada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l’escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.
Les Columnes del Palau
Columnes de la balconada Lluís Millet|Palau de la Música Catalana
Dins de dues d’aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; i al segon pis els busts dels músics, sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner, ja al carrer d’Amadeu Vives. A la part superior d’aquesta façana, un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza la senyera de l’Orfeó, obra d’Antoni Maria Gallissà, i al centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una de les peces més interpretades per l’Orfeó i que des del 1996 és l’himne oficial de Mallorca.
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Sala Lluís Millet| Palau de la Música Catalana
Un altre espai representatiu del Palau és l’emblemàtica Sala Lluís Millet, un gran saló –sala de descans i trobada– dedicat al mestre Millet, fundador de l’Orfeó Català. La sala, d’una altura de dos pisos, la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals, d’un efecte extraordinari. I més excepcional encara és la balconada que es veu a través d’aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques.
El Foyer del Palau
El Foyer|Palau de la Música Catalana
També és un escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s’utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.
LLUÍS TORRES|A pregunta de Bellaterra.Cat, el que no han volgut respondre Riba i Macarulla, és el cost mensual d’aquesta nova contractació de l’EMD de Bellaterra. Ells mateixos van recordar, durant la trobada amb el veïnal al Centre Cívic, que l’anterior EMD pagava mensualment, -per publicitat-, 800€ a la revista mensual gratuïta Tot Bellaterra, i que es va mantenir durant el mandat de Ramon Andreu, de 2010 a 2023.
Alba Huerga Bel, responsable de premsa de l’EMD de Bellaterra, Plataforma ZEO, i Sponsoring Maracanà SL| CEDIDA
Es dona la coincidència que al mateix temps, Alba Huerga segueix sent la Responsable de Comunicació de la Plataforma ZEO, creada i presidida per Josep Maria Riba, i també de Sponsoring Maracanà SL, altra empresa presidida per Riba, ambes, oficialment, amb seu al carrer Vázquez Mella de Bellaterra.
Alba Huerga Bel, és graduada en Periodisme per la UAB amb menció de Societat i Cultura. Anteriorment publicava a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Actualment cursa un Màster de Comunicació & Marketing Digital amb INESDI. Plataforma ZEO, va ser creada i impulsada l’any 2017 pel bellaterrenc Josep Maria Riba Farrés, també, -des de les últimes Eleccions Municipals de 2023-, president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, amb el partit polític Bellaterra Endavant.
Huerga,va fundar a Rubí, “El Butlletí de Ca n’Oriol”, per donar veu al veïnat d’un barri obrer deixat de banda pel seu l’Ajuntament. També ha fet la seva petita aportació al món de la ràdio durant dos anys: com a seccionista al Bac Up de Ràdio Flaixbac i co-presentadora dels informatius de 7 de Ràdio (Horta Guinardó).
La vocació d’ Alba Huerga, sempre ha estat comunicar. I que hi ha millor que comunicar amb voluntat social, per poder canviar les coses? Es mou per temes de gènere, acció social i empreses, defensa davant el maltractament animal… Ara mateix el seu eix principal és el medi ambient: Ajudar a comunicar la consciència ZEO (zero emissions) i crear una comunitat ZEO que comparteixi els valors de sostenibilitat de la plataforma presidida per Josep Maria Riba
Finalment, cal dir que AlbaHuerga és l’encarregada de la comunicació de la Plataforma ZEO a tots els seus canals digitals, i de premsa de l’EMD de Bellaterra, tal com ens ho ha confirmat, apart de Riba i Macarulla, la pròpia secretària de l’EMD, en Bea Ripol.
Font: EMD de Bellaterra, Plataforma ZEO, Sponsoring Maracanà SL,
LLUIS TORRES|Sorprèn la presentació i balanç fet dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba i el seu partit polític Bellaterra Endavant, que no l’hagin transmès en directe, -com últimament fan a través dels diferents canals oficials: YouTube, la mal anomenada Bellaterra TV, Facebook, Zoom….i només l’hagin pogut seguir presencialment, un màxim de 25 veïnes i veïns, des de la sala gran del centre cívic de la plaça Maragall.
Josep Maria Riba i Jordi Macarulla amb l’actor Jaume Pla, el dia del balanç del 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant
19:00 hores, del 19 de desembre de 2023, sala gran del Centre Cívic del la plaça Joan Maragall de Bellaterra, Josep Maria Riba Farré (partit polític Bellaterra Endavant), president de la Junta Veïnal de l’EMD, fa balanç del seus primers 6 mesos gestionant l’EMD de Bellaterra, això sí, sense precisar en cap moment els punts del seu programa electoral que ha fet realitat aquests mesos, com per exemple, la sortida de l’EMD del Centre Cívic, una ocupació que data de 2010.
Sorprèn i molt que a la presentació i balanç fet dels 6 mesos de gestió de la Junta Veïnal de l’EMD presidida per Josep M. Riba, (del partit polític Bellaterra Endavant), no l’hagin transmès en directe, -com últimament es fa a través dels diferents canals oficials com Youtube, Bellaterra TV, Facebook, Zoom….i només l’hagin pogut seguir en presència personal, només 25 veïnes i veïns, des de la sala gran del centre cívic de la plaça Maragall?
RESUM DEL BALANÇ DEL PARTIT POLÍTIC BELLATERRA ENDAVANT (Centre Cívic de Bellaterra, 19 desembre 2023)
(1) Confirmació que el dia 12 de gener 2024, l’Ajuntamen de Cerdanyola començarà a canviar l’allumenat de Bellaterra per leds que economitzant un 70% d’energia. Inversió valorada en uns 600.000€, aportats per Unió Europea des de fa un munt d’anys.
(2) Amb la pujada general dels guals i IBI, l’Ajuntament de Cerdanyola té previst una inversió de 100.000€ per asfaltar part dels carrers de Bellaterra. (EMD té la competència de manteniment de voreres i calçades), i voldria que s’aprofités per reparar forats.
(3) Previsió de peatonitzar la zona de comerç de Bellaterra, tram que unirà la part central amb els aparcaments de Farmàcia, etc., i el tram de Joan Fàbregas amb Abalo. Instal·lar una rotonda Av. Bertomeu (BV1414), Ramón Llull, Abalo, perquè els cotxets puguin pujar a Joan Fàbregas per Lluís Avalo. Les obres estàn previstes s’acabin el 2025, sempre i quan la Generalitat aporti els diners.
(4) Es vol crear un “Camí Peatonal” a un tram del Camí Antic, i que els cotxes que accedeixin “se busquin la vida per altres carrers de Bellaterra”. Igual volen fer a Pin i Soler, prohibint l’entrada des de la rotonda de la Vall de Sabadell.
(5) Es podría tornar a obrir l’accés al la UAB a través del carrer Can Miró, ja que si no ho fa, la direcció de la UAB ho demandarà judicialment per fer-ho efectiu.
(6) L’EMD vol contractar 2 brigades, una per espais verds i altra per obres i manteniment (de moment conserva els 2 treballadors actuals).
(7) Es vol prohibir l’aparcament de cotxes a la zona esportiva propera al Centre Cívic del Turó de Sant Pau, per evitar els “Botellons” dels caps de setmana.
(8) Es vol restaurar la zona del Parc de la Font de la Bonaigua, amb un pressupost de més de 400.000€, però és desconeix quan es podria executar.
(9) Queixes veïnals perquè l’EMD no està responen a les propostes enviades per millorar l’espai públic. L’EMD té previst contractar una persona experta per respondre totes les instàncies públiques.
(10) La UAB es nega a permetre fer un aparcament a la seva zona propera a l’estació de Bellaterra, i reclamarà com propis els camins utilitzats per l’EMD, perquè diu és part del seu territori autònom.
(11) L’EMD reclama al veïnat que no deixin permanent els cubells de brossa lligats al fanals de l’espai públic, per evitar la visita de porcs senglars, i la mala imatge de Bellaterra.
(12) Es recorda que en cas d’emergència, si s’utilitza un del 4 desfibrilador públics de Bellaterra, automàticament respòn el 061, i es desplaça al lloc d’urgència.
(13) Sobre l’etern consultori mèdic, tant necessari a Bellaterra, tot segueix igual des de l’any 2010, moltes gestions però cap solució definitiva. Es diu que a Bellaterra ja sóm el 25% de gent gran i un 15% d’infants.
(14) Riba recorda la pendent instal·lació de pantalles acústiques al tram de la B-30, AP-7 al seu pas per Bellaterra, però Fomento no acaba de fer-ho.
(15) Es vol instal·lar un gran contenidor (n’hi deien banyera), a la part baixa de la zona del Camí Antic, per evitar que la maquinària aspiradora de l’Ajuntament no perdi 2 hores portant-lo a Cerdanyola (No s’’ha dit quin cost té la banyera, i si es pagarà algun lloguer o cànon etc.,)
(16) Diuen que no tenim servei d’agents cívics, perquè estan de baixa per malaltia, que no són de seguretat, i que depenen de la Policia Urbana de Cerdanyola.
(17) L’EMD fa públic que demanarà, abans del 29 de desembre la modificació del PDU (Pla Director Urbanístic) per a que es puguin dividir les cases en 2 vivendes a Bellaterra. Al veïnat li preocupa la proposta de l’EMD el fet que ja han decidit “tirar pel dret” en la normativa de dividir les cases, tot i els informes negatius dels experts de la Diputació, i sense fer consulta al ciutadans. Tampoc s’especifica de quina manera es dividirien les cases i si això afectaria a tot Bellaterra o només a algunes zones.
(18) No es pot dir que a l’EMD sigui un Govern, sinó una Junta Veïna presidida pel president de l’EMD de Bellaterra (no de Bellaterra). Els vocals no estan anomenats oficialment com tals, no tenen carteres ni sous, i cobren amb cada assistència als plens i per assessorar al president de la Junta Veïnal.
(19) En el balanç dels 6 mesos de l’EMD gestionada pel partit polític Bellaterra Endavant, no va dir en cap moment, quin dels punts del seu programa electoral han portat a fer-ho realitat, el que és del tot decebedor.
(20) L’EMD vol crear un Mini Bus en demanda, pels carrers de Bellaterra, sempre i quan s’aconsegueixi el seu cost de 100.000€, aportats per l’Ajuntament de Cerdanyola.
(21) L’EMD i Cerdanyola volen crear zones de baixes emissions a Bellaterra perquè no puguin circular vehicles de més contaminació.
(22) Riba diu que l’actual EMD ha trobat a la seu, deutes de més de 85.000€ que va deixar l’anterior president, correponent a deutes a advocats que van tramitar gestions judicials contra Cerdanyola, etc., que han estat negociant per rebaixant-lo fins a 45.000€, i que fins i tot podrien decidir de no pagar-ho.
“Bellaterra.Cat ha contactat amb el portaveu del partit polític Gent Per Bellaterra, Guillem Nadal, perquè concreti i aclari la sorprenent notícia anunciada per Josep Maria Riba, sobre aquesta possible deute deixada per l’anterior Junta Veïnal de l’EMD (2010-2023). Ens quan ens arribi ho farem públic“.
(23) Riba confirmar que l’anterior president de l’EMD pagava cada mes, 800€ a la revista mensual Tot Bellaterra, -en concepte de publicitat-, però juntament amb Macarulla no van voler respondre, sobre la quantitat que l’EMD paga actualment a l’empresa de premsa contractada a Sant Cugat, per molt que se li ha demanat, i en diferents ocasions, -sempre silenci com resposta-, el que ho fa molt poc transparent de cara al veïnat.
(24) FAKE NEWS* El passat diumenge 17 de desembre es va celebrar la 12a edició de la Cursa solidària organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola. Segons va dir Riba, la col·laboració econòmica de l’EMD de Bellaterra va ser una aportació de 200€, també van col·laborar la Universitat de Barcelona i Applus+ Laboratories.
*Segons informació aportada i confirmada per experts de la Federació Catalana d’Atletisme, “No és veritat, -tal com han informa mitjans locals-, que la participació a la cursa fos de 1.000 persones, sinó exactamente de 393”, a no ser que s’hagin equivocat i contesin les fulles dels arbres propers.
BELLATERRA.CAT 