Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Uncategorized’ Category

La utilización de simbología franquista seguirá sin castigo tras la aprobación de la nueva Ley de Seguridad Ciudadana. El Ministerio del Interior ha confirmado que no bastará la mera exhibición de banderas o emblemas de este tipo para cometer una infracción grave, sino que las Fuerzas de Seguridad deberán entender, además, que con ello se incita a la violencia o se está justificando el odio.

El artículo 16 del anteproyecto aprobado en el último Consejo de Ministros castiga con multas de entre 1.001 y 30.000 euros las expresiones o el uso de banderas y otros símbolos que “inciten, promuevan, ensalcen o justifiquen el odio, el terrorismo, la xenofobia, el racismo, la violencia contra la mujer o cualquier otra forma de discriminación, siempre que no sean constitutivas de delito”. El Ministerio del Interior, por contra, no considera que la sola exhibición de la bandera impuesta por la fuerza en España durante cuarenta años incite al odio o la violencia, según fuentes de ese departamento.

El secretario de Estado de Seguridad, Francisco Martínez, afirmó este lunes que la nueva Ley de Seguridad Ciudadana no pretende castigar “consideraciones de tipo político, sean las que sean”, sino el uso que de esa simbología se haga. “Antes de entrar a la casuística concreta, se aplicara el principio de proporcionalidad y se castigarán las conductas que provoquen ese tipo de comportamientos”, declaró a Antena 3 el ‘número dos’ de Interior. Por tanto, quedará al criterio de los miembros de las Fuerzas de Seguridad imponer sanciones por enseñar, por ejemplo, la bandera con el águila de San Juan.

Las infracciones que recoge el anteproyecto de ley se dividen entre las que hereda del texto ahora en vigor, aprobado en 1992; las que ahora son faltas y como tales desaparecerán del Código Penal; y las de nueva creación, que tratan de acabar con las lagunas de la vigente ley Corcuera. En este último apartado se enmarca el artículo 16 sobre exhibición de lemas o símbolos que inciten al odio o la discriminación.

Tampoco el Código Penal de 1995 sanciona la exaltación del franquismo. De hecho, el componente ideológico sólo está considerado un agravante de otros delitos tipificados en el texto vigente hasta ahora. Fuentes jurídicas destacan la dificultad de los tribunales para condenar en casos de exaltación del franquismo o el nazismo, debido a la ausencia de un “bien jurídico protegido”, es decir, de un colectivo al que se reconozca legalmente perjudicado por esa apología.

El pasado octubre, el Grupo Popular tumbó con su mayoría en el Congreso una moción de CiU, consensuada con PSOE, IU, UPyD y UPN, para que el nuevo Código Penal incluyera los delitos de “apología y enaltecimiento del franquismo”. El PP se escudó entonces en las referencias genéricas que hará el nuevo Código Penal a ideologías totalitarias.

Multa por la “ofensa a España”

La laxitud con las banderas del anterior régimen y otros símbolos de la Dictadura contrasta con las fuertes multas de hasta 30.000 euros que el Anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana reserva para las denominadas “ofensas a España”. En el mismo capítulo de infracciones graves, un artículo castiga las “ofensas o ultrajes a España, a las comunidades autónomas y entidades locales o a sus instituciones, símbolos, himnos o emblemas, efectuadas por cualquier medio, cuando no sean constitutivos de delito”.

Francisco Martínez, el número dos de Interior, se refirió a este artículo asegurando que la Administración se debe reservar el derecho de castigar “determinadas conductas que atacan a un bien jurídico que debemos proteger: nuestros símbolos constitucionales y todo lo que rodea a la imagen de España”.

Read Full Post »

20131206-225118.jpg

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 – Johannesburg, 5 de desembre de 2013)
Va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d’apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 – 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.

Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l’apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L’ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l’ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l’Agència Central d’Intel·ligència estatunidenca (CIA), fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d’un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.

Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l’11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l’apartheid i l’establiment d’una democràcia no racial al país.

Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa.

Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual perdé un fill, i seguí sent una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels Drets Humans.

Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida, en dues de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica, d’autors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.

A Sudàfrica, tothom li té un respecte profund i se’l considera “el pare de la nació”. Sovint se l’anomena amb el nom del seu clan, Madiba.

20131206-225842.jpg
Nelson Mandela saluda a Dacia Cerdà Gabaroi, una gran amiga de Bellaterra, i voluntària a Barcelona’92.

Read Full Post »

20131204-105535.jpg

FOCUS/Espagne: de Fagor à Miss España, faillites en série dans un pays en crise
AWP

Madrid (awp/afp) – Des autoroutes, un fabricant d’électroménager, un club de foot: en Espagne, aucun secteur n’échappe à l’épidémie de dépôts de bilan, qui continuent à grimper avec la crise et se terminent pour beaucoup en faillites.

Selon l’Institut national de la statistique, de 1147 dépôts de bilan en 2007, le pays est passé à 6197 en 2009 puis 9071 en 2012.

En 2013, “on devrait être autour des 10’000”, estime Carlos Sancho, avocat et professeur de direction financière à l’IESE Business School.

“2013 va être l’année avec le plus grand nombre de dépôts de bilan de l’histoire de l’Espagne”, renchérit Enrique Bujidos, responsable des restructurations au cabinet PricewaterhouseCoopers.

Plusieurs noms emblématiques, aux yeux des Espagnols, ont trébuché ces derniers mois: en février, le promoteur immobilier Reyal Urbis a été emporté par sa dette de 3,6 milliards d’euros, le deuxième plus gros dépôt de bilan de l’histoire du pays.

Pescanova, dont les poissons surgelés sont vendus dans tous les supermarchés et qui emploie plus de 10’000 personnes, s’est déclaré en cessation de paiements en avril.

Le 13 novembre, c’est l’empire Fagor, connu pour ses fours et machines à laver, qui a fait de même, menaçant plus de 2000 emplois en Espagne, pays déjà touché par un chômage de 26%.

A plus petite échelle, on trouve, dans le club des “concursos” (nom espagnol du dépôt de bilan), l’équipe de football du Deportivo La Corogne, diverses autoroutes privées ou encore l’organisateur du concours Miss España.

De manière globale, le secteur de la construction, le plus touché, représente environ un tiers des redressements judiciaires selon diverses estimations.

Au sein de la maison de courtage Axesor, on table sur “une croissance d’environ 20-25%” des dépôts de bilan en 2013 puis un léger ralentissement en 2014, explique Javier Ramos, son directeur du cabinet d’études.

Mais le phénomène est en fait encore plus large, car “en Espagne les taux de dépôts de bilan restent très bas”, souligne-t-il: entre janvier et septembre, ils n’ont représenté que 26% des fermetures d’entreprise.

CHIFFRE DÉCOURAGEANT

Dans un pays où le tissu industriel est surtout composé de petites entreprises, celles-ci “ont très peur du dépôt de bilan” et “en général, (le patron) ferme directement l’entreprise” plutôt que passer par cette procédure, témoigne Celia Ferrero, vice-présidente de la fédération des petits entrepreneurs ATA.

Un chiffre est décourageant: alors que le dépôt de bilan est censé aider à redresser les comptes de l’entreprise pour lui permettre de repartir, en Espagne, selon Axesor, 94% des dépôts de bilan aboutissent en liquidation.

“Nous avons tous un peu la sensation que si l’entreprise dépose le bilan, alors bien sûr elle ne va pas continuer à exister”, regrette Carlos Sancho, plaidant pour une réforme faisant du mécanisme “un parapluie fourni par la loi au chef d’entreprise pour l’aider à passer l’averse”.

Comment expliquer cette hausse des défaillances d’entreprises, alors que l’Espagne sort de la récession? “Nous sommes maintenant en train de voir les effets juridiques de la crise”, répond l’avocat, rappelant qu’au plus fort de la tourmente, beaucoup de sociétés avaient obtenu des banques des crédits pour tenir le coup.

Ces crédits “arrivent aujourd’hui à échéance” et, alors que la croissance et la consommation restent faibles, les entreprises se trouvent face à des banques plus réticentes à leur prêter de l’argent.

Le secteur bancaire espagnol, qui a reçu en 2012 une aide européenne de 41,3 milliards d’euros, est en effet étroitement surveillé par le Fonds monétaire international et la Commission européenne et du coup, “se sent moins incité à aider ses clients”, commente Enrique Bujidos.

“Je crois que si le crédit revenait, beaucoup d’entreprises qui sont aujourd’hui au bord de la fermeture pourraient tenir jusqu’à ce que l’économie aille un peu mieux”, suggère Celia Ferrero, qui s’inquiète aussi des factures en retard des administrations: celles-ci “paient en 144 jours, presque cinq mois!” alors que la loi dit 30 jours.

“Une petite entreprise sur quatre a dû fermer justement à cause de cela”, assure-t-elle, et au total, “près d’un demi-million de petites entreprises ont disparu pendant la crise”.

afp/rp

Read Full Post »

La Bellaterra solidària diu molt de tu!
Ajuda més que mai i truca: 905 11 55 55
Fem de Catalunya el país més solidari d’Europa. La Marató de TV3 depèn de tots nosaltres. Fem realitat el nostre somni i el millor futur!!

20131203-011711.jpg

Read Full Post »

20131201-160038.jpg

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950) és un polític castellà establert a Catalunya, fill d’un militar falangista i germà d’Alberto Fernández Díaz. És membre de l’Opus Dei.

Espagne… un avant-goût de ce qui nous attend?

PODEU LLEGIR L’ARTICLE ORIGINAL EN FRANCÈS :

Les nouveaux franquistes au pouvoir en Espagne appellent ça, “loi citoyenne de sécurité”… preuve que même des merdes fascistes peuvent faire montre d’humour. Ce panel de lois liberticides est une atteinte flagrante au droit de manifester, et ce, même en mode “indignés pacifiques”. Certes, elle n’a pas encore été approuvé par le Conseil des ministres, mais c’est une question de jours, et on sait que, comme chez nous avec les trois salopes, quand l’intérieur et la justice proposent… la “loi” dispose selon leurs désidératas!

Le ministre de l’Intérieur Jorge Fernandez Díaz a déclaré que le durcissement était indispensable pour lutter contre la “spirale de violence” des “collectifs antisystème” qui utilisent des “techniques de guérilla urbaine” […] “il ne s’agit pas seulement de réagir juridiquement aux initiatives de guérilla urbaine qui prolifèrent dans nos villes”, mais de refuser l’“angélisme juridique”. Il faut que “les gens craignent davantage l’Etat”, n’a pas hésité à aboyer le ministre de l’Intérieur du gouvernement autonome catalan, Felip Puig. Ils souhaitent notamment qualifier “la résistance passive ou active à grande échelle” comme un délit d’“atteinte à l’autorité”…

Les infractions “graves”… de 1.000 à 30.000 €
Il s’agit de “menaces ou insultes envers un policier” (laissé à leur appréciation, connaissant leur honnêteté légendaire…)

Ou encore de “disposer des éléments qui empêchent la libre circulation des véhicules et des personnes” (toutes obstructions sur la voie publique, plus de manifs “barrages”…)

Les infractions “très graves”… jusqu’à 600.000 €
Ces délits méritant la damnation éternelle sont :

“La captation ou la diffusion d’images attentant à l’honneur, l’image ou la sécurité de membres des forces de l’ordre” (l’interdiction de filmer les flics…)

Manifester “sans préavis, devant des institutions de l’état, comme le Congrès, le Sénat ou les hauts tribunaux” (donc toutes manifs ou actions non autorisées ou spontanées…)

“Porter une capuche” lors d’une action ou manifestation sera également considéré comme une infraction gravissime, tout comme la pratique des “escraches” – que Basagoiti, leader régional du PP, voit comme une “attitude nazie” et que Mariano Rajoy qualifie de “profondément antidémocratiques” (sic) – , lorsque des mouvements ou associations citoyennes se rendent sur le lieu de travail ou le domicile des personnes qu’ils veulent dénoncer publiquement.

Foutez-moi ces terroristes en taule, et circulez, y a rien a filmer!
Bien sur toutes ces joyeusetés seront assorties de peines de prison – et vice versa – , ben ouais…

Selon le futur arsenal législatif espagnol, celui qui occupe un bâtiment tel qu’une agence bancaire peut être puni de 3 à 6 mois de prison. Si on interrompt les transports publics, on peut être condamné jusqu’à deux ans d’emprisonnement. La résistance à l’autorité (par exemple en s’enchaînant les uns aux autres pour éviter une expulsion) pourra être assimilée à un attentat et donc puni de 4 ans de prison. Quant au partage ou à la diffusion par des moyens publics d’actions qui troublent l’ordre public (en d’autres termes : l’appel à une manifestation via des réseaux sociaux), il peut être puni d’une peine de prison d’un an… et des joyeuses amendes mentionnées plus haut, of course. En fait, quand cette loi sera passée, n’importe quel acte de désobéissance civile ou de résistance au cours d’une manifestation pourra être puni d’une peine de prison et d’amendes. Ah oui, j’oubliais… les prostituées et leur clientèle sont aussi concernées par la loi : racolage, jusqu’à 30.000 euros d’amende!

Bon ben, on peut y aller maintenant, hein… La loi nous protège, l’esprit du “Caudillo” est de retour!
L’ONG Reporter Sans Frontières, dans un communiqué publié jeudi 21 novembre:

“Dans quelle démocratie digne de ce nom les opérations de police ne peuvent-elles plus être couvertes par la presse lorsqu’elles ont lieu dans l’espace public ?” […] “Ce projet de loi risque de faire des manifestations de rue des zones interdites aux journalistes. Sous le coup de poursuites judiciaires et d’amendes exorbitantes, susceptibles d’être distribuées à l’envie tant la notion ‘d’atteinte à l’image ou à l’honneur d’un policier’ est imprécise, comment les journalistes pourront-ils couvrir efficacement non seulement les manifestations, mais l’ensemble des événements impliquant la police ?”

L’Espagne serait-elle une nouvelle fois le terrain de jeu et d’entraînement du fascisme rampant, l’histoire se répète-t-elle comme dans les années trente..? Comme en ’36 les gouvernements européens ferment les yeux, car en réalité, ils bavent d’envie devant cet arsenal juridique inique que ces nostalgiques du franquisme pondent aujourd’hui, et ils en prennent bonne note!

Read Full Post »

20131126-213448.jpg

Notícia de http://www.cugat.cat
ICV se suma a l’oposició del macrocomplex comercial a Cerdanyola

ICV ha mostrat la seva oposició a la possible construcció d’un macrocomplex comercial a Cerdanyola pel greu impacte comercial, territorial i ambiental que pot provocar a la zona. Els ecosocialistes temem que amb aquesta acció l’Icansòl pretengui sanejar unes finances ‘malmeses’. (Seguirà ampliació)

Les agrupacions cerdanyolenques d’ICV i EUiA han presentat un seguit d’al·legacions a una proposta que, segons el portaveu local d’ICV-EUiA, Joan Calderon, suposa una afectació directa a Sant Cugat.

Els ecosocialistes locals s’oposen a la possible ubicació del que seria el major centre comercial d’Europa per l’impacte directe al comerç, medi ambient i territori de la zona. A més, Calderon ha explicat que un dels motius pels quals es mostren en contra de la proposta és la voluntat de l’Incasòl a un possible sanejament dels seus comptes a través de la privatització del seu patrimoni públic. Article de Judith Cañares

20131126-213525.jpg

Read Full Post »

20131123-152945.jpg

ETAPES
Enrique Granados 10, 08007 Barcelona
Una dirección a tener en cuenta! Este pequeño restaurante se presenta con una estética actual-informal
Cocina moderna / Menú: 16€/ 50€ – Carta: 35€/45€

ÀVALON
Pare Galifa 3, 08003 La Barceloneta
Un restaurante con personalidad propia. Disfruta de unas instalaciones de línea moderna, con mucho diseño, así como de u..
Cocina tradicional / Carta: 22€/35€

SENYOR PARELLADA
L’Argenteria 37, 08003 La Barceloneta
Coqueto restaurante, de estilo clásico-colonial, dotado con varias salas en las que parece que el tiempo se hubiese dete..
Cocina regional / Carta: 20€/35€

SILVESTRE
Santaló 101, 08021 Barcelona
La pareja propietaria ha creado un entorno clásico con varios espacios independientes
Cocina tradicional / Menú: 21€/ 39€ – Carta: 31€/42€

FREIXA TRADICIÓ
Sant Elíes 22, 08006 Barcelona
Está llevado por el matrimonio propietario y, con el paso de los años, se ha convertido en toda una institución.
Cocina regional / Menú: 25€/ 35€ – Carta: 29€/55€

MANDARINA
Caravel. la “La Niña”, 08017 Barcelona
Ofrece un aire fresco y juvenil, dejando en el cliente la sensación de comer sano y ligero. Se distribuye en dos plantas..
Cocina moderna / Menú: 15€/ 26€ – Carta: 22€/42€

LA TAULA
Sant Màrius 8-12, 08022 Barcelona
Reservas: 934172848
http://www.lataula.com
Cerrado sábado al mediodia, domingos, festivos, mes de agosto y parte de semana santa. FGC L7 El Putxet.
Pequeño, acogedor y con detalles. Un concurrido y animado ambiente define esta casa, donde elaboran una cocina europea.
Mesa imperial de gala de 25 comensales y pequeños banquetes hasta 42. Angi y Francesc es el matrimonio propietario desde 1994.
Cocina internacional / Menú: 15€/ 40€ – Carta: 25€/45€

EL RACÓ DEL CARGOL
Dr. Martí Julià 54, 08903 L’Hospitalet de Llobregat
Cuenta con una barra de apoyo, un comedor principal de ambiente clásico y dos salas más secundarias en el piso superior.
Cocina regional / Menú: 15€/ 53€ – Carta: 28€/45€

VIVANDA
Major de Sarrià 134, 08017 Barcelona
Disfruta de una sala de montaje moderno, joven e informal, así como un patio-terraza arbolado con gran éxito en la zona…
Cocina tradicional / Menú: 17€ – Carta: 19€/34€

OLMOSGOURMET
Francesc Teixidó 7 E – 08918 Badalona
Pese a encontrarse en un polígono industrial esta es una casa muy bien organizada, con una cafetería en la planta baja.
Cocina tradicional / Menú: 24€ – Carta: 30€/39€

CAN FERRAN
08192 Sant Quirze del Vallès
Este negocio familiar, de gran éxito y tradición, ocupa una antigua masía rodeada de árboles.
Cocina catalana / Carta: 25€/33€

CAN POAL
av. Vilassar de Dalt 1b, 08188 Vallromanes
¡Instalado en una antigua masía rehabilitada! En conjunto presenta un montaje bastante sencillo y un ambiente familiar.
Cocina tradicional / Menú: 19€/ 40€ – Carta: 24€/32€

EL CEL DE LES OQUES
de la Palla 15, 08221 Terrassa
En una callecita peatonal del casco histórico. Tras su anodina fachada accederá a un interior de línea actual-funcional.
Cocina tradicional / Menú: 13€ – Carta: 32€/38€

SARA
av. Abat Marcet 201, 08225 Tarrasa
Casa llevada con gran amabilidad por el matrimonio propietario. En su sala, dividida en dos espacios de línea clásica.
Cocina tradicional / Menú: 13€/ 25€ – Carta: 31€/39€

MIRKO CANTURAN CUINER
av. Pi i Margall 75, 08140 Caldes de Montbui
Tener la cocina vista nada más entrar o el comedor decorado a base de libros gastronómicos son rasgos singulares.
Cocina moderna / Menú: 30€/ 45€ – Carta: 34€/41€

CAL XIM Cal
pl. Subirats 5, 08739 Sant Pau d’Ordal
Llevado entre dos hermanos. La clave de su éxito radica en la calidad del producto y en los precios moderados.
Cocina carnes y parrillas / Menú: 20€ – Carta: 29€/38€

LA CAVA D’EN SERGI
València 17, 08770 Sant Sadurní d’Anoia
distancia : 33 km
Negocio llevado por un atento matrimonio. Presenta una carta de cocina tradicional actualizada, con toques creativos, as..
Cocina tradicional / Menú: 18€/ 44€ – Carta: 31€/39€

LA FONT
Rafael Masó 1-3, 08360 Canet de Mar
Moderno, muy luminoso, llevado entre hermanos y emplazado en la parta alta de la localidad. Proponen una cocina actual.
Cocina moderna / Menú: 19€/ 40€ – Carta: 30€/37€

VALL FERRERA
Áreu, Lleida

QUATRE ESTACIONS
Banyoles, Girona

ER OCCITAN
Bossòt, Lleida

EL PORTALET
Bossòt, Lleida

LA GRUTA
L’Escala, Girona

ELS PUIS
Esterri d’Àneu, Lleida

EL CELLER DE L’ASPIC
Falset, Tarragona

NU
Girona

EL VAIXELL
Llança, Girona

MAS POU
Palau-Sator, Girona

PONTS
Ponts, Lleida

HOSTAL COLOMÍ
Santa Coloma de Queralt, Tarragona

CAL TRAVÉ
Solivella, Tarragona

LA LLUNA
Sudanell, Lleida

HOSTAL JAUMET
Torà, Lleida

CAN POAL
Vallromanes, Barcelona

ERA LUCANA
Vielha, Lleida

EL NIU
Vielha-Escunhau, Lleida

Read Full Post »

20131122-111000.jpg

Política 20/11/2013
DÈFICIT FISCAL
Catalunya aporta a Espanya 18 vegades més que Alemanya a la Unió Europea
Un estudi de la sectorial d’economia de l’ANC demostra que, amb l’eliminació del dèficit fiscal, la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari
Nerea Rodríguez
Un estudi de la sectorial d’economia de l’Assemblea Nacional Catalana demostra que Catalunya aporta a Espanya un 50% més que Alemanya a la Unió Europea en termes absoluts, i 18 vegades més en termes relatius. L’estudi considera que “amb aquesta aportació Alemanya controla la UE, mentre que Catalunya ni tan sols aconsegueix infraestructures tan bàsiques com l’Eix Mediterrani”.

En concret, les dades aportades indiquen que l’aportació mitjana anual d’Alemanya a la UE (2007 – 2011) és de 10.397 milions d’euros (un 0,4% del PIB), mentre que l’aportació mitjana anual de Catalunya a Espanya (2005- 2009) és de 15.640 milions d’euros (un 7,8% del PIB).

El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat, ja que a Catalunya arriba fins al 8,4% del PIB, mentre que a Connecticut és del 5%, a Flandes del 4,4% i a Alberta de 3,25%. Fins i tot si s’apliqués el mètode del Flux de benefici, el dèficit fiscal resultant segueix estant molt per sobre dels estàndards internacionals (5,8% del PIB), tal i com demostra el següent gràfic:

Les dades també mostren que l’any 2010 el dèficit fiscal català va ser de 16.543 milions d’euros, el que equival a 2.200€ per cada català, “quantitat que seria suficient per doblar el pressupost de sanitat i educació que tenim actualment”.

Responent a la pregunta “Com m’afecta això?”, l’estudi de l’ANC assegura que “l’eliminació del dèficit fiscal comportaria un augment substancial d’ingressos, encara que també un petit augment de despesa per pagar serveis centrals”, però, amb tot, “la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari”.

Així, i amb un superàvit pressupostari de 10.800 M€, “la Generalitat no només no hauria de fer noves retallades sinó que es podrien eliminar les retallades fetes en exercicis anteriors, i sobrarien diners per invertir en polítiques destinades al creixement econòmic i en favor de l’ocupació”.

Aquesta investigació també revela que “les úniques comunitats autònomes que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid”, i assegura que “Madrid sempre hi guanya”. “30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid”, adverteix l’informe.

Read Full Post »

Guia Michelin 2014

20131121-095519.jpg

El restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc, obert l’any 1994, uns dels Bib Gourmand a la Guia Michelin 2014.

20131121-095548.jpg

Read Full Post »

Navarro juga fort i perd
“La direcció del PSC s’enroca de la pitjor manera: Prefereix correr el risc d’una ruptura interna, abans que anar a una ruptura amb el PSOE”
Editorial
El PSC va abandonar ahir la centralitat. A partir d’ara votarà sempre en contra del dret a decidir, i el PSOE ja no tindrà més problemes amb el PSC. La direcció socialista ho explica amb l’eufemisme que només accepten una consulta previ acord amb el govern espanyol. És a dir, que només defensaran el dret a decidir dels catalans si l’Estat està d’acord amb el fet que els catalans decideixin. És exactament la mateixa posició que el PP i Ciutadans, però expressada de forma més retòrica. La decisió del consell nacional dels socialistes situa per primera vegada aquesta formació al dictat del PSOE, i en un moment que la societat demana justament el contrari. Però el cas és que la direcció del PSC s’ha enrocat de la pitjor manera possible. Ha preferit correr el risc d’una ruptura interna, abans que anar a una ruptura amb el PSOE. I això tindrà greus conseqüències de cara al futur. Escombrant el sector catalanista del partit com van fer ahir, sense acceptar la més mínima transacció, el PSC renuncia a la seva identitat històrica i entra en un rumb de decadència. Navarro ha jugat fort i ha perdut.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »