Archive for the ‘Bellaterra’ Category
THE BELLATERRIAN🐿️ La Martina i en Domènech
Posted in Bellaterra, tagged THE BELLATERRIAN on 27 Setembre 2024|
BELLATERRA (1994) Entrevista a Montse Roig, presidenta de l’Associació Musical de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged el musical de bellaterra, L'Esquirol Amics de Bellaterra, montse roig on 27 Setembre 2024|
Bellaterra, 27 de setembre de 1994
“Penso que és el problema més gran de la generació que puja ara: ningú té una tarda de tranquil·litat per poder llegir un llibre o escoltar música, que crec que és molt important pel tipus de vida que portem”. MONTSERRAT ROIG
LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que Maria Jesús Querol va realitzar a Montse Roig, creadora d’El Musical de Bellaterra, publicada l’estiu de 1994 a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.
📷 L’Esquirol Amics de Bellaterra
Cinc anys al cap de l’Escola de Música de Bellaterra.
Montserrat Roig, té 31 anys i en fa cinc que va crear l’Escola de Música de Bellaterra. A més a més de dirigir el funcionament del centre imparteix classes de lenguatge musical i piano. Actualment l’Escola de Miriscada, a 150 alumnes i 16 professors. Des dels inicis de la fundació de l’Escola, la Montse va posar molta il·lusió en el Festival de Música de Bellaterra, del qual ja s’ha celebrat la seva quarta edició el passat mes de gener. De l’Escola també han nascut la Coral d’adults, la Coral infantil, La Banda de vent, els Tabalers i la Big Band Bellaterra. Com si amb això no en tingués prou, la Montse, va impulsar al setembre la creació de l’Associació Musical Bellaterra.
Per què creus necessari l’Associació Musical de Bellaterra?
-L’Associació neix per donar difusió i tirar endavant, en un principi, el Festival de Música de Bellaterra, La Banda i el Grup de Corda.
-I també potenciarà altres activitats musicals que no vinguin de l’Escola?
-És clar que sí. El que seria maco és que tots els grups musicals de Bellaterra entressin a formar part, i llavors l’Associació faria el que es decidís, tan podria ser muntar la Nit de Rock.com qualsevol altre activitat.
-Quina ha estat la primera resposta de Bellaterra?
-Bona, els alumnes de l’Escola l’han recolzat molt bé, també hi ha socis que no són de l’Escola. En total som una cin- quantena. Però seria important que hi hagués més gent. Ara ens hem de reunir i fer un planing d’acció.
-Com s’ha desenvolupat aquest IV Festival de Música de Bellaterra?
-Jo estic contenta. La qualitat ha estat la mateixa dels altres anys tot i que disposa- vem de molts menys diners, ja que engu- nay no se’ns va concedir la subvenció de la Generalitat. Hem estrenat una proposta de recerca d’obres de grans èxits de com- positors clàssics amb la Big Band, que va ser el dia més esplendorós. D’altre mane ra ha participat molta gent de l’Escola de Música. També l’organització ha anat molt millor, pot ser de cara en fora no s’ha notat, però pràcticament no he tingut que fer cap esforç perquè se’n parlés en els mitjans de comunicació.
-Es pot dir que ja està consolidat?
-El festival és una cosa tant delicada que encara no es pot parlar de consolidació. No té un capital propi. Si l’any vinent, amb l’Associació funciona bé ja es podrà començar a parlar de consolidació. Hi ha coses que s’han de millorar, com fer actuacions fora del festival, de cara a l’estiu, i si es poden fer concerts profes- sionals i amateurs. M’agradaria que s’impliqués tothom que tingués alguna cosa a dir. Decidir si el seu lloc ha de ser a la UAB o aquí a Bellaterra.
-A quin local?
-Això és el que hauria d’estudiar l’Associació Musical de Bellaterra. A mi m’agradaria tenir una sala en condicions a Bellaterra per poder fer el Festival i altres activitats però ha de ser una iniciativa d’un col·lectiu més ampli.
-A Amics de Bellaterra també li agraéria tenir un teatre, i d’altres d’entitat de Bellaterra fa temps que busquen local per poder tenir els arxius i reunir-se se, per exemple.
Tenir un espai comú seria bo que es pogués fer, perquè hi ha una necessitat creada. Quantes més entitats estem interessades més facil serà d’obtenir
-Com va ser que et decidissis a crear l’Escola de Música de Bellaterra
-L’Escola es va inaugurar el setembre de 1991, amb una data molt significativa que va coincidir amb la mort de Miles Davis. Vem fer un petit concert al que van venir els alumnes a qui jo ja donava classes particulars a casa. Jo vaig començar a donar alguna classe de piano mentre estudiava música a la Universitat. De seguida vaig tenir més alumnes dels que jo hem podia dedicar i amb una amiga ens ho anàvem combinant. Un cop acabada la carrera vaig continuar donant classes i treballant en diversos llocs durant un any. A l’estiu em vaig apuntar a un curs a New York. Quan vaig tornar vaig buscar un lloc on poder fer les classes i, quan ja havia decidit deixar-ho, tot i que em sabia molt de greu pels nens. em van fer la proposta de quedar-me
aquest local.
-Quina diferència hi ha ara a l’Escola des de quan va començar?
Vam començar amb menys professors i
alumnes, però ràpidament vem arribar als 150 alumnes que tenim ara, que ja ver a ser la quota de l’Escola. Ara tenim alumnes que venen de Sant Cugat, Valldoreix I també de Cerdanyola. Actualment també fem seminaris de perfeccionament per a músics professionals.
-Com són els seminaris?
Són cursos trimestrals, bàsicament de
jazz, per a professionals que venen de tot arreu, ara en tenim músics de València. Vic, Blanes, Granollers, etc.
-El fet d’estar a la vora de Terrassa, on se celebra el Festival de jazz, us ha facilitat aquesta especialització?
-No. Ens ajuda una mica, que Bellaterra està molt ben comunicada. Tinc una gran simpatia pel Festival, vem tocar amb la BBB i també en la Nova Jazz Cava. Tot i així si els seminaris funcionen bé és gràcies als professors.
-Teniu previst fer un curs de formació musical mare-nen, explica’ns en què consistia i per què no es va arribar a fer?
Una tarda, fent classes
-Els horaris de les mares no coincidien amb el de la professora i l’hem deixat per l’any vinent. Són cursos d’iniciació musical per a mares i nens de dos anys, que venen junts a classe, seguint la metodologia de l’Institut Jacques Delcroze. Es treballa el ritme amb exercicis de motrocitat. Recull una mica les experiències de la musicoterapia en l’embaràs i el part. Jo això ho vaig veure fer a Suïssa, i realment és molt maca aquesta relació mare- fill a través de la música.
-Tambe està obert als pares?
És clar. Però tots anem tan atabalats que és difícil de trobar el temps. Jo crec que estem perdent totalment el plaer del moment. Penso que és el problema més gran de la generació que puja ara: ningú té una tarda de tranquil·litat per poder llegir un llibre o escoltar música, que crec que és molt important pel tipus de vida que portem.
-Són moltes les formacions musicals que han nascut de la mà de l’Escola de Música. Fes-ne cinc cèntims
La primera formació de l’Escola fou la
Coral d’Adults, que es va iniciar al
mateix any. Al principi érem poquets: la Marisa Botet, la Maria Rosa Borraz, la Merce Ferrer, Clara Riba, la meva mare Maria Ayuso, i jo. Ha passat alts i baixos, té entre uns 17 i 25 membres, segons l’època. Ara està en una bona època, està equilibrada, però fa falta gent, tant homes com dones,
-Llavors ve la Coral Infantil…
-La coral infantil va lligada als cursos de solfeig. A partir de primer, cada curs té la seva coral, i per a les festivitats es munten concerts conjuntament. Després de la coral de nens vem fer els combos, que van sorgir dels seminaris.
-També hi ha el grup d’Els Tabalers…
-El grup de tabalers només actua per la Festa Major i per Nadal. Més o menys són sempre la mateixa gent: Albert Marquès, Xavi Roig, Lluís Roda, Enric Peinado i Dimmy Ripollès. I cada cop més els alumnes de bateria, que m’agradaria que s’organitzessin sols amb el seu professor. El primer any era molt en pla voluntari, i ara cada vegada hi ha més nivell. És dur, perquè s’ha d’anar fent tradició i costa.
-I de caire professional la Big Band Bellaterra…
-Primer vem intentar fer una Big Band amb els alumnes dels seminaris, però era molt dificil perquè cada alumne venia d’un món diferent. Llavors ens vem plantejar crear una big band amb professionals i vem crear la Big Band Bellaterra, amb músics vinculats d’alguna manera amb l’Escola, alguns són mestres, d’altres han fet projectes junts. Amb la BBB hem fet moltes coses, hem estat al Festival de Jazz de Terrassa, a la Fira de Mercant en Viu de Vic, a la Fira de València i també en els Festivals de Música de Bellaterra.
-I per últim La Banda.
-La Banda agrupa a tots els alumnes que comencen a tocar un instrument de vent. I és molt divertit perquè comprèn totes les edats i toquen pares i fills.
-Quina altra formació vindrà ara?
Ara hem començat a assajar amb el
Grup de Corda, que vindria a ser el mateix que La Banda, però amb instruments de corda. Només hi ha quatre violinistes i haurem d’esperar una mica. El que passa és que hi ha com una obsessió per aprendre a tocar el piano, que és un instrument molt bo per educar-te musicalment, però si tu vols ser músic professional has d’aconseguir un virtuosisme extrem per poder tocar sol. Però si no penses ser pianista, és millor aprendre piano modern i que puguis acompanyar qualsevol altre instrument i formar un
grup. Amb l’Escola pretenem donar un nivell bàsic, i quan un té 18 anys, que pugui triar si vol ser músic amateur o professional. Però tot això és molt lent, són anys. La generació que comença ara ja ho té millor que la generació anterior com la Raquel, el Jaume i Mario Llorca, Anna Torregrossa, Meritxell Ripollès, Belén Beascoa que van acabar el grau elemental a l’Escola hi ara ja estan estudian a la Universitat i segueixen venint.
-Es una satisfacció personal veure com els alumnes que van començar amb tu acaben la carrera?
-Si, totalment. Però és que tota aquesta generació són fantàstics com a músics i com a persones.
-Aquest any les audicions les feu en el Club de Bellaterra. Per què?
Des dels inicis de l’Escola feiem les audicions en la sala d’actes del Rectorat, però ens quedava una mica lluny. Hem arribat a un acord amb el Club, i hem col-locat un piano de cua en la sala d’actes per poder fer les audicions, i alhora hem muntat unes activitats paral·leles. com les classes magistrals pels nens i el cicle de conferències sobre compositors clàssics com Vivaldi, Bach i Mozart per a tothom i pròximament unes masterclasses sobre les diferències de grans pianistes i una altra del guitarrista modern Robbern Ford, mitjançant videos. Però les audicions les continuem fent a l’Escola per els més petits, i les col·lectives, com els coros, a l’església on queden molt bé.
-Com és que no hi ha cap rètol a l’Escola?
Aiii! Això del rètol porta cua… Anava passant el temps i com tothom ja sap on està l’Escola, ho he anat deixant.
-Doncs hi ha molta gent que no sap que hi ha una Escola de Música a Bellaterra.
Què dius! L’hauré de penjar! La veritat és el que ja el tinc encarregat.
Maria Jesús Querol
BELLATERRA (1994) Anna Maria Cruz i Isabel Bernaud. Treballar i viure a Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged L'Esquirol Amics de Bellaterra on 26 Setembre 2024|
Bellaterra, 26 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que Andrea Pascual va realitzar a l’Anna Maria Cruz i Isabel Bernaud, publicada el 1994 a L’Esquirol Amics de Bellaterra.
📷 L’Esquirol Amics de Bellaterra
Andrea Pascual entrevista a l’Anna Maria Cruz i Isabel Bernaud
Quan era xiqueta anava a costura…, i ha passat mitja vida a Bellaterra, enamorada de la quietud del seu <<<barri», cosint fins a les tantes de la nit, matinant per endreçar la casa i cuidar el jardí amb el primer raig del sol, a aquella hora del matí quan Bellaterra sembla recuperar l’ambient tranquil de temps passats. Anna Maria Cruz és la modista de Bellaterra. Viu amb Isabel Bernaud, la seva germana, encara que aquesta porti el cognom del marit, francès. Totes dues van venir a Bellaterra l’any 1954, quan els metges van recomanar un canvi d’aires a la seva mare. Des de llavors Anna Maria sempre ha viscut a Bellaterra. Isabel ha passat llargues temporades a França, la més llarga des del 1960, quan es va casar amb l’Antoine Bernaud, fins al 1982 en que es va quedar viuda. Des de llavors les seves mans, que no saben deixar de treballar, acompanyen a la germana, ajuden a cosir o a descosir, i els diumenges, com que no es pot treballar, fan delicades puntes de ganxet.
– Isabel: En morir l’Antoine, vaig dir, <<<per estar tu sola a Bellaterra i jo sola a Saint Etienne, si tu no vols marxar de Bellaterra, ja hi vindré jo.» I aquí estic! Ens avenim molt bé, perquè ella diu <<<farem el que tu diguis», i jo «no, el que vulguis tu». I així anem.
– Anna Maria: Sempre ens hem avingut molt. Doncs ara, que les dues estem pels volts de vuitanta anys, no anirem a canviar! – Isabel: Jo he viscut menys temps a Bellaterra, però sempre m’ha agradat. Quan encara vivia el pare, ens estàvem a Sabadell, i els dies de festa agafàvem el tren i cap a Bellaterra a berenar o a passar el dia al bosc.
– Anna Maria: A casa meva mai anaven a la Floresta o a Les Planes, sempre a Bellaterra.
– Isabel: Quan vostè ens va dir que ens faria l’entrevista per L’ESQUIROL, va sortir el tema del que costava el bitllet del tren l’any 1950. Jo, per no donar-li a vostè una xifra equivocada, vaig anar un dia a les oficines dels Ferrocarrils a Barcelona per demana’ls-ho. Vaig deixar una targeta i van dir que ja em trucarien. Però res. Llavors vaig tornar- hi un altre dia i li vaig dir a aquella noia que necessitava saber el que valia el tren l’any 1950, perquè no n’estava ben segura de que el preu fos una amb cinquanta. I aquella noia em diu que què és això? Ves! El cas és que encara no m’ho han aclarit i ja he deixat dues targetes. Ara tornaré a Barcelona i els diré: «Bé, han tingut temps de buscar- ho? I si és que no els hi ve bé, digui- m’ho!>> Jo crec que de Sabadell a Bellaterra valia una amb cinquanta cèntims. Em recordo que l’any 1931, la primera vegada que anàrem a Barcelona, per comprar-hi xocolata, des de Sabadell a Barcelona valia una pesseta i deu cèntims. I de Sabadell a Sant Quirze, quinze cèntims. – Anna Maria: Jo no me n’recordo. Isabel agafava el tren cada dia per anar a treballar a Sabadell, d’ordidora, a la fabrica de Can Codina. – Isabel: En deien Codina, el nom de la família de la senyora, però en aquella època ja era dels Vila-Puig. Als treballadors ens pagaven el preu del tren. D’altres amos no que no ho feien. Agafava el primer tren cap a Sabadell, a les 6,10 del matí. A aquella hora també l’agafava la senyora Anita, la dona de l’alcalde Marcet, per anar a missa; la senyora Magdalena del Colmado de Can Roso, que estava al costat de l’església; la Paquita, la masovera de Can Fàbregas, i la Mercè, la dona d’en Joan, el vigilant
de Bellaterra.
Aquestes anaven per comprar a plaça de bon matí, perquè després havien de treballar. La Mercè atenia la centraleta de Telèfons, que estava allà a on ara està la Farmàcia.
– Anna Maria: Eren aquells trens antics
de fusta. Els deien «els trens de
Xicago». Diuen que quan van ser vells per als americans els vàrem comprar aquí. Eren molt macos, de fusta brillant. Tenien uns seients que el respatller es feia anar d’un cantó a l’altre quan canviava el sentit de la marxa.
– Isabel: El seient estava quiet; el que es movia era el respatller. S’agafava per un mànec que hi havia a la punta i…ras! es passava per sobre el seient a l’altre cantó. – Anna Maria: Jo anava a Sabadell a emprovar a algunes clientes; d’altres venien elles aquí. Això al principi, després vaig cosir per la senyora Peña, que vivia davant l’església, per la senyora Tort, la senyora Faus, la senyora Antonia Valls, la senyora Bonastre, la senyora Escapa, que ara viu a Mèxic…i a poc a poc em vaig quedar únicament amb les clientes de Bellaterra. Al principi m’ajudava la mare, i tenia vàries noies, la Maria petita, que li deien, que venia de Sabadell, l’altra Maria d’aquí baix, la Consuelo, que era la germana de la masovera de la casa dels Romedis.
– Isabel: I no venia també la dona d’en Gervasi?
– Anna Maria: No. El Gervasi era el que repartia les cartes. Perquè llavors a Bellaterra no teníem servei de Correus, si es que ara es pot dir que tenim servei, ah!, ah!, ah!. El correu el recollia del tren en Pepe Cots, que era com
l’alcalde de Bellaterra, li donava al Gervasi i aquest ho repartia per les torres. En Gervasi també es cuidava de l’aigua. En aquella època l’aigua venia de Barcelona i no depenia com ara d’Aigües de Sabadell. Però va resultar que Bellaterra tenia poca aigua, molta gent no s’hi estava per això, i un bon dia la companyia de Barcelona va voler portar aigua cap a Sabadell i en Marcet, que era alcalde de Sabadell i tenia una torre a Bellaterra, i els del Fomento, els van dir que no els donarien el permís per passar per aquí les canalitzacions si no deixaven aigua per a Bellaterra. Es veu que la companyia no ho volia, però al final van deixar l’aigua i va ser un bé de Déu. Llavors va ser quan va començar a venir-hi més gent.
– Isabel: L’altre problema de Bellaterra era l’electricitat, millor dit, la llum dels carrers. Teníem tres o quatre bombetes, <<<pengim-penjam>>> i tot fosc a les nits. A mi no em feia por. En aquells anys hi havia encara moltes restriccions i llavors havíem de canviar el torn de treball a la fabrica.
Si no hi havia electricitat més que a les nits, doncs a treballar de nit. Per tornar, agafava l’últim tren. Tot era fosc, però jo venia ben tranquil.la. La mare em deia que digués a en Joan, el vigilant, el marit de la Mercè, que m’acompanyés, perquè ell sempre estava fent «el recorrido».
Donava tres o quatre voltes per tots els carrers de Bellaterra.
– Anna Maria: En Joan caminava a les
nits per tots els carrers de Bellaterra. A vegades em deia: «Apa, que ahir a les tres encara cosies, que he vist el llum del cosidor encès». Jo tenía el cosidor a baix, a on hi havia estat el forn de pa abans de la guerra. Com que el qui
portava el forn era «roig», després de la guerra va sortir «pirant». Va agafar la
casa un que es deia Pepet Uñó., de Cerdanyola. El Pepet repartia queviures amb un camió per Bellaterra durant
bastant de temps. En aquella època can Casas només obria els tres mesos d’estiu i a l’hivern només quedava can Roso. Es veu que el Pepet tenia el projecte de tornar a fer marxar el forn, vendre pa a Bellaterra i arreglar aquesta casa per quedar-se aquí els dies que plegava molt tard de repartir, per no haver d’anar cap a Cerdanyola. I molt bé. Però la seva dona es va sentir malament, van anar al metge i… un càncer. En vuit dies es va morir. I la casa es va quedar tancada. – Isabel: Llavors va ser quan a la casa a on estàvem, que era del senyor Samitier, ens va dir que la necessitava per que casava un fill. Nosaltres li demanàrem
la casa al Pepet Uñó i ens la va llogar l’any 1957 per sis mil pessetes a l’any. – Anna Maria: Un temps després Pepet Uñó va pensar que volia vendre la casa i el Doctor Montmany de Sabadell n’estava interessat, i ens donava un traspàs, però jo no volia marxar i em vaig decidir a comprar. Era l’any 60, me’n recordo bé perquè la mare es va morir l’any 59. I vaig anar pagant a «plaços», cada tres mesos. No va estar malament.
– Isabel: I just un any després jo em vaig casar a França i ella es va quedar aquí tota soleta.
– Anna Maria: Jo a França no hi volia anar. A mi no se m’hi havia perdut res allà. En comprar la casa és quan vam desfer el forn. La paret del jardí està feta amb les pedres que hi van sortir. L’Àngel, el guarda, ens va ajudar a plantar els rosers. Era un bon home. Només havies de demanar-li qualsevol cosa i de seguida venia a ajudar, a tothom. No entrava ningú a Bellaterra sense que ho sabés l’Àngel. Vigilava molt,
– Isabel: I també vigilava el José, que era un pobre, petit i prim; pobre, però molt honrat que dormia al buit d’una escala que hi havia hagut a la plaça del colmado. Una vegada va veure un xicot que es ficava per una finestra, li va agafar la cama i no va parar fins que el va fer sortir. La gent de Bellaterra li feia caritat i la senyora Anita Marcet l’
ajudava molt. Em penso que al final, quan ja se li anava el cap, el van portar a Sabadell a la Casa Caritat i allí es devia morir. Pobre home.
– Anna Maria: Entre el Joan vigilant, el José i l’Àngel el guarda, era un bon trio per a Bellaterra. I el que també estava <<al tanto>>> de tot era en Gaspar, l’encarregat de les obres del senyor Roig, el constructor.
Em recordo que una vegada… – Isabel: Ai! Ja sé el que vas a dir! – Anna Maria: Sí, eh? Doncs una vegada, encara estàvem a l’altra casa, hi havia un senyor que era una mica massa <<<faldillero». No direm el nom, oi? Resulta que va portar aquí una «amiga» i en Gaspar va veure que la dona entrava a la casa, però no va veure que abans havia entrat el senyor. En Gaspar va començar a preocupar-se, perquè era l’època en que els estiuejants ja havien marxat i aquella dona no havia estat aquí a l’estiu. En Gaspar va trucar a casa nostra a preguntar si sabíem si hi havia algú. Nosaltres no havíem vist entrar a ningú. Llavors se’n va anar a buscar a en Joan, el vigilant, i van decidir d’ anar a telefonar els amos de la torre des de ca l’Escoda, perquè era l’únic telèfon que hi havia més a prop. Li va contestar la senyora. Ell va preguntar si sabia si havia d’anar algú a la torre de Bellaterra, perquè li semblava que havia entrat algú. La senyora li va dir: «Ah, no es preocupi, deu ser el meu marit, que havia d’anar a arreglar una cosa de les golfes». Llavors ja van ensumar el que era i van dir: «Doncs bé han de sortir, i ja els veurem». Allò que passa, perquè, és clar, es van «picar». El Joan va trucar a la porta, i… una bona estona després va sortir el senyor, per la finestra, tot escabellat: «Què hi ha?>> I en Joan <<Res, que ens ha semblat que havia entrat algú a la torre…>> I ell: «No, no res, aquí únicament hi he entrat jo». Però els altres es van esperar, i després de molta estona van veure sortir tots dos. I es va saber que era una… «senyora», molt coneguda…, del carrer Àngel Guimerà de Sabadell.
– Isabel: Vet aquí. Bellaterra estava molt ben cuidada. No pas com ara, no!
Andrea Pascual
TEATRE|Jaume Pla, el capità de bombers oficial a “La cantant calva” d’Eugène Ionesco
Posted in Bellaterra, tagged Eugène Ionesco, Jaume Plà, La cantant calva, Teatre on 26 Setembre 2024|
Bellaterra, 26 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim l’entrevista que Andrea Pascual va realitzar a l’actor Jaume Pla, publicada el 1994 a L’Esquirol Amics deBellaterra. El dia 28 d’octubre de 1959. En Pla interpretà per primera vegada a Catalunya, La cantant calva d’Eugène Ionesco, al Teatre Romea de Barcelona.
EL CAPITÀ DE BOMBERS OFICIAL
No és una exageració dir que en Jaume Pla sigui el «capità de bombers oficial». S’ho ha guanyat al llarg de trenta-cinc anys. Des del 28 d’octubre del 1959, dia de l’ estrena a Catalunya de La cantant calba d’Eugeni Ionesco a càrrec de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, fins al gener del 1994, amb la companyia del Teatre del Sol, a Sabadell, Jaume Pla ha recitat gairebé 250 vegades el famosíssim
<<<enconstipat>> del capità de bombers.
– Sí, es poden dir 250, per arrodonir, encara que en realitat són nomes dues-centes- quaranta i escaig. I no són tantes; és que en trenta-cinc anys dóna temps per a molt… – I quantes vegades l’ has vist interpretada per d’altres actors?
– Això no ho he comptat. Com tot afeccionat al teatre que va a París, he vist unes quantes vegades la representació que es fa al Théatre de la Huchette. És una representació gairebé mítica. Porten fent-la trenta-set anys seguits. La cantant calba és l’obra de teatre del món que dura més anys. Ja ha sobrepassat, de molt, a La Ratonera d’Agatha Cristie i ara, desgraciadament, amb la mort d’ en Ionesco torna a ser un tema d’actualitat i continuarà representant-se durant molt de temps més.
– I pensar que l’estrena va ser un fracàs total!
– Els espectadors van llançar les cadires contra l’escenari, quan es va estrenar l’any 50, el dia 11 de maig, al Théatre des Noctambules de París. Després va passar al Théatre de l’Huchette, i fins ara. Aquest és un teatre molt petit. Hi caben unes centcinquanta persones, està al carrer del mateix nom, a un lloc molt típic del <<<quartier latin». La companyia que porta tant de temps fent l’obra va venir, fa tres anys, al Festival de Tardor de Barcelona. Dels sis actors que la van estrenar, en van venir quatre. Tinc dedicat per ells, i per més gent de teatre, un llibre preciós, una edició de Gallimard de La cantatrice chauve, fet amb les imatges de l’actor en cada una de les frases que diu, i amb un tipus de lletra diferent, segons el text, molt original. Recordo que una senyora va preguntar als actors francesos si no era pesat fer el mateix paper cada dia. Un dels actors li va dir. <<Ui, senyora, no pensa vostè que és més pesat treballar cada dia a una oficina de la Caixa d’Estalvis?».
– És cert que cada representació és diferent?
– Sí, perquè en cada representació el públic ho és de diferent, i els actors no estan igual d’humor, o d’inspiració, o de cansats, o d’il.lusionats. Cada representació és una creació. En l’argot del món del teatre, al públic el diem <«els morenos», i els actors que fan la primera escena, quan surten, avisen els altres: <<<avui tens «els morenos>> molt a punt, ho agafen tot!», o <<compte, que avui semblen de plàstic»; llavors l’actor necessita anar matisant, canviant, adaptant-se, i mai és pesat ni avorrit. Jo ara, amb el Teatre del Sol, a Sabadell, he fet trenta-tres representacions, els caps de setmana, d’octubre a gener, com estava programat. Mai n’havia fet tantes. Amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona en feiem quatre o cinc. Hi hauria arribat a cent! Hem tingut molt bones crítiques. En Frederic Roda, a la seva crítica a La Vanguardia, va dir que era un Ionesco definitiu. El teatre d’en Ionesco, com que és de l’absurd, permet fer moltes versions, i aquesta ha estat molt ajustada a l’esperit de l’autor. En Ramon Ribalta, el director, ens va marcar d’una forma molt estricta. A d’altres versions, per exemple, la meva entrada era molt aparatosa, fins i tot amb la mànega dels bombers. En aquesta feia una entrada molt circumspecta, molt anglesa, saludant i tot.
– Fa molt que treballes amb el Teatre del Sol?
– Fa més de 20 anys que sóc a Bellaterra i quan els vaig conèixer encara vivia a Barcelona. Precisament vaig entrar en contacte amb ells per aquesta obra. El grup que portava en Ribalta a Sabadell es deia Palestra, i estaven muntant La cantant calba. Per raons que no vénen al cas, l’actor que feia el bomber va haver de deixar l’obra quinze dies abans de l’estrena. En Ribalta, desesperat, va anar a l’Institut del Teatre de Barcelona buscant algú que pugues fer el bomber. En quinze dies! El van adreçar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i allí hi havia la Maria Aurèlia Capmany, que era molt trempada, i li va dir: «Home, si a Barcelona tenim el «bomber oficial», que és qui va estrenar «La cantant calba». Això només t’ho farà en Jaume Pla». Em va telefonar, i jo encantat! Va tenir molt èxit. Ribalta volia que m’incorporés a la companyia, però en aquella època jo no podia, i va sorgir l’amistat. Jo sempre dic que les bones amistats que tinc han sortit del món del teatre.
– A Bellaterra també vas representar La cantant calba, com s’explica en aquestes mateixes planes.
– Sí, i va passar una anècdota molt divertida. Una ocurrència d’en Frederic Roda boníssima, i dins del joc del teatre de l’absurd, que ens va deixar ben descol.locats als actors. Durant molt temps, amb el mateix grup de Sabadell, vàrem muntar el que es deia el TTP, el Teatre Truca a la Porta, i anàvem a les cases a fer representacions teatrals per alguna festa. Sempre dic que, excepte batejos i comunions, hem fet de tot.
Principalment fèiem teatre d’en Ionesco o d’en Txèhov. Bé, doncs vàrem venir amb el TTP a Bellaterra a casa dels Rodon, i quan sortíem a saludar, vet aquí que per l’altra banda de l’escenari surt un altre senyor vestit de bomber, com jo, que també saluda. Els actors el miràven a ell i em miràven a mi.
Ja no sabien qui era qui, i jo absolutament descol.locat. Alguns s’anaven separant d’ell, pensant que era un boig infiltrat. Va ser un absurd, dins de l’absurd d’en Ionesco. Fins que va saludar i va dir que ell era bomber de veritat, de la companyia de bombers, que tenia el cotxe de bombers a la porta, però que no havia fet sonar la sirena per no espantar ningú. Els espectadors es pensaven que encara era un altre absurd de l’obra, fins que ens va explicar que era un amic d’en Frederic, de professió bomber, i que havia vingut perquè en Frederic li ho havia demanat. Vàrem riure tant… Va ser molt bo!
– Vas arribar a conèixer personalment a Eugeni Ionesco?
– I tant, quan va venir a Barcelona. Es va representar l’obra en català per a ell, als locals d’ Amics de la Unesco. No recordo la data, però era abans de la mort d’en Franco. Va venir amb el cònsol francès, i va ser molt amable, molt correcte. La versió catalana diuen que és de les millors que s’han fet. Vallespinosa era un metge de Reus que va traduir moltes obres de teatre al català. Me’n recordo que, abans de l’estrena de l’ ADB, vam anar a Reus perquè allà feien una lectura de l’obra.
– Tu mai has llegit el text del capità de bombers en escena?
– No. He vist versions de l’obra on d’altres actors ho fèien. El monòleg del bomber, són deu minuts seguits parlant sense parar. «A propòsit i la Cantant calba?>>>
<<Ella es pentina sempre de la mateixa
manera».
– <<< Ah! Doncs adéu Senyors-Senyores».
Andrea Pascual
POLÍTICA|ERC presenta una moció per millorar el conveni amb Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged politica on 25 Setembre 2024|
Bellaterra, 25 de setembre de 2024
És compatible negociar un nou conveni amb la tramitació de l’expedient de segregació de Bellaterra.
El proper ple municipal de setembre ERC ha presentat una moció per «instar al govern municipal per a iniciar els tràmits per la revisió de l’actual conveni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb l’EMD de Bellaterra per tal d’actualitzar-lo, dotar de més competències i capacitat econòmica a l’EMD».
Aquesta moció, consensuada entre les seccions locals de Cerdanyola del Vallès i de Bellaterra, respon a un simple exercici del principi de realitat i comprovar com l’actual conveni ni satisfà el veïnat, ni recull la totalitat de competències que podrien ser assumides per l’EMD conforme la llei, ni esdevé un mecanisme eficaç per la prestació del serveis públics amb la deguda qualitat.
Esquerra recorda que porta anys reclamant la millora del conveni i així s’ha recollit en els seus programes electorals des de 2015. Com apunt històric, cal recordar que un nou conveni fou possible l’any 2016 però des de l’EMD de llavors es van trencar les negociacions imposant condicions a última hora sabent que Cerdanyola no les assumiria. Per això ERC entén que cal donar-se una nova oportunitat, actuar amb lleialtat i generositat, i establir un nou marc de relacions que reconegui la infradotació econòmica que ha tingut Bellaterra i que es permeti l’EMD exercir noves competències amb un finançament adequat.
La moció no oblida que els veïns i veïnes de Bellaterra van decidir esdevenir un municipi segregat de Cerdanyola, en una consulta ciutadana que es va celebrar l’any 2015. Tampoc que la Comissió ‘Bellaterra és Sant Cugat’ va recollir l’any 2019 les signatures de més del 60% del cens del veïnat de Bellaterra per a l’inici, tramitació i aprovació de l’expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola del Vallès per la segregació del territori de l’EMD de Bellaterra, més els terrenys de l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons, per tal de la seva agregació al municipi de Sant Cugat del Vallès.
El model òptim per a ERC fora que Bellaterra tingués un conveni com el que té l’EMD de Valldoreix entenent que haurà de ser fruit de les negociacions entre les dues administracions locals. A més, en qualsevol cas cal exigir una satisfacció per la manca d’inversió acumulada durant massa anys i atendre les queixes veïnals que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha menystingut tant de temps. Cal escoltar el veïnat i als seus representats, però sobretot cal «la millora dels serveis públics que es presten a Bellaterra, tant a nivell d’inversions en la via pública, equipaments, major presència policial o suport a la rica vida cultura i associativa».
Així mateix, la moció reitera que el govern municipal de Cerdanyola ha de complir, en temps i en forma, amb la tramitació de l’expedient per la segregació de l’àmbit territorial de l’EMD de Bellaterra, per la seva agregació al municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquesta és una obligació d’acord amb la petició de la ciutadania i conforme les resolucions judicials dictades fins la data.
ERC Cerdanyola considera que la situació actual posa Carlos Cordón en una disjuntiva on pot passar a la història com l’alcalde que va perdre Bellaterra o com qui va propiciar un nou conveni per dotar el veïnat de l’EMD de més autonomia, recursos i millors serveis.
Font: Grup Municipal d’ERC Cerdanyola Vocalia ERC a l’EMD de Bellaterra
BELLATERRA OPINÀ| lonesco a Bellaterra, per Frederic Roda i Pérez*
Posted in Bellaterra, tagged Eugène Ionesco, Jaume Plà on 25 Setembre 2024|
Bellaterra, 25 de setembre de 1994
LLUÍS TORRES|Compartim el relat de teatre “IONESCO A BELLATERRA”, de Frederic Roda i Pérez, publicat el 1994 al número 51 de la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra. En aquest article Roda confon l’origen d’Ionesco, perquè no era hongarès sinó romanès. (EUGÈNE IONESCO (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 – París, 28 de març de 1994) fou un escriptor i dramaturg romanès, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del teatre de l’absurd.
IONESCO A BELLATERRA
Ha estat noticia recent la mort de l’escriptor francès d’origen hongarès Eugène Ionesco, creador del que s’anomena <<teatre de l’absurd», nom amb el qual el crític anglès Martin Eslin va designar un art escènic que venia a demostrar la impossibilitat de la comunicació entre les persones, o bé que aquesta comunicació produïa unes situacions -tràgiques o còmiques que es manifestaven en forma absurda, o sigui, sense cap sentit. L’obra d’en Ionesco que va modificar el concepte del teatre del seu temps fou La cantant calba que, encara avui, quaranta cinc anys esprés de l’estrena es representa, al Teatre de L’Huchette, a París, A Bellaterra, en la versió catalana de Bonaventura Vallespinosa, pels anys seixanta, fou donada a conèixer en una sessió íntima.
I ja pels volts dels anys vuitanta, al jardí dels amics Jordi Rodon -que en féu la presentació i de Rocío Anher, i a càrrec dels actors del Teatre del Sol sabadellenc.
Des de la seva estrena a Barcelona al Teatre Romea l’any 1959, el personatge de «El bomber ha estat representat més de dues centes vegades pel nostre amic Jaume Pla. I encara no se li ha apagat el foc escènic!
* Frederic Roda i Pérez (Barcelona, 15 de gener de 1924 – 1 de març de 2006) fou un director teatral, crític teatral i promotor cultural català.
Amager Bakke de Copenhague: planta que transforma residus mentre el veïnat esquia al sostre.
Posted in Bellaterra, tagged Amager Bakke, CopenHill, Medi Ambient on 24 Setembre 2024|
Bellaterra, 24 de setembre de 2024
LLUIS TORRES|Copenhaguen, la capital de Dinamarca, és troba a 2.144 km des de la Plaça del Pi (Bellaterra). Anem a visitar-la per la seva noció de sostenibilitat i d’alinear-se amb l’objectiu de convertir-se en la primera ciutat neutra en carboni del món l’any 2025.
CopenHill, també és coneguda com Amager Bakke, una nova generació de plantes de valorització energètica de residus de 41.000 m2 amb una pista d’esquí, una ruta de senderisme i un rocòdrom.
BIG-Bjarke Ingels Group, SLA, AKT, Lüchinger + Meyer, MOE i Rambøll van participar en aquest projecte,
substituint la planta adjacent de 50 anys de conversió de residus en energia amb Amager Ressourcecenter (ARC), les noves instal·lacions d’incineració de residus de CopenHill posseeixen les últimes tecnologies en tractament de residus i producció d’energia. Per la seva ubicació al passeig industrial d’Amager, on es practiquen des del wakeboard fins al karting, la nova planta energètica afegeix esquí, senderisme i escalada.
CopenHill és una expressió arquitectònica flagran que d’un altre manera romandria invisible. En altres paraules, és la planta d’energia de conversió de residus en energia més neteja del món. CopenHill és tan neta que han pogut convertir la seva massa de construcció en la base de la vida social de la ciutat: la seva façana és escalable, la seva coberta és escalable i les seves escales són esquiables. Un clar exemple de sostenibilitat: que una ciutat sostenible no només és millor per al medi ambient, sinó que també és més agradable per a la vida dels seus ciutadans”.
El treball i les activitats a CopenHill
Els volums interiors de la central elèctrica estan determinats pel posicionament i organització precís de la seva maquinària per ordre d’alçada, creant un ajustament eficient i inclinat del sostre per a una pista d’esquí de 9.000 m2. A la part alta, els experts es poden llisca per la pista d’esquí artificial, provar el parc d’estil lliure o provar la pista d’eslàlom cronometrat, mentre que els principiants i els nens poden practicar en pistes més baixes.
Els esquiadors pugen al parc i poden fer una ullada dins les operacions d’un incinerador de residus
“Els amants de l’esbarjo i els visitants que arriben al cim de CopenHill senten la novetat d’una muntanya en un país pla”.
Els no esquiadors poden gaudir del bar del terrat, el mur de escalada o la meseta d’observació més alta de la ciutat. Això es pot veure abans de baixar pel camí de 490 m amb arbres i camins per córrer dins d’un terreny exuberant i muntanyós dissenyat per Danish Landscape Architects SLA.
En tant, la teulada verda de 10.000 m2 aborda el desafiant microclima d’un parc de 85 m d’alçada. D’aquesta manera, reconstrueix un paisatge biodivers mentre absorbeix la calor, elimina les partícules d’aire i minimitza l’aigua de pluja a la superfície.
Sota els vessants, els forns, el vapor i les turbines convirin 440.000 tones de desetjos anuals, suficient energia neta per subministrar electricitat i qualificació urbana a 150.000 llars.
Les necessitats de la central elèctrica per completar aquesta tasca, des dels pous de ventilació fins a les preses d’aire, ajuden a crear la variada topografia d’una muntanya. L’equip ARC ocupa deu pisos d’espai administratiu, incloent un centre educatiu de 600 m2 per a visites acadèmiques, tallers i conferències de sostenibilitat.
Font: CopenHill
SOCIETAT (1962) Inauguració del Carrer Josep Sentís de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 23 Setembre 2024|
Bellaterra, 23 de setembre de 2024
Esdeveniment destacat a la magnífica urbanització residencial de Bellaterra el va constituir haver-se donat el nom d’un il·lustre resident de la mateixa, el senyor José Sentís Vilanova, a un dels nous carrers acabats d’acabar
L’acte de descobrir-se el monòlit indicador de la nova via i obertura de la mateixa es va celebrar en presència de l’homenatjat, a qui acompanyaven tots els seus fills, de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Sardanyola, president i membres de la Junta de la Unió de Propietaris, del Foment de l’Habitatge Popular, president del Club Bellaterra i Rvd. rector, amb assistència de la majoria de veïns i colònia.
Als parlaments, el mateix l’alcalde, senyor Fatjó que el senyor Estrada, president de la Unió de Propietaris, i el senyor Viza, del Foment. glossaren els valors cívics del senyor Sentís, la seva estima per Bellaterra i les seves virtuts com a home de bé.
El seu fill don Luis Sentis, va emocionar tots els presents amb les seves paraules. i juntament amb els seus germans, esposes, fills i net que allà estaven reunits, van poder adonar-se de l’apreci i consideració que a Bellaterra es té cap a la família Sentis
Com a tancament de l’acte va tenir lloc un còctel ofert pel senyor Estrada als jardins de la seva residència «El Pedregal.
Font: Biblioteca de Catalunya
BELLATERRA GOURMET|Visitem Malmö, la capital de Scania (Suècia)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Malmö on 23 Setembre 2024|
Bellaterra, 23 de setembre de 2024
Després de la crisi dels anys 80 que va provocar un augment radical de l’atur, a partir de la primera meitat dels 90, la política previsora i ja verda de l’època va posar en marxa un pla d’inversions rendible que recupera zones de drassanes en ruïnes reconvertint-les en residencials. barris i universitats.
LLUÍS TORRES|Malmö, la capital de Scania, és troba a 2.166 km des de la Plaça del Pi (Bellaterra), és la tercera ciutat més gran de Suècia i està molt a prop de Dinamarca i, de fet, està connectada amb Copenhaguen per un pont: l’Øresund, una de les obres mestres d’enginyeria d’infraestructura més singulars del món. Fundat probablement l’any 1275, va ser un desembarcament que permetia controlar els trànsits marítims europeus, la seva posició estratègica va permetre que aviat esdevingués una rica potència mercantil. Encara avui és una ciutat animada i cosmopolita, una de les més interessants del Nord d’Europa, amb una forta cultura marítima, també és una de les destinacions més visitades d’Escandinàvia per la seva arquitectura futurista que es barreja amb antigues fortificacions.
Amb el temps, la capital d’Escània s’ha pogut convertir en una metròpoli d’avantguarda, sobretot pel que fa a l’ecosostenibilitat, ha viscut un procés de reurbanització que s’ha centrat íntegrament sobre eficiència energètica, les àrees espais verds, transport públic alternatiu, carrils bici i arquitectura verda. La capital té un centre naval molt important per a Suècia, de fet hi ha nombroses drassanes que són importants per al comerç i l’economia nacional.
Després de la crisi dels anys 80 que va provocar un augment radical de l’atur, a partir de la primera meitat dels 90, la política previsora i ja verda de l’època va posar en marxa un pla d’inversions rendible que recupera zones de drassanes en ruïnes reconvertint-les en residencials. barris i universitats.
Malmö té una alta densitat de població i, per exemple, en un barri com VästraHamnen, un antic suburbi industrial, avui milers de persones viuen en edificis industrials però totalment sostenibles. La ciutat va posar en marxa un nou concepte, quan els ciutadans van ser educats en un nou enfocament educatiu, concretament el de cobertes verdes: una solució arquitectònica ecològica que absorbeix l’aigua durant el mal temps i aïlla l’edifici de l’aire contaminat i del soroll. El Malmö Arena, que va acollir el Concurs de la Cançó d’Eurovisió 2024 del passat mes de maig, també funciona amb energies renovables, aquest espai i per a l’ocasió s’adoptaran més mesures per minimitzar l’impacte ambiental de l’esdeveniment.
La visita
El Gamla Staden, és a dir, el centre històric de la ciutat, està dissenyat amb façanes decorades i teulades medievals. La característica Lilla Torg és una plaça petita i molt cèntrica, on també es concentra l’oci nocturn de Malmö. Stortorget, en canvi, construïda l’any 1536, és la plaça més gran i antiga de Malmö, així com el cor de la ciutat: avui acull l’Ajuntament en un edifici gòtic del mateix segle, i l’antic Apoteket Lejonet (Lion’s Pharmacy) fundada l’any 1571 Si passegeu per Sodergatam s’arriba a Gustav Adolfs Torg, una plaça del segle XIX que té botigues, restaurants i quioscs.
Entre els llocs més interessants de Malmö hi ha l’església de Sant Pere, que data del segle XIV. Els espais interiors austers expressen el rigor luterà del gòtic bàltic, interromput només pel púlpit, la pica baptismal i el retaule d’estil barroc. A l’exterior, maons vermellosos cobreixen l’estructura, i el campanar, reconstruït diverses vegades al llarg dels segles, és un dels símbols de la ciutat. També val la pena visitar el Castell de Malmö, una evocadora casa pairal fundada l’any 1434, que va ser disputada per la noblesa danesa i la monarquia sueca; ara és la seu d’un complex museístic molt atractiu.
També és interessant la biblioteca de Malmö, inaugurada l’any 1905 a l’Hotel Tunneln, que té una col·lecció de 4.000 volums. La biblioteca està formada per tres edificis diferents, entre ells el Calendar of Light, una moderna estructura de vidre dissenyada per l’arquitecte danès Henning Larsen i inaugurada l’any 1997. Entre els museus, no es pot perdre el Moderna Museet, una sucursal de la casa matriu. empresa d’Estocolm. El complex, creat a partir d’una antiga central elèctrica, es va inaugurar l’any 2009 i conserva una col·lecció molt important de Picasso, Dalì, Kandinsky i Matisse. L’entrada també és gratuïta.
L’any 1999, el famós arquitecte Santiago Calatrava va rebre l’encàrrec de dissenyar una torre residencial a la zona Western Harbour, així va néixer el Turning Torso, l’edifici més alt de Suècia, que va canviar l’horitzó de la ciutat. La forma de la torre abstra el moviment d’un tors humà: una pila de cubs es col·loquen al voltant d’un nucli creant un efecte estructural en espiral.
Els hotels
Malmö amb les seves instal·lacions d’avantguarda ofereix diverses solucions per als viatgers. Al centre de la ciutat, a només 5 minuts a peu de l’estació central, el Story Hotel Studio Malmö ofereix habitacions de disseny amb vistes espectaculars del mar i de l’horitzó de la ciutat. UNITY Malmö, en canvi, és un concepte d’apartaments estudi pensat per als viatgers i els nous nòmades digitals que porten amb ells el treball a distància. Una fusió entre un hotel tradicional i uns estudis de lloguer, en els quals allotjar-se uns dies o períodes més llargs, podent aprofitar un gimnàs obert les 24 hores, una tarongera i zones d’estar i espais socials, tot, inclòs les habitacions concebudes amb un disseny intel·ligent i versàtil.
En una antiga fàbrica de xocolata, al centre de Malmö, trobem l’hotel The More Mazetti. Al segle passat les habitacions acollien la fàbrica de xocolata Mazetti, avui formen part de l’hotel d’arquitectura industrial, però encara es pot demanar xocolata a la recepció… Al cor de Malmö també hi ha el sofisticat Elite Hotel Esplanade, un elegant propietat a prop de Lilla Torg. El restaurant Quan de l’hotel és un dels restaurants més populars de Malmö. La cuina de MJ’s també és excel·lent, un hotel molt acollidor i glamurós on allotjar-se, sopar o simplement prendre un aperitiu. L’entorn amable és un gresol per a la socialització. El mobiliari de les habitacions afavoreix els velluts florals, el marbre blau i els papers pintats exòtics en tons rosats, un lloc realment adorable.
Els restaurants
Sembla que cap ciutat de Suècia pot competir amb Malmö en l’àmbit culinari, la capital d’Escània té de fet molts restaurants i cafeteries on es pot degustar la cuina tradicional del país i molt més. La gastronomia sueca és àmplia i de sabors sorprenents, amb combinacions equilibrades i estudiades de dolç i salat. Entre els plats més famosos hi ha el Kottbullar, les famoses mandonguilles sueques servides amb cogombrets, nabius i puré de patates; el Gravlax, el típic salmó marinat amb sal, sucre i anet; el Kroppkakor, boles de patates aromatitzades amb canyella i nou moscada, o fins i tot la Nyponsoppa, una sopa vermella obtinguda a partir de baies saludables de rosa mosqueta. Llocs històrics on assaborir aquesta cuina tradicional són el Bullen i el Lilla Husman.
Malmö, però, també és una destinació per als amants de la bona gastronomia: Mutantur, a la selecció Bib Gourmand de la guia Michelin, combina per exemple una ànima industrial, amb terres de formigó i parets de maó, amb una carta de petits plats que barregen esperit nòrdic. i influències asiàtiques, amb especial atenció als materials vegetals; a la mateixa selecció Michelin, Ruths aglutina una cafeteria, una fleca i una delicatessen gourmet, amb una carta concisa i mediterrània. Finalment, Vollmers, dues estrelles Michelin, és el referent per a aquells que volen assaborir el millor de la cuina de la regió d’Escània.
Però en els últims anys, el brunch dominical s’ha posat de moda a Malmö. Un lloc popular a la ciutat és el Brunchoteket que té el deliciós Eggs Avo al menú: magdalenes angleses amb alvocat, Za-atar (una barreja d’espècies de l’Orient Mitjà), ous escalfats i salsa holandesa casolana. Per als amants del marisc, el Johan P és el lloc adequat. Per al brunch de diumenge serveixen: gambes Smögen, cranc real, salmó del fiord curat, arengada, scampi, amanida de cogombre i rave picant, delicioses patates fregides i formatge francès.
Font: Vogue, Visit Malmö
POLÍTICA|Miriam Nogueras: “No es pot institucionalitzar que una habitació sigui una llar”
Posted in Bellaterra, tagged Miriam Nogueras, politica on 19 Setembre 2024|
Bellaterra, 20 de setembre de 2024
📷 CEDIDA
“Espanya té només un 1,4% d’habitatge social del total d’habitatges, mentre que la mitjana a Europa és del 9%. El que cal és que el senyor Sánchez i el seu govern, que es presenta com el més progressista de la història, deixin de fer promeses buides i prenguin mesures reals”, denuncia la portaveu
“Fa un any i mig vam votar en contra de la llei d’habitatge perquè estàvem convençuts que, lluny de solucionar els problemes reals d’habitatge, els agreujaria. Les dades actuals demostren que estàvem en el camí correcte. L’oferta de lloguer ha disminuït dràsticament i la situació continua empitjorant.”, ha assegurat la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, en una atenció a mitjans des del Pati del Congrés per explicar el posicionament de Junts davant la iniciativa relativa a la regulació de lloguers d’habitatge per temporada i lloguers d’habitacions. Les dades recents confirmen les nostres advertències: l’oferta de lloguer a les grans plataformes immobiliàries han caigut un 40%, mentre que a Catalunya els contractes de lloguer han disminuït un 31%.
La nova iniciativa presentada, que intenta solucionar les deficiències de la Llei d’Habitatge, no aborda adequadament els problemes actuals. Enlloc de resoldre els problemes d’habitatge, imposa un model que ja s’ha demostrat ser ineficaç.
“Considerar una habitació com un habitatge és una solució inadequada; una habitació no pot substituir una llar, i institucionalitzar aquesta idea no és la resposta correcta”, ha dit la portaveu, que també ha denunciat que “aquesta nova llei desincentiva els petits propietaris a llogar les seves propietats i podria fomentar la creació d’una nova indústria de lloguer d’habitacions, la qual no contribuirà a solucionar el problema de fons”. Junts per Catalunya havia intentat negociar una solució eficaç amb els proponents de la llei quan es va presentar al juliol, però la proposta final es va imposar sense possibilitat de modificacions. La llei actual no compta amb consens, no protegeix ni als petits propietaris ni als llogaters, i té manca de seguretat jurídica. A més, entra en conflicte amb la normativa europea i envaeix competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya.
“Espanya és un dels països de la Unió Europea on els sous són més baixos. Per tant, hauria de ser un dels països amb més habitatge social, però és tot el contrari. Espanya té només un 1,4% d’habitatge social del total d’habitatges, mentre que la mitjana a Europa és del 9%. Àustria té un 24% i els Països Baixos un 30%. El que cal és que el senyor Sánchez i el seu govern, que es presenta com el més progressista de la història, deixin de fer promeses buides i prenguin mesures reals”, ha denunciat Nogueras.
Font: Junts
BELLATERRA.CAT 