Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Bellaterra, 5 de gener de 2025

«Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.»

Els Reis d’Orient, il·lustració del pintor Antoni Utrillo

Després que Jesus va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:

Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents:

Or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Els Reis d’Orient a la façana de la Basílica de la Sagrada Família de Gaudi

Fugida a Egipte

Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.

Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.

Matança dels infants de Betlem

Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:

A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no  que la consolin,
perquè ja no hi són.

Retorn d’Egipte

Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:

Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Font: Editorial Claret

Read Full Post »

Bellaterra, 4 de gener de 2025

Espectacle Somriu el Nadal a la Plaça del Doctor Robert de Sabadell

LLUÍS TORRES|Avui, és l’últim dia per gaudir en família el LLAMINER espectacle SOMRIU EL NADAL, a la plaça del Dr. Robert de Sabadell

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

LLUÍS TORRES|Jaume Queralt és un artista català, nascut a Tarragona l’any 1949, és conegut per les múltiples facetes com les de pintor, poeta, assagista i activista social. El recordem per la seva assistència al món de l’art del desaparegut Cercle Comtal, actual Fundació Vila Casas i el Restaurant La Taula de Barcelona, on va donar un bonic dibuix al carbó.

El pintor Jaume Queralt donant un dibuix seu al bellaterrenc Francesc Pérez i Torres

Professor de l’Escola de Belles Arts de Perpinyà i col·laborador en revistes i diaris amb articles, a més d’haver escrit nombrosos llibres d’art i poesia.

Als 23 anys es va formar com a pintor a l’Escola d’Art de Tarragona ia les obres hi ha una exploració del seu interior plasmada en quadres.  Crida l’atenció les seves pintures centrades en les nines de porcellanes, fent del , un artista molt particular.

Artista precoç

Jaume Queralt va néixer a Tarragona el 1949. Amb tot just 5 anys va mostrar la seva atracció pel dibuix i la pintura.  Mentre estudiava Batxillerat, els seus professors del Col·legi La Salle es van adonar del seu talent i van animar els seus pares a deixar anar la seva vocació.  Així va començar la formació artística acadèmica, primer a l’Escola Taller d’Art i Disseny de Tarragona, per passar després per l’Escola Massana i el Cercle de Sant Lluc a Barcelona.

Acabada la seva formació el 1972, Queralt es va convertir en pintor professional, tasca que no ha abandonat i que amb gran èxit ha seguit actualment en actiu, investigant i evolucionant constantment la seva obra.

«Queralt no pot deixar de pintar, pinta cada dia com una manera d’expressar la seva ànima, no podria viure sense pintar, cada pinzellada és per a ell una necessitat primordial.  Pensa que una obra d’art transcendeix més enllà de la vida de les persones i del mateix pintor i que a l’obra està integra l’esperit de l’artista al voltant d’una possible eternitat»

Exposicions nacionals i internacionals, així com reconeixements i premis, n’avalen la trajectòria de Jaume Queralt

Per això, les exposicions de Queralt sempre generen una gran expectació.

«L’exposició a la Galeria d’Art de la Catedral Tarragona es pot catalogar d’extraordinària i espectacular, que va sorprendre els espectadors, que van veure obres molt clàssiques, personals i característiques, juntament amb altres d’un estil més recent i innovador; però, sempre, mostrant el seu gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum», segons va declarar Enric Batalla, -director i comissari de l’exposició-, al Diari de Tarragona, el 8 de novembre de 2024.

Font: Diari de Tarragona

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

LLUIS TORRES|El pintor Antoni Utrillo, dibuixant, pintor i il·lustrador català va néixer a Barcelona el 1867 i va morir a la seva mateixa ciutat natal el 10 d’octubre del 1944.

Antoni Utrillo i Viadera per Ramon Casas📷 MNAC

Utrillo va ser un pintor format a l’estudi d’Antoni Caba i després a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, de la qual Caba n’era director.  Va ser becat per la Diputació de Barcelona a París (1886), on va treballar als tallers dels pintors Coutois i Louis Collin.  El 1888 va participar a l’Exposició Universal de Barcelona.  Va partir d’un simbolisme social;  però va derivar cap a un convencionalisme reflectit en molts dels seus retrats.


Va ser cofundador i va formar part de la primera junta directiva, amb Joan Llimona (pintor) i el seu germà Josep Llimona (escultor), amb Alexandre de Riquer, Dionís Baixeras i altres, del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893) i va formar part de la  junta permanent de la Unió Catalanista (1898).
Es va dedicar al cartell, a la il·lustració i la decoració mural.  A partir de 1908, va realitzar diversos viatges per Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra.  Després va marxar a Amèrica i va residir a la República Argentina, a Buenos Aires.

Els Mags d’Orient, il·lustració d’Antoni Utrillo

En tornar (1916), la Primera Guerra Mundial va impedir que acceptés la invitació per exposar la seva obra a Nova York.  El president de la Mancomunitat de Catalunya, Prat de la Riba, li va concedir la plaça de cap de protocol i en desaparèixer aquesta institució, ho va ser de la Diputació de Barcelona fins al 1926 i després, cap de compres fins a la seva jubilació el 1936.

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

Calendari laboral 2025 📷 BETEVÉ

Calendari laboral 2025 a Catalunya: tres possibles ponts i 11 festius entre setmana

Hi haurà quatre caps de setmana llargs i l’únic festiu que caurà en diumenge serà el 12 d’octubre

El calendari laboral de 2025 ja ha estat publicat al Butlletí Oficial de l’Estat i recull un total de 12 dies festius, nou dels quals es gaudiran de manera conjunta a tot l’Estat espanyol.

A Catalunya hi haurà 13 festius en total l’any vinent, segons que va aprovar el Departament d’Empresa i Treball, després que CCOO, UGT, FOMENT  i PIMEC, els agents socials i econòmics més representatius van ser informats de la proposta de calendari en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

11 festius entre setmana

Dels 13 festius aprovats pel 2025, n’hi haurà onze que seran entre setmana. A més, hi haurà tres possibles ponts: per l’1 de maig, Sant Joan i l’Onze de setembre.

Tots Sants i el dia de la Constitució cauran en dissabte, aquest últim, però farà un cap de setmana llarg gràcies a la Immaculada, que l’any passat va caure en diumenge i aquest any vinent serà un dilluns.

L’únic festiu que caurà en diumenge serà el Dia de la Hispanitat, el 12 d’octubre.

A la Vall d’Aran el 26 de desembre, Sant Esteve, serà un dia feiner, però el 17 de juny serà festiu.


Calendari de festius laborals 2025:

Cap d’Any: 1 de gener, dimecres

Dia de Reis: 6 de gener, dilluns

Divendres Sant: 18 d’abril, divendres

Dilluns de Pasqua: 21 d’abril, dilluns

Dia del Treball: 1 de maig, dijous

Festa d’Aran: 17 de juny, dilluns (festiu només a la Vall d’Aran)

Sant Joan: 24 de juny, dimarts

L’Assumpció: 15 d’agost, divendres

Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre, dijous

Tots Sants: 1 de novembre, dissabte 

Dia de la Constitució: 6 de desembre, dissabte

La Immaculada: 8 de desembre, dilluns

Nadal: 25 de desembre, dijous

Sant Esteve: 26 de desembre, divendres

Font: 3Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 29 de desembre de 2024

S’ha posat punt final definitiu a la presència de la sala de jocs i apostes a Badia del Vallès, municipi molt proper a Bellaterra

L’ex Goldenpark de Badia del Vallès

Els representants del saló de joc Goldenpark que es trobaven al carrer Saragossa han lliurat les claus del local a l’Ajuntament i cessen la seva activitat a Badia del Vallès. Així doncs, una vegada finalitzada la vigència del contracte, la sala d’apostes deixa de funcionar abans que s’acabi l’any 2024, tal com es va comprometre l’alcalde, Josep Martínez Valencia, que considera  el tancament “un èxit en la defensa del comerç de proximitat de Badia i de les activitats comercials positives per a la ciutadania”.

El contracte d’arrendament del local de Saragossa, 7,  es va iniciar l’1 d’abril de 2017 amb una durada fins a l’1 de gener de 2020, prorrogable fins a l’1 de gener de 2025, com a màxim. Al ple municipal de 27 de febrer de 2019 es va acordar impedir l’increment quantitatiu i qualitatiu d’aquesta activitat.  dinamització comercial de Badia del Vallès i es va indicar que “no seran susceptibles de renovació els contractes relatius als locals destinats a sales de jocs i/o jocs d’atzar, tenint en compte els greus perjudicis que aquesta activitat pot comportar per als joves i per les persones en risc d’exclusió social i en la determinació de l’Ajuntament d’impedir l’increment quantitatiu i qualitatiu d’aquesta activitat”.

L’empresa gestora va presentar un recurs per continuar exercint l’activitat el màxim de temps previst inicialment que, segons van informar els serveis jurídics de l’Ajuntament, va haver de ser acceptada fins a la finalització de la pròrroga.

Durant aquell any, l’Ajuntament havia comunicat l’empresa, als mesos de gener i agost, que no hi havia possibilitat de renovació de contracte en atenció a la normativa comercial vigent al municipi. Amb el lliurament de les claus del local, finalitza definitivament la  activitat de la sala de jocs del carrer Saragossa

L’Ajuntament diu que generen problemes de convivència i fomenten el risc d’addicció de la població

Creada fa gairebé 50 anys durant el franquisme, Badia del Vallès té el 99% dels locals comercials de titularitat municipal.

L’Ajuntament de Badia no vol que hi hagi salons de jocs als seus carrers i ara acaba de tancar l’últim establiment d’aquest tipus que hi havia a la població. A més, n’ha prohibit que se’n puguin obrir de nous. Asseguren que genera mala convivència i fomenta les addiccions en zones amb més pobresa i població més vulnerable.

Ara es treballa perquè no s’obrin nous salons de jocs ni sales de bingo en els municipis fronterers com Barberà del Vallès.

Font: 3Cat, Ajuntament Badia del Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 27 de desembre de 2024

Alfredo Di Lelio , de nen, tenia moltes ganes de treballar i una forta passió per l’art culinari que el va portar a l’èxit i la fama mundial començant per un petit restaurant familiar a la Piazza Rosa, al costat de l’actual galeria Column.

Tot va començar quan la seva dona Inés va donar a llum el seu primogènit.

La dona estava molt esgotada després de donar a llum al petit Alfredo II i el seu marit, preocupat per la seva salut, va fer tot el que va poder per ajudar-la a recuperar forces amb aliments sans i nutritius.
Va ser aquí on va néixer la idea del plat que després es faria famós arreu del món. Amb les seves pròpies mans va preparar fettuccine barrejat amb sèmola i amanit amb mantega fresca i parmesà. Després va dir una pregària a Santa Anna (protectora de les dones que pareixen) i va servir aquest plat a la Inés dient-li: “Si no t’agraden me les menjaré!”.

Actors que varen assistir al restaurant Il Vero Alfredo Di Stéfano

Ella no només se’ls menjava amb plaer, sinó que fins i tot li va suggerir que els afegeixés a la carta del seu petit restaurant.

En el destí d’Alfredo aquests dos “naixements contemporanis”, el seu fill i la “rossa” , com ell anomenava amorosament la seva fettuccine, han estat des de llavors el punt fort de la seva fama mundial.
El seu treball incansable, combinat amb una gran il·lusió, va aconseguir atraure clients d’arreu del món.

Els coberts d’or
Cedit a Alfredo Di Lelio per Douglas Fairbanks i Mary Pickford

Una altra etapa decisiva en el seu viatge d’èxit i satisfacció va ser la seva trobada amb Douglas Fairbanks i Mary Pickford , els dos famosos actors americans de cinema mut, que, després d’haver tastat els seus suculents i originals plats durant la seva lluna de mel a Roma, al seu restaurant de Via della Scrofa on va obrir l’any 1914, li van regalar dos coberts d’or, un homenatge a la seva amable i càlida acollida.

Silvia Zizzo a la porta principal del restaurant Il Vero Alfredo Di Roma

Es tracta d’una forquilla i una cullera d’or massís gravada amb una dedicatòria: “A Alfredo el Rei dels fideus” , llegida per tots els il·lustres que van tenir l’honor de tastar el Majestic Fettuccine amb aquests coberts del “rei del gust a la taula”. .
Van passar els anys i va ser el torn de la guerra que va suposar un punt d’inflexió en la vida d’Alfredo.

Alfredo I va decidir retirar-se de l’escena, deixant el seu lloc al seu digne hereu, Armando, com Alfredo II, al restaurant de via della Scrofa. Gràcies a l’experiència adquirida al llarg del temps al costat del seu pare i amb la seva personalitat indubtablement carismàtica, sempre acollia els seus clients amb un somriure esplèndid que s’obria sota el seu bigoti “Umberto”, els mateixos que després es convertirien en el símbol d'”Alfredo”.

El restaurant de Piazza Augusto Imperatore, 30

L’any 1950 Alfredo I va decidir recuperar les regnes inaugurant un nou restaurant a la Piazza Augusto Imperatore, 30, on actualment continua la tradició familiar, duta a terme primer pel seu fill Armando, que venia del restaurant de Via della Scrofa, i posteriorment per el seu fill Alfredo III juntament amb la seva germana Ines Di Lelio .

De pare a fill, de fill a nét, així és com la família Alfredo es va convertir en una autèntica dinastia.
Alfredo III, de fet, heretant la inspiració del seu avi i pare, té el mèrit d’haver continuat dignament el camí traçat pels seus predecessors, portant el nom d’aquest històric restaurant al món.

Il Vero Alfredo

Piazza Augusto Imperatore, 30

00186 Roma

☎️ + 39 06 687 8615

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de desembre de 2024

Vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973), signat per Jaume Pla

LLUÍS TORRES|L’actor i amic Jaume Pla Pladevall, sancugatenc de 96 anys, i ex bellaterrenc, que va construïr casa familiar al carrer Marylin Monroe (actual Pintor Utrillo), ens ha aportat un munt de records culturals sobre la poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez, -que amb el seu vestit tradicional d’Àustria, donava la benvinguda als seus amics més especials- a la seva bonica i ample casa de fusta del carrer Joaquim Buïgas de Bellaterra. Pla va aportar la seva veu pel disc Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973).

L’any 1973, es va editar el disc LP, titulat “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buigas”, interpretat per la soprano Maria Dolors Martí acompanyada al piano per Josep M. Llorens, que va musicar la majoria del seus poemes. Els poemes que es canten són: La Puntaire, La Rosa Vermella, musicada pel mestre Pere Mañé, La Gran Albada, Violetes del bosc, Amor, El Geni, Sempre, Mirant al Cel, Campanetes Blaves, Mainumbi. La cara B del disc el conforma un oratori poètic, dividit en quatre apartats que porten els noms genèrics de: Pau, (cinc poemes), Inquietud, (set poemes), Amor, (cinc poemes), Humor (sis poemes).

https://youtube.com/watch?v=0fvzw_aOtjU&si=82w8J0zL7VAZ0Xrh

Textos: M. Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016)

Reciten: Immaculada Genis, Olga Dige, Jaume Pla, Rafael Vidal Folch

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de desembre de 2024

“Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva”: la dita popular catalana té molt a veure amb els orígens d’aquesta tradició que es remunta al passat carolingi

Detall d’una taula parada per Sant Esteve 📷 BELLATERRA.CAT

Nadal a Catalunya va molt més enllà dels dies 24 i 25. I és que els catalans fem festa fins al 26, dia en el qual celebrem Sant Esteve a la majoria de llars.

És una jornada en què les famílies es retroben una altra vegada, sovint per gaudir d’una taula carregada de plats que són una prolongació de les jornades prèvies: l’escudella i carn d’olla i el rostit donen pas als tradicionals canelons, preparats amb les restes del rostit, així com el pollastre farcit o el tall rodó. Mentre torrons, polvorons i neules segueixen encara a la sobretaula.

Tot i que a altres regions d’Espanya aquesta jornada no forma part del calendari festiu, a Catalunya, Sant Esteve té una significació històrica i cultural que va molt més enllà del menú, i que avui permet a les famílies un dia més de reunió. Us heu preguntat mai per què passa això? La història es remunta al passat carolingi i té a veure amb la dita “Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva”.

Els orígens de Sant Esteve

Per a saber-ho hem d’anar fins al segle IX (per bé que l’origen es podria trobar al segle VIII), a la Catalunya Vella que formava part de l’imperi de l’estirp de Carlemany i era dependent del bisbat de Narbona. Això contrasta amb la resta de la península Ibèrica cristiana, que en el seu cas estava dominava pels gots i formava part del bisbat de Toledo.

Aquest fet suposava diferències pel que fa als conceptes de família i hàbits familiars. L’imperi carolingi era molt extens i cada festivitat comportava un desplaçament cap a la casa pairal. I és que la família era entesa com un clan en aquella època i per l’imperi.

En aquest sentit, la festa més important del calendari religiós era la festa de Nadal, la qual aplegava tota la família en una llar. Davant dels desplaçaments llargs, foscos i amb mitjans precaris de l’edat mitjana, també es requeria temps per poder tornar l’endemà de la celebració nadalenca.

Heus aquí el sentit del refrany “Per Nadal, cada ovella al seu corral, i per Sant Esteve, cadascú a casa seva”. I és que Sant Esteve ja era un dia festiu en el qual no es treballava, però realment no se celebrava com una festa com a tal, sinó que s’utilitzava la jornada per tornar a casa. En molts casos es tornava al mas pairal a peu, i s’acostumava a evitar la negra nit.

Festa a escala europea

Partint d’aquí, també podem entendre per què fem altres celebracions, en estar lligades a aquestes festivitats que requerien una jornada per al trasllat. En aquest sentit, per això els catalans també fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les altres festes més rellevants del calendari religiós de casa nostra.

A més, es tracta també d’un costum arrelat a la resta d’Europa, i que encara mantenen molts indrets que també van estar relacionats amb l’imperi carolingi. Ens referim a grans països europeus que han mantingut aquesta tradició, especialment a l’Europa central, així com els escandinaus, on es forca estesa. Alemanya, Suïssa, Grècia, Hongria, Polònia, Itàlia, Lituània, Bulgària, Àustria, Dinamarca i el Regne Unit són altres indrets on també es fa festa.

Font; Aleix Camprubí, Público

Redactor de Pauta Mitjana per al servei d’informació d’actualitat de Públic.  Periodista (URV) especialitzat en comunicació esportiva (URL) i humanitats contemporànies (UOC).  Parla català, castellà i anglès.  Interessat en política, societat, cultura, gastronomia, art i esports.  També és el responsable de web i xarxes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) i redactor de directes a La Vanguardia.  Redactor de Pauta Mitjana pel servei d’informació d’actualitat de Públic a Barcelona.  Periodista (URV) especialitzat en comunicació esportiva (URL) i humanitats contemporànies (UOC).  Parla català, castellà i anglès.  Interessat en política, societat, cultura, gastronomia, art i esports.  També és l’encarregat de la web i les xarxes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) i redactor de directes a La Vanguardia

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de desembre de 2024

Impresionant!! Una proposta solidària de 106 anys de la família de la botiga Pastificio Guerra de Roma. Tots els 24 de desembre ofereixen un plat de pasta i copa de vi, totalment gratis”

El bellaterrenc Francesc Pérez amb Sílvia Zizzo, la seva filllola de Roma, a la botiga Pastificio Guerra

LLUÍS TORRES|Bellaterra Gourmet us recorda una proposa solidària una molt honesta i sorprenent proposta solidària gastronomica de la ciutat de Roma (Itàlia), a només 3 minuts caminant des de la Piazza di Spagna.

https://youtu.be/4U11aC3WHv0

Des de 1918, quan es va acabar la Gran Gruerra (La primera guerra mundial), la botiga gastronòmica Pastificio Guerra, Via della Croce, 8, (Roma), ofereix un plat de pasta a escollir entre dos receptes diàries, amb una copa de vi (Tot per només 4 Euros)

El que més sorprèn és que des de 1918, cada 24 de desembre es formen cues al llarg de tota la Via della Croce per gaudir-lo totalment Gratis.

PASTIFICIO GUERRA
Via Della Croce, 8
00187 Roma (Itàlia)
☎️ +39 66793102

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »