Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El carrer Casas i Amigó de Bellaterra té una llargada de 475 metres comença a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414), creua el Camí Antic de Sant Cugat, i finalitza al carrer Margenat.

Placa del Carrer de Casas i Amigó de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Francesc Casas i Amigó
(Barcelona, 22 d’abril de 1859 – Barcelona, 2 d’agost de 1887). El 1885 i el 1886 obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona.

Publicà La nit de Nadal (1886), col·lecció de poemes que musicà Joan Lamote de Grignon, i Poesies (1888), recull pòstum prologat per Marià Aguiló.

La seva poesia, de llenguatge ric d’imatges i, sovint, una mica emfàtica, és influïda per la mística de Verdaguer i per la poesia popular.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 8 de juny de 2020

El paradigma de la moda low cost es diu Primark i segueix expandint el seu imperi a Sant Cugat de Vallès (km 0 de Bellaterra). Obrirà al centre comercial del municipi, ocupant el seu segon establiment més gran per darrere de l’ocupat per Carrefour.

Primark al Centre Comercial Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

La marca de moda Primark busca més de 80 treballadors per la botiga que obrirà al Sant Cugat Centre Comercial. Serà la primera botiga de la cadena al municipi i la previsió és que obri durant el segon semestre d’aquest 2020, tot i que no hi ha data anunciada.

El sou orientatiu és de 14.286 euros bruts anuals per una jornada completa. No és imprescindible experiència prèvia, tot i que es valorarà molt positivament.

Les inscripcions a l’oferta es poden fer a través del web de Primark.

http://www.primark.es

Read Full Post »

“Al plànol oficial de Bellaterra surt com Carles Buïgas (Font Mágica de Montjuic), però la placa del passatge com Joaquim Buïgas (autor del TBO)”

Passatge de Joaquim Buïgas de Bellaterra té una llargada de 75 metres, va des de la petita rotonda del Carrer de Terranova amb el carrer de Frederic Roda Ventura, i no té sortida per la banda dels números més alts.

Placa dels Passatge Joaquim Buïgas de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 de juliol de 1886 – 2 de gener de 1963), també conegut com a Joaquín Buigas i Garriga, va ser un editor i autor de còmic, guionista, entre d’altres, de la sèrie més popular de la revista TBO, La família Ulises.
El 1917, de tornada a Barcelona després d’un llarg període per Llatinoamèrica, va adquirir la capçalera TBO, de Arturo Suárez i Roca (que també imprimia les revistes sicalíptiques Eva i El Caloyo, juntament amb el seu soci Joaquim Arqués) per 3.000 pessetes. A partir del número 10, a l’any 1917, Joaquim Buïgas ja es va fer càrrec i va esdevenir propietari i editor d’aquesta revista, portant-ne els comandaments fins a la seva mort el 1963. Va ser l’esperit de la revista i el que va marcar el tarannà de la marca TBO durant més de quaranta anys.

El 1920 va llençar una altra iniciativa, la revista BB, dedicada exclusivament a les dones.

El 1928 va fundar Ediciones TBO i el 1936 es va associar amb els directors d’Editorial Bauzà, Estivill i Viña, per formar l’empresa Ediciones TBO, S.L. Des de 1941 després de l’associació amb Emilia Estivill Monlleó (vídua de Bartolomé Bauzá) es va seguir editant en coalició amb editorial Bauzá.

El 1944, després de veure possibilitats en una historieta il·lustrada per Benejam, La família Ulisses, protagonitzada per una família nombrosa, va decidir escriure més guions amb aquests personatges. Amb Benejam també va crear Eustaquio Morcillón y Babalí.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Buïgas es va revelar com un gran guionista i es diu que va fer els guions de pràcticament totes les historietes que sortien a la revista, tot i que mai en va firmar cap. Ell és, per exemple, el que va idear la sèrie Los grandes inventos del TBO, entre moltes d’altres. A la revista ell ho feia tot amb una meticulositat increïble, i tan aviat contractava nous dibuixants com retocava la disposició de les vinyetes i les mides exactes de cadascuna. Buïgas va escriure sempre els guions en català, fins i tot durant els temps de la dictadura franquista, i va ser el seu soci Viña qui les va traduir al castellà durant molts anys. De jove havia residit a l’Argentina i havia retornat a Barcelona el mateix any 1917. Durant la seva vida va col·laborar a La Il·lustració Catalana i havia publicat diversos llibres. L’any de la seva mort va publicar una mena de memòries que portaven el títol de Quasi tota la veritat i altres narracions.

Es pot dir que Joaquim Buïgas va treballar fins a l’últim moment de la seva vida i que l’èxit continuat de TBO durant tants anys es deu, en bona part, a la seva feina constant.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Bon dia! Sóc l’Eric Jover, veí de Bellaterra i fa poc que ens hem mudat a Bellaterra en concret a la zona més Sud del poble.prou.soroll.bellaterra@gmail.com

Pantallas acústiques autopista|CONSTRUMÁTICA

Durant aquests mesos hem detectat una problemàtica a la zona, es tracta de la contaminació acústica provocada per l’autopista AP-7.

Sorprèn que una zona poblada tan propera a l’autopista no compti amb pantalles acústiques que ajudin a atenuar el so que arriba a les llars. Fa poc vaig veure una notícia i deia que el barri de Mira-sol de Sant Cugat pateixen el mateix problema però que estan immersos en un projecte per resoldre-ho. (adjunto enllaç d’aquesta: https://www.totsantcugat.cat/actualitat/medi-ambient/pantalles-d-entre-6-i-8-metres-pels-problemes-de-soroll-a-mira-sol_210226102.html )
Voldria donar-li visibilitat per saber si comptem amb algun pla per resoldre el problema. O com podríem iniciar els tràmits per resoldre aquesta qüestió? O fins i tot unir-nos al projecte de St. Cugat? Ja he presentat dues instàncies, farà uns sis mesos, tant a l’ajuntament de Cerdanyola com a l’EMD, però no he rebut resposta.

Deixo un mail de contacte per si algú té més informació o si algun veí vol participar en aquesta iniciativa. prou.soroll.bellaterra@gmail.com

Read Full Post »

Moltes són les preocupacions i publicacions a les xarxes socials del nostre poble, però el 2 i 3 de juliol de 2020, el Síndic de Greuges només va rebre 7 visites en el seu desplaçament telemàtic a Belatera i Cerdanyola, per molt que es va anunciar per tot arreu.

Les atencions per telèfon o videotrucada i van ser 5 queixes i 3 consultes.

“Les problemàtiques plantejades anaven adreçades directament a l’Ajuntament de Cerdanyola”

Read Full Post »

Carrer del Canigó de Bellaterra té una llargada de 250 metres, va des del Camí Antic de Sant Cugat fins al Carrer de Sant Llorenç

Placa del carrer Canigó de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques.

El cim, la pica del Canigó o Pic de Balaig, fa 2.784 metres. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda n’atribueix la primera ascensió al rei Pere el Gran, l’any 1285.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

La ministra d’Ecologia, Desenvolupament sostenible i Energia del govern francès, Delphine Batho, va declarar el 13 de juliol del 2012 el Canigó “Gran Paratge de França”, amb la seva ortografia original catalana, després d’una campanya que van impulsar alhora el Consell General dels Pirineus Orientals i la Regió del Llenguadoc-Rosselló

Font: Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »

El Servei dels Agents Cívics de Bellaterra, (que depend de la Guardia Urbana de Cerdanyola), és de dilluns a divendres de 16h a 00h

Cotxe Agents Cívics Bellaterra al Camí del Parc de la Bonaigua|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Esquirol a un jardí de Bellaterra

L’Esquirol és la mascota oficial del poble de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El veí de Bellaterra Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891. Va col·laborar amb la revista Sport Club Bella – Terra l’any 1936

Article d’Andreu Audet al primer número de la revista del Sport Club Bella-Terra 1939

ANDREU AUDET PUIG, Arquitecte

Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d’estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d’ineficàcia dels bombers en l’incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d’una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals,Jordan, havia testificat a favor d’Audet). així com la dissolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d’emprendre la que van anomenar “reforma del Cuerpo”.. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d’espectacles.,.

Casa Rogelia Pi i Jaume Joan (1934) Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra|CEDIDA

Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l’Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l’Escola Superior de Bells Oficis el 1915. Va rebre la medalla d’honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador con placa de Isabel la Católica, la placa del Mérito Naval, oficial de L’Instruction Publique, medalla d’honor de Courage et Dévouement de França, membre d’honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française y de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri..

Esglesia de la Santa Creu (1934) de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Obres destacades d’Andreu Audet

(1893) Conjunt de cases al ptge. Isabel amb c/ Farigola i c/ Sant Camil
(1899) Concepció Mas de Pelegrí, c/ Astúries, 28
(1900) casa Baldomer Rovira al c/ Rosselló, 247
(1901) teatre Apolo, av. del Paral·lel, 59. Totalment transformat.
(1902) Hotel Colón. Plaça Catalunya. Desaparegut.[4]
(1903) Sala Edén Concert al c/ Nou de la Rambla, 12. Desaparegut
(1903) teatre Onofri —desaparegut— av. Paral·lel.
(1904) casa Josep Sabadell a la rambla del Prat,
(1906) fàbrica Can Vilumara
(1911) Casino de la Rabassada
(1912) editorial M. Seguí al Torrent de l’Olla, 9 – c/ Bonavista, 30, que va obtenir el tercer premi al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona el 1912. Actualment està dedicat a centre de formació.
(1934) Casa Rogelia Pi i Jaume Joan, Av. Bertomeu, 3, de Bellaterra
(1934) Església de la Santa Creu, Av. Joan Fàbregas de Bellaterra

Font: Wikipedia i Sport Club Bella – Terra 1936

Read Full Post »

Carrer de Can Miró té una llargada de 400 metres, va des de la BV-1414 fins a la Travessa dels Turons de la UAB. L’EMD prohibirà l’acces del tràfic universitari i obligarà a fer-ho per la rotonda del Turó de Sant Pau.

Placa del Carrer de Can Miró|ARXIU BELLATERRA. CAT

Can Miró està documentat per primera vegada l’any 1293. Fins a mitjans de segle XX l’edifici és la llar i el centre de producció agrícola de tres llinatges de famílies camperoles: els Noguera, els Miró i els Llobet. Els Noguera es mantenen com a posseïdors del “mas” des del segle XIII fins a mitjan del segle XIV i els primers Miró documentats són de l’any 1434, els quals es mantenen com a posseïdors de la finca fins al segle XX, que per matrimoni passa dels Miró als Llobet.

Masia Can Miró|ARXIU UAB

Situat entre la Vall Moronta, la serra de Puig Delmo i les torrenteres que baixen de la serra de Galliners, la masia va gaudir d’una situació privilegiada al costat de les terres de cultiu, els corrents d’aigua i els boscos de la serra. Blat, espelta, bous, vaques, vedelles, ases. Els productes econòmics que van conrear els primers propietaris; més endavant es va afegir un important cultiu de vinyes.

Simultáneamente a l’activitat camperola, la masia no ha estat aliè als fets exteriors: les guerres, les epidèmies i els canvis i transformacions socials. Diverses guerres amb França, entre els segles XVI i XIX, van deixar la seva empremta en el terme. També els problemes amb els soldats de Castella i França, especialment els allotjaments i els talls impostos, van afectar la casa Miró. Les guerres dels Segadors i de Separació van tenir incidència a la regió, especialment perquè els Marimon, senyors del castell, van ser destacats col.laboracionistes de l’autoritat reial, oposats sovint a les institucions polítiques catalanes. Diversos boscos de roures, com el de Can Miró, van haver de ser talats com a contribució per a la construcció de galeres i vaixells de guerra. Encara que amb reticències, com els altres agricultors de el terme, els Miró van haver de contribuir econòmicament a la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí de Cerdanyola.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Finalment, la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1971, sobre les terres de la finca de can Miró, va suposar la desaparició definitiva de la masia, quedant en peu el testimoni de la masia, especialment la façana principal orientada a orient. És en aquest edifici remodelat i ampliat on s’allotgen actualment l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat, la primera pedra de la qual va ser col·locada el 28 d’octubre de 1997.

(Textos extrets del llibre de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez i González: Història de la Masia Miró, Abans dit Noguera. (Inèdit, 2001.)

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »