Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

L’esquirol de Bellaterra al cartell modernista de la Festa Major de la Mercè 2020

Read Full Post »

El Carrer del Tamborí de Bellaterrra –uns dels 11 carrers del barri de Terranova que comencen per la lletra t-, té una llargada d’uns 275 metres, comença al Carrer Tulipà i finalitza a un cami boscós tocant Sant Cugat del Vallès. A la seva placa apareix dibuuxades fulles de marfull (Viburnum tinus)

Placa del Carrer del Tamborí de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

El tamborí és un instrument de percussió que té entre vuit i dotze centímetres de diàmetre i que es toca amb una sola baqueta. En la cobla, el so sec d’aquest instrument acompanya el flabiol per marcar el ritme de les sardanes. La particularitat és que un sol músic de la formació els pot tocar tots dos: toca el flabiol amb la mà esquerra i, al mateix braç, hi té penjat el tamborí, que colpeja amb una baqueta agafada amb la mà dreta.

El tamborí és format per una caixa de ressonància cilíndrica amb estructura de fusta o metàl·lica recoberta d’una membrana de pell tesada amb tiges roscades. La mida de l’instrument ha estat molt variable en el curs dels anys, depenent del lloc i de l’època. Però se sap que antigament era més gros. Des de temps immemorials, és el company inseparable del flabiol, que ja empraven els pastors i els joglars medievals.

El duet format pel tamborí i el flabiol va passar a formar part de la cobla de tres quartans, juntament amb la tarota i la cornamusa. La reforma de la cobla que va fer Pep Ventura a mitjan segle XIX el va mantenir. Ara el tamborí és l’únic instrument de percussió que trobem en tota la formació. Dins la cobla, el músic que toca el tamborí i el flabiol s’asseu a la primera fila, a l’esquerra.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Read Full Post »

La certificació AENOR acredita que els trens i estacions d’FGC, així com els edificis corporatius i les dependències internes de la companyia, són espais segurs davant el risc de contagi

Estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Els protocols instaurats a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària reben la certificació de qualitat i seguretat

FGC desinfecta diàriament tots els trens i estacions.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha obtingut el certificat de qualitat AENOR pel seu protocol de neteja i desinfecció davant la Covid-19. Aquest reconeixement acredita que les mesures instaurades a Ferrocarrils des de l’inici de la crisi sanitària són les adequades i que es compleixen amb rigor per l’operadora, tant als trens i a les estacions com a les dependències corporatives de la companyia.

AENOR ha certificat, basant-se en les recomanacions d’organismes nacionals i internacionals, la gestió d’FGC davant dels riscos derivats de la Covid, amb un anàlisi complet i rigorós de totes aquelles mesures que Ferrocarrils ha aplicat en el seu dia a dia en diferents camps com el de la salut laboral, les bones pràctiques de neteja i higiene, les mesures organitzatives, de protecció i formació, així com l’àmbit de la comunicació i la informació a les persones que viatgen amb FGC i a les que treballen a la companyia.

D’aquesta manera, Ferrocarrils acredita que és un espai segur i que les mesures implantades minimitzen el risc de contagi per les persones usuàries i pel personal de la companyia; garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja i promou el seu ús per tal de tornar a situar el transport públic en el centre de la mobilitat urbana.

FGC garanteix l’ús del transport públic amb les màximes garanties de seguretat i de neteja.

Trens, estacions i dependències corporatives: espais segurs

Actualment a FGC es mantenen les mesures de neteja i desinfecció adoptades durant els primers dies de l’emergència sanitària. Així, a FGC es desinfecten diàriament, de manera complementària a la neteja habitual, tots els trens i estacions. L’interiorisme dels trens, inclosos els recolzabraços, les barres de subjecció i els marcs de les finestres, es desinfecten diàriament, amb brigades especials cada nit, de manera que els trens inicien el servei cada matí totalment desinfectats. Pel que fa a les estacions, es netegen diversos cops al dia i es fa un èmfasi especial en els punts de contacte per part del client, com màquines de venda, intèrfons o passamans d’escales fixes i mecàniques.

Gel hidroalcohòlic al vestíbul de l’estació FGC de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Pel que fa a l’accés als trens i a les estacions, els i les maquinistes continuen obrint i tancant totes les portes dels trens per evitar que els clients hagin de tocar els botons de les portes i les portes no automàtiques de les estacions es mantenen obertes per minimitzar la seva manipulació.

La renovació de l’aire també està garantida a les instal·lacions d’FGC, mitjançant els aparells de ventilació i climatització, l’obertura de totes les portes a totes les estacions, així com a través de la ventilació pròpia d’estacions i túnels.

Pel que fa als edificis corporatius i a les dependències internes d’FGC, la certificació també valida les mesures que ha pres la companyia des de l’inici de l’episodi d’emergència i la seva adaptació a l’evolució de la pandèmia. Així, s’ha comprovat, entre d’altres mesures, que s’ha instal·lat senyalització específica a totes les àrees de treball sobre mesures de prevenció i seguretat, que hi ha disponible gel hidroalcohòlic i mascaretes per a tot el personal i que es garanteix la neteja i desinfecció de les superfícies dels llocs de treball i zones comunes. A més, la companyia ha definit condicions d’ús per a espais d’ús compartit i es controlen els accessos als centres de treball mitjançant controls de temperatura corporal a l’entrada.

Ús obligatori de la mascareta

Actualment, l’únic requisit indispensable que es manté per a viatjar en transport públic és l’ús de la mascareta, tal i com està establert en totes les activitats que es realitzen arreu del país. A Ferrocarrils hi ha instal·lada senyalització específica per a recordar a les persones usuàries aquesta mesura, que es reforça amb missatges de megafonia a trens i estacions, apel·lant a la col·laboració de tots els viatgers i viatgeres en dur la mascareta i fer-ho apropiadament.

Pel que fa a la neteja de mans, a Ferrocarrils hi ha instal·lats dispensadors gratuïts de gel hidroalcohòlic a totes les estacions per a l’ús dels usuaris i per poder complir amb una correcta higiene de mans.

Read Full Post »

Quan de temps es trigarà en recollir-lo de la natura?

Bosses de brossa abocades al Cami Antic de Sant Cugat |MIREIA PÉREZ

Read Full Post »

DIRECTE‼️amb l’Alcalde Calos Cordón a través de la pagina oficial del Facebook de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès”

Parlament de Carlos Cordón a la Diada 2020 de Bellaterra (al darrere els vocals de l’EMD Quim Oltra i Jordi Macarulla|BELLATERRA. CAT

L’alcalde Carlos Cordón farà un nou directe a través de la pàgina oficial del Facebook de l’Ajuntament de Cerdanyola https://t.co/an7uDmLad8

Aprofiteu per demanar-li tot allò que us preocupa i que compartiu sovint a les xarxes socials de Bellaterra

Directe 📅 dijous 17 de setembre a les 🕕 17:45h

Participa i pregunteu a l’alcalde el que vulgueu saber sobre Bellaterra https://t.co/Vf35Dw1ZGO

Read Full Post »

El Carrer del Talismà de Bellaterra té una llargada d’uns 235 metres, comença al Carrer Tatuatge i finalitza al Carrer del Talent. A la seva placa apareix dibuixada la planta coneguda com Claus de nostre senyor. All de bruixa. Barrallets. Calabruixa. Cap-blaus. Collblau. Lliri d’ase. Marcet. (Muscari neglectum)

Placa del Carrer Talismà de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Un talismà és un objecte portàtil al que s’atribueix atorgar un poder màgic a qui el du. Es confon normalment amb amulet o amb mascota; però, mentre que l’amulet és un mitjà de protecció passiva, el talismà confereix a qui el posseeix poders màgics actius (serien talismans, per exemple, la llàntia d’Aladí o la vara d’Aaró). Val a dir, però, que, per a l’autèntica concepció màgica, contra els mals només té valor protector, d’amulet, allò que té un poder positiu, de talismà.

També s’usa en sentit figurat: La bellesa, la joventut, la riquesa, són un gran talismà.

Del francès talisman, i aquest, del persa ´tilismât, plural de tilism, mateix significat, que provenia del grec télesma, ‘cerimònia religiosa; amulet’, derivat de teléo, ‘complir; fer un sacrifici’.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Sorprèn que aquest passatge al final del Carrer Canigó de Bellaterra, -tocant el bosc, i que no viu ningú- estigui tant il·luminat, quan carrers del nostre poble estàn a les fosques.

Després de tanta foto denúncia veïnal, La Brigada de l’EMD l’ha netejat i protegit amb una cadena de ferro.

Passatge final del Carrer Canigó |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El Carrer del Talió de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Talismà. A la seva placa apareix dibuixades fulles del llorerer silvestre (Prunus lusitanica)

Placa del Carrer Talió de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Talió. Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió. Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya. Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

“El veïnat de Bellaterra té dret a saber si es realitzarà el projecte de l’EMD de desviar la BV-1414 i si finalment es recuperarà la Plaça del Pi pels vianants. A casa nostra cal fer realitat el FACTA NON VERBA”

Projecte de l’EMD d’una Plaça del Pi totalment peatonal i desviament de la BV-1414|EMD BELLATERRA

ARA EDITORIAL

Després de passar gairebé tres mesos tancats a casa, milers de ciutadans es van llançar als carrers per recuperar la sensació de comunitat, de vida, d’espai públic. Gràcies a això, sobretot en les primeres setmanes després de la fi del confinament, molta gent va redescobrir el seu poble o ciutat perquè va poder caminar per uns carrers gairebé buits, amb una mirada i una curiositat noves que permetien copsar des de les façanes fins als racons que les presses del dia a dia de l’antiga normalitat havien tornat invisibles. La pandèmia també ha forçat una ràpida reorganització de l’espai urbà que dona més lloc als vianants -també a les terrasses de bar- expulsant cotxes i, cosa més significativa, ens fa adonar de fins a quin punt és important aquest espai públic que últimament teníem una mica oblidat.

A finals dels anys 80, la recuperació de l’espai públic va ser una reivindicació política que a Barcelona va arribar a un nivell de sofisticació que fins i tot va crear marca. I un dels revulsius a què es va recórrer, amb bon criteri, va ser l’escultura pública com a manera d’assenyalar i donar visibilitat simbòlica a espais que fins llavors eren residuals o degradats. El debat que va aflorar en aquell moment va ser molt interessant perquè, enmig de la polèmica mediàtica sobre la forma o la idea d’una escultura o altra -hi havia artistes de primer nivell, des de Richard Serra o Claes Oldenburg fins a Juan Muñoz, Rebeca Horn o el mateix Jaume Plensa-, es va parlar, i molt, sobre la recuperació de l’espai públic, el seu teixit social, els seus veïns i les seves demandes. Ara moltes d’aquelles escultures s’han incorporat de manera natural al paisatge urbà de la ciutat i a la memòria viscuda de diverses generacions, i són un punt de referència i trobada -física però també mental- dels ciutadans.

crearan més places, més zones de vianants i més parcs a tot arreu. I també, per què no?, és possible que hi hagi noves escultures, nous elements simbòlics que, com diu algunes vegades Jaume Plensa, “dignifiquin i transformin” un lloc. L’espai públic és, com diu molt bé el seu nom, el gran espai del debat públic, el lloc on tothom pot estar, sobre el qual tothom pot opinar, que tothom pot sentir-se seu, si vol. I això, aquest debat, aquest sentit d’àgora real, física, és un valor que no podem perdre i al qual no hem de renunciar. Jaume Plensa ho ha treballat molt i per això va triar aquest tema per al dossier del diari d’artista que aquest diumenge fem amb la seva col·laboració. Obrim així un debat que, sens dubte, serà central aquest 2020 i en els pròxims anys.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »