Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

El primer que Carlos de Uña Martín, ha decidit al Bar del Club Bellaterra és que quan un client demani una beguda, se li serveixi una tapa gratuïta, d’entrada és tot un petit canvi gastronòmic.

Luis de Uña Martin, nou titular del Bar del Cafè Club Bellaterra (Powengram) |ANGEL FONT

Luis de Uña Martin és un dinàmic i polièdric empresari, especialista en seguretat, pilot de línies aèries i instructor de vol, posa de manifest la paradoxa de la societat espanyola, en la qual conviuen un empresariat creatiu i flexible, capaç d’obrir-se al mercat mundial en època de crisi, amb una classe política passiva i discreta; igualment, reflexiona sobre la necessitat de recuperar l’esperit de l’esforç i del sacrifici des d’una educació que fomenti l’emprenedoria.

Inclinació vocacional per l’aviació

Sóc fill de militar retirat; des de petit, en conviure en habitatges militars i veure el desenvolupament professional com a sortida després l’institut, els germans observàrem els avantatges d’optar per la carrera militar, sobretot per l’estabilitat que atorga una activitat vitalícia i indefinida. No obstant això, jo desitjava convertir-me en pilot de línies aèries. Em vaig adonar de les dificultats econòmiques i socials perquè em gradués i fora contractat per una companyia aèria, en què són freqüents les estirps de pilots i essencials les xarxes de relacions personals. Tot i això no van canviar les meves expectatives professionals, vaig tenir el suport de la meva família i amics: vaig decidir trobar una feina estatal i així finançar amb els meus ingressos els elitistes estudis d’aviació.

Guàrdia civil i pilot professional

Així vaig accedir al cos de la Guàrdia Civil, i compaginava les meves tasques policials amb els estudis com a pilot professional, instructor i càrrega aèria; el meu objectiu era acumular l’experiència mínima per, sense disposar de contactes, aspirar a entrar en una línia aèria comercial. Finalment vaig anar contractat per una filial de vols xàrter de Spanair, anomenada Girjet, el que em va permetre sol·licitar l’excedència de la Benemèrita.

Experiència en Girjet

Vaig començar en línia aèria treballant com a pilot de Girjet, en avions Fokker 100, on també em van nomenar responsable de la seguretat de la companyia. Amb el temps, aquest càrrec em va obligar a mantenir contactes diplomàtics al més alt nivell per gestionar la repatriació de la tripulació d’un dels nostres avions, que havia estat retingut il·legalment per les autoritats del Txad. Afortunadament, es va aconseguir l’alliberament, però no la recuperació de l’avió, el que va suposar unes grans pèrdues econòmiques i va marcar l’ocàs de l’entitat.

Clarobscurs de l’aventura africana

Per poder continuar la meva carrera, vaig acceptar una oferta de les aerolínies de Gabon; van ser mesos d’emocions intenses, ja que a l’Àfrica tot contribueix perquè el volar sigui una experiència sensorial i instintiva així com molt perillosa. La meteorologia, el dèficit d’infraestructures i la separació de la meva família van determinar que em decidís a tornar i a replantejar el meu futur laboral.

Cap de seguretat Hotel W de Barcelona, Mint Airways i Cosmo Lineas Aereas

En tornar a Barcelona, seguia sense haver-hi treball de pilot comercial a Espanya, per això vaig acceptar l’oferta de seguretat de l’Hotel W, popularment conegut com “hotel vela”, on durant tres anys vaig dirigir la seguretat general de l’establiment, així com l’equip de reforç en els grans esdeveniments. Paral·lelament, sempre que sorgia l’oportunitat, volava com a pilot en una companyia espanyola el Boeing 757. així com en Cosmo l’Airbus A320, dirigint al seu torn la seguretat de les dues companyies aèries. Aquesta experiència em va encaminar a obrir la meva pròpia empresa de seguretat i formació.

Serveis de Seguretat Privada i Formació

Al principi, ens dediquem només a la formació en seguretat i l’externalització dels serveis en aquest àmbit,. La ràpida consolidació i expansió de l’entitat ens va permetre la creació, el 2011, d’una companyia de seguretat uniformada. Avui el nostre grup empresarial està conformat per Segurair Services, que s’encarrega de la formació i l’oferiment de serveis auxiliars –és a dir, controladors d’accessos: porters, conserges, etc.–, i Baster seguretat privada, els serveis homologats de vigilància uniformada, els professionals de la qual tenen la potestat de portar armes i fan una tasca parapolicial. Cal agrair el suport dels meus pares, germans i de la meva dona en aquest magnífic projecte.

Fusió amb la multinacional holandesa I-SEC International dedicada a la seguretat aeroportuària

Ens hem fusionat amb I-SEC, una multinacional holandesa especialitzada en seguretat aeroportuària, que dóna feina a 5.000 persones de seguretat en els principals aeroports d’Europa i que en breu s’introduirà en el mercat nord-americà. Després de l’absorció passaré a ser el director executiu i assessor per ajudar-los a assolir aquesta fita expansiva.

Acadèmia de pilots professionals i hostesses de vol

El 2012 vaig constituir, després de superar múltiples tràmits burocràtics, Dream Flyers Aviation Academy, un centre de formació de pilots i hostesses ubicat a Barcelona però amb vocació internacional, que disposa de sis avions i diversos simuladors per realitzar les pràctiques. Cal dir que els pilots d’aviació reben una formació excel·lent i molt exigent, que inclou coneixements matemàtics, físics, etc. Un cop finalitzat el període lectiu, i superades les proves finals, els estudiants obtenen la seva llicència que han de renovar anualment, per la qual cosa s’han de sotmetre a estrictes revisions i controls; així mateix, som l’única escola amb aprovació de tipus per formar pilots d’Airbus sèries a320/a330.

Part del personal de seguretat són antics treballadors del sector constructiu i serveis.

Una majoria dels nostres estudiants són antics treballadors de la construcció i serveis que s’estan reciclant per inserir novament en el mercat laboral. Oferim múltiples opcions de formació des controladors d’accessos i de vigilants uniformats passant per escortes i guies canins. Els primers disposen d’una formació bàsica i tenen una responsabilitat simbòlica en el manteniment de l’ordre. Els segons, encarregats de la seguretat, ara per ara reben una formació més exhaustiva.

Si es privatitzen determinades funcions dels cossos de seguretat de l’Estat

Durant els últims anys, tot i el creixement demogràfic, s’han convocat escasses places per cobrir les necessitats d’efectius policials, i ni tan sols s’han compensat les jubilacions. Això s’explica pel fet que, a fi d’ajustar la despesa pública, s’han equiparat els cossos policials a altres tipus de funcionaris de menor rellevància social i s’ha tendit a reduir els efectius, de manera que algunes institucions comencen a optar per la seguretat privada. No obstant això, aquesta privatització ha de comportar que els professionals que assumiran tasques fins ara policials rebin una preparació adequada i presentin el perfil psicològic adequat, per això és indispensable que els aspirants passin una prova d’accés prèvia que inclogui una valoració psicològica i segueixin un programa de formació de, almenys un any, amb formació en la responsabilitat real.

Lloa a l’excel·lència de l’empresariat espanyol

El futur del nostre país rau en la seva empresariat, format per emprenedors heterogenis però tots ells caracteritzats pel seu esperit de treball, de sacrifici i de superació. D’altra banda, en el nostre teixit empresarial hi ha moltes empreses tecnològiques o de serveis amb un valor afegit que no es correspon amb la mala imatge tòpica que a l’exterior es té de l’economia espanyola.

Espanya ha viscut un procés d’obertura al mercat mundial

Justament és aquesta ambició i aquesta excel·lència la que està portant els nostres productes i serveis a tot el món. Per això hem viscut, amb la crisi, un procés d’internacionalització que, amb el temps, revalorar com es mereixen els nostres productes.

Manca de suport per part de l’Administració a l’empresariat espanyol

Les autoritats espanyoles històricament no han fomentat l’establiment i la consolidació dels projectes empresarials. Probablement, el nostre mapa empresarial actual seria molt diferent si les companyies amb dificultats durant aquests anys de recessió haguessin rebut ajuda per part de l’Administració o si, com a mínim, s’haguessin adoptat les mesures convenients.

Una classe política poc eficient

Espanya té la desgràcia de tenir una classe política discreta, acomodada i egotista, que sol prendre decisions pensant únicament en el curt termini dels resultats electorals i no en el benefici global de la població, tant la present com la futura. Això explica, en part, el desolador panorama econòmic actual: necessitem gestors brillants i que vetllin per l’interès comú.

Per una educació de qualitat que aposti per l’emprenedoria

Potser totes aquestes mancances socials i polítiques s’expliquen per una qüestió cultural, donada la manca de tradició d’una educació més exigent i pràctica i que aposti per l’esperit emprenedor.

Abstencionista perenne

Sóc un empresari oriünd de Zamora, però que viu a Barcelona i valora les oportunitats de negoci que m’ha ofert aquesta ciutat; a més, la meva dona és catalana, i em sento arrelat a Catalunya. D’altra banda, les qüestions polítiques mai m’han atret i sóc un abstencionista perenne. Crec en el treball quotidià, en la cultura, en el coneixement i en l’afany individual de superació constant que porta a la millora col · lectiva de l’entorn. El marc jurídic en el qual es desenvolupi aquest progrés social per a mi no és determinant, però cal tenir en compte que en el context actual de globalització la tendència és cap a la fusió, no cap a la divisió.

Font: Crisis i Perspectiva d’Àngel Font

Read Full Post »

El Carrer del Talent de Bellaterra té una llargada d’uns 115 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de a Tamborí. A la seva placa apareix dibuixada una fulla de falguera mascle (Dryoplerix filix-mas)

Carrer del Talent de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l’Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg. Era equivalent a 60 mna (plural mnai) i 60 dracmes.

El valor del talent depenia de l’època considerada, de l’indret geogràfic i de la matèria a pesar. També fou una unitat monetària equivalent a 25,86 kg dividida en 60 mnai, 6.000 dracmes i 36.000 òbols.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Diada 11 de setembre a Bellaterra

Ofrena floral de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya)
Catalunya triomfant
Tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Ara és l’hora, segadors,
Ara és l’hora d’estar alerta,
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
En veient la nostra ensenya,
Com fem caure espigues d’or,
Quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Cançó anònima del segle XVII. [La versió del s. XVII era més llarga: aquesta versió és d’Emili Guanyavents, que va guanyar el concurs convocat per la revista La Nació Catalana l’any 1899 per dotar l’himne català d’una lletra més curta.]

Read Full Post »

Avui, 11 de setembre de 2020, el president de l’EMD Ramon Andreu, i Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, han fet l’ofrena floral institucional davant de la Senyera de la Plaça del Pi de Bellaterra.

Només han assistit 4 dels 8 vocals de l’EMD, Tensi Torrecilla i Mei Barceló per Gent x Bellaterra, Quim Oltra per Esquerra Republicana Catalunya i Jordi Macarulla per Convergents.

Bellaterra no és Barcelona. A part dels tres partits polítics del nostre poble, cap altra entitat pública de Bellaterra ha fet ofrena floral, tot i la presència física de representants de l’ANC de Bellaterra.

Cerdanyola ha estat representada només pels partits politics PSC i ERC.

Ofrena floral de Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, i Ramon Andreu, President de l’EMD|BELLATERRA. CAT

Ofrena floral de Tensi Torrecilla i Mei Barceló, vocals de Gent x Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Ofrena floral de Quim Oltra, vocal d’Esquerra Republicana de Catalunya |BELLATERRA. CAT

Ofrena floral de Jordi Macarulla, vocal de Convergents |BELLATERRA. CAT

Les 4 ofrenes florals Diada 2020: EMD Bellaterra, GXB, ERC I Convergents |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La petita vorera de l’Avinguda Bertomeu (BV-1414) tocant el Parc de la Font de la Boinagua ja està lliure de branques

Vorera BV-1414 tocant el Parc de la Bonaigua|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Aquesta Diada ens ha aportat el nom del nou responsable de l’Ajuntament de Cerdanyola amb Bellaterra, es tracte del jove regidor David González Chanca (Cerdanyola 1994).

David Gonzalez, nou responsable de relaccions de Cerdanyola amb Bellaterra, acompanyat de Ramon Andreu, president de l’EMD|BELLATERRA. CAT

La notícia ens ho ha confirmat ell mateix aquest matí, durant la seva presència a l’ofrena floral de la Diada a Bellaterra, també confirmat per Ramon Andreu, president de l’EMD.

David Gonzalez – al contrari de l’últim regidor Victor Francos, que mai va assistir a un ple de Bellaterra-, ell sí ho farà, amb intenció d’aportar solucions als problemes importants, com és la recollida de poda porta a porta. Bellaterra. Cat li ha fet veure el bon sistema ecològic que practica l’EMD de Valldoreix, – amb l’estalvi de milers de bosses de plàstic-. El regidor David ha respost que ho conneix i farà el posible per solucionar-lo.

Aquestes són les dades biogràfiques oficials del regidor i portaveu del PSC, en David González Chanca:

Nascut a Cerdanyola del Vallès l’any 1994
Formació:
Graduat en ciències polítiques i gestió pública per la UAB 2017
Trajectòria política:
Militant del PSC i JSC al 2012, actualment primer secretari de JSC i secretaria de política municipal de PSC Cerdanyola i PSC Vallès Occidental
Trajectòria professional:
Secretari tècnic de la Plataforma peruna fiscalitat Justa (2017)
Gestor comercial a CaixaBank (2018)
Docent de formació professional a Vitae a partir de setembre del 2018 actualment en excedència.

Des de Bellaterra. Cat desitgem que l’arribada del regidor David Martinez serveixi perquè s’aporti solucions als diferents problemes que preocupen al veïnat de Bellaterra.

Read Full Post »

“El poble de Bellaterra només té una sucursal bancaria, però amb les noves tecnologies no li cal cap, ja que pot treballar com tot el món, a través de les plataformes bancàries per internet

http://www.11onze.cat

Ahir vigília de la Diada Nacional de Catalunya, s’ha donat a conèixer Onze, el primer banc català fora de l’abast de Madrid, és a dir del Banc d’Espanya tal com ha avançat Exterior.Cat

Foto: ONZE

L’ha impulsat el think tank Unitat per la Independència per convertir-se en una entitat financera amb llicencia bancària a fora de l’Estat espanyol per tal de no dependre del Banc d’Espanya.

L’estructura de l’empresa consta, d’una banda, d’una fundació, els primers donants i inversors, que seran principalment empresaris catalans. En l’actual fase de fundraising, esperen reunir fins a 15 milions d’euros i volen que com a mínim la meitat provingui d’inversors del teixit productiu català. En una segona etapa es dirigiran als mercats per seguir la capitalització amb més inversors externs.

Onze no tindrà la fitxa bancària a l’Estat espanyol, sinó que l’ubicarà en un altre país de la Unió Europea, per trobar-se sota l’empara del BCE. Neix en la nova onada de bancs de nova generació, més competitius i rendibles, gràcies a la rebaixa de les barreres d’accés al sector, propiciada per les noves tecnologies, com ara Monzo, N26, starling Bank o Revolut.

http://www.11onze.cat

Font: Exterior. Cat

Read Full Post »

Bellaterra. Cat us desitja una feliç i saludable Diada Nacional de Catalunya‼️

Imatge d’una casa de Bellaterra de la Diada 11 setembre 2020|BELLATERRA.CAT

NOTA “L’EMD de Bellaterra farà l’ofrena floral de la Diada davant de la Senyera de la Plaça del Pi, a les 11 hores, i serà transmès en directe a través del seu canal oficial de Facebook”

ARA EDITORIAL 11 SETEMBRE 2020

Tres anys després de l’1-O, aquesta serà la Diada més atípica i menys èpica. Hi arribem encara ficats en una dolorosa digestió per la presó i l’exili, immersos en una repressió que ha continuat i que ha comportat retrets creuats dins l’independentisme, dificultats per governar-nos i una notòria incapacitat per al diàleg dins la societat catalana. A tot això, a més, s’hi ha sumat el duríssim daltabaix per la pandèmia, que ha portat una greu crisi sanitària i una igualment traumàtica paràlisi econòmica; les nostres vides, tant a nivell particular com col·lectiu, s’han vist greument alterades. L’Onze de Setembre no n’és una excepció. Per primer cop en l’última dècada no hi haurà mobilitzacions massives. No hi poden ser. La injustícia segueix, igual com també la seva altra cara, el bloqueig polític i institucional, però la incertesa del covid i l’esgotament del Procés fan de la festa nacional d’aquest any un inevitable punt i a part. Davant aquest fet, hauríem de fer de la necessitat virtut. Si a més hi sumem la perspectiva d’unes pròximes eleccions al Parlament, ha arribat el moment d’obrir una sincera reflexió col·lectiva, des dels partits i la societat civil, per repensar el futur i tornar a activar el present. No es tracta de girar full, sinó de reprendre el camí.

Assumir aquest canvi de guió és imprescindible si no volem caure en el desànim general. No podem normalitzar la repressió, no ens podem instal·lar indefinidament en els retrets creuats, no podem donar per feta la divisió en blocs irreconciliables, no podem acceptar la pobresa i l’exclusió de tantes persones com si fos una fatalitat, no podem habituar-nos a l’empobridora crisi econòmica permanent, no podem renunciar a una bona educació, a l’excel·lència en recerca, a l’impuls de nous projectes empresarials, a repensar la sanitat… La llista podria ser molt més llarga. Hi ha tanta feina a fer! Aquest país s’ha de reactivar, hem de tornar a posar-nos objectius ambiciosos i realitzables en tots els camps, també en el polític.

El món ens ha deixat de mirar. Ja no estem en l’agenda internacional. Ens hem de tornar a guanyar un espai, hem de tornar a crear un relat guanyador que generi respecte fronteres enllà i adhesions i il·lusió Catalunya endins. Toca actualitzar el projecte nacional. Això tampoc no és gens fàcil quan encara estem paint la reacció d’un estat espanyol que, lluny d’aportar solucions, propostes o distensió política real, manté la inflexibilitat. Aquesta incapacitat de moure’s és en realitat la seva debilitat. La debilitat catalana, en canvi, està en la incapacitat del diàleg intern dins el sobiranisme i més enllà, o en la poca generositat i intel·ligència a l’hora de cosir ferides i buscar grans consensos. Sense que ningú hagi de renunciar a les seves idees i els seus objectius, sí que resulta imprescindible traçar un camí transitable, alhora realista i engrescador. Per seguir avançant. Per seguir sumant. Per resoldre els problemes immediats, que són molts, sense tancar la porta als grans ideals. Per seguir treballant i lluitant dia a dia per un país millor. Per seguir somiant.

Read Full Post »

El Carrer de Serafí Pitarra de Bellaterra té una llargada d’uns 500 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestres, que creuant els molt transitat Pin i Soler, va a finalitzar al Carrer Vázquez de Mella, just davant del Carrer de l’Escultor Vilanova, (El govern municipal de l”EMD de Bellaterra està gestionant per obrir-lo al veïnat, ja que incívics han bloquejat el pas amb tanques i portes de ferro).

A les plaques del carrer Serafí Pitarra apareixen dbibuixades fulles del galcerán (Ruscus aculeatus) i roure de fulla gran (Quercus petraea)

Plaques del Carrer de Serafí Pitarra de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudonim de Serafi Pitarra.
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Barcelona, 9 d’octubre de 1839 — Barcelona, 4 de juliol de 1895
De família humil, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses. A quinze anys actuà en agrupacions d’afeccionats que representaren les seves primeres peces; féu amistat amb Eduard Vidal i de Valenciano i Conrad Roure, amb els quals col·laborà sovint i reivindicà un teatre popular escrit “amb el català que ara es parla”, enfront de l’idioma més culte i arcaïtzant dels intel·lectuals fundadors dels jocs florals. Amb el pseudònim Serafí Pitarra estrenà la “peça bruta” Jaume el Conquistador, que més tard rebutjà; i, entre altres, La botifarra de la llibertat i Les píldores de Holloway o la pau d’Espanya (1860), en què satiritza la campanya menada a l’Àfrica pel general Prim i els voluntaris catalans.

La primera estrena pública fou la de L’esquella de la torratxa (1864), d’èxit esclatant. Fundada la societat La Gata, li lliurà obra rere obra amb el títol de gatades i alternà la paròdia de les actituds heroiques, tan cares al Modernisme —El castell dels Tres Dragons (1865), Els herois i les grandeses (1866), en col·laboració amb Enric Carreres, El cantador (1866), en col·laboració amb Conrad Roure, etc.—, amb els quadres de costums, obres publicades amb el títol de Singlots poètics; mentrestant, col·laborà en diversos periòdics: Un Tros de Paper, Lo Xanguet, Lo Noy de la Mare, La Barretina, Lo Gai Saber, etc. L’estrena de Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’Eduard Vidal i Valenciano, l’estimulà a incorporar-se al drama i guanyar el favor d’un públic burgès, que fins llavors havia menystingut. A partir de l’estrena de Les joies de la Roser (1866) es convertí en el màxim representant del teatre romàntic català. Es féu empresari del Teatre Romea (1867) i alguns dels seus drames foren traduïts al castellà.

Entre els seus èxits cal remarcar Les heures del mas (1869) i, en col·laboració amb Josep Feliu i Codina, Lo Pla de la Boqueria o Lo rovell de l’ou (1869) i La Rambla de les Flors (1870), Lo rector de Vallfogona (1871), L’àngel de la guarda (1872), La dida (1872), La creu de la masia (1873), en col·laboració amb Manuel de Lasarte, El ferrer de tall (1874), La filla del marxant (1875), Lo didot (1876), Senyora i Majora (1886), etc. Bé que inicialment simpatitzà amb la Revolució de Setembre, aviat es decantà envers posicions més conservadores, i rebé amb conformitat l’adveniment de la Restauració.

No abdicà, per això, el seu catalanisme liberal: el 1882 fou un dels fundadors del Centre Català. L’Academia Española el reconegué com a autor en atorgar-li el 1888 un premi extraordinari pel drama Batalla de reines. Com a poeta, assolí un lloc destacat en els jocs florals: el 1872 guanyà la flor natural i el 1875 la flor natural i l’englantina, i fou proclamat mestre en gai saber, i el 1882 en fou el president. Els darrers anys visqué amargat per la por de perdre el favor del públic, i assajà d’incorporar-se als corrents nous, sense gaire fortuna, ja imitant l’estil d’Echegaray, ja provant d’emular els èxits del jove Àngel Guimerà: Judas de Kerioth (1889), Les claus de Girona (1893) i Jesús (1894) són obres representatives d’aquesta darrera etapa.

Després de la seva mort s’estrenaren encara El Comte Arnau i El campanar de Palma. Publicà diversos volums de poesia: Poesies catalanes (1875), Nits de lluna (1886), si bé obtingué més difusió com a poeta satíric. Com a narrador, el 1874 publicà el fulletó L’any 35 en La Renaixença. El mateix any la Biblioteca Catalana li edità un volum de Narracions. Usà també, bé que de manera esporàdica, els pseudònims de Jaume Giralt i Simon Oller. Fou el dramaturg més ben dotat de la seva generació, i les seves obres, juntament amb les de Josep Maria Arnau, assentaren les bases del teatre català modern.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

La Migradora dels Cards (Vanessa cardui) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids que ha visitat tot l’estiu els jardins de Bellaterra

Una papallona Migradora dels Cards (Vanessa Cardui) sobre la taula d’un jardí de Bellaterra (Vallès Occidental) BELLATERRA. CAT

És una papallona migradora, que arriba a fer una migració anual de 10.000 quilòmetres entre l’anada i tornada. La distribució geogràfica és molt àmplia, està present a totes les zones temperades de tots els continents de la terra llevat de l’Antàrtida.

A Catalunya rarament sobreviu a l’hivern i anualment recolonitza el país durant la primavera amb exemplars provinents del sud de la península Ibèrica i nord d’Àfrica.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »