El primer que Carlos de Uña Martín, ha decidit al Bar del Club Bellaterra és que quan un client demani una beguda, se li serveixi una tapa gratuïta, d’entrada és tot un petit canvi gastronòmic.
Luis de Uña Martin, nou titular del Bar del Cafè Club Bellaterra (Powengram) |ANGEL FONT
Luis de Uña Martin és un dinàmic i polièdric empresari, especialista en seguretat, pilot de línies aèries i instructor de vol, posa de manifest la paradoxa de la societat espanyola, en la qual conviuen un empresariat creatiu i flexible, capaç d’obrir-se al mercat mundial en època de crisi, amb una classe política passiva i discreta; igualment, reflexiona sobre la necessitat de recuperar l’esperit de l’esforç i del sacrifici des d’una educació que fomenti l’emprenedoria.
Inclinació vocacional per l’aviació
Sóc fill de militar retirat; des de petit, en conviure en habitatges militars i veure el desenvolupament professional com a sortida després l’institut, els germans observàrem els avantatges d’optar per la carrera militar, sobretot per l’estabilitat que atorga una activitat vitalícia i indefinida. No obstant això, jo desitjava convertir-me en pilot de línies aèries. Em vaig adonar de les dificultats econòmiques i socials perquè em gradués i fora contractat per una companyia aèria, en què són freqüents les estirps de pilots i essencials les xarxes de relacions personals. Tot i això no van canviar les meves expectatives professionals, vaig tenir el suport de la meva família i amics: vaig decidir trobar una feina estatal i així finançar amb els meus ingressos els elitistes estudis d’aviació.
Guàrdia civil i pilot professional
Així vaig accedir al cos de la Guàrdia Civil, i compaginava les meves tasques policials amb els estudis com a pilot professional, instructor i càrrega aèria; el meu objectiu era acumular l’experiència mínima per, sense disposar de contactes, aspirar a entrar en una línia aèria comercial. Finalment vaig anar contractat per una filial de vols xàrter de Spanair, anomenada Girjet, el que em va permetre sol·licitar l’excedència de la Benemèrita.
Experiència en Girjet
Vaig començar en línia aèria treballant com a pilot de Girjet, en avions Fokker 100, on també em van nomenar responsable de la seguretat de la companyia. Amb el temps, aquest càrrec em va obligar a mantenir contactes diplomàtics al més alt nivell per gestionar la repatriació de la tripulació d’un dels nostres avions, que havia estat retingut il·legalment per les autoritats del Txad. Afortunadament, es va aconseguir l’alliberament, però no la recuperació de l’avió, el que va suposar unes grans pèrdues econòmiques i va marcar l’ocàs de l’entitat.
Clarobscurs de l’aventura africana
Per poder continuar la meva carrera, vaig acceptar una oferta de les aerolínies de Gabon; van ser mesos d’emocions intenses, ja que a l’Àfrica tot contribueix perquè el volar sigui una experiència sensorial i instintiva així com molt perillosa. La meteorologia, el dèficit d’infraestructures i la separació de la meva família van determinar que em decidís a tornar i a replantejar el meu futur laboral.
Cap de seguretat Hotel W de Barcelona, Mint Airways i Cosmo Lineas Aereas
En tornar a Barcelona, seguia sense haver-hi treball de pilot comercial a Espanya, per això vaig acceptar l’oferta de seguretat de l’Hotel W, popularment conegut com “hotel vela”, on durant tres anys vaig dirigir la seguretat general de l’establiment, així com l’equip de reforç en els grans esdeveniments. Paral·lelament, sempre que sorgia l’oportunitat, volava com a pilot en una companyia espanyola el Boeing 757. així com en Cosmo l’Airbus A320, dirigint al seu torn la seguretat de les dues companyies aèries. Aquesta experiència em va encaminar a obrir la meva pròpia empresa de seguretat i formació.
Serveis de Seguretat Privada i Formació
Al principi, ens dediquem només a la formació en seguretat i l’externalització dels serveis en aquest àmbit,. La ràpida consolidació i expansió de l’entitat ens va permetre la creació, el 2011, d’una companyia de seguretat uniformada. Avui el nostre grup empresarial està conformat per Segurair Services, que s’encarrega de la formació i l’oferiment de serveis auxiliars –és a dir, controladors d’accessos: porters, conserges, etc.–, i Baster seguretat privada, els serveis homologats de vigilància uniformada, els professionals de la qual tenen la potestat de portar armes i fan una tasca parapolicial. Cal agrair el suport dels meus pares, germans i de la meva dona en aquest magnífic projecte.
Fusió amb la multinacional holandesa I-SEC International dedicada a la seguretat aeroportuària
Ens hem fusionat amb I-SEC, una multinacional holandesa especialitzada en seguretat aeroportuària, que dóna feina a 5.000 persones de seguretat en els principals aeroports d’Europa i que en breu s’introduirà en el mercat nord-americà. Després de l’absorció passaré a ser el director executiu i assessor per ajudar-los a assolir aquesta fita expansiva.
Acadèmia de pilots professionals i hostesses de vol
El 2012 vaig constituir, després de superar múltiples tràmits burocràtics, Dream Flyers Aviation Academy, un centre de formació de pilots i hostesses ubicat a Barcelona però amb vocació internacional, que disposa de sis avions i diversos simuladors per realitzar les pràctiques. Cal dir que els pilots d’aviació reben una formació excel·lent i molt exigent, que inclou coneixements matemàtics, físics, etc. Un cop finalitzat el període lectiu, i superades les proves finals, els estudiants obtenen la seva llicència que han de renovar anualment, per la qual cosa s’han de sotmetre a estrictes revisions i controls; així mateix, som l’única escola amb aprovació de tipus per formar pilots d’Airbus sèries a320/a330.
Part del personal de seguretat són antics treballadors del sector constructiu i serveis.
Una majoria dels nostres estudiants són antics treballadors de la construcció i serveis que s’estan reciclant per inserir novament en el mercat laboral. Oferim múltiples opcions de formació des controladors d’accessos i de vigilants uniformats passant per escortes i guies canins. Els primers disposen d’una formació bàsica i tenen una responsabilitat simbòlica en el manteniment de l’ordre. Els segons, encarregats de la seguretat, ara per ara reben una formació més exhaustiva.
Si es privatitzen determinades funcions dels cossos de seguretat de l’Estat
Durant els últims anys, tot i el creixement demogràfic, s’han convocat escasses places per cobrir les necessitats d’efectius policials, i ni tan sols s’han compensat les jubilacions. Això s’explica pel fet que, a fi d’ajustar la despesa pública, s’han equiparat els cossos policials a altres tipus de funcionaris de menor rellevància social i s’ha tendit a reduir els efectius, de manera que algunes institucions comencen a optar per la seguretat privada. No obstant això, aquesta privatització ha de comportar que els professionals que assumiran tasques fins ara policials rebin una preparació adequada i presentin el perfil psicològic adequat, per això és indispensable que els aspirants passin una prova d’accés prèvia que inclogui una valoració psicològica i segueixin un programa de formació de, almenys un any, amb formació en la responsabilitat real.
Lloa a l’excel·lència de l’empresariat espanyol
El futur del nostre país rau en la seva empresariat, format per emprenedors heterogenis però tots ells caracteritzats pel seu esperit de treball, de sacrifici i de superació. D’altra banda, en el nostre teixit empresarial hi ha moltes empreses tecnològiques o de serveis amb un valor afegit que no es correspon amb la mala imatge tòpica que a l’exterior es té de l’economia espanyola.
Espanya ha viscut un procés d’obertura al mercat mundial
Justament és aquesta ambició i aquesta excel·lència la que està portant els nostres productes i serveis a tot el món. Per això hem viscut, amb la crisi, un procés d’internacionalització que, amb el temps, revalorar com es mereixen els nostres productes.
Manca de suport per part de l’Administració a l’empresariat espanyol
Les autoritats espanyoles històricament no han fomentat l’establiment i la consolidació dels projectes empresarials. Probablement, el nostre mapa empresarial actual seria molt diferent si les companyies amb dificultats durant aquests anys de recessió haguessin rebut ajuda per part de l’Administració o si, com a mínim, s’haguessin adoptat les mesures convenients.
Una classe política poc eficient
Espanya té la desgràcia de tenir una classe política discreta, acomodada i egotista, que sol prendre decisions pensant únicament en el curt termini dels resultats electorals i no en el benefici global de la població, tant la present com la futura. Això explica, en part, el desolador panorama econòmic actual: necessitem gestors brillants i que vetllin per l’interès comú.
Per una educació de qualitat que aposti per l’emprenedoria
Potser totes aquestes mancances socials i polítiques s’expliquen per una qüestió cultural, donada la manca de tradició d’una educació més exigent i pràctica i que aposti per l’esperit emprenedor.
Abstencionista perenne
Sóc un empresari oriünd de Zamora, però que viu a Barcelona i valora les oportunitats de negoci que m’ha ofert aquesta ciutat; a més, la meva dona és catalana, i em sento arrelat a Catalunya. D’altra banda, les qüestions polítiques mai m’han atret i sóc un abstencionista perenne. Crec en el treball quotidià, en la cultura, en el coneixement i en l’afany individual de superació constant que porta a la millora col · lectiva de l’entorn. El marc jurídic en el qual es desenvolupi aquest progrés social per a mi no és determinant, però cal tenir en compte que en el context actual de globalització la tendència és cap a la fusió, no cap a la divisió.
Font: Crisis i Perspectiva d’Àngel Font
BELLATERRA.CAT 