La majoria dels carrers de Bellaterra no compleixen les normatives de laDGT, però el govern de l’EMD i la Diputació no els repara per aportar més seguretat i eliminar perills d’accidents
Avingudes dels 6 noms de Bellaterra (BV-1414 de la Diputació), sense canviar el límit de velocitat oficial|BELLATERRA.CAT
Vorera inexistent a la curva del km 3 de la BV-1414 (Avinguda de Bertomeu), ara la normativa de la DGT obliga a un límit de velocitat de 20 km hora. La Diputació de Barcelona no pot obviar aquest perill històric sense reparar.
Deixadesa de la senyalització horitzontal a càrrec de l’EMD|BELLATERRA.CAT
Després de molts anys els passos de vianants de Bellaterra no s’han actualitzat segons les normes vigents, ni els carrers amb carrils de doble sentit estàn senyalitzats horitzontalment, tot un perill per la seguretat del veïnat.
Carrer Mestre Nicolau sense canviar el límit de velocitat oficial ni la senyalització horitzontal que separi els carrils|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que la senyal vertical que anuncia el pas de vianants estigui instal·lada després de la senyal horitzontal, una anormalitats més a l’espai públic de Bellaterra a càrrec de l’EMD.
Deixadesa d’un pas de vianants de Bellaterra amb senyal vertical i horitzontal sense complir les normatives de la DGT|BELLATERRA.CAT
Sorprèn que el Camí Antic i Pin i Soler, dos de les vies amb més trànsit de Bellaterra, no tinguin senyalització horitzontal per separar els carrils de doble circulació, el que és una mostra més de la deixadesa del govern de l’EMD de Bellaterra, responsable de l’espai públic des de l’any 2010.
Cal recordar que els trams de Bellaterra sense voreres la velocitat s’ha de limitar a 20 km hora, com és el cas de la BV-1414, Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, etc.,
Una creació de Bellaterra.cat
Avui 11 de maig ha entrat en vigor els nous límits de velocitat en zona urbana. El canvi en el Reglament general de circulació es va aprovar el mes de novembre passat i les administracions locals han tingut mig any per fer les adaptacions corresponents tant en les infraestructures com en la senyalització.
D’aquesta manera, si fins ara als carrers de pobles i ciutats es podia circular, com a norma general, a 50 km/h, a partir de l’11 de maig les velocitats màximes permeses són aquestes:
Així doncs, la reforma implanta una velocitat genèrica a 30 km/h en zona urbana, ja que els carrers amb un carril per sentit de circulació són majoritaris. I és que, segons dades de la Direcció General de Tràfic de l’Estat (DGT), les artèries principals de dos o més carrils o els anells perimetrals suposen només un 20% de les vies urbanes, tot i que suporten el 80% del trànsit.
I per què a 30 km/hora?
Tots sabem que la reducció de la velocitat té un impacte significatiu en la sinistralitat, tant pel que fa al nombre d’accidents com en la gravetat de les lesions de les persones que els pateixen, i això és especialment rellevant dins de població, on la gran majoria de víctimes són usuaris vulnerables, això és, vianants, ciclistes, conductors de VMP i motoristes.
El fet de fixar el límit a 30 km/h, segons la DGT, redueix en un 80% el perill de morir atropellat, ja que si un vehicle que circula a aquesta velocitat impacta contra un vianant, el risc que la persona mori és del 10%, mentre que si el mateix vehicle va a 50 km/h el risc s’eleva fins al 90%.
Amb el nou límit es redueix a la meitat la distància necessària per aturar el vehicle, cosa que comporta més seguretat viària. Així mateix, la reducció de la velocitat també té altres efectes: menys soroll ambiental, nivells de contaminació més baixos i menys congestió, així com un millora de la convivència entre els diferents usuaris i el foment de l’ús de mitjans de transport més actius i saludables.
Barcelona i Lleida
A Catalunya, algunes poblacions com Barcelona i Lleida s’han avançat en la implantació de la nova normativa estatal. La capital catalana ja té establerta des de fa anys la reducció del límit màxim de velocitat a 30 km/h a les zones 30 o als carrers amb un únic carril de circulació (o un carril per sentit en aquells casos en què aquestes vies disposen de doble sentit de circulació).
Des de l’1 de març la reducció de la velocitat s’ha estès a totes les vies secundàries de la ciutat, fet que suposa un 68% de la xarxa viària barcelonina, i està previst que a finals del 2021 les vies de circulació amb límit 30 sumin 212 quilòmetres, és a dir el 75% del total de vies.
A Lleida el canvi es va fer efectiu el 30 d’octubre, quan el 87% dels carrers, això és tots els que no són vies principals, van passar a ser zona 30.
Campanya #love30
La reducció de la velocitat a les ciutats a 30 km/h també és l’eix de la VI Setmana Mundial de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària, que se celebrarà del 17 al 23 de maig. Per això s’ha posat en marxa una campanya que té per lema #love30 amb la qual es vol promoure que s’estableixin límits de velocitat baixos als carrers de tot el món per tal que siguin espais saludables, ecològics i adequats per conviure.
Sorprèn els 6 bancs aportats per la Diputació instal·lats a la Plaça Maragall, i cap a l’Avinguda dels 6 noms: Bellaterra, Viza, Bertomeu, Marcet, Film, Sabadell (BV-1414, de la Diputació de Barcelona).
Banc nou aportat per la Diputació a la Plaça Joan Maragall|BELLATERRA.CAT
Veïnat de Bellaterra porta temps denunciant la poca cura de l’espai públic, com per exemple els cubells de brossa lligats amb cadenes o la retirada del banc i paperera del Camí del Torrent de la Bonaigua. Per què l’EMD no respon i reposta aquest mobiliari urbà, important perquè seguint els molts passejants?
Banc i paperera desapareguts al Camí del Torrent de la Bonaigua|ARXIU BELLATERRA.CATLa Diputació de Barcelona aporta el mobiliari urbà de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Demà 11 de maig entra en vigor el límit de velocitat a les carreteres d’Espanya. Les vies d’un carril per sentit es rebaixa a 30 km hora, però si no tenen voreres pasaràn a 20 km hora, com és el cas de trams de la BV-1414 i el Camí del Camí Antic
Restriccions de velocitat a tota Espanya des de l’onze de maig de 2021|TVE
Tot i les mocions urgents presentades al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra pels vocals Quin Oltra (ERC) i Jordi Macarulla (Convergents), el president Ramon Andreu (GXB), ha perdut el temps per fer pinya amb les exigències del veïnat i l’Associació Bellaterra BV-1414, que porta anys lluitant i fent campanya per sensibilitzar la reducció de velocitat pel poble.
L’ EMD de Bellaterra no ha fet cap actuació per rebaixar la velocitat per Bellaterra abans de la fer-se oficialment l’onze de maig 2021 a tota Espanya|BELLATERRA.CAT
La guía #TraficoA30 de #DGT y @fempcomunica recoge con ejemplos gráficos cómo se aplicarán las #velocidades 20, 30 y 50 km/h en vía urbana y travesías a partir del 11 de mayo.
DGT Article 21/2: Es situaran en aquells punts que permetin minimitzar les distàncies necessàries per efectuar l’encreuament, facilitant en tot cas el trànsit de vianants i la seva seguretat. Els seus elements i característiques facilitaran una visibilitat adequada dels vianants cap als vehicles i viceversa.
Comissió Veïnal per la recollida de signatures de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat
Miquel Vázquez, de la Comissió Veïnal Bellaterra És Sant Cugat va donar en exclusiva al Tot Bellaterra les xifres finals de la recollida de més de 1.200 signatures, més del 60% del cens oficial de Bellaterra. Quim Oltra (ERC), es va negar a signar el “Manifest de Bellaterra”
Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Veïnal, va ser anomenada a dit pel president Miquel Vázquez, sense valorar els vots de la resta de membres. Aquets càrrecs podrien haver-se escollit com “coordinadors” i no pas amb títols tant espectaculars.
La Comissió Promotora de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat va informar el mes de maig de 2019 que es va arribar al 60% de signatures dels bellaterrencs a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
Això demostra una voluntat molt clara del que volem les bellaterrenques i bellaterrencs i a partir d’ara, deixem en mans dels polítics aquest desig nostre.
Molt aviat lliurarem les signatures, conjuntament amb la Memòria justificativa, a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè és manifesti a favor o en contra. Tot seguit aquest expedient passarà a la Generalitat de Catalunya, que prèvia consulta dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat, prendrà una decisió.
Hem convidat als representants polítics de Bellaterra perquè signin un Manifest per Bellaterra.
Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) i Jordi Macarulla (actualment Convergent), signaran el Manifest. Quim Oltra (ERC Cerdanyola) no ho vol signar.
Hem conegut a molts veïns durant aquesta recollida de signatures i un altre vegada més, ens adonem que vivim en un petit gran poble amb bona gent. Agraïm la confiança que les veïnes i veïns han depositat en nosaltres i esperem que la Generalitat faci cas a la voluntat de un poble.
La Comissió Promotora de Recollida de Signatures per l’annexió a Sant Cugat
Chus Cornellana i Miquel Vázquez|BELLATERRA.CAT
MANIFEST PER BELLATERRA
El 28 de novembre del 2018 veïns de Bellaterra varen formar una Comissió amb l’objectiu de recollir signatures per annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Per tramitar l’annexió de Sant Cugat era i prescindible que més del 50% de les veïnes i veïns de Bellaterra signessin a favor.
La Comissió de Veïns manifesta que la recollida de signatures ha estat un èxit, superant l’objectiu inicial. Els veïns de Bellaterra han expressat la voluntat ferma d’annexionar Bellaterra a Sant Cugat.
Els representants polítics actuals de Bellaterra sotasignats, respecten i recolzem la voluntat democràtica dels bellaterrencs, treballarem per a que es faci efectiva, i
Manifestem:
1. Com a veïns compromesos amb Bellaterra signem a favor de l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat perquè beneficia a Bellaterra.
2. Volem i reivindiquem la singularitat de Bellaterra i la seva identitat pròpia, i demanem a les institucions que solucionin les mancances que tenim els bellaterrencs i que hem anat manifestant al llarg de la nostra història.
3. Donant suport a la voluntat majoritària dels bellaterrencs, l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat serà un objectiu en el nostre programa polític de les eleccions municipals de 2019.
4. Defensarem i recolzarem, davant les institucions públiques i privades la viabilitat d’aquest projecte, i promourem l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
5. Annexionar Bellaterra a Sant Cugat és la prioritat, i per tant, tots els sotasignats ens unirem i treballarem junts per aconseguir-ho.
El castanyer d’Índies o castanyer bord floreix ara a Bellaterra i les flors en panícula són força espectaculars
Castanyer d’Índia al carrer Balmes de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Els arbres més comuns a l’espai públic de Bellaterra són els pins, plàtans, moreres, acàcies, alzines, roures i altres en minoria com és el cas dels pocs castanyer d’Índies del carrer Balmes
El castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) és un dels primers arbres a despullar-se de fulles però, a la primavera, és el primer a treure-les per donar una magnífica ombra. Les flors, espectaculars, són masculines a la part superior de la capçada i femenines a la part inferior, raó per la qual només surten castanyes en aquesta part més baixa. Les castanyes s’assemblen a les del castanyer, però no són comestibles pels humans, a causa de la seva toxicitat i gust amarg.
Detall de fruits d’un cantanyer d’Índies de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Són arbres caducifolis de 4 a 36 m d’alçada i amb fruits en cúpula similars a la castanya, però no comestibles. La càpsula es divideix en tres seccions per deixar caure les llavors. Els castanyers d’Índia cultiven com a arbres ornamentals a causa del seu port i del fet que donen flors en panícula força espectaculars. Les fulles són grans i oposades, palmades, de pecíol llarg i amb 5 o 7 foliols.
N’hi ha entre 13 i 19 espècies de castanyer d’Índia. L’única espècie europea del gènere és el castanyer d’Índia comú (Aesculus hippocastanum), originari dels Balcans. D’altres es troben de manera natural del Japó i la Xina fins a l’Himalaia, al subcontinent indi, a l’Àsia del sud-est i també a l’Amèrica del Nord.
Les taules hauran d’estar separades dos metres i podran ser d’un màxim de quatre persones o la bombolla de convivència. L’aforament es manté del 30% a l’interior i del 100% a l’exterior|BELLATERRA GOURMET
Acabat el toc de queda, els 7 restaurants bars de Bellaterra ja poden obrir fins a les 23 hores, però no es podrà servir a la barra.
L’horari comercial s’amplia fins a les deu de la nit, tant per al petit comerç com per als centres comercials (segons l’horari permès a cada establiment). L’aforament màxim es manté en el 30% del local, sense limitació de superfície.
La restauració podrà fer horari ininterromput de dos quarts de vuit del matí a onze de la nit, tant a l’interior com a l’exterior i, per tant, bars i restaurants podran tornar a oferir sopars.
Les taules hauran d’estar separades dos metres i podran ser d’un màxim de quatre persones o la bombolla de convivència. L’aforament es manté del 30% a l’interior i del 100% a l’exterior.
Quines restriccions es mantenen vigents?
No totes les restriccions decauen amb la fi de l’estat d’alarma.
Es mantenen les mesures de protecció bàsiques a l’espai públic, com l’ús obligatori de la mascareta i la distància de seguretat d’1,5 metres.
També els grups bombolla a les escoles i en les activitats extraescolars.
El Procicat també manté el màxim de sis persones per a trobades i reunions, sense limitació de bombolles de convivència, i l’aforament del 50% als llocs de culte, dues mesures que afecten drets fonamentals i que ja rebut l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el passat divendres.
Bellaterra Gourmet us recomana aquesta recepta original de truita salvatge que hem gravat al Makro Barberà
La truita arc de Sant Martí, truita irisada o truita arc iris (Oncorhynchus mykiss) és un salmònid nadiu dels afluents d’aigua freda de l’oceà Pacífic a Àsia i Amèrica del Nord. La comunament anomenada truita de cap d’acer (Steelhead) és una forma anàdroma de la truita arc de Sant Martí costanera (O. m. irideus) o de la truita de banda vermella (O. m. gairdneri) que torna a l’aigua dolça després de viure dos o tres anys a l’oceà. Les formes d’aigua dolça que s’han introduït als Grans Llacs d’Amèrica del Nord i que emigren als afluents per engendrar també s’anomenen truites de cap d’acer. La truita de cap d’acer és el peix estatal oficial de Washington.
Alumnes del Conservatori El Musical de Bellaterra fent classe a la Plaça Maragall|BELLATERRA.CAT
Aquest diumenge passarà a la nostra petita història particular com aquell dia en què tots vam tenir la sensació que el final del malson de la pandèmia era més a prop, que es comença a veure la llum al final del túnel. La recuperació de la mobilitat nocturna sumada a l’obertura dels bars i restaurants fins a les 23 h marca un abans i un després en l’etapa iniciada el 29 d’octubre, quan, en plena segona onada, es va aprovar un estat d’alarma de sis mesos al Congrés de Diputats. Des de llavors hi ha hagut una tercera onada, mentre que la quarta s’ha pogut mantenir a ratlla.
I a diferència de l’estiu, ara l’acceleració del ritme de vacunació sí que fa pensar que aquesta desescalada pot ser la definitiva. En tot cas, la reconquesta gradual de les llibertats arrabassades pel virus ha de servir també perquè tots plegats anem recuperant el to vital, la interacció social, aquella alegria de viure que per moments, en els moments més durs de la pandèmia, se’ns negava.
Aquesta represa també servirà per empènyer cap amunt l’economia, per impulsar el consum, per insuflar vida als petits negocis que tant han patit, perquè les empreses facin les inversions que fins ara han tingut aturades. Tota aquesta activitat ha d’ajudar també a reconstruir la confiança en el futur, que ha estat greument afectada per la pandèmia.
La fi de l’estat d’alarma i la bona evolució del procés de vacunació ens ha de permetre recuperar el to vital com a societat
Tot i això, hem de ser molt conscients que el covid-19 no ha desaparegut, continua entre nosaltres i encara afectarà moltes persones fins que realment el puguem donar per derrotat. Per això és important respectar al màxim totes les indicacions de les autoritats sanitàries, com ara la que limita les reunions a 6 persones. Cal pensar que el d’avui és el primer pas d’una desescalada que s’allargarà en el temps i que ha de permetre que no es facin passos enrere.
Aprofitant l’optimisme que avui es respira als carrers, també és un bon moment per mirar enrere i recordar les històries i ensenyances que ens ha deixat la pandèmia. I no hi ha millor manera de fer-ho que recopilant els testimonis de pacients que han superat la malaltia i que, a més, en el camí han acabat estrenyent llaços amb els seus metges i cuidadors. Aquesta relació metge-pacient és una de les coses més boniques que ens deixa la pandèmia: històries de superació dels malalts que es combinen amb el compromís insubornable del personal sanitari i el factor humà que representa l’amistat.
No es pot perdre de vista l’enorme patiment de què venim. Un patiment que hauria de fer reflexionar els governs de tot el món sobre quines han de ser les prioritats en la postpandèmia. I a tots nosaltres sobre la fragilitat d’unes vides que crèiem segures i sense perill fins que va aparèixer el covid-19.
BELLATERRA.CAT 