Sabeu que el compostatge casolà pot ajudar a reduir fins a un 80% la petjada de carboni generada pels residus? A més, també us permet estalviar diners i aconseguir un adob natural per al vostre jardí o hort de Bellaterra.
UVB us espera el diumenge 17 d’octubre a les 11h pequè gaudiu del taller dirigit per un tècnic de @productosflower, una visita al Bosc ZEO de @SpMaracana, i un pica pica sostenible.
Aquest taller té un cost de 10€ pels socis de la UVB, i de 20€ pels que no ho son de moment.
El centre recomana als estudiants desconnectar tots els serveis vinculats a l’Autònoma, inclòs el núvol, per evitar que la infecció s’estengui
Campus de la UAB
Un atac informàtic ha afectat durant tot el matí de dilluns els serveis interns de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), deixant-los inhabilitats. Per culpa de l’aturada de tots els serveis d’internet s’han hagut de suspendre totes les classes telemàtiques i només se celebren les presencials. Això ha afectat el servei d’internet de tota la universitat. No funciona el Wifi del campus ni el Campus Virtual, per a alumnes ni per a professorat o altres membres de la UAB. L’anomalia s’ha registrat aquesta passada matinada, i des de llavors els tècnics treballen per determinar l’abast.
També s’han vist completament afectades la pàgina web de la facultat i els serveis de correu electrònic de la UAB. Segons fonts del centre a l’ACN, no ha transcendit l’origen de l’anomalia, i durant aquests matí els responsables de sistemes i del rectorat treballen per detectar-la.
Els tècnics de l’Autònoma han anul·lat l’accés a la xarxa des de les facultats i altres equipaments universitaris per intentar resoldre el problema. El centre informa els usuaris a través dels perfils a les xarxes socials, en què es recomana desconnectar tots els serveis vinculats a la UAB, inclòs el núvol, per evitar que la infecció s’estengui.
A més, es demana que si algun usuari ha rebut un fitxer anomenat http://Readme.READ i que s’ha desat a l’escriptori, així com fitxers amb extensió .uab, s’apaguin els ordinadors i s’avisi al servei informàtic.
“Els tècnics s’han desplaçat fins al centre de càlcul per treballar analitzat l’afectació i s’ha activat el protocol habitual, desconnectant completament els serveis centrals per al campus i del món, fet que significa que no estan operatius els serveis corporatius”, explica en declaracions a l’ACN Jordi Hernàndez, comissionat del Rector per a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Hernàndez detalla que per a l’administració aquesta afectació és de caràcter greu, donar que anul·la la majoria de procediments habituals. “Per al professorat significa que si l’activitat docent necessita un ordinador personal, no es podrà desenvolupar amb normalitat”, apunta, un fet que ha obligat a suspendre les classes telemàtiques i amb ús de suports digitals.
L’ATM reconeix que sense un nou model de finançament no es podrà implantar el pagament per quilòmetre
La targeta física de la T-Mobilitat, en imatge d’arxiu / ATM
El responsable de la T-Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Ramon Bacardí, ha reconegut que el nou sistema de tarifes del transport públic, que cobrarà els usuaris en funció dels quilòmetres recorreguts i premiarà els viatgers habituals, encara no té data d’entrada en funcionament. En una entrevista a la SER, Bacardí ha assegurat que ara mateix la prioritat és posar en marxa la T-Mobilitat i solucionar els problemes que s’han trobat durant la fase pilot.
A més, des de l’ATM vinculen el canvi tarifari a un nou model de finançament del transport públic, que és l’autèntic repte al qual s’enfronten les administracions, ja que els problemes tècnics que s’han detectat a les primeres proves de la T-Mobilitat “no seran un problema”. Segons el responsable del projecte, implantar les noves tarifes obligarà a repensar com es finança el transport públic perquè possiblement caldrà “compensar econòmicament” una eventual davallada dels ingressos directes.
Un any i mig de proves
Bacardí estima que caldrà com a molt un any i mig per estendre la T-Mobilitat –que permetrà abandonar per sempre les targetes de cartó– a tots els operadors de transport públic i a tots els títols existents. Tant una cosa com l’altra haurien d’estar a ple rendiment aquest mateix any, segons va assegurar l’anterior conseller de Territori, Damià Calvet, en diverses ocasions, però les dificultats tècniques i diversos retards han impedit complir amb el calendari fixat.
De moment, la T-Mobilitat segueix en fase de proves i només està disponible per als trajectes de la primera corona metropolitana i amb dos títols. La setmana passada el projecte es va veure immers en una nova polèmica després que un usuari detectés una bretxa de seguretat que ha obligat l’ATM a tancar la pàgina web, que s’hauria de tornar a posar en marxa en els pròxims dies, segons el seu responsable
El tronc petit o de briqueta, que ve segellat dins d’una bossa ja que conté agents químics. (3,50€ unitat a Leroy Merlin)
Tronc neteja ximeneies |BELLATERRA.CAT
Serveix per treure el sutge i la creosota dels tubs de sortida de fums de xemeneies. Això facilita el bon funcionament de la xemeneia o de l’estufa i evita possibles incidents, ja que en ocasions la creosota es pot inflamar i provocar un incendi.
La freqüència amb la que es deu usar aquest tronc varia en funció de l’ús de l’aparell calefactor. Es recomana usar el tronc a el principi i a la fi de la temporada.
Per utilitzar-lo, s’escalfa la xemeneia amb una càrrega de llenya i, a continuació, s’introdueix el tronc escura-xemeneies sense obrir la seva bossa protectora. El procés acaba quan el foc s’apaga sol.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans identificarà el producte que elaboren amb un segell
Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà) ACN.
L’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans ha nascut recentment amb la voluntat de reivindicar el formatge de pastor. Es tracta d’aquell formatge que elaboren petites formatgeries, a partir de la llet del propi ramat que pastura diàriament. Mònica Balaguer, formatgera de València d’Àneu (Pallars Sobirà), ha explicat que amb l’Associació volen reivindicar un producte, però també defensar l’ofici, donar-lo a conèixer i valorar tot el que hi ha darrere dels formatges. Per ser associat han limitat la mida de les explotacions a 60 vaques i 500 en el cas de cabres o ovelles així com que el titular de l’explotació i de la formatgeria sigui la mateixa persona.
L’Associació identificarà els seus formatges amb una etiqueta. Actualment són uns vint-i-cinc socis, la majoria de Catalunya, però ja compten amb algun soci del Baix Maestrat (País Valencià). No descarten incorporar socis de la Catalunya Nord o les Balears.
Per ser soci de l’Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans es necessita tres avals de persones o entitats que demostrin que es compleixen els tres requisits que es demanen: que el titular de l’explotació ramadera i de la formatgeria sigui la mateixa persona, garantir un mínim de quatre hores de pastura al dia dels animals i ser una explotació petita amb un màxim d’animals.
Balaguer ha explicat que des de l’Associació volen treballar per fer visible el sector primari i formatger, afavorir la col·laboració entre els associats i generar, transferir i disseminar coneixement respecte a l’activitat primària i a l’elaboració de formatges artesans, naturals i fets a partir de la llet del propi ramat.
Tots els socis creuen en el valor i el caràcter d’un producte fet a través d’un procés artesà, tradicional i en la importància de conservar un model ramader de petites explotacions, extensives. Per aquest motiu el compromís de l’Associació Formatges de Pastor a limitar la mida de les explotacions. La formatgera de València d’Àneu defensa el paper de la petita pagesia en la conservació del territori. Balaguer ha dit que el maneig extensiu del bestiar acaba donant a la llet amb la qual elaboren els formatges unes propietats úniques. Aquesta llet transmet a través de cada formatge el paisatge, la vegetació o l’estació de l’any, ha sentenciat Balaguer.
Som un projecte jove, nascut el 2015, afincat a València d’Àneu. Tenim cura del nostre ramat de cabres pirinenques i elaborem formatges artesans al Pallars Sobirà
FORMATGERIA GIROLA. Mónica Balaguer Carrer del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà) Lleida
Avui dia 1 d’abril de 2021 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució ARP/905/2021, de 29 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2021 – 2022 en tot el territori de Catalunya.
Caça menor general, mitja veda i caça major
S’estableix com a període hàbil de caça menor en general del 10 d’octubre de 2021 fins al 6 de febrer de 2022 (ambdós inclosos).La mitja veda començarà el 22 d’agost a tot el territori català, excepte a Lleida que començarà el 21 d’agost i el darrer dia de mitja veda serà el 12 de setembre.La temporada general de caça major començarà el 5 de setembre i finalitzarà el 27 de març de 2022 (ambdós inclosos).
A tot Catalunya seran 4, els dies hàbils de mitja veda (22 i 29 d’agost i 5 i 12 de setembre), excepte a Lleida i la comarca del Solsonès i la Cerdanya, que seran dins d’aquest període, dijous, dissabtes, diumenges i festius.
La temporada general de caça major començarà el 5 de setembre i finalitzarà el 27 de març de 2022 (ambdós inclosos).
La tórtora a l’espera del que digui l’UE
L’aprofitament cinegètic de la tórtora (Streptopelia turtur) queda condicionat al que determini el Pla de maneig adaptatiu per a aquesta espècie que està elaborant la Unió Europea.
Pel que fa al becadell comú (Gallinago gallinago) podrà ser objecte d’aprofitament cinegètic a les Terres de l’Ebre i com a prova pilot a tres àrees privades de caça de la comarca del Baix Empordà. En aquestes àrees de Girona caldrà omplir un carnet de manera obligatòria.
Amb la finalitat de prevenir la transmissió de la tuberculosi bovina i els danys a l’agricultura, i per tal de facilitar les captures, s’eximeix a les àrees privades i locals de caça de les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i La Cerdanya de l’obligació de disposar i fer ús de precintes per als exemplars de cérvol femella.
Prova pilot amb el cabirol
La caça del cabirol s’allarga fins al darrer diumenge de novembre per ambdós sexes i amb qualsevol mètode. En el marc d’un programa pilot i amb l’objecte d’estudiar formes de facilitar l’acompliment del pla d’aprofitament cinegètic del cabirol, s’eximeix a les àrees privades i locals de caça de les comarques de Lleida i a les de les comarques del Priorat i de la Conca de Barberà de Tarragona de l’obligació de disposar i fer ús de precintes per als exemplars de cabirol mascle.
Caldrà també que aquesta temporada 2021-2022, en un termini màxim de tres mesos, a comptar des de l’1 d’octubre de l’any en curs es presentin les estadístiques corresponents a la temporada de la mitja veda mitjançant un formulari que s’haurà d’enviar a la Direcció General del Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques.
“La Noguera de Rubí, pel seu gust, professionalitat i qualitat és un dels millors gardens d’Europa”
Arbre de Nadal amb esquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CATCentre de Nadal amb esquirols del Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CATEsquirols al Garden La Noguera de Rubí|BELLATERRA.CAT
El govern municipal planteja una reducció del 20 % en l’import de la taxa als veïns de Sant Andreu amb porta a porta que facin 40 aportacions anuals de matèria orgànica
La recollida porta a porta de Bellaterra funciona força bé i el veïnat fa una gran feina sense rebre cap bonificació|BELLATERRA.CAT
Olga Borràs Boada|A partir del 2022, l’Ajuntament de Barcelona vol bonificar la taxa de residus als veïns que tinguin implantat un sistema porta a porta individualitzat, és a dir, que permeti identificar si reciclen o no. De moment, només serà possible a Sant Andreu, on les bosses tenen un codi per saber qui les llença. En canvi, a Sarrià, on fa més temps que es fa la recollida porta a porta, no es podrà fer fins que hi hagi un sistema individualitzat.
La proposta que fa el govern municipal preveu una bonificació del 20 % de la taxa de residus als veïns amb porta a porta individualitzat que facin més de 40 aportacions anuals de matèria orgànica. La xifra queda lluny del 50 % de bonificació que demanava l’oposició. Tot i això, l’Ajuntament recorda que el descompte que proposen a la taxa de residus s’hi pot afegir una altra bonificació del 14 %, si es fan 15 o més aportacions als punts verds. Per fer-ho, cal disposar de la targeta metropolitana de deixalleries.
L’anunci s’ha fet coincidint amb la reformulació del sistema de recollida porta a porta a Sant Andreu, que ha fet ajornar la segona fase prevista per al 18 d’octubre. El govern municipal inclourà aquesta bonificació de la taxa de residus a les ordenances fiscals del 2022, que s’han de negociar amb l’oposició amb la intenció d’aprovar-les definitivament abans que acabi l’any.
Recollida selectiva porta a porta dels residus a Bellaterra|BELLATERRA.CAT
L’EMD i els partits polítics de Bellaterra haurien de fer propostes per la comunicació en transport públic entre Bellaterra i Cerdanyola, inexistent des de 1930.
Allargar el bus E3 des de la UAB fins a la Plaça del Pi/Estació de Bellaterra podría ser una de les possibles solucions, ja que l’actual bus 648 passa molt lluny del centre de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA ‼️
Bus interurbà entre UAB, Cerdanyola i Barcelona|MOVENTIS
BELLATERRA.CAT 