Ahir dimarts, -amb la tristor de veure la nostra Bellaterra tant fosca-, vam decidir passejar, com fem sovint, per l’estimada ciutat de Sant Cugat. Només arribar a la Plaça d’Octavià, la vam trobat engalanada amb un munt de llums amb els colors de Nadal, on no hi faltava una gran cua amb famílies i canalla per gaudir de la companyia de hip hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros, que han ofert l’espectacle “Exèrcit de la llum”. Abans de tornar a Bellaterra, hem aprofitat per savorejar la tradicional xocolatada, però sense oblidar de visitar la petita però lluminosa Fira de Santa Llúcia, amb parades plenes de figuretes pel pessebre, com els tradicionals caganers i Caga Tió.
Fira de Santa Llúcia a Sant Cugat| FOTO: BELLATERRA.CATParada de la Fira Santa Llúcia plena de Caga Tió|FOTO: BELLATERRA CAT
Després que la pandèmia condicionés l’any passat totes les activitats al voltant del Nadal i Reis, enguany hem vist que s’han recuperat la gran majoria d’elles, en el seu format original, amb l’objectiu de reviure la intensitat d’aquestes festes familiars tant plenes de joies nadalenques.
Nadal a la Plaça de l’Alcalde Magí Bartralot|FOTO: BELLATERRA.CAT
Segons l’oficina de turisme de Ajuntament de Sant Cugat, enguany la ciutat compta amb un total de 347.066 punts de llum, distribuïts per tot els barris.
L’acte públic d’encesa de les llums de Nadal ja es va fer el passat 26 de novembre, amb la voluntat de donar suport al comerç local -un dels sectors més perjudicat per les mesures de contenció de la Covid19-, donant així el tret de sortida a la campanya comercial de Nadal.
Espectacular regal de llums al Passeig de Francesc Macià|FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquestes festes de Nadal hi ha molta més il·luminació, i més sostenible. Tornarem més vegades, perquè ara més que mai, ens calen vitamines i llum pels nostres ulls i cos.
Fira de Santa Llúcia de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
“Fent les fotos ens hem trobat amb la responsable d’espai públic de Catalana Occident qui davant de les nostre queixes, per la deixadesa de l’obra plena d’òxid, però no trencada, ens ha promès que molt aviat pintaran de nou aquesta bonica escultura del bellaterrenc Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Bellaterra, 2007)
Cavall de la Llibertat (1970), obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma, a la seu de Catalana Occidente de Sant Cugat|FOTO: BELLATERRA.CAT
Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.
Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.
Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.
Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.
Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.
Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.
En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.
A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.
Detall de l’òxid a l’escultura Cavall de Llibertat (1970) de l’escultor bellaterrenc Emili Colom i Comerma |FOTO: BELLATERRA.CAT
De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.
De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.
Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.
En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.
Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.
Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.
NOTA: L’EMD de Bellaterra està gestionant amb els hereus d’Emili Colom i Comerma, per restaurar el símbol Esquirol de Bellaterra
Escultura Esquirol (1979) símbol i mascota oficial de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom i Comerma|FOTO: BELLATERRA.CAT
El bellaterrenc Jordi Savalldirigeix la 8a i la 9a simfonies al Liceu en un projecte que busca el sentit primigeni de les obres
Jordi Savall dirigirà la formació Le Concert des Nations al Liceu el 15 de desembre, en un concert en què interpretaran les simfonies 8a i 9a de Beethoven TONI PEÑARROYA.
Jordi Savall tornarà al Liceu el 15 de desembre per dirigir les simfonies 8 i 9 de Beethoven al capdavant de la formació Le Concert des Nations, en una actuació en què participaran també el nou cor La Capella Nacional de Catalunya, Sara Gouzy, Laila Salome Fischer, Mingjie Lei i Manuel Walser. El concert s’emmarca en la integral de simfonies de Beethoven dirigides per Jordi Savall, en una interpretació feta amb criteris i instruments històrics per retrobar el caràcter i sentit primigeni d’aquestes obres.
El cicle de Beethoven dirigit per Jordi Savall ja ha visitat amb èxit les sales de concert més importants d’Europa. Amb la interpretació de la 8a i la 9a al Liceu conclou el cicle complet de les simfonies a Barcelona, ja que les altres set s’han interpretat a L’Auditori de Barcelona entre el 2019 i el 2021.
Jordi Savallvaconfessar ahir sentir-se “una mica oblidat” pels polítics espanyols i va dir que ha pogut fer la integral de simfonies de Beethoven gràcies al “govern de França i a la Generalitat”.
El músic va revelar que només han rebut 40.000 euros d’ajut del Ministeri, i que amb les anul·lacions per la covid acumulen 300.000 euros de deute. La Generalitat ha aportat uns 450.000 euros. En aquestes circumstàncies, es veuen obligats a competir amb formacions i projectes similars que reben un milió d’euros de països com ara Bèlgica, Alemanya i França. Jordi Savall va dir que s’hauran de repensar el futur: “Tot depèn de si el país vol acollir el projecte, i quan dic país no penso només en Catalunya, penso en Espanya, perquè crec que, mentre Catalunya no sigui independent, Espanya té la responsabilitat per tot el que fem.”
Savall va reivindicar Beethoven com un compositor que volia “fer música per al poble, no per a les elits”. Per això, va compondre les seves simfonies trencant els models establerts fins llavors i amb partitures “difícils”. “Cada simfonia és la creació d’un món nou, que ens parla de les emocions, la bellesa, la natura, les passions, la joia i la tristesa i ens toca profundament”, va comentar el director. És per aquest motiu, va explicar ahir en la roda de premsa al Liceu, que “val la pena de fer una nova aproximació a aquestes músiques”.
Font: El Punt Avui, Vídeo entrevista de La Vanguardia a Jordi Savall
“Amèlia Riera (1928-2019), amiga de Bellaterra, comparteix exposició a La Virreina de Barcelona l’any 2022”
Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019)a l’entrada de casa seva a la Plaça de Catalunya de Barcelona|FOTO: BELLATERRA.CAT
La nova temporada d’exposicions de La Virreina també descobrirà la faceta menys coneguda de fotògraf d’Antoni Miralda Per a Marguerite Duras, la creació artística no era un món de sabers definitius i tancats sinó canviants i canviables. A ella li dedicarà La Virreina Centre de la Imatge una de les grans exposicions de l’any que ve, però la seva idea de la cultura en permanent construcció i amb claus de lectura per a cada temps travessarà tota la programació de la institució de la Rambla, que inclou altres propostes ambicioses dedicades a Antoni Miralda, Amèlia Riera i Pedro Costa.
A Duras (1914-1996), La Virreina vol abordar-la des de tots els angles de la seva producció, literària, dramatúrgica i cinematogràfica, tot i que és aquesta darrera la que es privilegiarà a l’espai expositiu del palau i en un cinefòrum en què es convidaran creadors actuals que se senten en deute amb la seva visió del món. Pel director de La Virreina, Valentín Roma, Duras serà un pretext per abordar “la relació conflictiva entre imatge i paraula”. “S’acostuma a dir que tenim massa imatges articulant el que és real, però potser el que hi ha és massa discursos”, sosté.
L’exposició du un títol molt esperit Duras, Fora de camp, i s’obrirà el 4 de març juntament amb dos projectes més que també se situen en arestes de coneixement poc convencionals: Imatges buides, d’Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964), a qui Roma defineix com un artista que “espiga imatges desestimades per la realitat i per la història de l’art”, i La torre de David, en què Ángela Bonadies i Juan José Olavarría relaten en un còmic fet amb retalls fotogràfics la història dels últims 30 anys de Veneçuela a partir de la construcció fallida d’un gratacel cridat a ser la mare dels ous del poder financer de Caracas però que va acabar sent refugi de famílies sense llar.
El cicle expositiu primaveral de La Virreina es completarà amb una quarta sorpresa: el treball fotogràfic d’Antoni Miralda (Terrassa, 1942), molt menys conegut que els seus periples performàtics, sobretot amb el menjar. Miralda va començar la seva trajectòria als anys seixanta com a fotògraf de moda de Vogue. “Va ser un dels primers a treure els models de l’estudi i a fotografiar-los al carrer en situacions imprevisibles”, remarca Roma. El centre artístic de la Rambla revalida el seu compromís amb l’art català, i defugint etiquetes que emboiren les coses, com la que distingeix els artistes locals dels internacionals. El que és local és el context en què treballa un artista, no la categoria de la seva obra, diu Roma, que tampoc entra en les jerarquies entre generacions.
A La Virreina hi ha espai per a Vilapuig i per a Miralda, i per a Èlia Llach (Barcelona, 1976) i per a Amèlia Riera (Barcelona, 1928-2019). Ambdues conviuran a l’estiu. Llach, amb una instal·lació de dibuixos coreogràfics, i Riera, amb una revisió que ja tocava fer a la seva carrera, fins ara marcada per les interpretacions “pintoresquistes” d’un surrealisme fet per una dona artista que va anar al seu aire mentre la glòria se la van emportar altres (homes). Riera, “heterodoxa de l’heterodòxia”, en paraules de Roma, va ser molt més que una nota discordant i entranyable de l’art català que va sorgir de la penombra de la postguerra.
A la tardor, l’escena local estarà representada per Art Larson, nascut a San Diego el 1962 però un dels nostres des de fa una pila d’anys. Presentarà El pixapins, un projecte en què el riure esdevé un antídot contra els discursos moralitzants. Estarà de sort perquè compartirà cartell amb el cineasta portuguès Pedro Costa (1959), a qui La Virreina fa temps que perseguia per fer una exposició retrospectiva i introspectiva.
D’aquí a un any també estarà oberta la proposta La ciutat en disputa, una mirada a les iniciatives d’habitatge social al sud d’Europa entre els anys quaranta i setanta, posant la lupa en l’arquitectura que surt de la seva zona de confort quan les crisis econòmiques exigeixen tenir més inventiva. I encara una última cita: Biennal 2064, un exercici fantasiós del que podria ser un gran esdeveniment artístic de volada global d’aquí a 40 anys.
La Taula 1994 obra original d’Amèlia Riera, a Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
Ja és Nadal a Sabadell! Inaugurades les noves parades de fusta uniformes, al nivell de les millors fires nadalenques d’Europa.
Ja és Nadal a Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
Una vintena de parades s’han instal·lat a la plaça de Sant Roc de Sabadell per donar la benvinguda al Nadal, obrint les portes el passat divendres, dia 24 de novembre
Parades de fusta unificades a la Fira de Santa Llúcia de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
Com a les millors fires tradicionals de Nadal d’Europa, Budapest o Viena, per primera vegada, la Fira de Santa Llúcia al centre de Sabadell, es presenta amb casetes de fusta uniformes.
La Rambla de Sabadell desitja Bones Festes| FOTO: BELLATERRA.CAT
Les paradistes de Santa Llúcia ofereixen tots aquells productes necessaris per guarnir la llar per les festes nadalenques, com els avets, Caga Tió, indispensables figures del pessebre, etc.,
Parada plena de Caga Tio a la Fira de Nadal de Sabadell|FOTO: BELLATERRA.CAT
La Fira de Santa Llúcia, que ja compta amb 75 anys d’història, romandrà a la plaça de Sant Roc de Sabadell fins el 23 de desembre, de 10 del matí a les 2 del migdia, i de 5 de la tarda a 9 del vespre (fins a les 10 de la nit els dies 2, 6, 8 i 9 de desembre).
La inauguració i l’encesa de l’estrella es faran el proper 8 de desembre
Operaris instal·lant l’estel ACN /CEDIDA PER LA SAGRADA FAMÍLIA.
La Sagrada Família llueix des d’aquest dilluns l’estel que corona la torre de la Mare de Déu, la segona més alta del temple amb 138 metres d’alçada.
L’estrella, que té un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, s’ha pujat ja acoblat aquesta matinada. Les setmanes prèvies s’ha treballat en el muntatge i acoblament del seu nucli, que té forma de dodecaedre, amb les 12 puntes d’estrella piramidal que sorgeixen de cada costat. La inauguració de la torre se celebrarà el proper 8 de desembre amb una missa i benedicció a càrrec del cardenal Joan Josep Omella i posteriorment, s’il·luminarà l’estel. Els dies previs, el darrer tram de la torre s’anirà il·luminant a través d’un procés participatiu obert al web del temple.
Feta de vidre texturat amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes, de dia els vidres estaran il·luminats pel sol i de nit, la claror sorgirà de l’interior, des dels focus instal·lats a la base de les puntes. La instal·lació s’ha dissenyat tenint en compte les inclemències del temps que haurà de suportar, des de la calor, el fred i la pluja fins a l’eventual caiguda d’un llamp. Les llums de l’estel s’encenen i s’apaguen amb un control remot.
El programa de la inauguració de la torre és extens. Arrencarà l’1 de desembre amb el procés participatiu per il·luminar el darrer tram de l’estructura, el 8 de desembre serà el dia central de l’encesa de l’estrella, i després encara s’allargaran fins el 4 de gener. Entitats del barri hi estan implicades, com ara grups de cultura popular actuaran el dia de l’encesa de l’estel al matí o amb la intervenció artística de residències de gent gran, entre altres.
En el terreny divulgatiu, a l’interior del temple es pot visitar una exposició fotogràfica sobre el procés constructiu de la torre de la Mare de Déu, i més endavant hi haurà una xerrada a càrrec de l’arquitecte director de l’obra, Jordi Faulí, un concurs literari dirigit per Blanquerna-Universitat Ramon Llull, entre altres.
Ramon Andreu –president del govern de l’EMD-, es va negar a promocionar amb banderoles el Comerç de Bellaterra, “tal com va insistir amb la recollida de signatures pel Bellaterra és Sant Cugat”, excusant que només ho pot fer l’Ajuntament de Cerdanyola. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
RESTAURACIÓ DE BELLATERRA “Els 8 Restaurants Bars de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí o terrasses, a només 30 minuts del centre de Barcelona amb els FGC”
Dibuix original de l’arquitecte pintor Enric Llimona Raymat (Barcelona, 1919-1999) FOTO: BELLATERRA.CAT
Els responsables de bars i restaurants (i també de gimnasos i residències) hauran de controlar que tothom que hi accedeixi disposi de passaport covid. Com ja passa a les discoteques, la comprovació la podran fer a través del web Verificacovid.gencat.cat, que permet escanejar certificats. Però què demanaran exactament?
Què em poden demanar els restaurants?
Naturalment, els establiments demanaran el passaport covid, que no només s’obté si la persona està vacunada, sinó també si ha superat la malaltia o si ha obtingut un test negatiu. Però els locals, a més, hauran de demanar el DNI per comprovar que el document no és el d’una altra persona.
De fet, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, demanava compromís perquè es compleixi la mesura. Diu que és crucial per evitar restriccions més contundents, com limitar l’aforament o els horaris en aquests locals.
Com es pot descarregar el certificat covid?
El certificat o passaport covid és un document digital en PDF amb signatura digital i un codi QR que s’escaneja quan s’accedeix als locals. És gratuït i es pot descarregar pel web La Meva Salut. Aquest és l’enllaç per accedir-hi.
Per entrar-hi, les credencials que s’han de posar són el número de la targeta sanitària o el DNI (en cas de no tenir certificat digital). Un cop a dins, cal anar a les seccions “Informes i resultats” i “Vacunes i certificat COVID digital UE” per consultar i descarregar el document
GUIA RESTAURACIÓ DE BELLATERRA:
Cafè del Club Restaurant/Bar Placa del Pi, 3,Bellaterra ☎️ 935 92 97 52
L’anàlisi dels restauradors durant el primer dia en què s’ha aplicat l’obligatorietat del certificat Covid en bars i restaurants coincideix: l’afluència cau i es detecten errors en els lectors QR.
El lector de QR del Govern| Fernando Galindo
MIREIA REYNAL|L’obligatorietat de presentar el certificat Covid en bars i restaurants ha arribat amb algunes conseqüències. Les més evidents, la pèrdua de clients als locals i els problemes tècnics dels lectors de certificats. “Hem notat molta menys gent del que és habitual”, va assegurar Víctor Martín, gerent del restaurant L’Orri. “No s’ha molestat ningú pel fet de demanar el passaport però sí que ha estat una mica incòmode per part de tots”, va manifestar, a més de relatar que el va fer sentir compromès el fet de d’haver de demanar el certificat als seus clients habituals. “Nosaltres tenim clients diaris i tot i això els l’hem de reclamar”, va afegir. En aquest sentit, va destacar que havia utilitzat el lector de codis QR de Govern i que no havia acabat de funcionar correctament. “Hem hagut de recórrer a altres aplicacions com la francesa, l’europea o la portuguesa. De moment, la que funciona millor és la francesa”, va puntualitzar.
Per altra banda, Sandra Farrera, de la Fleca & Pastisseria Paladium, també va constatar el mal funcionament de l’aplicatiu. “No ha funcionat del tot bé. El meu mòbil s’ha bloquejat i llavors ho hem hagut d’anar provant amb altres mòbils. Tenim l’app instal·lada però no funciona amb tots”, va confirmar, a part d’explicar que n’havia detectat dos de negatius. En aquest cas, va explicar que aquests dos clients havien accedit a quedar-se a la terrassa.“Hem trobat força persones que no el porten però també és cert que hi ha molta gent que està molt conscienciada i es preocupa pel tema”, va assegurar.
Qui també es va alegrar de disposar de terrassa a l’aire lliure en aquests moments va ser Isabel Borges, cambrera del local Frankfurt Pedralbes. “Nosaltres hem tingut la sort que els clients s’han pogut asseure a la terrassa, perquè si no n’haurien marxat molts”, va reconèixer. “Hi ha moltes persones que no el tenen, ja sigui perquè se l’han deixat a casa o perquè encara no l’han anat a recollir”, va afegir. A més, va destacar que durant la jornada havia detectat dos certificats invàlids. “A una persona li faltava una vacuna i l’altre indicava que estava caducat”, va comentar, a més d’explicar que en el seu cas el lector de QR havia funcionat correctament.
Just al costat, al local Pizza Via, la cambrera Yakaay Rodríguez va dir a tall d’anècdota que dues persones grans s’havien hagut d’asseure a la terrassa perquè no tenien el certificat. “Feia molt fred i estaven molt abrigats però no els podia deixar entrar!” Un cas del tot diferent és el d’Enric Ortiz, propietari del restaurant El Cresper d’Encamp, que va dir que havia decidit tancar el local perquè no estava d’acord amb la mesura. “Continuarem fent servei a domicili però no demanarem el codi QR perquè crec que vulnera el dret de les persones. A més, tinc un problema de personal. No puc ocupar-me de tot i a més haver d’estar pendent de demanar certificats i controlar que la gent dugui la mascareta”, va afegir.
Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps, i el seu nom està present al nomenclàtor de Bellaterra, però la seva placa inexistent per la deixadesa de les administracions públiques. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Retrat d’Amadeu Vives. Autor|Arxiu fotogràfic de l’Orfeó Català
Amadeu Vives i Roig és un dels compositors catalans més importants de tots els temps. Va néixer el 18 de novembre de 1871. Des de ben jove, als 13 anys, Amadeu Vives va establir amistat amb Lluís Millet, vincle que els portà a la decisió de crear l’Orfeó Català amb la finalitat de fomentar la música catalana i de recuperar la música de grans mestres universals. L’any 1894 Amadeu Vives va deixar la direcció de l’entitat, que va compartir amb Millet, i va renunciar a tots els càrrecs que hi ocupava esdevenint soci protector. Tot i aquesta renúncia, l’amistat entre Millet i Vives, i la relació amb l’entitat, van continuar sent cordials al llarg de la seva vida.
L’entusiasme que envoltà la trajectòria artística d’Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva carrera, primer a Catalunya i després a Madrid. L’afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l’instrument i el mitjà d’expressió dels costums i l’essència d’un poble que, segons ell, era en el que s’havia d’inspirar tota obra musical.
Pel que fa al seu llegat compositiu, hi coexisteixen dos elements importants: d’una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l’Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L’Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D’altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d’escriptors com Góngora i Quevedo.
De tota aquesta intensa vida productiva, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català en conserva fragments originals de gran valor que permeten conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.
Podeu consultaraquíl’exposició virtual “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit” que el 2015 va dedicar-li el CEDOC.
Podeu llegir aquí l’article publicat al CEDOC per reivindicar la figura d’aquest gran compositor amb motiu de l’efemèride.
C1: Carrer Amadeu Vives al nomenclàtor de Bellaterra|EMD BELLATERRA
La mítica obra de Leonardo da Vinci, la Mona Lisa, representaria un paisatge català. Fins ara, molts especialistes coincidien que el segon pla del quadre era un lloc imaginari. Tanmateix, alguns amants de l’art, en particular José Civil Borque, creuen que el paisatge evoca Montserrat de Catalunya.
La Gioconda o Mona Lisa (1503-1506) és una pintura sobre fusta de pollancre de Leonardo da Vinci
CAMELIA BALISTROU|Sovint descrita com la pintura més famosa del món, La Mona Lisa continua alimentant teories. De fet, més de 500 anys després de la seva creació, l’obra de Leonardo da Vinci encara suscita moltes controvèrsies, en particular sobre la identitat de Mona Lisa. Qui era ella per a l’il·lustre pintor? És realment aquest el retrat de Lisa Gherardini, dona del mercader Francesco del Giocondo? El misteri resta.
Al mateix temps, especialistes i amants de l’art es pregunten per la ubicació del paisatge pintat al quadre. Oficialment, encara es desconeixen els antecedents de l’obra. Tanmateix, el català José Luis Espejo situa, en el seu llibre titulat “ Leonardo los años perdidos ” (Leonardo, els anys perduts, 2008), el paisatge de l’obra a Montserrat. José Civil Borque també va dur a terme una investigació durant 8 anys, durant la qual la seva troballa corrobora la d’Espejo. Entrevistat per Equinox, Civil Borque va compartir les seves teories i la seva investigació sobre la ubicació catalana del quadre.
Superposicions de paisatge
Segons el català, el fons de la Mona Lisa és un muntatge de quatre vistes de la muntanya de Montserrat reunides per elements comuns. A la part esquerra de la tela hi hauria dos llocs diferents (vegeu fotos a continuació). A la part alta, hi ha un monestir on desemboca el riu Llobregat per sota. A la part baixa, podem observar un camí que porta a un massís.
Segons Civil Borque, el vincle entre els dos paisatges s’estableix amb un element comú: el blau del cel i el blau del riu. En efecte, hi hauria una continuïtat entre el color del cel del paisatge de la part baixa i el color del riu a la part alta.
Montserrat a la Mona Lisa segons José Civil Borque
Un altre element que suggereix la superposició de quatre paisatges: la perspectiva. “ Quan observem amb atenció la muntanya de la part inferior esquerra del retrat així com el riu i els arbres situats a la part superior esquerra del quadre, observem que hi ha diferents línies d’horitzó”, explica José Civil Borque. “Com és possible que els arbres més allunyats que la muntanya en primer pla semblin més alts que aquesta última?” es pregunta a si mateix. En total, l’amant de l’art ha comptat quatre línies d’horitzó a la pintura que demostrarien el collage de quatre llocs diferents.
La Mona Lisa: el pont seria català?
Si observeu bé el quadre del pintor italià, també podeu veure un pont d’arc de mig punt. Segons la teoria d’Espejo, l’edifici de la dreta de la Mona Lisa també es troba a Montserrat. Seria el pont de Monistrol. Tanmateix, l’historiador català, Albert Fortuny , es basa més en el pont de Castellbell. José Civil Borque més aviat dóna el seu vistiplau a la teoria de la primera. Efectivament, intrigat per aquestes dues hipòtesis, el català confia haver anat directament als llocs esmentats durant la seva investigació. “Al meu entendre, sí que és el Pont de Monistrol”, diu.
Els dos investigadors van subratllar la sorprenent semblança amb el pont del poble de Monistrol de Montserrat així com diversos elements topogràfics. Entre ells, Civil Borque evoca lògicament els arcs de la construcció però també l’apèndix rocós (encerclat en taronja a les fotos de sota) així com les corbes dels vessants esquerra (ressaltats en vermell a les imatges) i dreta (en groc). de Montserrat.
Montserrat segons José Civil Borque
A dia d’avui, aquestes teories no s’han verificat i els especialistes que afirmen que el paisatge seria imaginari encara estan en augment. Per tant, el misteri sobre la ubicació roman intacte, però una cosa és certa, la Mona Lisa no ha acabat de parlar d’ella.?
BELLATERRA.CAT 