Les notícies destacades són: Llum verda al cotxe elèctric de Volkswagen. Vacunació dels nens amb cita als CAP. Rebaixa de
l’IRPF.
Archive for the ‘Bellaterra’ Category
PREMSA: Portades dels diaris d’avui divendres, que trobareu a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Portades dels diaris d'avui divendres, Premsa, que trobareu a la Llibreria Paper's on 10 Desembre 2021|
TEMPS DE NADAL: Visitem la nostra estimada Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged TEMPS DE NADAL, Visitem la nostra estimada Barcelona on 10 Desembre 2021|
En plenes festes d’enllumenat de Nadal, i com fem sovint durant tot l’any, sempre és un autèntic plaer sortir de Bellaterra per visitar i passejar per la nostra estimada Barcelona, capital de Catalunya.
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
LA BÀRCINO ROMANA
Les muralles romanes que envolten el cor de Barcelona abracen la Bàrcino que va existir entre el segle I aC i els inicis de l’edat mitjana. Una ciutat que va néixer com una petita colònia i que va créixer a poc a poc fins a esdevenir, durant un període breu de temps, ciutat imperial.
LA BARCELONA MEDIEVAL
Durant l’edat mitjana, Barcelona es va convertir en Ciutat Comtal i va guanyar rellevància política. Va esdevenir la seu de les principals institucions de poder de la Catalunya Vella, i això va propiciar una intensa activitat comercial que la va fer créixer i expandir-se, i vestir-se amb magnífics edificis d’arquitectura gòtica.
LA CIUTAT MODERNA I INDUSTRIAL
A finals del segle XVII i principis del XVIII, Barcelona seguia sent una ciutat dinàmica i interconnectada amb el món, però va patir llargs setges en llargues guerres que li van causar cicatrius profundes. Gràcies a l’esperit de superació dels barcelonins, a finals del segle XVIII va ressorgir com a motor econòmic, iniciant una pròspera activitat industrial que arrelaria al llarg del segle XIX.
LA BARCELONA CONTEMPORÀNIA
Mentre la ciutat creixia industrialment i demogràficament, els esdeveniments polítics i socials, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la llarga dictadura posterior, van definir uns temps convulsos. A finals del segle XX, amb l’arribada de la democràcia, Barcelona va ressorgir, com una au fènix, disposada a convertir-se en una gran metròpoli del segle XXI.
Font: Ajuntament de Barcelona
BELLATERRA CULTURA: Ha nascut un nou estel a la Sagrada Família de Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged Antoni Gaudí, Barcelona, Bellaterra Cultura, Ha nascut un nou estel, Sagrada Família on 9 Desembre 2021|
No podíem deixar d’assistir a l’encesa del nou estel de la nostra sempre estimada Sagrada Família d’Antoni Gaudí, situada just al mig de la capital de Catalunya.
L’última peça de la torre de la Mare de Déu, l’estel, està col·locat des de la setmana passada a la part superior de la torre, de manera que l’alçada assoleix els 138 metres.
L’estel, fabricat per un vidrier de Mataró, reflectirà els rajos de sol durant el dia i s’encendrà a la nit en dies assenyalats.
D’un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones, l’estel està construït amb vidre texturitzat, amb una estructura d’acer inoxidable a les arestes. El temple de la Sagrada Família de Barcelona ha viscut aquest dimecres un moment de màxima esplendor amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. Cap a tres quarts de vuit del vespre s’ha encès l’estrella de vidre de dotze puntes que la corona. En la cerimònia litúrgica d’aquest dimecres al vespre, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha beneït la torre de la Mare de Déu i, seguidament, s’ha il·luminat. Primer s’ha encès la torre de la Mare de Déu, mentre l’Orfeó Català interpretava el “Magnificat”, un himne dedicat a la Verge Maria. Després s’ha encès l’estel i, finalment, s’ha il·luminat tot el temple, que fins aquell moment havia estat a les fosques. En l’homilia, Omella ha dit que el temple dissenyat per Antoni Gaudí “és l’emblema de Barcelona” i un dels més “bells i impressionants de tot el planeta”
“Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona. I avui tenim la sort de poder inaugurar i beneir la torre dedicada a la Mare de Déu.” Missatge del papa Francesc
El papa Francesc ha intervingut en la cerimònia d’encesa amb un missatge de vídeo i ha desitjat que l’estrella afavoreixi gestos quotidians d’amor, fraternitat i atenció cap als més desafavorits.
El papa ha lamentat que, sovint, les societats fan que molta gent visqui en situacions de pobresa i exclusió
“Vull fer arribar la meva salutació d’una manera especial als més pobres d’aquesta gran ciutat, als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, als ancians, als joves que, per diferents situacions, veuen compromès el seu futur; a les persones que estan vivint moments de prova… Estimats amics, per a tots vostès brilla avui l’estrella de la torre de Maria.”
Francesc també ha pregat perquè la ciutadania faci de Barcelona un lloc “més habitable i acollidor per a tothom”.
Font: CCMA
ILLA ARTÈXTIL: Sabadell aprova la construcció d’una plaça pública a l’antic pati d’Artèxtil
Posted in Bellaterra, tagged ILLA ARTÈXTIL: Sabadell aprova la construcció d'una plaça pública a l'antic pati de l'Artèxtil on 9 Desembre 2021|
ARTÈXTIL fou fundada el 1941 pel veí de Bellaterra, Josep Garcia-Planas i Cladellas (Sabadell, 8 d’agost de 1897-20 de març de 1969), en ple inici de la postguerra. Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l’estat espanyol.
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, celebrada avui dijous, 9 de desembre, ha aprovat la construcció d’una plaça pública a l’antic pati de l’Artèxtil. Forma part d’un conjunt d’intervencions que es faran a la cruïlla Gran Via i el carrer Quevedo, relacionat amb la reforma prevista a la Gran Via.
El pressupost de la licitació és de 499.164,79 euros i s’ha fixat l’inici de les obres durant la tardor de 2022 i el termini d’execució de sis mesos, cosa que situa aquest nou espai en aquest conjunt fabril el primer semestre de 2023. L’objecte d’aquest projecte consisteix en la reurbanització del carrer Quevedo, en el tram entre Vidal i Covadonga. A més, suposarà l’eliminació del pas soterrat.
La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas. Una part de l’edifici és avui propietat de l’Ajuntament de Sabadell.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
Història d’Artèxtil
Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle xix. La ciutat era coneguda com «la Manchester catalana». L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.
L’arquitectura de l’època sembla voler trencar amb qualsevol relació d’estil amb la Segona República, però l’Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l’arquitectura moderna. Arreu de l’estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l’Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.
El promotor i propietari d’aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l’any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d’agost del 1941. El constructor de l’obra fou en Pere Arderiu.
Posteriorment, l’any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l’any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d’elaboració.
Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l’altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.
La deslocalització cap a l’Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d’interès local. Els hereus de la companyia van vendre l’edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d’esquerres locals van oposar-s’hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.
Proposta de reurbanització de l’espai
Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l’enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d’onze plantes per a ús residencial. El projecte preveu transformar l’illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.
L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.
Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m² i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m² entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.
La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d’Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.
Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada. El setembre del mateix any l’Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d’oficines, obtenint així la titularitat de tot l’espai catalogat.
Font: Ajuntament de Sabadell, Nació Sabadell, IDP (neix a la ciutat de Sabadell com a iniciativa de 4 companys recent titulats de l’Escola d’Enginyers de Terrassa de 23 anys)
UAB: Comunicat Oficial de l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de BCN
Posted in Bellaterra, tagged UAB: Comunicat Oficial de l'Equip de Govern de la Universitat Autònoma de BCN on 9 Desembre 2021|
Arran de les amenaces i pintades insultants dirigides al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ahir, dimecres, 8 de desembre, i reivindicades per un grup anomenat Acció per la Independència, l’Equip de Govern vol expressar la ferma repulsa per l’atac al rector, que ha passat del seu àmbit professional al familiar.
L’acte causant d’aquestes amenaces, que va tenir lloc el 25 de novembre passat al campus, estava organitzat per un col·lectiu inclòs al Registre d’Entitats de la Universitat, atès que complia els requisits necessaris per formar-ne part.
L’Equip de Govern vol reiterar que el rector de la universitat no té competències en ordre públic. En conseqüència, tampoc ha d’autoritzar l’entrada al campus de les forces de seguretat, que són les que dissenyen els operatius i defineixen les intervencions segons els seus propis criteris professionals.
Per acabar, volem reafirmar-nos en la denúncia que el campus de la UAB és objecte d’una confrontació d’interessos polítics aliens a les activitats i funcions pròpies de la Universitat. Com a universitat pública tenim el compromís, recollit als nostres estatuts i en la nostra tradició històrica, de vetllar pels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats en la construcció del nostre país.
Font: UAB
JA ES NADAL [VÍDEO] Encesa de l’estel de la Sagrada Família de Gaudí
Posted in Bellaterra, tagged JA ES NADALB[VÍDEO] Encesa de l'estel de la Sagrada Família de Gaudí on 9 Desembre 2021|
Moment de l’encesa de l’estel de la Sagrada Família El cel de Barcelona té una estrella nova. Així s’ha encès l’estel que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí
Font: CCMA
PREMSA: Portades de diaris que trobareu avui a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged PREMSA: Portades de diaris que trobareu avui a la Llibreria Paper's de Bellaterra on 9 Desembre 2021|
L’encesa de l’estel de dotze puntes de la Sagrada Família és la notícia més destacada als diaris de Barcelona
FACTA NON VERBA X BELLATERRA: El Camí dels Enamorats sense d’arranjar del tot, manca la barana de fusta pressupostada per evitar caigudes al barranc de la Bonaigua
Posted in Bellaterra, tagged Barana de fusta Camí dels Enamorats, EMD Bellaterra, Facta Non Verba X Bellaterra on 8 Desembre 2021|
“El govern de l’EMD de Bellaterra es nega a donar la xifra final de la reparació, afirmant que el preu està inclòs dins les feines generals de manteniment de les zones verdes del poble“.
El govern de Ramon Andreu (GXB) va executat el juliol de 2018 el pressupost presentat per Roca Vallès (administrador Carles Rocamora), per restaurar el Camí dels Enamorats de Bellaterra, que va des de sota les escales de la Plaça del Pi, fins el Camí de la Font de la Bonaigua, paralel·lament als FGC
El Camí dels Enamorats no es va acabar d’arranjar del tot, ja que manca la barana de fusta pressupostada per evitar caigudes al barranc de la Bonaigua, amb vistes a l’Hostal de Sant Pancraç.
Segons l’Ajuntament de Cerdanyola, les competències aprovades pel Ple de l’any 2005, l’EMD de Bellaterra és responsable de la conservació i administració del seu propi patrimoni, inclòs el manteniment de zones verdes, forestal, la reparació i conservació de les calçades dels carrers públics i totes les voreres del poble.
TEMPS DE NADAL: Visitem la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Vallés occidental, Visitem Terrassa on 8 Desembre 2021|
Seguint la nostra ruta nadalenca, a només 15 km de Bellaterra, hem passejat i visitat l’estimada Terrassa, pròspera vila del Vallès Occidental, d’uns 221.000 habitants, per la qual cosa és la tercera ciutat de Catalunya en població.
Terrassa és puntera en l’economia del coneixement, no tan sols per la seva localització i les xarxes de comunicació (reals i virtuals) de les que disposa, sinó especialment pel valor afegit i diferencial que suposa tenir un conjunt plural i divers de centres universitaris.
L’oferta universitària de Terrassa també ofereix especialitats sanitàries. La Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa o l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia.
Seu de la UPC (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual), el centre més gran de la UPC i un referent en enginyeria industrial, aeroespacial i de sistemes audiovisuals. Molts bellaterrencs van estudiar aquí, entre ell en David Alexandre Pérez, que des de l’any 2010 és Doctor Enginyer Manager a Airbus Alemanya.
Seu de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya), aquesta escola universitària ha estat seleccionada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món per revistes internacionals com The Hollywood Reporter o Premier i ha aconseguit més de 500 premis internacionals amb pel·lícules realitzades pels seus estudiants i graduats. Alguns dels seus alumnes van ser Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Kike Maíllo, Mar Coll, Roser Aguilar, Oriol Tarragó o el bellaterrenc Guy Pérez.
Les primeres notícies de l’actual Terrassa provenen de l’època dels romans, que fundaren la ciutat d’Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d’un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s’han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s’hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d’on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d’Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d’un important jaciment al Parc de Vallparadís.
S’ubica també el Campus Universitari de Salut, amb l’Hospital Universitari. En aquest espai, es fomenta la gestió del coneixement i s’aposta per una formació de qualitat per als futurs professionals de la salut. A més, es realitzen projectes d’investigació biomèdica i social.
Durant l’edat mitjana, la vila de Terrassa, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau, i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna, arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L’any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s’establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.
Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l’antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se’n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.
Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d’aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l’edifici de l’Ajuntament (1902), l’Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.
L’1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s’annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l’any 1900. Sabadell se n’annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n’Oriac…) i Rubí una altra (Castellnou).
L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa (La parròquia de la Santa Creu de Bellaterra/1930) pertany al bisbat de Terrassa) com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d’un bisbat. A mitjan segle v, l’any 450, ja hi havia el bisbat d’Ègara, on se celebrà l’any 614 el Concili d’Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l’antic bisbat d’Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.
Font: Wikipèdia,
EMD BELLATERRA: La vocal independent Chus Cornellana segueix aparèixent com vocal del govern de Ramon Andreu
Posted in Bellaterra, tagged EMD BELLATERRA: la vocal independent Chus Cornellana segueix aparèixent com vocal del govern de Ramon Andreu on 7 Desembre 2021|
Avui dimarts, 7 desembre, acabem de consultar a la web oficial de l’EMD: http://www.emdbellaterra.cat, i hem vist que després de la renúncia política del 3 de desembre, la vocal independent Chus Cornellana, segueix aparèixent com vocal del govern de Ramon Andreu (GXB). La retirada del nom de la vocal Mei Barceló va ser fet al mateix moment, just abans del ple de la Junta de Veïns de l’EMD.
BELLATERRA.CAT 