Ramón Andreu, cap del govern municipal de l’EMD de Bellaterra i Montse Roig, creadora fa 20 anys del Conservatori de Música de Bellaterra, van presentar oficialment el començament de la Festa Major de Bellaterra 2022.
Montse Roig, d’El Musical de Bellaterra i Ramón Andreu, cap del govern de l’EMD de Bellaterra
El concert del pianista Daniel Ligorio, que es va fer a El Musical/Conservatori de Música de Bellaterra, celebrat a les 19.30 hores, es va centrar en la figura de L. V. Beethoven inaugurant la Festa Major de Bellaterra 2022, i a l’acabar, a les 21 hores, va ser el torn de la tertúlia del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra amb la participació de la seva creadora, la Dra. Chus Cornellana, amb la colaboració de Miguel Ángel Ramos. Els germans Ignasi i Àlvar Roda, dos dels integrants del grup de la Nova Cançó El Tricicle, van omplir la sala del Centre Cívic de Bellaterra. Al finalitzar es va compartir un pica pica a la frescor de la terrassa d’estiu.
Tot i l’ocasió especial del 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra, cap membre del Govern de l’EMD va assistir en aquest acte, en canvi sí ho va fer Jordi Macarulla, vocal de Convergents a l’EMD i Josep María Riba, president Unió de Veïns de Bellaterra, que celebra també el 75è Aniversari de l’associació bellaterrenca.
Daniel Ligorio fent la classe magistral del seu programa de Beethoven
Chus Cornellana presentant El Tricicle al 7è Aniversari del Fòrum Bellaterra
Catalunya celebra, l’Onze de Setembre, la Diada Nacional en record de la fi de la Guerra de Successió de 1714.
El Sitio de Barcelona en 1713-1714|ANC
Es commemora la defensa a ultrança de les llibertats seculars feta per les institucions i el poble de Barcelona. Aquesta festa oficial se celebra cada any des de 1980.
Relacionat amb aquest fet, l’Arxiu Nacional de Catalunya presenta com a document del mes l’obra El Sitio de Barcelona en 1713-1714: estudio histórico, de Joaquín de la Llave y García. Una monografia publicada a Madrid a principis del segle XX (1903) per la Impremta del Memorial de Ingenieros del Ejéricto i que forma part del fons de la Biblioteca de reserva Max Cahner.
L’autor de l’obra, Joaquín de la Llave García (Barcelona, 1853 – Madrid, 1915), va ser un militar, matemàtic i escriptor, general d’enginyers. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de la Reial Societat Colombòfila de Catalunya, i vicepresident de la Real Sociedad Geográfica de Madrid. Està considerat un dels principals científics militars de l’època. És autor d’altres obres rellevants, com ara “Apología en excusación y favor de las fábricas que del Reyno de Nápoles por el Comendador Escrivá” (1879), “Fortificación de Campaña” (1883), “Una nueva hipótesis meteorològica” (1884), “La artillería de sitio francesa” (1884), “Tablas balísticas de las funciones primarias y secundarias” (1901), o “Estudio histórico del Cuerpo de Ingenieros” (1911), entre altres.
En aquest document s’hi descriu el setge de Barcelona, que va ser una de les darreres operacions militars de la guerra de successió espanyola i que es va produir entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Un combat que va enfrontar els defensors de Barcelona i partidaris de l’arxiduc Carles, amb les tropes de Felip V i els seus aliats francesos, i que va culminar la matinada de l’11 de setembre, quan les tropes borbòniques van llançar l’assalt general. La resistència oferta a Barcelona i altres territoris de la Corona d’Aragó la va aprofitar Felip V per destruir les muralles de les ciutats que es resistiren a l’avanç borbònic i també per imposar una forta repressió que culminaria amb la crema de viles importants, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, l’empresonament i mort de molts ciutadans (es calcula que el total de baixes catalanes va ser al voltant de 6.850 persones i les borbòniques prop de 15.000), acabant amb l’establiment definitiu d’un sol estat sota les lleis de la Corona de Castella. Dos anys més tard, el 1716, amb el Decret de Nova Planta es consolida una governació a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès.
L’exemplar dipositat a l’Arxiu Nacional està enquadernat en mitja pell i presenta un bon estat de conservació. Té 268 pàgines, les darreres de les quals contenen cinc petits plànols, amb els títols següents: “Plano general del sitio y contravalación de Barcelona en 1713-1714”, “Plano de los ataques hasta la segunda paral·lela”, “Plano del ataque próximo”, “Batería de cañones” i “Plano de la ciudadela de Barcelona”. A la portada hi ha una anotació manuscrita a llapis, “M-5745”, molt habitual en els llibres patrimonials d’aquest fons bibliogràfic, i que, possiblement, tingui aquest significat: “M” de Max, i el número d’ordre del llibre en la classificació que va anar fent el productor del fons, Max Cahner, de la seva biblioteca personal. Aquestes anotacions es mantenen en les catalogacions dels registres bibliogràfics.
Aquesta obra, que forma part del fons bibliogràfic Max Cahner, constitueix una part complementària del fons documental que conserva l’Arxiu Nacional.
Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 1936-Barcelona, 2013), va ser un eminent editor, polític i historiador de la literatura catalana. Es va formar a l’Escola Alemanya. Impulsor de la nova època de la revista “Serra d’Or” i creador d’Edicions 62; va fundar també Curial Edicions Catalanes i va editar les publicacions “Randa”, “Recerques” i “Els Marges”. Va ser també un dels fundadors de la Gran Enciclopèdia Catalana. Professor de literatura a la Universitat de Barcelona, rector de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent i director de la nova etapa de la “Revista de Catalunya”. Va exercir de conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya fomentant la creació i reconstrucció d’institucions culturals, com ara l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Antonio Rebollo Liñán (Madrid, 19 de juny de 1955) és un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol
El seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa olímpica a l’Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A banda d’aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992.
El pianista Daniel Ligorio i Montse Roig, d’El Musical de Bellaterra
Un concert del pianista Daniel Ligorio i una taula rodona sobre els 7 anys d’existència del Fòrum Bellaterra obriran la Festa Major bellaterrenca aquest 1 de setembre amb un programa que vol commemorar els 30 anys de la celebració dels Jocs Olímpics del 92 amb un recorregut per l’esport bellaterrenc amb els seus protagonistes, que inclou relleus per portar la flama olímpica perquè l’arquer Antonio Rebollo encengui el peveter que s’instal·larà a la plaça del Pi -tal i com va fer a l’Estadi de Montjuïc al 92-.
Dijous, 1
El concert de Daniel Ligorio, que es farà al Musical a les 19.30 hores, es centrarà en la figura de Ludwig van Beethoven per inaugurar la Festa Major de Bellaterra i a les 21 hores serà el torn de la tertúlia del Fòrum Bellaterra amb la participació de Chus Cornellana, Miguel Ángel Ramos i Ignasi i Àlvar Roda, integrants del grup de la Nova Cançó El Tricicle.
Divendres, 2
La jornada del divendres dos de setembre, segon dia de la festa, s’obrirà amb inflables a la plaça del Pi a les 17 hores. A partir d’aleshores, el mateix espai serà escenari de les titelles de La rateta presumida, el torneig infantil de futbol 3×3, mentre a les 19 hores Roger Pallàs i Elisenda Clascà, de Bellaterra Solidària, que aquest any ha destacat per la seva tasca de suport a la població d’Ucraïna, faran el pregó de la Festa Major a la sala d’actes de l’EMD. Seguidament, es lliurarà el premi al cartell de la Festa a Anna Camps, autora de l’obra escollida: L’esquirol va de festa, i s’obrirà una exposició amb els cartells de les edicions de la festa des de 2010.
La companyia La Inestable representarà la comèdia teatral Avui no sopem, escrita per Jordi Sánchez i Pep Antón Gómez, a partir de les 21 hores al mateix Centre Cívic amb direcció de Josep Salomó. L’obra es representarà novament l’endemà a les 19.30 hores.
Dissabte, 3
El dissabte serà el moment de la Bicicletada familiar pel Camí Verd sortint del Parc de la Bonaigua on també es farà la gimcana familiar, mentre al Club Bellaterra s’obrirà el torneig de pàdel. Els tornejos de futbol 7 en categories benjamí, aleví, infantil i adults s’iniciaran a les 12 hores al camp de futbol de la UAB.
El vermut de Festa Major serà, a les 13.30 hores, el pròleg del concert de Dmytro i Larysa Pereyra a la Plaça del Pi, mentre la tradicional Baixada de carros sortirà del carrer de Sant Pancraç a les 17 hores, i dues hores més tard es farà la cursa de patinets al carrer de Josep Maria Marcet.
De l’Ajuntament de Cerdanyola sortirà a les 20 hores el recorregut de la torxa olímpica, un homenatge als 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La flama arribarà a l’EMD de Bellaterra a les 21 hores i dues hores més tard l’arquer Antonio Rebollo recordarà la inauguració dels Jocs amb l’encesa del peveter, en aquesta cas a la Plaça del Pi.
Aquesta encesa es farà després del tradicional sopar de Festa Major, que organitza en aquesta ocasió el club de futbol Bellaterra Naise. Els tiquets per al sopar aquest any només es vendran per internet a través del web de l’EMD (www.emdbellaterra.cat). Fins el 2 de setembre al migdia es pot fer la reserva anticipada de tiquets a 11 euros, i el preu de les reserves que es facin a última hora serà de 15,40 euros. La jornada es tancarà amb el DJ Yulianomusic.
Diumenge 4
Diumenge començarà amb més esport -futbol 5×5, bàsquet 3×3 i volei- al Turó de Sant Pau, mentre a la Plaça del Pi hi haurà inflables d’aigua i el mercat d’intercanvi d’objectes.
La ballada de gegants, amb Marxin’ Band inclosa, obrirà el migdia a les 13.15 hores per donar pas al concurs de paelles i fideuàs abans de tancar el programa festiu de forma acolorida amb la Festa Holi de la Plaça del Pi a les 17 hores.
Avui dia 1 de setembre, després de la tempesta d’ahir tarda a Bellaterra, el fanal i la branca de pi caiguts al carrer Can Domènec, segueixen sense retirar-se. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
Fins al 31 de desembre, els títols de transport més utilitzats tindran rebaixes d’entre el 30% i el 100%
A partir de l’1 de setembre, i fins al 31 de desembre del 2022, els usuaris del transport públic podran beneficiar-se de la rebaixa de preus prevista en bona part dels títols de transport.
Les reduccions van del 30% al 100% i estan subvencionades, en un grau més o menys alt, pel govern espanyol, per la Generalitat i per l’Ajuntament de Barcelona.
Els nous preus de les T-Casual, T-Usual i T-Jove
Els abonaments mensuals (T-Usual) i els trimestrals per a joves menors de 25 anys (T-Jove) tenen un descompte del 50%, assumit en un 20% per l’Autoritat del Transport Metropolità –que inclou govern, Ajuntament i Àrea Metropolitana– i en un 30% pel govern espanyol. Pel que fa a la T-Casual, només té un descompte del 30%.
Els preus per a la Zona 1 queden així:
La T-Rosa també valdrà la meitat: 2 euros en comptes de 4. I la Targeta de Pensionista de Ferrocarrils de la Generalitat passa dels 5 als 2,50 euros.
Els títols adquirits l’any 2022 seran vàlids fins al 15 de gener del 2023, excepte la targeta T-16 i la targeta T-Verda, que tenen la seva pròpia caducitat.
Es podran bescanviar per títols nous de la mateixa classe, abonant si cal la diferència de preu. El 2022 es van mantenir les tarifes del 2021.
Títols sense descompte
Hi ha alguns títols integrats que no varien de preu. Són la T-Familiar, la T-Grup i la T-Dia. Aquests valdran el mateix que fins ara: 10 euros, 79,45 euros i 10,50 euros, respectivament.
Tampoc té rebaixa el bitllet senzill, que costa 2,40 euros.
Els descomptes a Rodalies
Els títols multiviatge de Renfe són gratuïts fins a finals d’any: el Bonotren de 10 viatges i els abonaments mensuals i trimestrals de Rodalies.
Aquests títols afecten Rodalies, distància mitjana i Avant, com podria ser el trajecte entre Lleida i Barcelona, per exemple.
Els bitllets d’anada i tornada queden exclosos de la bonificació. També l’AVE Barcelona-Madrid.
Tot i que el preu ha pujat, i encara podria pujar més, les vendes de llenya s’han avançat i les comandes són més grans, per por de quedar-se sense, de cara a un hivern de crisi energètica
La tona de llenya arriba als 180/190 € la tona
Davant les perspectives d’un hivern complicat per la crisi energètica, els compradors de llenya estan sent més previsors. Des del sector, Alfred López Bandera, de Llenyes Empordà, explica que la compra d’aquest any s’ha avançat, principalment perquè és un combustible molt més barat que no pas el gasoil.
“En compraven una tona ara al setembre i una altra al gener, i ara s’estan quedant dues o tres tones. S’estimen més que els en sobri per a l’any que ve que no quedar-se sense.”
És el cas d’un dels seus clients, Pol Sureda, que veu en la llenya una possibilitat d’estalvi per als que, com ell, tenen llar de foc o estufes.
“En previsió del preu del gasoil, aquest hivern farem servir més llenya que abans per estalviar gasoil. El preu de la llenya ha pujat una mica, però no pas com el gasoil, que és tan car.”
Tot i que no arribarà als preus del gasoil o el gas, el següent reportatge explica per què tant la llenya com el pèl·let per a estufes i calderes també s’han encarit i encara podrien pujar més.
Una figa no és una fruita qualsevol. De fet, ni tan sols és una fruita. Estrictament parlant, les figues són flors invertides.
Les figueres no floreixen de la mateixa manera que altres arbres fruiters com els ametllers o els cirerers.
Les figues tenen una història molt curiosa. En primer lloc, tècnicament no són una fruita, sinó una infrutescència (un conjunt de fruites). I en segon lloc, necessiten una vespa sacrificada per reproduir-se, un insecte que mor dins la figa.
En poques paraules, les figues són una mena de flors invertides que floreixen dins d’aquest gran capoll fosc amb tons vermellosos que coneixem com a figues. Cada flor produeix una sola nou i una sola llavor anomenada “aqueni”.
La figa està formada per diversos aquenis, que li donen aquesta característica textura cruixent. Per tant, quan mengem una figa, estem menjant centenars de fruites. Però el més increïble és el procés especial de pol·linització que necessiten les flors de figuera per reproduir-se.
No poden dependre de si el vent o les abelles porten pol·len com altres fruites, per la qual cosa necessiten una espècie coneguda com a vespes de la figa. Aquests insectes transporten el material genètic i li permeten reproduir-se. Per la seva banda, les vespes no podrien viure sense figues, ja que dipositen les larves dins del fruit. Aquesta relació es coneix com a simbiosi o mutualisme.
Actualment, la gran majoria de productors d’aquesta fruita ja no necessiten la feina de les vespes. La majoria de les varietats de figues per a consum humà són partenogenètiques. Això vol dir que sempre donen fruit en absència d’un pol·linitzador.
Nom comú o vulgar: Acàcia de Constantinoble, Albizia, Arbre de la seda, Para-sol de la Xina, Arbre de Constantinoble, Arbre de les sedes, Acàcia de Pèrsia, Acàcia persa, Acàcia taperera. Família: Leguminosae. Origen: de l’Iran a la Xina, Taiwan. Àsia subtropical.
Foto nocturna de l’Albizia julibrissin Durazz.Nom científic o llatí
– Distribució: planta molt estesa pel cultiu. Es va introduir a Europa el 1745. També ha estat cultivada als Estats Units i Àfrica tropical. La seva presència és molt habitual a totes les zones costaneres espanyoles.
– Alçada de 8-12m. Diàmetre 6-8m.
– Bellíssim arbre de llargues ramificacions, sovint combades, i fullatge molt elegant, semblant al de les falgueres.
– A la tardor perd el seu delicat fullatge donat per la intensa divisió de les fulles en petites parts independents anomenades folíols, inserits de manera ordenada a banda i banda dels nervis foliars.
– Fulles alternes, disposades en plomalls terminals, bipinnades, amb 7-12 parells de pinnes cadascuna amb 16-40 parells de folíols.
– Floreix a l’estiu i principis de la tardor, a partir del juny (o finals de maig en alguns anys), fins al setembre, l’octubre o fins i tot el novembre. Els fruits maduren la tardor i aquests es mantenen força temps sense caure.
– Flors perfumades, reunides en malls de crestes sedoses de color crema i rosa carmí.
– Molt atractiva en floració, la que al nostre medi es produeix des de finals de primavera fins a començaments de l’estiu.
– Llegums rectes o subfalcades, penjolls, aplanades, castanyes, de 10-20 cm de llarg.
– Hi ha una varietat coneguda com a ‘Rosea’, amb flors d’intens color rosat i que admet ser cultivada en regions menys càlides.
– Produeix una ombra àmplia però lleugera.
– És apreciada en jardineria pel seu agradable fullatge i per les seves flors força vistoses, sent molt cultivada en carrers, places i jardins. Ús: aïllat, en grups i en passeigs i en peus aïllats.
– Humitat: Durant el primer any de vida de l’exemplar cal regar-lo bisetmanalment a l’estiu i setmanalment durant les estacions intermèdies. En anys successius es pot reduir el reg perquè ara ia l’aparell radical pot obtenir del terreny la humitat precisa.
– L’Acacia de Constantinoble requereix un ambient càlid i ple sol.
– Amb el terreny no és gaire exigent, encara que prefereix els de naturalesa alcalina i poc humit.
– Tolera el mar.
– Sense plagues ni malalties destacables.
– Es multiplica per llavors i les varietats per esqueixos.
– Les estaques de tija no arrelen, però es té èxit fent arrelar estaques d’arrel de diversos centímetres de llaurada i de 1.5 cm o més de diàmetre, preses i plantades a començaments de primavera.
– Les llavors, a causa de les cobertes impermeables, requereixen tractament amb aigua bullint 5 segons seguit d’aigua corrent a temperatura ambient durant 24h. Sembra directa a la tardor o primavera.
El Pont de Pedret és un pont medieval sobre el riu Llobregat, dins el terme municipal de Cercs, a tres quilòmetres del nucli de Berga. El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.
Pont Medieval de Pedret (Cercs, Barcelona)
L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià. La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc car l’any 1286 Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret. (“et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”). Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle xiii, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues. A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle xvii. La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.
Abans d’arribar a l’església de Sant Quirze de Pedret des de Berga, ens hem de d’aturar a l’entrada del pont medieval de Pedret.
Moltes vegades, l’estructura dels ponts ens passa desapercebuda. Passem per la calçada del pont i no es fa visible la seva estructura. En molts casos aquesta ens és indiferent, però en d’altres val la pena deturar-se per admirar-les, sigui per la seva antiguitat, sigui per la magnitud de l’obra d’enginyeria que comporta.
El Pont de Pedret és un d’aquests casos. Com que ens veiem obligats a deixar el cotxe, val la pena dedicar una mica de temps a distanciar-nos del pont, baixar a la llera del riu, i admirar l’esveltesa de la seva forma.
El context històric del Pont de Pedret La repoblació del Berguedà a partir del segle IX, amb l’impuls donat al procés pel comte Guifré, va comportar una organització del territori que combinava una estructura eclesiàstica i una ordenació civil i militar.
Aquest procés d’ordenació del territori havia de dur associada una dinàmica de recuperació de camins antics i de creació de rutes de comunicació entre els diferents nuclis que anaven apareixent, i entre aquests i els centres del nou poder administratiu i religiós.
Una d’aquestes rutes va ser la que havia d’unir Berga amb el Monestir de Sant Pere de la Portella, seguint la cara sud de la Serra de Picancel, i passant per Sant Quirze de Pedret.
En el traçat es tenia que superar el pas del riu Llobregat que precisava d’un pont, sembla que primer de fusta i posteriorment de pedra, que correspon al Pont de Pedret.
Es tracta d’un pont d’origen medieval, del que en tenim una primera noticia per que la família Avià, aleshores residents a Berga, devien protegir el lloc cap l’any 1286 i Ramon d’Avià deixà en el seu testament 6 diners per l’obra del pont de Pedret. (“et operi pontis de Pedreto. VI. denarios“). Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
Estructura del Pont de Pedret
Es tracta d’un pont de pedra sorrenca d’estil gòtic que cronològicament sembla que es va construir als segles XII-XIII, i la ogiva central al segle XV. Diverses riuades van obligar a la seva reparació als segles XVI i XVII.
És del tipus d’esquena d’ase, més enlairat a la part central, per possibilitar la construcció d’un arc central més ample i elevat que permeti el pas de la major quantitat d’aigua per la seva base.
Fa uns 80 m de llargada i està orientat en sentit est-oest. La cara nord és la d’entrada d’aigües, i la sud de sortida.
Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. Descansa sobre pilars de secció rectangulars que recolzen sobre la roca.
S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té ampit i un paviment de pedra.
Situat en un entorn despoblat.
L’arc més antic que ha perviscut és el petit més oriental de mig punt. Al segle XV es va reconstruir la part central amb un arc apuntat de 14,4 m de llum. Al segle XVI es van bastir els dos arcs de ponent. Al segle XVIII es van fer les reformes que li van donar l’aspecte actual.
L’any 2000 van acabar les darreres obres de restauració i consolidació estructural.
El llit menor del riu, aquell pel qual passa l’aigua en cabals normals, discorre per una gorja relativament estreta i a la que s’accedeix per un pendent força suau. Això feia d’aquest punt un pas natural del riu entre Berga i Pedret. En aquest punt devia situar-se un primitiu pont de fusta.
La facilitat amb la que les riuades devien fer desaparèixer aquests ponts de fusta i l’augment de la població de la zona, amb el conseqüent increment de circulació, devia portar a la necessitat de construir un pont estable de pedra.
L’existència de l’església de Pedret des del segle IX també obligava a que hi hagués un pont per arribar-hi des de Berga.
El paviment de la calçada és de còdols, dividit en diversos trams per una sèrie de franges de pedra disposades en sentit transversal que segueix el model tradicional emprat en els ponts des de l’edat mitjana.
Els ampits actuals corresponen a l’última fase constructiva del pont, tenen 38 cm d’amplada i una alçada a l’interior de 80 cm. Estan construïts de maçoneria i rematats amb grans lloses de pedra sorrenca.
Font: Pont de Pedret (Cercs), Arqueologia i història. Josep Maria Vila Carabasa, Wikipèdia
Les 3 competències que l’EMD de Bellaterra té des de l’any 2010
Seu de l’EMD de Bellaterra|CEDIDA
1.- Urbanisme i patrimoni:
Proposar les noves denominacions de carrers a l’Ajuntament, perquè les aprovi
Conservar i administrar el seu patrimoni
Reparar i conservar els edificis municipals de qualsevol tipus dins el territori de Bellaterra
Reparar i conservar camins públics, carrers, parcs i jardins públics i voreres
Proposar preferentment, i mitjançant la Junta de Veïns, normes urbanístiques que afectin exclusivament l’àmbit de l’EMD Realitzar delegadament les inspeccions en matèria urbanística i d’activitats, coordinadament amb l’Ajuntament i sense poder sancionar
2.- Trànsit i espai públic:
Reparar i conservar camins públics, carrers, parcs i jardins públics i voreres
Regular i ordenar el trànsit de vehicles i persones dins de Bellaterra
Col·laborar en el tractament i manteniment de parcs i jardins amb l’Ajuntament de Cerdanyola
3.- Cultura, esport, joventut i altres Activitats de caire cultural, festes i actes lúdics:
La participació de la joventut en les activitats culturals i de lleure, així com la seva promoció
Promoció de l’esport i el lleure en general i a l’àmbit escolar en particular
Acceptar altres competències que l’Ajuntament li delegui per actuar de forma descentralitzada
BELLATERRA.CAT 