Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Read Full Post »

INAUGURACIÓ
El dia 10 d’octubre de 1946, es va Inaugurar les “Escuelas Profesionales-Nuestra Señora de la Esperanza” del Tribunal Tutelar de Menors, situada al Carrer Wad-Ras, 98, (Barcelona), obra de l’arquitecte català Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier ( Barcelona, 16 d’agost de 1890 – 25 d’abril de 1978)

“La Prote” del Poblenou de Barcelona

Les autoritats i convidats es van traslladar a les obres del nou Reformatori -davant del Grupo Benéfico Wad Ras-, procedint a la inauguració del mateix i dels departaments de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic.
Els assistents, que van ser rebuts a l’atri de l’edifici per l’assessor de pedagogia, senyor Josep Joan Piquer i Jover, van recorrer detingudament les noves dependències, aturant-se a cadascuna d’elles, on van rebre les explicacions referents a la seva organització i funcionament.

Banquet ofert al senyor Ministre:
A les dues del migdia, i en un cèntric restaurant, li va ser ofert al senyor Fernández Cuesta un banquet per la X Assemblea General de la Unió Nacional de Tribunals Tutelars d’Espanya i amb motiu de les noces de plata del Tribunal Tutelar de Barcelona. Va ocupar la presidència el Ministre de Justícia, a qui acompanyaven el Governador Civil, senyor Barba Hernández; el president efectiu del Consell Superior de Protecció de Menors, senyor Hinojosa, i altres personalitats.

Gestió i Directors des de 1946 a 1983
1946-1949: Pares Salesians
1949-1951: P. Calasanz Batallé (Escolàpis)
1951-1969: Joaquín Vives de la Cortada Pagés
1969-1971: Marià Samaranch Kirner
1972-1983: Caputxins Terciaris

Projecte de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas projectat l’any 1943

LA NOVA CASA D’OBSERVACIÓ:
Dins l’ampli solar on es troba el nou Reformatori, la Casa d’Observació compta amb un edifici completament independent. Annex al mateix hi ha instal·lat un Laboratori de Psicologia experimental i d’orientació. El nou Reformatori tindrà caràcter d’Escola Professional; modern, acollidor i simpàtic, serà un veritable Institut de l’Aprenent.
La Casa d’Observació té per objecte principal la classificació dels menors amb vista a la seva reeducació i a la seva orientació professional. S’hi pot practicar l’observació en convivència amb el psicòleg observador, en règim d’internament i durant un període que oscil·li al voltant de dos mesos. Consta de dues famílies-púbers i impúbers- amb vint-i-cinc llits de cabuda cadascuna, la qual cosa representa, aproximadament, en el decurs d’un any, el nombre d’expedients del nostre Tribunal fallats amb obertura de tutela reformadora i amb acord d’internament.
La descripció de les principals dependències, així com l’examen de les fotografies i els plànols que s’acompanyen, donaran al lector una idea de les característiques i orientacions d’aquest important centre.

Planta semi sòtan

LA PLANTA SEMI SÒTAN

CUINA: Té una capacitat per a tres-centes places, que són, com a màxim, les que pot albergar la Casa d’Observació juntament amb el Reformatori. Posseeix cambra frigorífica, sitges, magatzems i altres serveis importants. Les condicions de llum i de ventilació són excel·lents.

OFFICE: Es troba situat davant de l’escala principal de l’edifici i molt a prop de la cuina, i comunica, mitjançant un muntacàrregues, amb els pisos que habiten els nens (plantes pis 1º i 2º).

DUTXES: Es tracta d’una de les instal·lacions pensades amb més cura. Es componen d’un rentapeus, catorze dutxes independents i quatre quarts de bany. Hi ha, a més, els WC, urinaris i lavabos corresponents. Tots els serveis es nodreixen amb aigua freda i calenta.
Des del punt de vista pedagògic i moral, les dutxes reuneixen les condicions necessàries. Els menors entren i surten dels seus compartiments completament vestits, atès que cada dutxa té un petit vestíbul, amb un seient i un penjador, on el noi es pot despullar i vestir recatadament. Aquests vestíbuls comuniquen, per l’interior, amb les dutxes i, per l’exterior, amb el passadís.

GIMNÀS: Ocupa el gimnàs una grandiosa dependència amb accés, per l’escala principal, al pati de jocs, i pel passadís, amb el servei de dutxes. Posseeix bones condicions de llum i de ventilació, i, a fi d’esmorteir els cops, davant de possibles caigudes, el pis es troba protegit per una capa de sorra. Aquesta instal·lació està destinada a prestar grans serveis als nois, des dels punts de vista de la higiene i de la pedagogia, com també haurà d’afavorir granment la seva observació.

Planta baixa

PLANTA BAIXA
En aquesta planta es troba instal·lat el Laboratori Psicotècnic que després descriurem.

PLANTA PRIMER PIS (Nois púbers)

Com queda dit, les famílies de la Casa d’Observació estan calculades per a una capacitat de vint-i-cinc places. El dormitori es compon de dues àmplies dependències, amb vuit estances aïllades, i una altra en comú, amb disset llits. Aquesta distribució mixta ens permet la classificació oportuna dels nois. Els llits són de tub d’acer soldat i amb somier de ferro, amb malla rígida de filferro galvanitzat, i estan dotades dels matalassos corresponents i coixins farcits de borra de llana. Les portes de les cel·les estan proveïdes de gran finestra que comunica amb el passadís. Al mateix dormitori hi ha l’habitació del zelador. S’han instal·lat llums de serè» per a l’enllumenat nocturn.
El menjador està moblat amb un bufet, amb pedra de marbre, i amb taules de quatre places, que li donen un segell íntim de la llar.
Així mateix, les classes van amb pupitres individuals.
Hi ha una Sala de treballs manuals, proveïda de diversos estris, per exemple, un banc de fuster, un banc de manyà amb enclusa i cargol d’ajustar, un torn per modelar, una taula de dibuix, etc. En aquesta aula es podran explorar l’habilitat manual i el sentit artístic del noi, essent un complement de la tasca docent que es desenvolupa a l’escola i de l’educació domèstica que es rep a la família de la Casa d’Observació. Les activitats dels nois seràn dirigides i controlades pel Laboratori Psicotècnic.
Finalment, la Sala de jocs, provista de taules de ping-pong, escacs, etc., i amb una prestatgeria per a llibres i revistes, omplirà el buit produït per les llargues hores d’hivern, els dies de pluja i les hores d’insolació.

Planta primer pis

PLANTA SEGON PIS (Nois impúbers)
Aquesta família té les mateixes característiques que la descrita a l’apartat anterior.

EL LABORATORI PSICOTÈCNIC

L’antic Laboratori d’Experimentació, fundat en 1914 i convertit en 1940 en Laboratori Psicotècnic, compta ara amb els nous locals de la Casa d’Observació. Segons hem dit, aquesta es compon de quatre plantes, a saber: Semidoterrani, per a serveis generals; Baixos, per Laboratori, i Pisos i 1er i 2on destinats a families dels nois. El Laboratori ocupa, per tant, el centre i està destinat a assolir l’observació psicològica, recollint les dades de la mateixa i contrastar-los amb l’experimentació.
La metodologia en l’ús al nostre Laboratori ha estat descrita repetidament en multituds de publicacions, entre les quals citarem la nostra Memòria anterior (Estadística de factors influents a l’extraviament dels menors ingressats en 1944. Barcelona, 1945) i el Butlletí d’Activitats (número 6, pàgina 25-33) que publica la Junta.
Il·lustrarem al lector amb una succinta descripció dels nous locals.

El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori. A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems; a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.
L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.

Font: Tribunal Tutelar de Menores, XXV años de labor, 1921-1946. Edició especial del llibre, enquadernat en pell per a Eduardo Aunós Pérez, (Ministre de Justícia, 16 març 1943-18 juliol 1945)

REBEDOR: A la mateixa entrada del Laboratori, el rebedor dels nois constitueix la veritable Sala d’observació amb jocs. S’ha procurat donar a aquesta dependència un caràcter amable, on el noi es trobi gratament rodejat d’objectes atractius, que, d’una banda, posin de manifest les seves afinitats electives i, de l’altra, dels hi torni la confiança perduda en el moment de detenir-lo. La major part dels menors de facultat reformadora que ingressen a la Casa d’Observació, ho fan una mica esglaiats i amb la idea que seràn <tancats>, la qual cosa crea un ambient enrarit, impropi per a la posada en marxa de l’observació i l’experiment.
En el rebedor tots els detalls han estat cuidats amb molta diligència. En un dels racons hi ha una llar: el psicòleg observador atent un per uns els nens que ingressen, asseient-los al costat de la llar; allà s’estableix el primer contacte, se sosté amb ell la primera conversa i el noi rep la benvinguda.
Hi ha a l’estància seients còmodes, taules, joguines, llibres, etc., que inciten la curiositat, i serveix també d’avantsala, com a medi ambient de transició entre els jocs lliures o les tasques escolars, d’on procedeix el noi en aquell moment, i els experiments o les observacions que cal iniciar. De cap manera no es pot arrencar bruscament al noi del seu treball o dels seus jocs per ser conduït al gabinet d’examen, si no és passant per aquesta reposada mansió.
Poden també emportar-se els nois -un o diversos- a la saleta per ser observats sistemàticament i veure quines reaccions experimenten en trobar-se sols o en companyia. A més, a aquesta sala d’espera s’organitza l’observació amb jocs prèviament preparats pel psicòleg.
La bella habitació, de to verd, està moblada a l’estil mallorquí. Hi ha diverses vitrines i prestatgeries amb objectes seleccionats.

Detall xamfrà de La Prote del Poblenou de Barcelona, obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier Vidal Ribas

SALES d’OBSERVACIÓ/GABINETS: Les cabines destinades a l’aplicació dels reactius estan acondicionades segons les orientacions que assenyala la moderna psicotècnia, a fi de crear un medi ambient adequat, és a saber: aïllament, <conforts> i absència d’elements decoratius de distracció.
Dos són els gabinets, i estan situats a la part interior de l’edifici, perquè ni els sorolls del carrer ni les veus dels patis de joc puguin arribar-hi. Tots dos reben ventilació per un sistema original de persianes que estableixen una renovació contínua d’aire, i s’il·luminen a través de vidrieres de vidre gravat. La llum elèctrica és zenital i indirecta. La pintura, verd clar mat.
Les dues estades es comuniquen per mitjà d’unes mampares de vidre practicables, la qual cosa permet situar un taquígraf que registri les respostes sense ser notat. Igualment, les taules porten una separació especial que permet al psicòleg prendre notes en el curs de l’experiment sense que se’n puguin adonar els examinats.
A cada cabina hi ha un armari on es guarden les pautes dels diversos reactius. Al vestíbul del gabinet s’han instal·lat quatre taules individuals i una pissarra per a petites sessions col·lectives.

Taller de fusteria i pati de les Escuelas Profesionales- Nuestra Señora de la Esperanza “La Prote” del Poblenou de Barcelona|DESTINO 1971

MATERIAL: En una dependència contigua a les cabines, moblada amb grans vitrines i petites taules, hem situat l’exposició permanent del material de les proves. Aquesta disposició té per objecte el fet que es puguin tenir sempre classificats els reactius i, a més, evitar que els nois vegin el material que no han d’utilitzar. Aquest darrer extrem és importantíssim. Moltes vegades hem comprovat com en presència dels aparells i material de laboratori, els nois són presa d’un desassossec característic que, de vegades, arriba fins i tot a distreure completament la seva atenció i a inutilitzar els resultats obtinguts. El material serà portat als gabinets sobre taules, proveïdes de rodes, construïdes a aquest propòsit. Hi ha en aquesta dependència dues grans taules destinades a classificar i tabular les dades dels expedients, així com a facilitar el traçat de gràfics de grans dimensions.

SALA DE CONFERÈNCIES: Es compon d’un entarimat per a una presidència amb cinc butaques, més la taula del conferenciant. S’ha instal·lat una pissarra movible i una pantalla per a projeccions. Els oients disposen de taules i butaques individuals, amb capacitat per a vint persones. Aquest local està destinat a albergar les sessions científiques que organitzi el Laboratori Psicotècnic, alhora que facilitarà, quan calgui, les exploracions col·lectives de nois pel mètode de qüestionari.

BIBLIOTECA: Es pensa anar a crear una Biblioteca tècnica especialitzada. Per això ja s’han fet importants passos, com l’organització d’un servei de biblioteca i d’intercanvi que, comptant amb les publicacions de l’Obra a Barcelona i, principalment, amb el Butlletí d’Activitats que publica la Junta, s’ha aconseguit el bescanvi amb més de seixanta revistes, quaranta estrangeres, totes especialitzades en qüestions infantils i juvenils.
La nova Biblioteca compta amb sis cossos de llibreria, un moble per a revistes, dues vitrines, un fitxer amb vint calaixos i sis taules per als lectors.

DIRECCIÓ, SECRETARIA I ARXIU: Compte, a més, el Laboratori amb un despatx per a la Direcció i un altre per a la Secretària i Arxiu, on es guarden els expedients dels nois, segons els seus diversos fons i catàlegs, i les col·leccions sobre dibuix i documentació infantil, models de fitxes, gràfics, estadístiques, etc.

MÈDIC PSIQUIATRE: Annex al Laboratori, al vestíbul de l’edifici central, al costat de la Direcció de l’establiment, hi ha el despatx del metge psiquiatre, habilitat amb tot el material que requereix un servei tan important.

Camp de futbol al 1943 on s’enva construir les Escuelas Profesionales- Nuestra Señora de la Esperanza del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (a la dreta el desaparegut Grup Benèfic-Ramon Albo, de l’arquitecte Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 marc 1858- 1 setembre 1931)

FOTOGRAFIA: A la Planta de Semisoterranis es troba instal·lat el Gabinet fotogràfic, per les raons següents: En ingressar els nois passen, en primer lloc, pels serveis higiènics (bany, canvi de roba, perruqueria), i és per aquest motiu que, contigu a aquestes dependències, hem dedicat una peça per fer les fotografies i un petit laboratori per revelar-les. La fotografia dels nois es pot fer en el precís moment d’ingressar a l’establiment i amb la indumentària pròpia amb què venen del carrer i, per descomptat, es farà sempre després del rentat, a fi que en quedi constància del tipus constitucional. L’encarregat d’aquest servei farà un inventari de la roba i la resta d’objectes de l’interessat. La fotografia del noi encapçalarà la fitxa del Laboratori, així com també el resum que se’n lliura a les oficines del Tribunal i al Director de la institució a què vagi destinat.

El pavelló central, situat al xamfrà dels carrers Wad-Ras i Àlaba, està dedicat a la Direcció Comuna i Oficines de la Casa d’Observació i del Reformatori. A la Planta de Semisoterranis se situen els magatzems; a la Planta Baixos, la Direcció, Secretària, Administració i Arxiu, i als Pisos 1. i 2., els habitatges particulars del personal directiu.
L’entrada de l’edifici està proveïda de dos vestíbuls que comuniquen, de front, amb el pati interior de jocs, i pels costats, amb el Laboratori Psicotècnic i amb les Escoles Professionals.

Edició especial enquadernada en pell per a Eduardo Aunós Pérez, (Ministre de Justícia, 16 març 1943-18 juliol 1945)

Font: Tribunal Tutelar de Menores, XXV años de labor, 1921-1946.

Read Full Post »

El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica va donar el vistiplau definitiu dilluns passat a Beirut.


L’Iran va ajudar a planificar l’atac de Hamàs a Israel i va donar llum verda a l’assalt en una reunió dilluns passat.

Font: El Wall Street Journal

Read Full Post »

Esperem que la Junta Veïnal de l’EMD informi d’aquestes obres que s’estan realitzant a Bellaterra

Sorprèn les obres que hem vist aquesta setmana passada al Carrer de Terranova, entre Camí Antic i Abat Oliva. Segons ens han dit els operaris, són per soterrar uns tubs de doble canonada per la telefonia de línies de Bellaterra.

Obres soterrament tubs cablejat telefònics a Bellaterra

Imatge de “degradació”

Els pals són “obstacles” que “dificulten la mobilitat del vianant”, instal·lats fa dècades i que persisteixen com una molèstia perenne als carrers. En aquest sentit, les companyies de subministrament els “van instal·lar provisionalment fa dècades i han esdevingut definitius”. El veïnat ho critica permanentment perquè genera “una percepció de degradació de l’espai públic“.

“A Bellaterra li cal un Pla Antipals per acabar amb aquesta provisionalitat, i apostar pel soterrament de línies per tal d’alliberar i dignificar les voreres”, que fan impossible el pas de les famílies, sense poder accedir-hi amb carrets de bebè o de compra.

Obres soterrament tubs cablejat telefònic al carrer Terranova de Bellaterra

La història de la utilització de canonades de PVC i PE per a conduccions de cables elèctrics i per a comunicacions, es remunta a fa més de 40 anys, la major diversificació quant a qualitats i prestacions que se li sol·liciten a les canonades plàstiques ha passat paral·lelament al desenvolupament, creixement i alliberament del sector de les telecomunicacions. Les tecnologies d‟aquests sectors evolucionen vertiginosament per tal d‟atendre les necessitats que generen els avenços econòmics i socioculturals.

Actualment, les canonades més utilitzades per a la protecció de cables elèctrics soterrats, són les canonades de doble paret fabricades amb PE. La paret interior és llisa i exterior corrugada. Aquestes canonades es fabriquen segons les exigències de la norma UNE-EN 61386 Sistemes de tubs per a la conducció de cables

Read Full Post »

La companyia, recolzada pel tercer fons global d’infraestructures de KKR, va anunciar l’adquisició del seu primer lloc de desenvolupament de centres de dades a Espanya.

Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty

L’empresa va dir que la parcel·la de 15.000 metres quadrats té capacitat per acollir fins a 16 MW de càrrega informàtica. Els terminis per al desenvolupament no es van compartir.

“Barcelona és la cinquena àrea metropolitana més gran de la UE i té l’economia més gran per PIB del mar Mediterrani”, va dir Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty.

“El mercat dels centres de dades allà està pensat per créixer ràpidament. Tenim previst oferir un centre de dades que atengui els requisits del núvol en una instal·lació altament segura, utilitzant fonts d’energia renovables. Estem emocionats de formar part d’aquesta comunitat bulliciosa”.

El solar està situat al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).

El maig de 2020, KKR va anunciar que comprometia 1.000 milions de dòlars per establir un nou jugador de centre de dades a hiperescala a Europa. La companyia està desenvolupant centres de dades a Slough, Regne Unit , i Petah Tikva, Israel .

Sodzawiczny, el CEO fundador, va fundar anteriorment dos proveïdors britànics de col·locació de centres de dades: Sentrum, que es va vendre a Digital Realty per uns mil milions de dòlars el 2012 , i Zenium, que va vendre a CyrusOne per 442 milions de dòlars el 2017 .

GTR va anunciar recentment que el seu campus de 40,5 MW GB One fora de Londres ja estava totalment prellogat. La primera fase s’ha de completar a la primavera de 2024, amb els tres edificis programats per al lliurament final a principis de 2025.

Panattoni i AQ Compute també estan desenvolupant un campus a la zona de Cerdanyola del Vallès de Barcelona. Equinix , Digital Realty , EdgeConneX , AtlasEdge , Merlin i Renta operen o estan desenvolupant instal·lacions a altres llocs de la ciutat catalana.

Actualització 4 d’octubre de 2023 : JLL aquesta setmana va anunciar que actuava com a únic agent de DCITE, una plataforma especialitzada en desenvolupament de centres de dades recolzada per Nilo Partners i Adequa Real Estate, en cedir a Global un lloc de desenvolupament que forma part del Parc de l’Alba. Immobles Tècnics.

Font: Global Technical Realty

Read Full Post »

La cançó ‘Barcelona’, associada als Jocs Olímpics del 1992, va unir la soprano amb el líder de Queen en una imatge musical icònica fruit d’una amistat

Freddie Mercury i Montserrat Caballé.

Freddie Mercury es va plantar al llavors Hotel Ritz de Barcelona amb el seu productor, Mike Moran, davant el piano, es va posar a cantar Exercises in Free Love, fent ell, en falset, les parts que li correspondrien a ella, si acceptava. Era a principis del 1987 i així es van conèixer personalment Freddie Mercury i Montserrat Caballé. I va néixer l’embrió de la que seria una de les millors iconografies tant de la música contemporània com de la idea de modernitat clàssica que va voler vendre la Barcelona olímpica del 1992: l’histriònic rocker i la sòbria diva cantant junts l’himne popular Barcelona, epítom sonor de l’esdeveniment.

Mercury estava musicalment boig i obsessionat amb ella des que la veiés cantar el 1983 a la Royal Opera House de Londres, en una representació d’Un ballo in Maschera, de Verdi. Per la via dels representants, el britànic no parava de fer-li arribar el seu interès a conèixer-la i poder cantar algun dia junts. En públic, no es cansava de repetir que la seva intèrpret preferida era “Montsy”, a la particular pronunciació del cantant. Aquest Exercises in Free Love (que acabaria sent el tema Ensueño) va ser el passaport. A Caballé li va agradar aquell personatge que, contràriament al que aparentava, venia la veu en comptes de la seva imatge. “Quan es va posar el piano a improvisar, em vaig adonar que estava davant d’un músic de debò”. L’impacte va ser tan gran que es van acordar tornar a veure, ja a Londres, a casa del mateix vocalista de Queen, per fer una maqueta.

https://youtu.be/Y1fiOJDXA-E?si=VnAAawZ2LrbJoXZv

Amb lletra i música creades per Mercury i Mike Habiten va sorgir Barcelona. Segurament no del tot casual: la soprano tenia el desig i l’encàrrec de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que interpretés alguna peça a la cerimònia inaugural dels Jocs, potser l’himne. Maragall ja havia fet participar Caballé en un acte a Lausanne per a la candidatura de la ciutat davant el COI, pocs mesos abans de la nominació. Amb el temps, va ser el mateix germà de la cantant, Carles, segons la pròpia soprano, qui va suggerir la idea que cantaran junts ella i el líder de Queen.

Aquella jornada a Londres van estar fins a les sis del matí per fer la maqueta. No cal dir que va enlluernar tant l’alcalde com els membres del Comitè Olímpic Espanyol. Però el miracle de l’excel·lència musical era més humà que tècnic. Com diria després Mercury, efectivament els preocupava que les veus i els registres antagònics “poguessin acoblar-se”, però no va ser gens complicat pel “sentiment que va sorgir”, segons admetria ella anys després. Caballé, de caràcter fort, però molt humana, va quedar enamorada de la “personalitat senzilla” d’una estrella com Mercury, “res a veure quan sortia a l’escenari cantant amb Queen”. També la va sacsejar (i els va unir) la mirada religiosa, tot i que el cantant seguia el culte zoroàstric: “Jo sóc creient i ell parlava de Déu i em deia: ‘No importa quin camí i quins noms pren, però Déu només hi ha un’, i jo estava d’acord”, va rememorar anys després.

Només aquesta química personal entre tots dos explica que el que seria una cançó, que el 1987 ja va ocupar el vuitè lloc al rànquing dels hits a la Gran Bretanya, es convertís en el projecte d’un disc, treball que es va allargar durant més de any i mig, torpedinat per les agendes artístiques de tots dos i, sobretot, per la malaltia de la sida que va desenvolupar Mercury. “M’ho va dir. Aleshores vam tenir l’oportunitat de crear cançons en què totes tenen significat… Em va emocionar perquè estàvem fent alguna cosa molt especial i això no passa sovint; no sempre tens la sort de cantar amb algú que se’n va, que ho sap, i estar interpretant amb ell el seu darrer adéu”, va evocar en una entrevista a l’agència Efe fa uns anys.

Caballé va guardar silenci sobre la malaltia de Mercury, cosa que els va unir més estretament i que no va impedir que actuessin junts diverses vegades, especialment una recordada actuació promocional per a l’Espanya del 1992 que va tenir lloc a la discoteca Ku d’Eivissa el maig del 1987 Mercury va morir vuit mesos abans de la inauguració dels Jocs, per la qual cosa la interpretació junts, malgrat la imatge que ha quedat a l’imaginari col·lectiu, no va ser possible. Va ser aleshores quan es va buscar una altra cançó i l’organització es va decantar per Amics per sempre que va cantar Josep Carreras.

Però Barcelona, primera cançó de l’àlbum homònim, va quedar: la clàusula imposada pel Consistori barceloní que les connexions amb les televisions de tot el món per a les retransmissions havien de ser amb Barcelona van ajudar, per exemple, que la cançó, aquell 1992, es col·loqués segona al rànquing musical britànic. Qüestions artístiques a part (d’alguna manera, Caballé va ser pionera en la popularització de les incursions dels cantants d’òpera en el gènere del rock i la posada en escena), la inimaginable però dolçament xocant química entre Montsy i Freddie (“gràcies a mi es ha convertit ara en una rockera”, feia broma ell) va fer la resta. Tant, que l’anglès va voler que la cançó sonés a l’enterrament.

Font: https://elpais.com/cultura/2018/10/06/actualidad/1538819618_499512.html

Read Full Post »

SENSE PARAULES 🌳

Petit parterre deixa’t en ple centre de Bellaterra

Read Full Post »

Fins el 31 d’octubre de 2023, l’actual PDU està en exposició publica i detalla el futur de la movilitat també a Bellaterra.

Vista aèrea de Bellaterra|RACC

La Junta Veïnal de l’EMD hauria de posar-hi fill a l’agulla, revisar com afecta a Bellaterra, i compartir tota l’informació amb el poble de Bellaterra

El dia 31 d’octubre 2023 acaba el plaç per les alegacions del PDU, (el nou pla general metropolita). És just i de calaix l’obligació de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra d’explicar-nos com queda la Interpolar i el Pla de movilitat de Bellaterra. L’EMD no pot estar callada i desapareguda en aquestes importants actuacions i té l’obligació d’anunciar-les, sense perdre més temps, a tot el veïnat de Bellaterra.

Cal recordar que l’any 2012, Bellaterra va denunciar que la rotonda alçada de la C-58 era el pas previ per construir l’Autovia Interpolar que creuarà el nucli urbà del poble.

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va denuncia l’any 2012 que la nova rotonda alçada de la C-58, inaugurada pel President Artur Mas, éra un “pas previ” perquè prosperi el projecte per fer passar l’Autovia Interpolar pel mig d’aquest terme municipal. L’EMD demanava al Govern de la Generalitat de Catalunya que “reorienti” l’estudi informatiu per evitar que s’executi el projecte actual i que contempla un traçat que “creua el nucli urbà” i el “divideix en dues parts”. En aquest sentit proposa alternatives com utilitzar la l’ampliació de la calçada lateral de la C-58 per desviar el trànsit i recorda que Bellaterra és una zona urbana que es troba al bell mig de les principals autopistes del país, la del Vallès i l’AP-7.

Aquí sota teniu l’enllaç on apareix publicat el pla del PDU metropolità 👇

https://urbanisme.amb.cat/

Read Full Post »

Les obres iniciades per la Diputació de Barcelona, el passat dia 2 d’octubre 2023, no contempla les reivindicacions històriques del veïnat de Bellaterra, que insistentment, ve reivindicant una vorera -a la curva perillosa i molt pronunciada del km 3-, a la part alta del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra, provinent des de l’Escola infantil La Llar d’en Pitus i el Restaurant Marcs.

Km 3 a la part alta del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra (incívic l’ha modificant com si fos el km8)

Sorprèn i molt que després de tant anys que el veïnat de Bellaterra reivindica la millora de voreres de la carretera BV-1414, la Diputació de Barcelona, -titular de la carretera-, no hagi escoltat al veïnat, i tiri endavant l’ampliació d’una de les voreres, -entre el km 3 i 3,2, sense preocupar-se de restaurar la que toca al Parc de la Font de la Bonaigua, imprescindible per acabar amb el perill d’accident de les famílies que amb els seus fills, carrets de compra o passejant, agafan part del tram de la vorera inexistent, -des de el Restaurant Marcs fins el número 11 d’aquesta Avinguda Bertomeu, en ple centre de Bellaterra-. La feina mal feta no té futur i pot provocar lamentables accidents.

📍Segons en Guillem Nadal, -expert veí bellaterrenc i vocal per GXB a l’EMD de Bellaterra-, l’Ajuntament de Cerdanyola és el responsable de construïr la perillosa vorera inexistent al km 3 de la curva de l’avinguda Bertomeu, la Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra és responsable del manteniment, segons les competències bàsiques oficials.

A la part esquerra es pot observar la inexisten vorera

Aquí sota teniu el vídeo sobre la perillosa curva i manca de vorera que no té en compte la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 👇

Read Full Post »

La Diputació de Barcelona ha iniciat aquest dimarts, 3 d’octubre, les obres d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra.

Les obres tenen un pressupost d’adjudicació de 47.795 € (IVA inclòs) i un termini d’execució de 2 mesos.

Detall de l’obra d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra |DIBA

Les obres tenen la finalitat d’eixamplar aquest tram nord de la vorera de la carretera de Bellaterra fins arribar a una amplada total d’1,5 m al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta actuació millorarà l’accessibilitat, la seguretat viària i la mobilitat en general, donant continuïtat als recorreguts naturals dels vianants entre els carrers Mestre Nicolau i Lluís d’Ábalo del nucli bellaterrenc.

Font: Diputació Barcelona

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »