Bellaterra, 17 de juny de 2026
“Un treball del periodista Pau Navarro Freixes sobre l’avenç del conservadorisme entre els joves“.
PAU NAVARRO ✍️ La política és un dels eixos fonamentals sobre el que es forma una societat. És un àmbit que afecta a tots els aspectes de la vida en general i sobre el que tenim cert poder de decisió a causa del nostre sistema democràtic. El problema, però, és que gran part de la població jove està o sent que està desinformada. (1)
La falta de coneixement, l’augment de l’ús de les xarxes socials com a mitjans de comunicació informatius i l’elevada presència de “fake news” en aquestes, han creat un ecosistema idoni perquè els discursos d’odi i l’extremisme guanyin presència en el pensament col·lectiu. (2)
Especialment en les persones joves. De fet, gran part de la població assenyala els mateixos polítics com a font principal de desinformació. (3)
La tensió política actual ha arribat a punts extrems. Tots els discursos estan en certa manera polititzats. Molta gent ha deixat enrere el diàleg per a intercanviar postures i s’ha optat per estratègies més limitants, agressives i prohibitives, amb l’objectiu de desacreditar a les persones amb formes de pensar diferents. Tot i això, els discursos obertament xenòfobs, homòfobs, misògins i racistes no es poden considerar com a ideologies viables per a debatre. Aquests discursos d’odi gaudeixen de llibertat per circular per xarxes i, fins i tot, dins de partits polítics consolidats, una de les qüestions d’aquest reportatge és esbrinar per què certs discursos d’aquest caire aconsegueixen captar l’atenció de tanta gent. Especialment gent jove.
El motiu principal de centrar el reportatge en persones d’entre 18 i 25 anys és el que representen com a individus. Representen el futur de la societat, i els responsables de construir un món just, plural i amb igualtat d’oportunitats.
En aquest sentit, preocupa certa tendència d’aquest sector de la població tan important de radicalitzar el seu pensament polític. Una part considerable de la població jove, no considera malament un règim autoritari depenen la situació (4), i segons enquestes que s’han realitzat exclusivament per aquest reportatge, només un 46,8% de persones entre 18 i 25 anys es consideren obertament d’esquerres.
Fins fa relativament poc, era el pensament progressista el predominant en la població jove, però aquest canvi del paradigma polític porta a reflexionar sobre les causes d’aquest canvi.
Mitjançant una enquesta a un centenar de persones d’entre 18 i 25 anys sobre les seves preferències polítiques, les principals fonts d’on extreuen informació, els àmbits que més els preocupen de la societat i la seva confiança en l’actual govern progressista es pot estudiar i valorar l’estat actual de consciència política en la joventut.
Una anàlisi en profunditat de les xarxes socials i la forma que té el seu algoritme de compartir informació política aportarà també dades rellevants, a causa de la importància que han guanyat com a font d’informació en aquest sector de la població.
Recentment, Gabriel Rufián, representant d’ERC al Congrés dels Diputats, en un debat per a la Cadena SER amb Irene Montero sobre el futur i una possible unió de l’esquerra va mencionar com l’esquerra nacional s’havia de renovar a l’hora de transmetre el seu missatge: “Jo m’estimo més omplir Tik Toks que biblioteques, perquè el meu fill mira Tik Tok” (5) Paraules que guanyen un pes major en boca d’un dels representants del progressisme més rellevants per la joventut.
A més, s’ha entrevistat a figures rellevants en la política i amb coneixements profunds sobre aquest àmbit, amb la pluralitat de veus i d’ideologies com a principal objectiu, per obtenir unes conclusions el màxim de fiables i reals possibles.
El motiu de donar veu a partits polítics d’extrema dreta i ultraconservadors en aquest reportatge és comprendre realment el fenomen des de dins, ja que és impossible extreure unes conclusions amb valor periodístic si s’ignoren els partits conservadors i les seves estratègies comunicatives i de captació de vot com a factor clau.
Un dels objectius d’aquest reportatge és esbrinar si aquest canvi s’ha produït per una bona campanya i ús dels altaveus mediàtics per part dels partits conservadors, per una negligència i desconnexió dels partits progressistes d’esquerra amb la joventut o per una mescla d’aquests dos factors.
Aquest estudi és una anàlisi sobre una realitat palpable i notòria, aquesta és la motivació més gran. Comprendre un fenomen que cada vegada està més present i que ignorar-lo no ha fet més que donar-li força. El diàleg és clau per avançar com a societat, intercanviar postures i escoltar opinions diferents no és comprar un discurs ideològic, és vetllar per la comprensió entre éssers humans i cercar un futur millor per a tots.
Un dels objectius de l’estudi és apropar postures, deixar enrere els prejudicis, les ofenses i els estigmes, utilitzar la tolerància i la comprensió com a eines per al progrés. Escoltar, aprendre i millorar perquè en un futur, la gent que just ara pot començar a exercir el seu dret a vot, tingui al seu abast totes les eines necessàries per formar una opinió pròpia, justa i crítica.
El periodisme polític té la missió de transmetre informació a la població sobre un àmbit que afecta directament a tots els aspectes de la seva vida, però vist des de fora se sent hermètic i excessivament complex. Traduir en paraules comprensibles per a tots els ciutadans uns discursos plens de tecnicismes que tenen més forma d’atac entre ideologies que de discurs en si. Amb el pas dels anys, el llenguatge polític s’ha tornat més hostil que servicial, més intrusiu que accessible, i la feina de periodista no solament consisteix a transmetre informació, sinó vetllar per una societat informada i crítica (Casero-Ripollés, A. (2012).
Εl periodismo político en España: Algunas características definitorias). Assenyalar els errors dels representants polítics, independentment del partit per al qual treballen, amb total objectivitat i rigor per evitar abusos de poder i corrupcions són la millor eina que té la població per obtenir un món més just, i el paper que juguem els periodistes és indispensable en aquesta pugna.
José Mujica, president d’Uruguai entre 2010 i 2015 i un dels màxims representants del progressisme modern, creia en la política com a servei, no com a negoci. En una de les seves últimes intervencions com a senador del seu país, va donar la famosa frase de “la política és la lluita per la felicitat humana, encara que soni a quimera”.
(1) RTVE. (2025, 27 novembre). Un 80% de los jóvenes admite que encuentra desinformación en redes y sólo el 13% la verifica. RTVE.
https://www.rtve.es/noticias/20251127/80-jovenes-admite-encuentra-desinformacion-redes-solo-13-ve rifica/16835190.shtml
(2) Solana, M. I. (2023, 29 maig). Las “fake news” y el discurso de odio se retroalimentan mutuamente. La Mirada Humana Instituto Cultura y Sociedad.
(3) Carrascón, I. (2025, juny 17). Los españoles consideran a los politicos la mayor fuente de desinformación, según el último Digital News Report. Newtral.
https://www.newtral.es/espanoles-consideran-politicos-fuente-de-desinformacion/20250617
(4) El País. (2025, novembre 20). Una cuarta parte de los jóvenes ve preferible en determinadas circunstancias un régimen autoritario.
(5) Cadena SER. (2026, abril 9). Gabriel Rufián e Irene Montero aluden a la unión de la izquierda: “Si no, nos matarán”.
https://cadenaser.com/nacional/2026/04/09/gabriel-rufian-e-irene-montero-debaten-sobre-el-futuro-de -la-izquierda-a-las-puertas-de-las-elecciones-en-andalucia-cadena-ser/
TFG-PAU-NAVARRO.pdf https://share.google/s1WfYiZgyas9CyIFM
Font: Memòria.Cat
BELLATERRA.CAT 