Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2024

Bellaterra, 23 de juny de 2024

LLUIS TORRES|Compartim l’article La senyora engrescada, del poeta bellaterrenc Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 26 d’abril de 1932-Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer de 2015), publicat al número 59 de la revista L’Esquirol de Bellaterra, el novembre-desembre de l’any 1995.

Auca de Bellaterra 1930 per Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

“La senyora engrescada” per Francesc Garriga i Barata

Quan ja, a la vida, he fet quasi tots els papers de l’auca, se m’acut que potser seria bo de parlar en aquestes planes de l’Auca. De l’Auca de Bellaterra. l’auca nostrada, la que va escampar el nom del nostre “paradís català” urbi et orbe.

És fruit del geni d’un jove Valentí Castanys, innocent fabulador de face- cies catalanes, ànima de les revistes “Xut” i “El Once”, pare de “La família Sistacs” paradigma del burgeset català, avui el nostre conciutadà més conspicu, i a qui devem la figura mítica de l’avi del Barça, i els saborosos relats d’El país del Sidral” (per sidral. el que estava a punt de néixer).

Debia córrer l’any trenta quan aparegué la nostra auca per primera vegada. Delicadament ingenua, ingènuament classista, clàssicament llagotera a la major glòria de Bellaterra, o Bella-Terra com deien “ells”. He dit suarà, quan aparegué per primera vegada, perquè, que jo sàpiga, de la nostra auca n’hi ha tres versions.

La primera, la més completa, consta
de 48 vinyetes i 48 rodolins. Com que
tots la teniu a casa, perquè aquesta revista us la va regalar, us recomano que la llegiu amb atenció. Es encantadorament decadent. Mireu sinó: Una família que per aquelles coses de la rima, s’anomena Grau i Serra, i és de Barcelona, se’n va un dia a Bellaterra, que encara no es deia Bellaterra car el pare Grau no havia arribat encara al bell panorama. De fet sembla ser que no sabien gaire on anaven, ni què volien, una mica tots, si fa no fa, els del seu temps. Agafen el cotxe i Arrabassada enllà, arriben davant el bell panorama on el pare exclama, ara sí, Bella Terra! Fins aquí molt bé.

La sorpresa comença en arribar al lloc on els espera un “cicerone” que els porta a veure la ciutat que neix. I què els ensenya? El jardí florit, el magnific brollador, uns carrers de setze metres d’amplada, una aigua que va a raig fet, un simolses regant els carrers, l’absència de barraques (Senyor, Senyor!), el clavegueram, la piscina per la gent fina, l’escumpadissa de romaní i farigola que hom recull d’ací i d’allà, una escola eternament a mig fer damunt un turó, i cinc raigs d’aigua cristal·lina d’una puresa divina, davant els quals no cal obrir el paraigua car és la font de la Bonaigua (imagino que en aquest punt les cendres dels onze mil poetes catalans bramulen estremides)…

No és gens estrany que de joia llencin un crit, que la senyora parli cofoia, que el xic es posi a plorar perquè s’hi vol quedar, que la mainada faci tabola (encara que això pugui semblar que no lliga amb el plorar de suara), i que l’engrescament més visible els domini, sobretot si cada mitja hora hi ha un tren. Tot plegat obliga el senyor Grau, que ara ja sabem que es diu Joan.

En Joan, a calmar l’engrescament de la seva senyora, amb un Llamp! ferreny que el porta a comprar un terreny. Eren gent de possibles.

Què me’n podeu dir, estimats lectors? Si m’heu seguit fins aquí, endevino el vostre astorament: vivim on sembla que vivim?

Però encara no hem acabat de sorprendre’ns. En un indret verd i florit trien un terreny escollit i en lloc de treure els pins com a primera providència, decidicixen tenir-los al
jardí!!! Davant aquesta insensatesa, que els seus descendents s’encarregaran d’arreglar, no és estrany que, amb el cor aixelebrat, se n’entornin a ciutat (naturalment a Barcelona).

Atenció! L’endemà, l’endemà ja hi va el paleta, qui acomplirà la gesta de deixar la casa llesta en un moment, moment que aprofitarà Bellaterra per prendre increment. Al cap d’un any (vegeu sinó la vestimenta dels Grau en la primera visita el bell panorama) de tota aquesta facècia, els Grau ja passaran l’hivern a la casa nova, amb un dolç somriure.

I allí, en el paradis català, sense gossos ni captaires, fent esport cada dia, i
esborrant-se només de pensar en Barcelona, obliden, ai las!, la dicotomia república-monarquia. Error fatal els menarà, ai!, ben aviat a un hivern massa llarg sense torreta.

La segona edició de l’Auca la trobarem, si Déu vol, en el proper article. Aquesta segona, la pobre, aparegué a la revista “Sport Club Bella Terra”. revista que va tenir la mala pensada de sortir al carrer el Juliol de 1936. Mala sort. Perquè ens hem d’enganyar? L’aire que hi respirarem ja no serà tant triomfal. Adhue l’amplada dels carrers haurà baixat de setze a dotze metres. Però no precipitem els esdeveniments.

Font: L’Esquirol de Bellaterra, número 59, novembre-desembre 1995.

Read Full Post »

A la meitat dels gats i gossos els fa por el soroll dels petards i els focs d’artifici.

La sensibilitat auditiva que tenen és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.

Petards i mascotes

La por a sorolls forts, sobretot als dels petards i dels focs d’artifici, és freqüent en gossos i gats: la pateixen entre un 25 i un 50% dels animals. Aquesta por és molt freqüent perquè es tracta de sorolls imprevisibles, no controlables i molt forts, i perquè la sensibilitat auditiva de gossos i gats és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.

Com pots saber si té por al soroll?

Consells
Què puc fer si es perd?
Com pots saber si té por al soroll?
Els animals poden manifestar la por al soroll amb símptomes diversos:

Tremolors.
Postura defensiva: la cua entre les potes, les orelles caigudes, la mirada desviada, etc.
Volen fugir i amagar-se.
Miols, en el cas dels gats, o amb lladrucs i gemecs, en el cas dels gossos.
Respiració agitada, salivació, pupil·les dilatades i taquicàrdia.

Consells

Prepara una zona segura. Hauria de trobar-se dins de casa i el més aïllat possible del soroll exterior.
Encén la televisió o la ràdio per esmorteir el soroll de fora.
Anticipa’t, si és possible, als moments amb més soroll, i assegura’t que el teu gos o gat és a dins de casa i té accés a la zona segura.
Si l’animal et busca, reconforta’l i intenta calmar-lo.
No el renyis si reacciona amb por.
No el forcis a sortir si no vol.
Si treus el gos a passejar, fes-ho en les zones i les franges horàries més tranquil·les.
Utilitza un arnès en comptes d’un collar convencional per a més seguretat i per evitar que el gos s’escapi si s’espanta.
Ves al veterinari: t’ajudarà a tractar aquest problema per altres vies, com pot ser amb l’ús d’ansiolítics.

Què puc fer si es perd?

Si el teu animal porta microxip i està registrat a l’Arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC), has d’informar el teu veterinari o contactar directament amb l’AIAC al telèfon 93 418 92 94 (disponible les 24 hores del dia).

Font: GENCAT

Read Full Post »

Bellaterra, 22 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|Compartim l’article Hipocresia i societat, publicat al número 1, de L’Escurçó de Bellaterra, la primavera de 1990, signat amb el pseudònim L’Espina.

Número 1 de L’Escurçó de Bellaterra, primavera de 1990 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

HIPOCRESIA I SOCIETAT

Es impressionant comprovar la gran quantitat de persones que, d’una manera o altre, fan un ús més palès de la hipocresia i falsedat en societat. Així, la personalitat real de l’individu, resta amagada sota tones de mentides. I el que és pitjor, aquesta mentida s’ha de portar fins a les darreres conseqüències, quan hi hagi un canvi de pensament social o polític. En aquest sentit, és per a mi més digne un home que sigui fidel als seus pensaments que no pas un altre que canvia la seva ideologia només pel fet de “quedar millor”, amb la conseqüència de poder treure partit econòmic de la situació.

Al panorama polític és ben cert, però cal estudiar també els casos que ens envolten, de gent que coneixem i en els que, perillosament, creiem.

En aquest grup de “dissidents ideològics” caldria fer dos grups: els influïts i els aprofitats. Dins dels influïts hi ha la gran majoria de la població, gent que dia rera dia és menjada per publicitat, premsa i “informació independent i democràtica”. Amb tot aquest panorama recolzat pels bancs, es crea una psicosi subliminal, la qual afecta al pensament i la moral de la societat. Avui, fan riure algunes pel.licules antigues per la moral que portaven. Potser aquelles èpoques eren més coherents que no pas la nostra.

El grup que he deixat per al final és el format per “aprofitats”. Aquests éssers que pul.lulen per ací i per allà promulgant una cosa, demà en diran una altra, però sempre sortiran al “Tablao” verges i purs. Aquests són els realment perillosos, els que porten verí a la sang i els que mouen les masses; els falsos que nomès fan que figurar. Mai seràn a dalt de la tribuna. Ells veuran caure i pujar governs, institucions, associacions, clubs privats… però del seu lloc no sortiran.

Valgui aquest avís per a qui vulgui informar-se. I el que s’hagi donat per al al.ludit, no s’amoïni: sabrà com sortir-se’n.

L’ESPINA

Font: L’Escurçó de Bellaterra

Read Full Post »

Font: Assumpta Nebot Roig, L’Esqurol de Bellaterra,

Read Full Post »

Bellaterra, 22 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|Després de la sorprenent nota de premsa sobre el tancament del Club Bellaterra el dia 31 de juliol de 2024, i coincidint amb el seu 90 Aniversari, hem trobat adient compartir amb el veïnat de Bellaterra l’entrevista que Isabel Bernier, ex directora de la revista L’Esquirol de Bellaterra, va realitzar l’estiu de 2003 a Jordi Fau,  president del Club Bellaterra, qui va explicar el gran projecte de millora de l’històric Club creat l’any 1934.

Jordi Fau Risques, president del Club Bellaterra des de l’any 2000 📷 L’Esquirol de Bellaterra

Isabel Bernier entrevista a Jordi Fau

Casat amb Christine van Riet (Secretària de la Junta de la Unió de Veïns), té tres fills i viu ben a prop del Club.

Va venir per primera vegada a Bellaterra l’any 1954. Com anècdota ens explica que la seva mare va ser la segona clienta del nostre enyorat Colmado Can Casas. La seva vinculació amb el nostre poble va ser continuada fins l’any 1975, quan va haver de marxar a l’estranger per motius professionals.

Has estat molt de temps fora…

Vaig tornar l’any 1992. Tenia tantes ganes de tornar que quan vaig arribar volia implicar-me i participar en alguna tasca comunitària.

I aixi vas entrar a la Junta del CLUB?

Jo tenia un gran record del CLUB. Ja saps, records de jove… i quan vaig tornar em vaig espantar de la situació en què es trobava ja que durant el temps que jo havia estat fora, tot plegat havia anat empitjorant. Vaig pensar que feia falta que hi entrés algú amb il.lusió i ganes de fer coses, i em vaig presentar com a vocal.

En la Junta presidida per Jordi Martinez?

Si. Jordi Martínez és una persona molt vinculada al CLUB i un economista competent i amb gran sentit comú que va sanejar tota la situació financera i va arreglar-ho tot en general.

Fins a quin any va ser President el Sr. Martinez?

Fins l’any 1999 en què va decidir que ja no volia seguir com a President i llavors em vaig presentar a les eleccions i va resultar proclamada la nostra candidatura.

I des d’aleshores?

Les dues juntes que he presidit sempre han tingut clar que calia donar més bon servei als socis, naturalment millorant el CLUB, tant pel que fa a les instal.lacions com per la seva relació amb l’entorn. Si no s’hi fa res s’anirà morint.

Quants socis hi ha actualment?

Uns 260 socis. En aquest aspecte hem comptat amb una persona amb entusiasme com en Marc Rossinés per atraure una part importat de la gent. Però això només és pel que fa a les persones, perquè les instal.lacions són obsoletes.

Però qualsevol reestructuració com- porta grans inversions, oi?

Exactament, per això el nostre objectiu ha estat el buscar un finançament que no passés per apujar les quotes de soci ni per fer derrames.

La idea inicial va sorgir a l’estiu de 2000. L’Àlvar Roda i en Josep Riart ens varen presentar el que després es convertiria en l’actual projecte. En un principi es va pensar en el «Pitch & Puts, t’en recordes quin rebombori es va organitzar? En aquell moment es va veure el projecte com una solució d’ampliació i de millora de servei per Bellaterra, sempre comptant amb el suport de l’Ajuntament i el recolzament, tant per part de l’Alcaldessa Cristina Real com de la Regidoria d’Urbanisme.

Si, però tot allò va acabar com el rosari de l’aurora…

Ho vam deixar córrer, però com que seguiem buscant solucions, ens vàrem decantar pel disseny d’un projecte que aprofités l’espai que ocupa actualment el CLUB per fer-hi una remodelació total de millor aprofitament i ampliació, i finançar-ho amb el lloguer d’una part, que es dedicaria a locals comercials.

Això pot representar un gran canvi

No, volem mantenir el tipus de CLUB que és ara. Les nostres previsions són de passar del nombre de socis actual a 300 o 350, però sempre respectant el seu caràcter de CLUB familiar on tothom es coneix, un CLUB esportiu i de relació.

Hi ha espai suficient per a tot això?

I tant! Es guanyen uns 1.800 m². d’equipaments per al CLUB que disposarà de noves instal.lacions i també d’una piscina coberta.

Aquesta superficie comercial és la que es diu que ocuparà CAPRABO?

En un principi ens van contactar vàries empreses. Els de CAPRABO s’hi van interessar desseguida amb un preacord verbal. De totes maneres no hi ha res en concret. Si no són ells, sempre hi haurà algú altre.

De totes maneres, tinc entés que el solar on és ubicat el CLUB està qualificat com d’equipaments.

Això és compatible amb la construcció i venda de locals comercials?

Aquí és on hem hagut de negociar amb l’Ajuntament una proposta de modificació de qualificació, que ja ha entrat dins un Pla especial aprovat pel Ple de l’Ajuntament el darrer dia 24 d’abril de 2003.

Els terrenys actuals del CLUB apareixen qualificats en el Pla General Metropolità com «7a», és a dir, equipaments comunitaris i dotacions, mentre que el solar de la Plaça Maragall on s’està construint el Centre Cívic apareix qualificat com a «20a/11», és a dir, zona d’ordenació d’edificació aïllada. La proposta de modiciació és perquè 1.000 m2. dels 3.616,29 m2. del solar del CLUB es converteixin en «clau 18», és a dir, ús exclusivament comercial, deixant la resta tal com està a «7a», canviant la qualificació urbanística dels 1.000 m² del solar del Centre Cívic, convertint- lo en «7a», és a dir, equipaments comunitaris i dotacions.

Planta baixa del projecte del Club Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

L’Ajuntament us ha demanat alguna cosa a canvi?

Hi ha també una proposta de conveni segons la qual, en una zona encara no determinada del CLUB es deixarà 100 m² de superfície perquè l’Ajuntament hi posi algun servei municipal per Bellaterra. Podria ser un petit C.A.P., un centre de policia, etc. gratuïtament durant vint anys.

I pel que fa l’aparcament? Hi ha alguna cosa prevista?

Dins del projecte hi ha previstes unes places pels clients de l’àrea comercial, però per fer una obra més important ens caldrien altres fonts de finançament. Per exemple estem en contacte amb els FGC perquè tenim voluntat ferma de solucionar-ho.

No obstant, sembla que tot plegat ja va endavant.

Això que presentem és un avant-projecte. El projecte definitiu pot variar una mica. Encara ha de passar pel departament d’Urbanisme de la Generalitat, hem de demanar els permisos d’obres… però la nostra intenció és de començar a mitjans del 2004 i acabar-ho tot el 2005.

Planta superior del projecte del Club Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Tots els membres del CLUB participen de la idea amb el mateix entusiasme?

La gran majoria de socis ho veuen molt positiu i en la darrera convocatòria d’eleccions ha sortit reescollida la Junta encapçalada pel mateix President. La Junta actual del CLUB està composada per les següents persones:

Sots-President: Àlvar Roda Fàbregas
Secretaria: Marta Pujol Puente
Tresorer: Joaquin Guerola Olivares

Vocals:
Mª José Aymar Ducet
Carlos Monje Mohr
Marc Rossinés de Temple
Juan Ramon Sagalés Guillamon
Jordi Tardós Jorba

Membres col.laboradors:
Brian McLean
Aureli Mas
Albert Pantaleoni

Teniu altres projectes? Només n’hem parlat d’un en concret

Aquest és el “gran projecte” i ens ocupa molt de temps, però també estem oberts a totes les ofertes de cara als nens petits. És important que els joves tinguin coses a fer. I també volem ampliar l’oferta esportiva amb altres activitats. Actualment es treballa en la WEB del CLUB i potenciar tota classe de col.laboracions amb altres entitats de Bellaterra, especialment amb la Unió de Veïns. I tot això vigilant per a mantenir el nivell de quotes.

Amb l’entusiasme que hi poses, espero que tinguem Jordi Fau com a President per a molts anys!

Club Bellaterra a la portada del número 81 de la revista L’Esquirol de Bellaterra, 2003 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Font: L’Esquirol de Bellaterra


Read Full Post »

Bellaterra, 21 de juny de 2024

A partir de l’1 de juliol de 2024, Bellaterra es convertirà en una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Els vehicles que no disposin etiquetes ambientals Zero, Eco, C o B no podran circular per la zona els dies laborables, de dilluns a divendres, entre les 7 h i les 20 h.

La mesura s’aplicarà a partir del dia 1 de juliol de 2024 a efectes informatius, i amb efectes sancionadors, a partir de l’1 de gener de 2025.

Exempcions i moratòries

Tot i la implantació de la ZBE, hi haurà una sèrie d’exempcions i moratòries per a vehicles sense etiqueta ambiental.

Podran circular per la ZBE els següents vehicles:

– Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR).

– Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials.

– Els vehicles dedicats al transport de persones amb malalties i discapacitats.

– Els vehicles dedicats a l’exercici professional i que els seus titulars estiguin propers a la jubilació.

– Els vehicles dels titulars acreditin uns ingressos econòmics inferiors a 2 vegades l’IMPREM, ponderat segons el nombre de membres de la unitat familiar.

També es podran expedir autoritzacions puntuals:

– Per tractament mèdic, o prestació de servei singular.

(Fins a 24 autoritzacions de pagament vàlides durant un dia).

El president de l’EMD de Bellaterra, Josep Mª Riba, destaca que “un dels eixos estratègics d’aquest mandat del nou Govern de l’EMD que tinc l’honor de presidir, és l’activació de mesures i accions que contribueixin a la reducció de les emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle, que afecten la salut de les persones i acceleren el canvi climàtic.Cada any, moren més de 3.000 persones a la regió metropolitana de Barcelona a causa de la contaminació i la calor. És per això, que  l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual formem part, va decidir impulsar la creació de Zones de Baixes Emissions.”.

Font: EMD Bellaterra

Read Full Post »

🐿️ La sessió informativa de l’EMD de Bellaterra es realitzarà el pròxim dimecres 26 de juny a les 19:00 hores a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. La sessió també es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube de l’EMD Bellaterra.

📍“Als perillosos trams sense vorera del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra no es respecta la normativa de limitar el trànsit a 20 km hora”

Tram perillós sense voreres del Camí Antic de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Un dels objectius principals del mandat del nous gestors de l’EMD és la pacificació del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell per millorar la seguretat dels vianants.

Després de treballar el projecte amb la comissió d’experts de mobilitat i aprofitant els estudis realitzats per la Unió de Veïns de Bellaterra, presentats al poble el 22 de març de 2022, així com un nou estudi de mobilitat específic, s’ha definit el projecte que es presentarà públicament el pròxim dia 26 de juny.

Consisteix a implementar un itinerari per vianants al llarg del Camí Antic, des de la Plaça Montserrat fins al Carrer del Til·ler. Inclou un tram de sentit únic entre les cruïlles del Carrer Terranova i el Carrer Josep Sentís, dividint el flux de vehicles.

El projecte a llarg termini és convertir el Camí Antic en una rambla pacificada de 20 metres d’amplada, amb doble sentit de circulació, i carrils per a vianants i bicicletes addicionals. Per fer-ho possible, caldrà que tots els veïns cedeixin les afectacions o que l’Ajuntament realitzi les expropiacions necessàries. Mentre la rambla no sigui una realitat, Bellaterra disposarà d’aquest itinerari per abordar el greu problema de seguretat per als vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.

Cercle del nord del Camí Antic: Plaça Verge de Montserrat i sud: Carrer Til·ler

Font: Plànol oficial EMD Bellaterra

Read Full Post »

THE BELLATERRIAN🐿️

Suggeriment de projecte 

📷 Bellaterra.Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|Avui, dia que el veïnat de Bellaterra i mitjans han sabut oficialment, a través d’una nota de premsa oficial del tancament del Club Bellaterra el proper 31 de juliol, i la propera compra del club a partir de l’1 d’agost, pel grup català Sorli, -que durants mesos ho renovarà totalment per obrir-lo con Sorli Sport Bellaterra-, compartim un article de Jordi Fau (president del històric Club Bellaterra), publicat al blog delcamp.cat el dia 6 de juny de 2019.

📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

90è ANIVERSARI DEL CLUB BELLATERRA “Villarriba y Villabajo”, per Jordi Fau

No sé en quin moment es va trencar la cordialitat i el diàleg entre els de dalt i els de baix, és a dir, el sector EMD i el sector plaça del Pi.
Recordo tot just inaugurat el Club, els responsables de l’EMD ens varen trucar per interessar-se pel Club i es van oferir per buscar vies de collaboració i donar-nos un cop de mà. Corria l’any 2011, tant el nou Club, com l’EMD havien complert un any.
La meva percepció, totalment subjectiva i personal, es que posteriorment a la festa major on hi va haver la intervenció de la policia, es va trencar el bon rotllo i ja res va tornar a ser com abans. I no sé perquè.
Fa pocs dies parlava amb una persona molt propera als cercles de l’EMD i em comentava que en tot aquest estira-i-arronsa d’acusacions mútues, que ja no se sap ben bé qui ha començat, els de baix tenen les de perdre, perquè els de dalt tenen el poder… Doncs anem molt malament, no?
El pitjor d’això és que en aquestes situacions, de retruc reben les Entitats, sense tenir cap mena de culpa.
D’una banda l’EMD en surt perjudicada com a ens de representació del poble, quan la gent deixa de creure en els polítics; és aquell tòpic que els polítics van al seu rotllo i que per tal de conservar la cadira tot s’hi val. Si de veritat circulen mentides sobre la gestió de l’EMD, doncs cal seure i explicar-ho. Els debats electorals són una bona eina per axó.
D’altra banda, el Club està sent objecte de campanyes de desprestigi per part d’una publicació periòdica molt coneguda, sembrant la incertesa sobre el seu futur, quan el que pertocaria seria enfortir la confiança dels veïns, si tinguéssim una relació de bon veïnatge dins una comunitat tan petita com la nostra.
Admeto diferències de criteri sobre si el Club ens agrada més o menys com ha quedat, fins i tot la gestió de la Junta és opinable, però abans, si us plau, no publiquem falsedats o mitges veritats, cal recavar informació de primera mà i aixó us puc ben assegurar que no s’ha fet.
És el que deia, quan l’objecte de les pedres són les persones, no pots evitar efectes col.laterals de manera que reben les entitats.
Bé, per acabar, em poso públicament a disposició de qualsevol persona que vulgui parlar amb mi per aclarir el que calgui sobre la gestió del Club, la situació actual o el seu futur.
Cal que seiem i parlem, cal sortir de posicions enquistades i trencar prejudicis, que tots en tenim.
Si us plau, acabem amb aquest “Villarriba y Villabajo”, siguem positius.

Font: http://blogs.delcamp.cat/autor/943 09/06/2019

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de juny de 2024

LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.

Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005”

REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra


Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:

Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.

Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.

Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.

Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.

Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.

Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.

Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.

Rèquiescant in Pace, Club Bellaterra

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »