Bellaterra, 6 de febrer de 2024
El carrer de Juan Valera de Bellaterra té una llargada d’uns 220 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza als Carrers Escultor Vilamitjana i Joaquim Ruyra.
Juan Valera i Alcalá Galiano va néixer a Cabra, Còrdova (Espanya), el 18 d’octubre de 1824. Era fill de José Valera Viaña i la Marquesa de la Paniega Dolores Alcalá Galiano, tots dos aristòcrates. Va estudiar Llengua i Filosofia al seminari de Màlaga entre 1837 i 1840 i al col·legi Sacromonte de Granada el 1841, on va cursar Dret a la Universitat, en aquesta època va començar a escriure a la revista Alhambra. Va publicar el seu llibre Assajos poètics el 1844. Però va exercir la carrera diplomàtica. Ideològicament, era un liberal moderat, tolerant i escèptic en allò religiós, cosa que explicaria l’enfocament d’algunes de les seves novel·les, i la seva atracció per la política que el va portar a presentar-se el 1850 com a diputat pel partit liberal moderat de Narváez. Aquest mateix any es va traslladar a Lisboa. En 1851 va anar a Rio de Janeiro on va conèixer a la seva futura esposa Dolores Delavat.
Va ser diputat per Archidona, oficial de la Secretaria d’Estat, Sotssecretari i Ministre de la Instrucció Pública amb Amadeu de Savoia. Després de la renúncia del rei Amadeu, Juan Valera va abandonar les seves funcions i es va retirar a casa de Doña Mencía, a Còrdova. Va tornar a la política ia la secretaria d’estat i va ocupar el lloc d’ambaixador a Lisboa, Brussel·les, Viena i Washington.
Pepita Jiménez (1874, la més perfecta). Hi aconsegueix l’ideal que sempre va perseguir el seu autor, l’art per l’art. Va escriure aquesta novel·la als 50 anys i va ser convertida en òpera amb música d’Isaac Albéniz.
En l’últim període de la seva existència, afligit per diverses malalties i cec, va gaudir de la tertúlia a casa seva a la Costa de Santo Domingo.Va morir el 18 d’abril de 1905 a la ciutat de Madrid.
Tot i que pertanyia per generació al romanticisme es va decantar per una escriptura preciosista i fluida, amb una subtil descripció de personatges i situacions, que el van convertir en un dels grans novel·listes de la literatura espanyola del segle XIX. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola des del 1862 i un literat molt admirat pels escriptors de la talla de José Martínez Ruiz, Azorín, Eugenio D’Ors i els modernistes.
Font: Escriptores.org
BELLATERRA.CAT 