“Esperem que la Junta Veïnal de l’EMD informi d’aquestes obres que s’estan realitzant a Bellaterra“
Sorprèn les obres que hem vist aquesta setmana passada al Carrer de Terranova, entre Camí Antic i Abat Oliva. Segons ens han dit els operaris, són per soterrar uns tubs de doble canonada per la telefonia de línies de Bellaterra.
Obres soterrament tubs cablejat telefònics a Bellaterra
Imatge de “degradació”
Els pals són “obstacles” que “dificulten la mobilitat del vianant”, instal·lats fa dècades i que persisteixen com una molèstia perenne als carrers. En aquest sentit, les companyies de subministrament els “van instal·lar provisionalment fa dècades i han esdevingut definitius”. El veïnat ho critica permanentment perquè genera “una percepció de degradació de l’espai públic“.
“A Bellaterra li cal un Pla Antipals per acabar amb aquesta provisionalitat, i apostar pel soterrament de línies per tal d’alliberar i dignificar les voreres”, que fan impossible el pas de les famílies, sense poder accedir-hi amb carrets de bebè o de compra.
Obres soterrament tubs cablejat telefònic al carrer Terranova de Bellaterra
La història de la utilització de canonades de PVC i PE per a conduccions de cables elèctrics i per a comunicacions, es remunta a fa més de 40 anys, la major diversificació quant a qualitats i prestacions que se li sol·liciten a les canonades plàstiques ha passat paral·lelament al desenvolupament, creixement i alliberament del sector de les telecomunicacions. Les tecnologies d‟aquests sectors evolucionen vertiginosament per tal d‟atendre les necessitats que generen els avenços econòmics i socioculturals.
Actualment, les canonades més utilitzades per a la protecció de cables elèctrics soterrats, són les canonades de doble paret fabricades amb PE. La paret interior és llisa i exterior corrugada. Aquestes canonades es fabriquen segons les exigències de la norma UNE-EN 61386 Sistemes de tubs per a la conducció de cables
La companyia, recolzada pel tercer fons global d’infraestructures de KKR, va anunciar l’adquisició del seu primer lloc de desenvolupament de centres de dades a Espanya.
Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty
L’empresa va dir que la parcel·la de 15.000 metres quadrats té capacitat per acollir fins a 16 MW de càrrega informàtica. Els terminis per al desenvolupament no es van compartir.
“Barcelona és la cinquena àrea metropolitana més gran de la UE i té l’economia més gran per PIB del mar Mediterrani”, va dir Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty.
“El mercat dels centres de dades allà està pensat per créixer ràpidament. Tenim previst oferir un centre de dades que atengui els requisits del núvol en una instal·lació altament segura, utilitzant fonts d’energia renovables. Estem emocionats de formar part d’aquesta comunitat bulliciosa”.
El solar està situat al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
El maig de 2020, KKR va anunciar que comprometia 1.000 milions de dòlars per establir un nou jugador de centre de dades a hiperescala a Europa. La companyia està desenvolupant centres de dades a Slough, Regne Unit , i Petah Tikva, Israel .
Sodzawiczny, el CEO fundador, va fundar anteriorment dos proveïdors britànics de col·locació de centres de dades: Sentrum, que es va vendre a Digital Realty per uns mil milions de dòlars el 2012 , i Zenium, que va vendre a CyrusOne per 442 milions de dòlars el 2017 .
GTR va anunciar recentment que el seu campus de 40,5 MW GB One fora de Londres ja estava totalment prellogat. La primera fase s’ha de completar a la primavera de 2024, amb els tres edificis programats per al lliurament final a principis de 2025.
Panattoni i AQ Compute també estan desenvolupant un campus a la zona de Cerdanyola del Vallès de Barcelona. Equinix , Digital Realty , EdgeConneX , AtlasEdge , Merlin i Renta operen o estan desenvolupant instal·lacions a altres llocs de la ciutat catalana.
Actualització 4 d’octubre de 2023 : JLL aquesta setmana va anunciar que actuava com a únic agent de DCITE, una plataforma especialitzada en desenvolupament de centres de dades recolzada per Nilo Partners i Adequa Real Estate, en cedir a Global un lloc de desenvolupament que forma part del Parc de l’Alba. Immobles Tècnics.
La cançó ‘Barcelona’, associada als Jocs Olímpics del 1992, va unir la soprano amb el líder de Queen en una imatge musical icònica fruit d’una amistat
Freddie Mercury i Montserrat Caballé.
Freddie Mercury es va plantar al llavors Hotel Ritz de Barcelona amb el seu productor, Mike Moran, davant el piano, es va posar a cantar Exercises in Free Love, fent ell, en falset, les parts que li correspondrien a ella, si acceptava. Era a principis del 1987 i així es van conèixer personalment Freddie Mercury i Montserrat Caballé. I va néixer l’embrió de la que seria una de les millors iconografies tant de la música contemporània com de la idea de modernitat clàssica que va voler vendre la Barcelona olímpica del 1992: l’histriònic rocker i la sòbria diva cantant junts l’himne popular Barcelona, epítom sonor de l’esdeveniment.
Mercury estava musicalment boig i obsessionat amb ella des que la veiés cantar el 1983 a la Royal Opera House de Londres, en una representació d’Un ballo in Maschera, de Verdi. Per la via dels representants, el britànic no parava de fer-li arribar el seu interès a conèixer-la i poder cantar algun dia junts. En públic, no es cansava de repetir que la seva intèrpret preferida era “Montsy”, a la particular pronunciació del cantant. Aquest Exercises in Free Love (que acabaria sent el tema Ensueño) va ser el passaport. A Caballé li va agradar aquell personatge que, contràriament al que aparentava, venia la veu en comptes de la seva imatge. “Quan es va posar el piano a improvisar, em vaig adonar que estava davant d’un músic de debò”. L’impacte va ser tan gran que es van acordar tornar a veure, ja a Londres, a casa del mateix vocalista de Queen, per fer una maqueta.
Amb lletra i música creades per Mercury i Mike Habiten va sorgir Barcelona. Segurament no del tot casual: la soprano tenia el desig i l’encàrrec de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que interpretés alguna peça a la cerimònia inaugural dels Jocs, potser l’himne. Maragall ja havia fet participar Caballé en un acte a Lausanne per a la candidatura de la ciutat davant el COI, pocs mesos abans de la nominació. Amb el temps, va ser el mateix germà de la cantant, Carles, segons la pròpia soprano, qui va suggerir la idea que cantaran junts ella i el líder de Queen.
Aquella jornada a Londres van estar fins a les sis del matí per fer la maqueta. No cal dir que va enlluernar tant l’alcalde com els membres del Comitè Olímpic Espanyol. Però el miracle de l’excel·lència musical era més humà que tècnic. Com diria després Mercury, efectivament els preocupava que les veus i els registres antagònics “poguessin acoblar-se”, però no va ser gens complicat pel “sentiment que va sorgir”, segons admetria ella anys després. Caballé, de caràcter fort, però molt humana, va quedar enamorada de la “personalitat senzilla” d’una estrella com Mercury, “res a veure quan sortia a l’escenari cantant amb Queen”. També la va sacsejar (i els va unir) la mirada religiosa, tot i que el cantant seguia el culte zoroàstric: “Jo sóc creient i ell parlava de Déu i em deia: ‘No importa quin camí i quins noms pren, però Déu només hi ha un’, i jo estava d’acord”, va rememorar anys després.
Només aquesta química personal entre tots dos explica que el que seria una cançó, que el 1987 ja va ocupar el vuitè lloc al rànquing dels hits a la Gran Bretanya, es convertís en el projecte d’un disc, treball que es va allargar durant més de any i mig, torpedinat per les agendes artístiques de tots dos i, sobretot, per la malaltia de la sida que va desenvolupar Mercury. “M’ho va dir. Aleshores vam tenir l’oportunitat de crear cançons en què totes tenen significat… Em va emocionar perquè estàvem fent alguna cosa molt especial i això no passa sovint; no sempre tens la sort de cantar amb algú que se’n va, que ho sap, i estar interpretant amb ell el seu darrer adéu”, va evocar en una entrevista a l’agència Efe fa uns anys.
Caballé va guardar silenci sobre la malaltia de Mercury, cosa que els va unir més estretament i que no va impedir que actuessin junts diverses vegades, especialment una recordada actuació promocional per a l’Espanya del 1992 que va tenir lloc a la discoteca Ku d’Eivissa el maig del 1987 Mercury va morir vuit mesos abans de la inauguració dels Jocs, per la qual cosa la interpretació junts, malgrat la imatge que ha quedat a l’imaginari col·lectiu, no va ser possible. Va ser aleshores quan es va buscar una altra cançó i l’organització es va decantar per Amics per sempre que va cantar Josep Carreras.
Però Barcelona, primera cançó de l’àlbum homònim, va quedar: la clàusula imposada pel Consistori barceloní que les connexions amb les televisions de tot el món per a les retransmissions havien de ser amb Barcelona van ajudar, per exemple, que la cançó, aquell 1992, es col·loqués segona al rànquing musical britànic. Qüestions artístiques a part (d’alguna manera, Caballé va ser pionera en la popularització de les incursions dels cantants d’òpera en el gènere del rock i la posada en escena), la inimaginable però dolçament xocant química entre Montsy i Freddie (“gràcies a mi es ha convertit ara en una rockera”, feia broma ell) va fer la resta. Tant, que l’anglès va voler que la cançó sonés a l’enterrament.
Fins el 31 d’octubre de 2023, l’actual PDU està en exposició publica i detalla el futur de la movilitat també a Bellaterra.
Vista aèrea de Bellaterra|RACC
La Junta Veïnal de l’EMD hauria de posar-hi fill a l’agulla, revisar com afecta a Bellaterra, i compartir tota l’informació amb el poble de Bellaterra
El dia 31 d’octubre 2023 acaba el plaç per les alegacions del PDU, (el nou pla general metropolita). És just i de calaix l’obligació de la Junta Veïnal de l’EMDde Bellaterrad’explicar-nos com queda la Interpolar i el Pla de movilitat de Bellaterra. L’EMD no pot estar callada i desapareguda en aquestes importants actuacions i té l’obligació d’anunciar-les, sense perdre més temps, a tot el veïnat de Bellaterra.
Cal recordar que l’any 2012, Bellaterra va denunciar que la rotonda alçada de la C-58 era el pas previ per construir l’Autovia Interpolar que creuarà el nucli urbà del poble.
L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va denuncia l’any 2012 que la nova rotonda alçada de la C-58, inaugurada pel President Artur Mas, éra un “pas previ” perquè prosperi el projecte per fer passar l’Autovia Interpolar pel mig d’aquest terme municipal. L’EMD demanava al Govern de la Generalitat de Catalunya que “reorienti” l’estudi informatiu per evitar que s’executi el projecte actual i que contempla un traçat que “creua el nucli urbà” i el “divideix en dues parts”. En aquest sentit proposa alternatives com utilitzar la l’ampliació de la calçada lateral de la C-58 per desviar el trànsit i recorda que Bellaterra és una zona urbana que es troba al bell mig de les principals autopistes del país, la del Vallès i l’AP-7.
Aquí sota teniu l’enllaç on apareix publicat el pla del PDU metropolità 👇
Les obres iniciades per la Diputació de Barcelona, el passat dia 2 d’octubre 2023, no contempla les reivindicacions històriques del veïnat de Bellaterra, que insistentment, ve reivindicant una vorera -a la curva perillosa i molt pronunciada del km 3-, a la part alta del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra, provinent des de l’Escola infantil La Llar d’en Pitus i el Restaurant Marcs.
Km 3 a la part alta del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra (incívic l’ha modificant com si fos el km8)
Sorprèn i molt que després de tant anys que el veïnat de Bellaterra reivindica la millora de voreres de la carretera BV-1414, la Diputació de Barcelona, -titular de la carretera-, no hagi escoltat al veïnat, i tiri endavant l’ampliació d’una de les voreres, -entre el km 3 i 3,2, sense preocupar-se de restaurar la que toca al Parc de la Font de la Bonaigua, imprescindible per acabar amb el perill d’accident de les famílies que amb els seus fills, carrets de compra o passejant, agafan part del tram de la vorera inexistent, -des de el Restaurant Marcs fins el número 11 d’aquesta Avinguda Bertomeu, en ple centre de Bellaterra-. La feina mal feta no té futur i pot provocar lamentables accidents.
📍Segons en Guillem Nadal, -expert veí bellaterrenc i vocal per GXB a l’EMD de Bellaterra-, l’Ajuntament de Cerdanyola és el responsable de construïr la perillosa vorera inexistent al km 3 de la curva de l’avinguda Bertomeu, la Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra és responsable del manteniment, segons les competències bàsiques oficials.
A la part esquerra es pot observar la inexisten vorera
Aquí sota teniu el vídeo sobre la perillosa curva i manca de vorera que no té en compte la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 👇
La Diputació de Barcelona ha iniciat aquest dimarts, 3 d’octubre, les obres d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra.
Les obres tenen un pressupost d’adjudicació de 47.795 € (IVA inclòs) i un termini d’execució de 2 mesos.
Detall de l’obra d’eixamplament de la vorera que hi ha entre els PK 3+000 i 3+200 de la carretera BV-1414 del nucli de Bellaterra |DIBA
Les obres tenen la finalitat d’eixamplar aquest tram nord de la vorera de la carretera de Bellaterra fins arribar a una amplada total d’1,5 m al llarg de tot el seu recorregut. Aquesta actuació millorarà l’accessibilitat, la seguretat viària i la mobilitat en general, donant continuïtat als recorreguts naturals dels vianants entre els carrers Mestre Nicolau i Lluís d’Ábalo del nucli bellaterrenc.
El llibre Antonio Franco, Un gegant del periodisme, el podeu trobar a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
LA PETITA CONEIXENÇA AMB ANTONIO FRANCO* (Barcelona, 1947-2021)
Vaig tenir només una trobada amb l’Antonio Franco quan es va fer càrrec de l’associació Amics de la UAB, i com a director de teatre que sóc tinc el defecte d’intuir com són les persones no- més de parlar-hi i escoltar-les una estona, talment com si els fes in casting. L’Antonio, no cal dir, tenia bones qualitats físiques per fer un Falstaff, no hi ha dubte, però un Falstaff tendre i de bondat, tot el contrari de l’original (tot i la perversitat del personatge, els directors tractem amb tendresa aquesta rellevant figura de Shakespeare). Jo l’he muntat tres cops, aquesta obra, Les alegres comares de Windsor, i a més he interpretat el paper de Falstaffi sé el que em dic. Té la tendresa del perdedor, perquè sempre surt escaldat de les seves insidies.
L’Antonio era, doncs, la personificació de la tendresa que li suposo a Falstaff i també de la tossuderia per assolir els seus somnis, molts d’ells aconseguits, no pas com el personatge, i sempre mantenint la seva bonhomia que tothom intuïa quan se’l veia parlar a les tertúlies televisives i fins i tot quan se’l sen- tia per ràdio, amb la seva veu fonda i captivadora. Per això ha deixat petja.
Vàrem parlar aleshores, amb l’Antonio, de com vincular l’AAUAB amb Bellaterra, no només perquè la universitat forma part inte- gral per veu popular d’aquest llogaret de difícil definició, sinó també perquè la seu de l’entitat ocupa una casa emblemàtica que hauria de ser referent pels Bellaterrencs, la casa on van viure el pintor Joan Vila-Puig i la seva dona, la senyora Codina, factò- tum de Bellaterra, dona decidida i d’empenta.
La idea no va prosperar, no pas pel seu desinterès sinó perquè no vaig trobar les veus necessàries de Bellaterrencs que es vol- guessin implicar en el projecte. Però si més no em va servir per conèixer Antonio Franco i tenir d’ell un bell i petit record.
* Llibre Nova Crònica de Bellaterra. Recull d’articles, cartes i altres documents, 2000 – 2023, per Ignasi Roda Fàbregas
Nova Crònica de Bellaterra el podeu adquirir a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra, és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
Font: Nova Crònica de Bellaterra (Pàgina 437 i 437), per Ignasi Roda Fàbregas
Les càmeres de seguretat del Gastrobar Umami de Bellaterra van captar imatges d’un dels lladres i podria ser identificat pels Mossos d’Esquadra.
Compartim amb el veïnat de Bellaterra les diferents imatges rebudes de la direcció del Gastrobar Umami de Bellaterra, on poden observar-se en detall les destrosses del robatori realitzat durant 2 hores (03:18 a 05:00h.), la matinada del dissabte 30 setembre 2023, provocant una pèrdua de gairebé 20.000€.